Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 31 d’agost de 2011

Potentilla reptans L.


NOMS: Cinc en rama. Lloraga. Poteta de colom. Brasadera. Gram negre. Gram porquí. Peu de crist. Maduixera borda. Peu de rata. Peucrist. Peutrist. Gram de porc. Fragassa. Mà de Crist. Occità: Cincanetto, Pata de galina, Pato de galino, Pato-de-loup, Èrba de cinc fuèlhas. Cast. : Cinco en rama. Pie de cristo. Pie de gallina. Loraca. Mermasangre.  Basc: Zaingorria. Bostorria. Bost-ostotakoa. Zaibel. Gall. Soldabrava. Francés: Herbe à cinq feuilles. Main-de-Mars. Potentille rampante. Italià: Erba pecorina. Fragolaria.  Anglés: Creeping Cinquefoil. Five-finger Blossom. Five-leaf Grass. Alemany: Gemeines-Fünffingerkraut. Kriechendes Fingerkraut. Holandés: Vijfvingerkruid.

Flor de potentilla amb els cinc pètals lliures
SINÒNIMS: Potentilla procumbens auct. Iber.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica

HÀBITAT: Potentillo-Polygonetalia. Plantaginetalia majoris. Llocs humits, jonqueres, fonts, séquies, vores de cursos d’aigua, fins els 1700 metres d’altitud.

Tiges estoloníferes de fins 80 cm de llargària
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba que estén les seues tiges, de fins 80 cm, i fulles cobrint el substrat formant una catifa atapeïda. Les tiges són estoloníferes, és a dir, que trauen brots laterals, llargs i prims, i que arrela en el nusos, donant lloc a nous individus. 

Fulles palmades amb cinc folíols dentats
Fulles palmades, amb un llarg pecíol, formades per cinc folíols que naixen del mateix punt, amb el marge retallat en dents i pèls curts.

Les flors tenen 20 estams amb les anteres grogues
Flors hermafrodites, solitàries i grogues, entre 1,5 i 3 cm de diàmetre, sobre un gran peduncle que naix de l’axil·la de les fulles. El calze està format per cinc sèpals i envoltat per un calicle, és a dir, un embolcall en forma de calze que naix sota el calze veritable. Corol·la amb cinc pètals lliures més llargs que els sèpals. 20 estams. Ovari súper amb un estil filiforme. Floreix a l’hivern i primavera.

Núcula coberta pel calze persistent. Podem veure el calicle amb claredat
Fruit és una núcula rugosa: un fruit sec, indehiscent i amb un a sola llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En algunes espècies, com en aquesta, apareix un fals calze que s’anomena calicle o epicalze. Normalment és un verticil, que pot ser de diferent procedència (bràctees, fulles, estípules), i envolta el vertader calze. 

Flors solitàries al final d'un llarg peduncle
USOS I PROPIETATS: Les tiges subterrànies i les arrels són astringents i la seva infusió s’empra, mitjançant gàrgares, contra les irritacions de la gola i les angines. Aquesta decocció també s'aplica amb compreses a ferides o irritacions de la pell, ja que té propietats cicatritzants i antisèptiques.
Les fulles tendres poden menjar-se en amanida

SABIES QUE... el nom genèric de Potentilla procedeix del llatí potens, -entis que significa potent, poderós, fent referència a les seues propietats tòniques i astringents. El nom específic reptans és per l’hàbit reptant de les tiges. 

Família Rosaceae

dimarts, 23 d’agost de 2011

Asparagus acutifolius L.


NOMS: Esparreguera de ca, esparraguera fonollera, brusca, esparraguera rucà, esparraguera borda, esparraguera de garriga, esparraguera punxosa.  Cast. Espárrago amarguero, esparraguera silvestre, esparraguera triguera. Francés Aspergue sauvage, aspergue à feuilles aiguës, aspergue a feuilles pointues. Italià: Asparago pungente. Anglés: Wood asparragus. Alemany: Stechender Spargel. Holandés: Stekelbladige Asperge.

Flor masculina d'esparreguera
SINÒNIMS:  Asparagus corruda Scop.
Als Països Catalans podem distingir tres varietats. La var. acutifolius presenta els cladodis més o menys espinescents, amb una espina apical de 0,1 a 0,3 mm i apareix arreu del territori. La var. eremicus és més robusta i amb l'espina dels cladodis més llarga; es coneix del Segrià i les planes àrides de l'Ebre. Per últim, la var. mitis presenta els cladodis no vulnerants.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Boscs i garrigues no massa seques i de vegades en pinars fins els 1300 m d’altitud. 

Tija llarga i flexible que es comporta com una liana
FORMA VITAL: Camèfit, Faneròfit: les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Es caracteritza per la gran quantitat de petits cladodis punxants de color verd fosc que cobreixen tota la planta (no són fulles). Tija llarga, flexible i corbada que sol comportar-se com una petita liana. Dels rizomes subterranis surten els brots basals drets i tendres anomenats turions, que són els espàrrecs.

Les fulles són insignificants i caduques, a penes un tel fi i menut als brots tendres
Fulles apareixen en els brots tendres en forma de lamineta menuda i fina, com un tel de ceba, de les axil·les de les quals  surten feixos de cladodis en verticils curts, rígids i punxants que fan la funció fotosintetitzadora que les fulles no fan per la seua insignificança. 

Flor femenina amb l'estil acabat en tres estigmes
Flors unisexuals d’un groc verdós; les masculines i les femenines en peus diferents (dioica) disposades en els nusos; sis tèpals soldats en la base, de 3 a 4 mm, en forma de campana amb sis divisions, pedicels articulats a la meitat superior i bràctees en la base. Sis estams filiformes a la base dels tèpals. Ovari súper amb un estil acabat en tres estigmes. Floreix d’agost a setembre.

Fruit en forma de petita baia
Fruit en forma de xicoteta baia verda, que es fa negra quan madura, d’uns cinc mil·límetres, de 4 a 6 mm, amb una o dues llavors. 

Els brots tendres són molt apreciats en la cuina
USOS I PROPIETATS: És la planta productora de l’espàrrec “triguero” o silvestre tan apreciat en la cuina (s’utilitzen els brots tendres).
En medicina té virtuts com diürètica; la orina, després del consum de l’espàrrec, desprèn un olor característic degut a les substàncies que conté, especialment al metil-mercaptano. També redueix la tensió arterial.
L'espàrrec és baix en calories, no conté gens de greix ni colesterol, i té un contingut molt baix en sal. És una font rica d'àcid fòlic, potassi, fibra natural i rutina. El nom de l'àcid amino asparraguina es derivi de la paraula “Asparagus”, ja que la planta de l'espàrrec és rica en aquest compost.

Feixos de cladodis (no són fulles) fan la funció fotosintetitzadora
SABIES QUE... El nom del gènere procedeix del grec “a” com a partícula negativa i “speìro”, llavor, degut a la forma en la qual es pot multiplicar la planta, per via vegetativa. El nom acutifolius ve del llatí “acutus”, agut, i “folium” fulla, en referència als cladodis punxants que es prenen per fulles.
Existeix una recepta per a la cocció dels espàrrecs en el llibre més antic de receptes que existeix,” De re coquinaria” Llibre III d’Apicius. Van ser conreats pels antics egipcis, els grecs i els romans, els quals els van menjar frescs de temporada i assecaven el fruit per al seu ús a l'hivern. L'espàrrec va perdre la seva popularitat durant L'Edat Mitjana, però va ressorgir durant el segle XVII.
També es creu que els espàrrecs tenen propietats afrodisíaques (aquesta creença es deu en part a la forma fàl·lica de les tiges).
Els espàrrecs són un dels òrgans de creixement més ràpid de tot el regne vegetal.

Família Liliaceae (Asparagaceae)

dimarts, 16 d’agost de 2011

Heliotropium europaeum L.


NOMS: Girasol, herba berruguera, malgirasol, passerelles, cua d’escorpí, blets blancs. Occità: Erbo di toro, Mourello bastardo, Èrba de verruga. Cast. Girasol, heliotropo, hierba berruguera, verrucaria, hierba de la disenteria. Gall. Erva das verrugas, herba da disenteria. Basc. Gireguzki, suharrostro, gireguzquia. Port. Erva verruga, herba da disenteria. Francès: Herbe de saint fiacre, Héliotrope commun, Héliotrope d'europe, verrucaire. Italià: Eliotropio selvatico. Erba porraia. Anglès: Common heliotrope, European heliotrope, european turnsole. Alemany: Sonnenwende. Holandés: Europese Heliotroop

Flors d'herba berruguera
SINÒNIMS: Heliotropium pycnanthum P.Candargy

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Camps de cultius, solars abandonats, llocs trepitjats ruderalitzats

Tota la planta té un color grisos degut als pèls que la cobreixen
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Planta grisosa, per la pilositat que cobreix la tija i les fulles, erecta i molt ramosa que pot arribar als 60 cm. És anual i desprèn mala olor.

Fulles peciolades, esparses, amb el marge sencer
Fulles simples, esparses, de ovades a el·líptiques amb pecíol, la base arrodonida i enteres. 

Corol·la amb cinc pètals soldats format un tub que acaba amb cinc lòbuls
Flors  en inflorescència terminal característica en forma d’escorpí amb floretes blanques de 2 a 4 mm, totes en la part superior de la inflorescència, en dos files, mirant al sol. Sèpals lineals estretament triangulars, sense bràctees i amb pèls. Corol·la amb cinc pètals soldats a la base formant un tub i acabat en cinc lòbuls. Cinc estams soldats al tub de la corol·la dels que només es veuen les anteres i un estigma. Floreix de març a novembre.

Ací podem veure varies etapes de maduració del fruit
Fruit en càpsula glabra o pubescent i rugosa, dins el calze persistent, amb quatre llavoretes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan en la inflorescència totes les flors surten al mateix costat i esta recargola en forma de cua d’escorpí s’anomena “cincí”, com en el cas del Heliotroìum

El nom popular d'herba berruguera fa referència al seu l'ús per llevar berrugues
USOS I PROPIETATS: Conté l’alcaloide, la cinoglosina, que és tòxic.
S’utilitzava contra les berrugues en forma d’emplastre. 

Cincí d'Heliotropium europaeum
SABIES QUE... El nom del gènere deriva del grec Hèlios que significa sol i trópein, que significa girar-se;  fa referència al fet que les flors només apareixen a la cara de la planta que dóna al sol. El nom específic europaeum és un epítet geogràfic que fa referència a Europa.
D’antic es creia que era bona contra les picadures de l’escorpí, potser per la forma de la inflorescència, però ara sabem que és fals.
Es deia que si dibuixaves amb la planta un cercle al voltant d’una serp, esta no sortiria del cercle i per matar-la només caldria tirar-li damunt un poc d’aquesta herba.
Diu Laguna que “si con la tal hierba se atapan los hormigueros, morirán todas las hormigas”.

Família Boraginaceae

dimarts, 9 d’agost de 2011

Leucanthemum paludosum (Poir.) Bonnet & Baratte


NOMS: Margalida. Cast. Margarita

Capítol de margalida
SINÒNIMS: Chrysanthemum paludosum Poir.  Hymenostemma fontanesii Willk. Leucanthemum setabense DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion, Rosmarino-Ericion. Prats i pinedes obertes en zones solejades, cultius de secà

Planta petita de fins 15 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba anual, de tiges ramificades de fins 15 cm d’alçada. 

Fulles dentades
Fulles dentades, sèssils les superiors, amb curt pecíol les inferiors, sense pèls (glabres)
 
Flòsculs exteriors amb lígula blanca i tubulars grocs els centrals
Flors en capítol, les exteriors amb lígula blanca, les del botó interior són grogues, amb la corol·la en forma de tub acabat en cinc lòbuls. Floreix en maig 

Aquenis sense plomall
Fruit en aqueni amb costelles i sense vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les plantes de la família de les compostes el que coneguem per flors són, en realitat, un munt de flors agrupades en el que s’anomena capítol. En aquest cas les flors exteriors del capítol tenen la corol·la en forma de llengüeta blanca. Aquesta llengüeta s’anomena “lígula”, i les flors que les duen ligulades”. Les del centre són grogues i no tenen lígula i s’anomenen “tubuliflores” per la forma tubular de la corol·la.  

Bràctees involucrals amb les flors (flòsculs) tubuliformes grogues
USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

SABIES QUE... El nom Leucanthemum prové del grec antic  leukos, "blanc" i de  anthemon, "flor".

Família Compositae (Asteraceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...