Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 27 de febrer de 2011

Erodium malacoides (L.) L'Hér.

NOMS: Agulleta, filamaria, filmaria comuna, gerani filmaria, bec de cigonya, forquilles, rellotges, cadiretes, corripeus. Cast. Filamaría, afiletero, cigüeña  malva, alfileres, alfileres de pastor. Basc: Moko belarra. Port. Maria fina. Francés: bec de grue fausse mauve, Bec-de-grue à feuilles de mauve, Érodium fausse mauve, Érodium à feuilles de mauve.  Anglés: Stork’s bill, Oval Heron's Bill, Glandular stork's-bill, Mallow-leaved stork's bill. Alemany: malvenblättriger Reiherschnabel.

Flors en umbel·la d'Erodium malacoides
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Horts, camps de conreu, vores de camins, erms, fins els 1300 metres d’altitud.

Flor amb cinc sèpals mucronats i amb pèls
FORMA VITAL:  Hemicriptòfit: els meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable;  Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia reptant de cinc a cinquanta cm, molt ramificada amb pèls glandulosos 

Fulles peciolades i dentades
Fulles són ovades i en forma de cor; les inferiors amb pecíol, marge dentat (a diferència d’Erodium chium que les té profundament lobulades) i de nerviació pinnada amb estípules a la base.

La corol·la té cinc pètals lliures
Flors en inflorescències en umbel·la de poques flors (de tres a vuit) i bràctees blanquinoses; flors hermafrodites amb cinc peces lliures i pedicel·lades. Cinc sèpals mucronats i amb pèls. Cinc pètals de color rosa violaci. Cinc estams amb nectari a la base que s’alternen amb cinc estaminodis. Ovari súper, estil persistent amb cinc estigmes filiformes. Floreix de desembre a juliol.

Fruit en forma de bec de garsa característic del gènere
Fruit en esquizocarp format per cinc mericarps pilosos al voltant de l’estil que creix i es fa dur, donant forma al característic bec. Els mericarps es separen i el bec, prim i llarg, es cargola de forma helicoïdal amb la humitat (higroscòpicament) per tal d’endinsar la llavor en terra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estaminodi:  de vegades els estams d’una flor no tenen tots la mateixa mida. Uns es queden més curts que altres fins al punt que hi ha grups de plantes que tenen estams que han perdut el sentit de la seua existència i, per atròfia, no poden produir pol·len, quedant reduïts a filaments o laminetes sense antera. Aquest òrgan rep el nom d’estaminodi.  

Ací podeu veure els estaminodis clars entre els estams de color violaci
USOS I PROPIETATS:  En alguns llocs aquest gènere és un remei hemostàtic, és a dir,  per combatre les hemorràgies de la menstruació excessiva provocada per la matriu.

CURIOSITATS: El nom de l’espècie, “malacoides” , ve del grec “malakoiedes” que significa moll, tou, potser per l’escassa consistència de les fulles. El nom del gènere “Erodium” procedeix del grec “erodios” que significa “garsa”, per la forma dels fruits que semblen el bec de les garses.

Família Geraniaceae

dimecres, 23 de febrer de 2011

Ricinus communis L.


NOMS: Ricí, cagamuja, cagamutxo, enfiter, figuera infernal, riciner, herba de les talpes. Cast. Higuera infernal, ricino, catapucia, cherva, palma de cristo. Francés: semences de ricin. Anglés: Castor oil plant, castor bean, castor seed, palma christi. Alemany: Rizinussamen.

Flors femenines de ricí
DISTRIBUCIÓ: arbust originari d’Àfrica

HÀBITAT:  Cultivat com ornamental, apareix com subespontània en vores de camins i llocs abandonats. No sol resistir el fred.

Inflorescència amb les flors femenines per dalt de les masculines
FORMA VITAL:  Macrofaneròfit: : té les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbust robust de fins quatre metres d’alçada, monoic i glabrescent. A les nostres terres el fred no permet que arriben als quatre metres l’alçària i resten com arbusts anuals d’alçària menor.

Fulles palmades i peltades de gran tamany
Fulles palmades molt grans (fins de 60 cm), alternes, palmatipartides, amb lòbuls lanceolats, acuminats i dentats; les fulles tenen la característica de que el pecíol neix del limbe de la fulla i no del marge; sovint prenen una coloració vermellosa.

Flor masculina amb estams força ramificats i moltes anteres
Flors en inflorescències en panícula axil·lar on les flors femenines estan situades damunt de les masculines. Flors masculines amb el perigoni amb tres a cinc tèpals i cinc estams molt ramificats i amb moltes anteres, el que li dona aspecte de petita floricol.

Flor femenina amb els característics estils vermells
Flors femenines amb perigoni caduc i tres estils bifurcats. 

Fruit a punt d'esclatar per dispersar les llavors
Fruit  és una càpsula espinosa d’un a dos centímetres, amb tres llavors amb carúncula llarga, de color bru o negrós marbrat. La càpsula és dehiscent i en dies de calor esclaten amb força, per dispersar les llavors, fent un petit esclafit que pot sentir-se.

Lavors, amb carúncula ben patent, que semblen caparres
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Fulla peltada vol dir que està inserida pel pecíol per la seva part central. La carúncula és una petita excrescència carnosa que s’observa en la zona apical d’algunes llavors com en és el cas d’aquesta espècie.

USOS I PROPIETATS: És cultivada com ornamental i per l'oli medicinal i industrial que s'extreu de les llavors, usat com a laxant  i molt valorat en cosmètica ja que aplicat al cabell, és una excel·lent brillantina que reforça el cabell. També s'empra en cosmètica per afegir-lo a las màscares de les pestanyes.
Les tiges s'ha usat per l'obtenció de fibres per fabricar cordes.

Flor masculina entre dos fruits amb l'estil persistent
CURIOSITATS: El nom del gènere “Ricinus” ve del paregut de les llavors amb les caparres que tenen coma nom científic Ixodes ricinus.

Les llavors són molt tòxiques, consumir-ne només deu ja pot provocar la mort. La toxicitat prové de l'albúmina ricina que, en l'oli de ricí usat en farmàcia, s'elimina mitjançant calor. La ricina té el poder de coagular la sang i d’inhibir la síntesi de proteïnes. Sis llavors són suficients per a matar un cavall.

Entre el 40 i el 60% del pes de les llavors és per l’oli, de tan mal record per als xiquets de generacions anteriors, doncs era una porga d’ús habitual en totes les cases. En acabar la Guerra Civil els guanyadors castigaven a les dones d’esquerres rapant-les el cap al cero, fent-les prendre oli de ricí i passejant-les després pels carrers mentre es feien damunt, per escarnir-les i humiliar-les. 
En general és una planta molt curiosa però que dona "mal rotllo"

Família Euphorbiaceae




Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dilluns, 21 de febrer de 2011

Menuda Natura premi en la categoria Mediambiental als 2ns Premis Blocs 2009-10 de les Comarques Centrals del País Valencià

Menuda Natura premi en la categoria Mediambiental als 2ns Premis Blocs 2009-10 de les Comarques Centrals del País Valencià, lliurat dissabte passat a l'Alcúdia de Crespins.


Si als jocs florals el guardó és la flor natural, El Penjoll ha decidit que, per als blocaires el guardó siga el bloc natural, sort que l'han reduït de grandària. 

Gràcies a El Penjoll Art de Paraula i a l'Associació Eco-Cultural La Garrofera per tindre la idea convocar aquests premis que animen a fer coses en aquest món virtual que tantes possibilitats té; gràcies al jurat que s'ha fixat en aquest bloc malgrat la seua joventut (només té quatre mesos) i gràcies als que heu votat per ell o simplement ens visiteu de tant en tant per gaudir de les petites meravelles que la natura amaga en formes diminutes i aquest bloc pretén mostrar fent-les visibles per als humans.

diumenge, 20 de febrer de 2011

Veronica polita Fries

NOMS: Verònica polida, borrissol pelut. Cast. pamplina basta , verónica de campo , yerba gallinera. Francés: Véronique brillante, Véronique luisante, Véronique polie.  Anglés: Grey Field Speedwell. Alemany: Glänzender Ehrenpreis

Les flors de la Veronica polita són molt menudes ((5-6 mm)
SINÒNIMS: Veronica didyma

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Solano-Polygonetalia. Comunitats arvenses, camps, horts,etc.  fins els 1500 m d’altitud.

Planta molt comú en conreus
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, pètita, postrada, reptant, ramificada i amb pèls de fins 30 cm. 

Fulles dentades i peciolades
Fulles amb pecíol, dentades i ovades, sovint alternes.

Els dos estams es fan patents a la menuda flor
Flors hermafrodites, solitàries, d’un blau intens, molt menudes i amb, pedicels axil·lars que es corben a la fructificació. Calze de 3 a 6 mm amb quatre segments ovats acabats en punta. Corol·la, d’uns 4-6 mm, en tub acabat en quatre lòbuls de color blau viu amb la gola blanca. Dos estams ben patents. Ovari súper, binocular i un estil. 
Càpsula amb pèls i dos lòbuls.
Fruit en càpsula amb molts pèls i un entrant que divideix la càpsula en dos lòbuls paral·lels. L’estil és persistent, entre els lòbuls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica sovint s’empra la paraula “arvense”, que procedeix del llatí “arva” que significa camp cultivat, per definir les plantes associades a cultius conegudes com “males herbes”. 

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat per aquesta espècie. 

El tub blanc de la flor es torna blau als lòbuls de la corol·la.
CURIOSITATS: Veronica és un nom de dona, d’origen alemany, però altres interpretacions diuen que el nom del gènere prové de la estació VI del Viacrucis on Santa Verònica, es va acostar a Jesús i li va eixugar la cara. Hom diu que aquest mateixa peça de tela va guarir l'emperador romà Tiberius Claudius Nero de les seves nafres.
Les fulles d'algunes espècies, com les de l'herba dels leprosos (Veronica officinalis L.), s'utilitzaven a la medicina tradicional per curar ferides.

Família Scrophulariaceae

dimecres, 16 de febrer de 2011

Lamium amplexicaule L.


NOMS: Floruví, galleret, ninois, tinya negra, flor robí, ortiga borda, peu de gall, murró, sabaters. Cast. Ortiga muerta, conejitos, zapatitos, chupón, gargantilla. Port.Chuchapitos, lamio violeta. Francés: Lamier amplexicaule, Lamier à feuilles embrassantes.   Anglés: Henbid deadnettle, henbit 

Verticil·lastre de Lamium amplexicaule
SINÒNIMS: Lamium lassithiense  Cousturier & Gandoger;   L.rumelicum  Velen. ;  L. Stepposum  Kossko.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi  nord.

HÀBITAT: Arvense. Camps de conreu

Corol·la en tub acabat en dos llavis oberts
FORMA VITAL:  Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 25 cm d’altura, amb tiges erectes i fulles pubescents.

Les fulles inferiors són peciolades
Fulles arrodonides, de vegades més amples que llargues, amb el marge lobulat, les inferiors peciolades i les superiors sèssils i oposades.

Llavi superior en casc i el inferior dividit en dos lòbuls
Flors en inflorescències en verticil·lastre, envoltades de bràctees que envolten la tija com si foren una cossola (d’ací el nom d’amplexicaule). Les flors , hermafrodites, tenen la corol·la en forma d’un tub llarg i acaben en dos llavis molt oberts de color rosat o púrpura, el superior en forma de casc i el inferior amb dos lòbuls . El calze el componen cinc sèpals soldats.  Quatre estams dins el llavi superior, els dos centrals més curts. Ovari dividit en quatre parts i un estil central amb estigma bífid. 

Fruits dins del calze persistent
Fruit en tetraqueni amb núcules trígones

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  Algunes plantes, com Lamium amplexicaule, tenen les flors tancades de manera que el pol·len arriba a l’estigma de la mateixa flor sense necessitar intermediaris que porten el pol·len d’una flor a altra. Aquestes flors reben el nom de cleistògames.  

Les bràctees envolten la tija
USOS I PROPIETATS:  Té importància mel·lífera, doncs abunden en camps cultivats en hivern, quan escassegen les flors.
Les fulles i l’arrel són comestibles en amanida i en certs dolços. 

La flor sembla la cara d'una bruixa (lamia)
CURIOSITATS: El nom del gènere Lamium ve del llatí “lamia” que significa bruixa. Hom diu que Lamia era una espècie de “donyet” que espantava als xiquets i tenia una cara semblant a la flor del Lamium. El nom de l’espècie “amplexicaule” ve del llatí “amplector” que significa abraçar, rodejar, i del grec “kaulós” que significa tija.

Família Labiatae (Lamiaceae)

diumenge, 13 de febrer de 2011

Ulex parviflorus Pourr.


NOMS: Aliaga, argelaga, gatosa, argilaga, anfilaga. Occità: Argelat, gadós. Cast.  Aliaga morisca, tojo, árgoma. Francés: Ajonc. Anglés Gorse, Small flowered. Alemany: südliche Stechginster.

Flors papilionàcies d'argelaga
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia, Lavanduletalia stoechadis. És un arbust termòfil de garrigues, pinars  i llocs oberts, de preferència calcària. Fins els mil metres d’altitud.

Les flors grogues donen color a la muntanya a l'hivern
FORMA VITAL: Nanofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, és un faneròfit (planta amb les gemmes perdurants sempre a més de 40 cm del sòl) amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada. És a dir, les gemmes entre 40 cm i 2 m.

DESCRIPCIÓ:  Arbust molt espinós que dona color a l’hivern amb les seues flors grogues. Densament ramificat, de color verd viu, amb espines que neixen de les axil·les de les fulles però que cobreixen fins la base del tronc. Por arribar als dos metres d’alçada.

Fil·lodis espinosos característics de l'argelaga
Fulles petites i acabades en una punta fina, sovint transformades en fil·lodis espinosos. 

Flor papilionàcia. Vegeu un sèpal ala part inferior
Flors hermafrodites, amb cinc peces, zigomorfes. Calze amb pèls, de color groc, format per dos segments persistents separats fins la base. Corol·la papilionàcia de color groc. Deu estams soldats formant un tub. Ovari súper amb un  sol estil acabat en un estigma.
Llegum semicoberta pels sèpals persistents
 Fruits en forma de llegum amb pèls que conté d’una a tres llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un fil·lodi és un pecíol dilatat en forma de làmina (en aquest cas en forma d’espina) que substitueix el limbe de la fulla.

Vista lateral de la flor
USOS I PROPIETATS:  D’antic es lligaven argilagues fent un feix compacte i es desplaçava amunt i avall per la xemeneia per llevar el sollim, la sutja, del fumeral. 
L’argelaga seca és estimada per a encendre foc, perquè tenen gran combustibilitat (foc d’argelaga, foc de rialla), així com per alimentar els forns de pa i els teulars; recorda Manuel Vicent en Contra Paradís ”… l’aroma de muntanya que en el forn s’establia quan cremaven les argelagues.”
També era útil per a la matança del porc, al qual socarraven la pell i els pèls amb argelagues seques enceses.
Amb argelagues es formaven barreres per protegir cultius i es posaven damunt de les parets dels corrals per evitar que entraren les raboses.  
Té propietats com tònic cardíac, expectorant, antiinflamatori, analgèsic, antimigranyós, protector hepàtic . Està indicat en congestions respiratòries, migranyes, dolors musculars, trastorns hepàtics i intoxicacions.

Branqueta densament florida
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Plini emprava el nom “ulex, –icis” per designar arbusts del gènere Erica, els brucs. Però Linné va  donar aquest nom a l’actual gènere d’una família diferent, per algun motiu que desconeguem. L’epítet específic parviflorus deriva de "párvus"  petit, i de "flos” flor, és a dir, flor petita.  
Aquesta planta té a les arrels uns bacteris amb la capacitat de fixar el nitrogen de l’atmosfera al terra, per la qual cosa s’utilitza per recuperar llocs degradats, especialment, per la seua rusticitat, en pendents pronunciades amb molta exposició al sol. A  la seua ombra es desenvolupen les carrasques.
Hi ha un àcar, Eriophyes genistae, que cobreix els borrons i les fulles de les argelagues d’una pilositat blanquinosa.

Família Leguminosae (Fabaceae)




Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...