Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 31 de gener de 2012

Cupressus sempervirens L.

NOMS: Xiprer. Xifrer. Occità: Autciprés, Cipressièr, Ciprièr, Ciprès.  Cast. Ciprés. alcipreste Eusk. Nekosta arrunta. Altzifre arrunta. Portugués: Cipreste. Cipreste dos cemitérios. Italià: Cipresso comune. Francès: Cyprès d'italie, Cyprès sempervirent.  Anglès: Mediterranean cypress. Alemany: Echte Zypresse. Holandés: Italiaanse Cipres. Grec: Κυπαρρίσι οριζόντιο.

Flors (estròbils) masculins de xiprer
SINÒNIMS: Podem trobar dues formes: Cupressus sempervirens f. sempervirens; sinònim Cupressus sempervirens f. Horizontalis,  amb les branques esteses com el cedre o el pi, i Cupressus sempervirens f. pyramidalis; sinònim Cupressus sempervirens f. Stricta, amb forma piramidal, de columna.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional.

HÀBITAT: No és un arbre propi de les nostres terres, és originari de Grècia, Turquia i Pèrsia. Ací plantat com ornamental o per fer tanques

Xiprers de la subespècie pyramidalis del Jardí de Vivers de València
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbre monoic, és a dir, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre, amb el tronc recte i les branques ascendents, que pot arribar als 30 metres d’alçada. Nosaltres coneguem el xiprer amb les branques cap amunt però aquesta és una varietat de cultiu, els arbres silvestres tenen les branques obertes.

Fulles molt menudes i imbricades
Fulles en ramellets d’esquames imbricades de 2-5 mm, de color verd obscur.

Estròbil femení
Flors són estròbils de color terrós grisenc amb esquames mucronades i peltades. Les masculines són cilíndriques i de tons groguencs, mentre que les femenines formen petites pinyes verdoses. Floreix a la primavera i el fruit madura a la tardor de l’any següent.

Fruit en forma de gàlbuls
Fruit en gàlbuls arrodonits

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estròbil és un òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen helicoïdalment (o cíclicament) una sèrie de peces fèrtils, com és ara el con o pinya de les coníferes.

Estròbil masculí on podem veure els sacs de pol·len
USOS I PROPIETATS: La fusta s’empra per a ebenisteria i construcció perquè és molt resistent a la podridura.  Pel mateix motiu s’utilitza en construcció naval
Al les hortes s’utilitza de paravent, per defensar-se dels vents forts.
En medicina, les seues fulles i fruits, s’utilitzen per al tractament de les varius, úlceres varicoses, hemorroides i problemes de pròstata. És astringent, expectorant, diürètic, vasoconstrictor, sudorífic i febrífug.
En cosmètica se li atribueixen virtuts com reafirmant, astringent, antiseborreic, anticaspa, antisudoral, vasoconstrictor i combatent dels radicals lliures.

Estròbil femení amb les esquames mucronades
SABIES QUE... Cupressus  és el mot llatí del xiprer. L’epítet específic, sempervirens, significa sempre verd, en al•lusió a que és un arbre amb el mateix verd fins que mor.
Hi ha qui diu que el seu nom deriva de l’illa de Xipre, però altres afirmen que procedix de Cyparisso, amant d’Apol•lo, que va matar per error amb la seua javelina un cérvol sagrat del déu. Va plorar tant i amb tanta pena que va caure rendit al sòl transformant-se en un arbre gran i fort que vessa les seues llàgrimes de resina, i Apol•lo li va ordenar que estiguera present en els rituals dels morts.
La fusta del xiprer és tan dura i incorruptible que, a l’antiga  Grècia, les lleis eren gravades en la seua fusta perquè la consideraven més dura que el metall. Les portes del temple de la deessa Diana eren de fusta de xiprer i els herois grecs eren soterrats en taüts de xiprer per a que no es podriren.
Les portes de Sant Pere en el Vaticà són de xiprer i no mostren cap signe de deteriorament amb els segles que han passat.
En la tradició dels antics romans les fletxes de Cupido eren de fusta de xiprer, i plantaven un xiprer quan naixia una xiqueta, per indicar que caldria un espòs.
No només assenyalava els cementiris, també era un signe d’hospitalitat. Fins fa poc temps hi havia un codi per als peregrins: un xiprer assenyalava una casa (un llit per a passar la nit), dos xiprers casa i menjar, i tres xiprers casa, menjar i diners (allotjament, alguna cosa que menjar i almoina per al viatge).  (EL xiprer, símbol d’acollida)
Pot viure més de 500 anys i degut a la seva longevitat, s´ha plantat com a símbol funerari en els cementiris.
Actualment són atacats per un fong (Seridium cardinale) que produeix una malaltia anomenada antracnosi, que pot matar l’arbre

Família Cupressaceae

dissabte, 28 de gener de 2012

Geranium molle L.

NOMS: Gerani. Rellotges. Suassana. Borró. Candelers, Forquilles, Peu de fagina. Agulles. Occità: Clavèu-dóu-bon-dieu. Gall. Agulleira. Suansana. Sussana .Cast. Geranio de los caminos. Geranio blando. Port. Bico de pomba menor. Italià: Geranio volgare. Francés: Géranium à feuilles molles. Géranium mou. Anglés: Dove's-foot Crane's-bill. Dovefoot Geranium. Alemany: Weicher Storchschnabel. Holandés: Zachte Ooievaarsbek. Grec: Βελονάκι . Γεράνι. Καλόγηρος.

Flors amb cinc sèpals lliures
DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Horts, camps, vores de camins, fins els 1600 metres d’altitud.

Les tiges poden arribar als 40 cm de llargària
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Planta anual de fins 40 cm, de tiges ramificades des de la base, verdes i piloses, ascendents o esteses per terra

Fulles arrodonides amb el arge lobulat
Fulles alternes de contorn arrodonit i marge lobulat, palmatipartides; les bassals peciolades i les superiors sèssils o subsèssils.

Els pètals tenen una profunda escotadura que els divideix en dos lòbuls
Flors hermafrodites, pentàmeres amb les peces lliures. Pedicels que mesuren el doble que el calze de cinc sèpals mucronats. Corol·la amb cinc pètals de color de rosa o púrpura,  profundament dividits en dos lòbuls, el que la diferencia del Geranium rotundifolium que té els pètals un poc escotats. Deu estams tots fèrtils. Ovari súper, un sol estil acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix de febrer a setembre.

El fruit és el característic esquizocarp dels geranis
Fruit en esquizocarp amb mericarps que es separen radialment de baix a dalt i de colp, per la tensió acumulada pel bec quan s’asseca, alliberant així les llavors. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els geranis que coneixem, cultivats en test o en jardí, són espècies del gènere Pelargonium originàries de l’Àfrica meridional i, en estat salvatge desapareixen ràpidament, doncs no s’adapten a les condicions del nostre territori.

Tenen una ollor pareguda a la de la tinta xina
USOS I PROPIETATS: Les Geraniàcies són riques en geraniol, que els hi dóna una olor particular i té algunes propietats medicinals, com per exemple combatre malalties de l'aparell digestiu i reproductiu i, en ús extern, com a antisèptic i analgèsic.

SABIES QUE... Geranium  ve del grec geranion que significa grua (grulla), en referència a la forma dels fruits que semblen un bec de grua.
El nom específic, molle,  ve del llatí mollis que vol dir moll, blanet.
La planta desprèn un olor semblant al de la tinta xina.

Família Geraniaceae

dimecres, 25 de gener de 2012

Sherardia arvensis L.

NOMS: Rèbola. Rèvola borda. Borró. Cast. Rubial. Revoli. Raspilla. Port. Granza. Granza dos campos. Italià: Toccamano. Francés: Shérardie des champs. Rubéole. Gratteron fleuri. Anglés: Field Madder. Blue Fieldmadder. Alemany: Ackerröte. Holandés: Blauwwalstro. Grec: Σεράρδια αρουραία . Προβατόχορτο . Χεράδιον.

Flors tetràmeres de rèbola
SINÒNIMS: Planta de morfologia variable. S’anomenen dues varietats, Sherardia arvensis  var. maritima Griseb., i Sherardia arvensis var. mutica Wirtgn., a les quals no li donen valor taxonòmic.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT:Thero-Brachypodietea. Ruderali-Sacalietea. Marges de terres cultivades, erms i vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

Herba petita que estén les tiges per terra
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba anual que creix estesa per terra o, de vegades, ascendent, amb nombroses tiges quadrangulars de fins 40 centímetres de llargària i amb pèls dirigits a la base.

Fulles amb folíols verticil·lats
Fulles verticil·lades, com totes les rubiàcies, amb quatre folíols caducs les inferiors, i amb 5-6 folíols lanceolats les mitjanes i superiors. Totes són aspres al tacte.

Quatre estams exserts inserits als pètals
Flors en glomèruls terminals envoltats per un involucre format per 10 fulles soldades a la base. Les flors són hermafrodites i amb quatre peces per verticil (tetràmeres). Calze en tub dividit en 4-6 dents amb pèls i persistent. Corol·la de color lila clar, amb pètals soldats en un tub acabat en quatre lòbuls un poc més curts que el tub. Quatre estams inserits en el pètals, exserts i alternant amb els quatre lòbuls de la corol·la. Ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes capitats.  Floreix en primavera i estiu

Fruit indehiscent amb pèls rígids
Fruit sec, indehiscent, cobert de pèls rígids i forts.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  Un verticil és un conjunt de fulles o d’altres òrgans que naixen al mateix nivell en una tija o eix. Aleshores, quan diguem que les fulles són verticil·lades, estem dient que naixen més de dos d’un mateix nus.  Les rubiàcies són fàcils de reconèixer per aquesta característica.

Planta de morfologia molt variable
SABIES QUE... el nom del gènere Sherardia és en homenatge a William Sherard (1659-1728), naturalista i botànic anglès, deixeble de Joseph Pitton de Tournefort i Hermann Boerhaave i protector de nombrosos naturalistes. 
L’epítet específic, arvensis, ve del llatí “arvum, -i,” que significa camp de conreu, perquè apareix als camps i és una mala herba per als camps de cereal.

Família Rubiaceae

diumenge, 22 de gener de 2012

Rhamnus lycioides L.

NOMS: Arçot. Cambronera. Arç negre. Escurnoi. Espí negre. Alicantins. Espinalera. Mal hivern. Garboller. Trencaolles. Cast. Espino negro. Espino prieto, Escambrón. Escaramujo. Eusk. Ena. Ena arrunt. Epa. Port. Sanguinho da praia. Italià: Ranno con foglie d'olivo. Francés: Nerprun faux olivier. Anglés: Small Buckthorn. Grec: Ακουμένη. Αμπάλορος. Λιτσιβέρι.

Flors d'arçot
SINÒNIMS: Rhamnus oleoides L. ;  Rhamnus velutina Boiss.  La subespècie R. lyciodes subsp. borgiae és endèmica de les fissures de roques calcàries (Teucrion buxifolii) dels territoris diànic i lucèntic. En canvi, la subespècie R. lycioides subsp. oleoides és típica de les màquies i garrigues (Oleo-Ceratonion) del sud del País Valencià i de les Illes Balears.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Les branques que divergeixen en un angle molt obert
HÀBITAT: Chamaeropo-Rhamnetum lycioidis. Matollars secs sobre sòls poc profunds, fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Nanofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust entre un i dos metres d’alçada, espinós i molt ramificat amb les branques que divergeixen en un angle molt obert.

Les fulles s’agrupen formant fascicles (braquiblasts)
Fulles enteres, estretament espatulades i sense pecíol, que s’agrupen formant fascicles (braquiblasts) o esparses. Tenen petites estípules a la base.

Els pètals són molt petits o inclús no aparèixen
Flors també en fascicles, de color groguenc, normalment hermafrodites. Calze amb els quatre sèpals en tub acabat en quatre lòbuls aguts. Els pètals són molt petits o inclús no aparèixen. Quatre estams. Ovari súper amb tres o quatre estils amb estigmes petits. Floreix a la primavera.

Els fruits en drupa són negres a la maturitat
Fruit en drupa de color negre al madurar.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Braquiblast és una branca petita de creixement limitat, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acostades, donant la impressió de que surten d’un mateix verticil.

Les flors també surten en fascicles, com les fulles
USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per fer bardisses.
La infusió de la flor alleuja el dolor de gola i combat l’afonia, i la bullida dels fruits per a fer banys oculars contra la hipertensió ocular.
La seua fusta s’utilitza per a fer batalls per els esquellots

SABIES QUE... el genèric Rhamnus és el nom que rebien algunes plantes d’aquesta família en l’antiga Grècia.
El nom específic, lycioides, ve del gènere “Lycium” i del sufixe “oides” que vol dir paregut a, per el paregut de les fulles amb les d’aquest gènere.

Rhamnus lycioides L. subsp. borgiae Rivas Mart.

Observacions: A les roques calcàries de les muntanyes del País Valencià viu  Rhamnus lycioides L. subsp. borgiae Rivas Mart. Un arbust espinós de fulles linears i branques aplicades al substrat. Es diferència d’altres subespècies per ser eminentment rupícola i per les fulles aciculars i curtes. El nom de la subespècie, borgiae, està dedicada al botànic valencià, José Borja Carbonell, (Càrcer 1902-1993) catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid i autor d’estudis de flors i vegetació de les serres de Gúdar, Javalambre i Corbera.

Família Rhamnaceae

dijous, 19 de gener de 2012

Cynoglossum cheirifolium L.

NOMS: Besneula. Llengua de gos. Visneula. Besneula de fulla blanca. Llapassa. Llapassera. Llengua de ca. Maneula.  Cast. Oreja de liebre. Viniebla. Viniebla de hojas de alhelí. Eusk. Chakur mia. Port. Cinoglossa. Cinoglossa de fôlha de goivo. Lengua maldiciente. Italià: Lingua-di-cane giallastra. Francés: Cynoglosse à feuilles de giroflée.

Inflorescències en cimes ramificades
SINÒNIMS:  Cynoglossum heterocarpum (G. Kunze) Willk. ;  Pardoglossum cheirifolium (L.) Barbier & Mathez

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion . Ruderal, vores de camins, camps abandonats, erms, fins els 1200 metres d’altitud. Aquesta del camí de la Salaella Llarga.

Herba coberta de toment que li dona l'aspecte grisós
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba coberta de pèls tomentosos que li donen una tonalitat grisenca que pot arribar als 40 cm d’alçada.

Fulles semiamplexicaules en forma de llengua de gos
Fulles enteres, semiamplexicaules, allargades les caulinars i un poc més amples les bassals que perden el pecíol en la floració (antesi), densament piloses per les dues cares.

Corol·la en tub, acabada en cinc lòbuls
Flors en inflorescències cimoses ramificades. Flors amb bràctees similars a les fulles, calze amb cinc lòbuls ovats coberts de pèls densos. Corol·la d’un vermell vinós sense venació obscura; forma un tub que s’obri en cinc lòbuls. Estams inserits a la corol·la. Ovari amb l’estil més curt que el tub de la corol·la. Floreix a la
primavera.

Núcules cobertes de gloquidis
Fruit format per quatre núcules cobertes de petits agullons.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits estan coberts d’una espècie de garfis que s’enganxen al pèl dels mamífers per estendre les llavors. Són els gloquidis, tricomes unicel·lulars amb petites pues apicals retorces.

Calze amb cinc sèpals pilosos
USOS I PROPIETATS: Els efectes narcòtics dels alcaloides que conté no aconsellen el seu ús. Les llavors tenen cinoglosina, un alcaloide que és capaç de paralitzar el sistema nerviós
Té propietats antiespasmòdica, narcòtica,emol•lient i cicatritzant aplicant les fulles picades sobre les ferides.

SABIES QUE... el nom genèric Cynoglossum ve del grec kynos, que signifca gos, i de glossa, que significa llengua, fent al·lusió a la forma de les fulles que semblen  la llengua d’un gos.
L’epítet específic cheirifolium fa referència a les fulles del violer groc (Cheiranthus cheiri L.)

Família Boraginaceae

dilluns, 16 de gener de 2012

Hedera helix L.

NOMS: Heura. Hedra. Hedrera. Heurera. Gedra. Occità: Eune, Eure, Eurre, Gèdra, Lèdra, Lèuna, Èdra.  Cast. Cazuz, Edra, Hedrera, Hiedra, Yedra. Gall. Hédera. Hera. Eusk. Untz. Huntzorri. Huntzosco. Huzkei. Zira. Xira. Txirosto. Port. Hera. Hereira. Heradeira. Italià: Edera comune.  Francés: Lierre. Lierre grimpant. Anglés: Ivy. Bind Wood. Alemany: Baumefeu. Ebich. Gemeiner Efeu.  Holandés: Gewone Klimop.  Grec: Χεδέρα η έλιξ. Κισσός ο έληξ.

Flors d'hedra amb pètals verdosos
SINÒNIMS: Pel seu ús en jardineria hi ha diverses varietats domèstiques.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis, Querco-Fagetea. Als peus de les penyes de muntanya, carrascars, sempre en llocs ombrívols i humits.

Aprofita roques o altres palntes per enfilar-se
FORMA VITAL: Faneròfit: Es caracteritzen per presentar les gemmes de recanvi a més de 0,5 m del terra. Els arbres, els grans arbustos, les plantes epífites i les lianes pertanyen a aquesta categoria.

DESCRIPCIÓ:  És una planta enfiladissa que trepa per sobre d’altres plantes o parets rocoses mitjançant petites arrels, que surten de les branques, que fan d’ancoratge. 

Les fulles són diferents segons la tija siga fèrtil o no
Fulles peciolades, alternes, coriàcies i brillants. Les fulles de les tiges fèrtils són romboïdals, mentre que la resta tenen lòbuls en forma palmada.

Flors pentàmeres poc vistoses
Flors  en umbel·les amb 12-20 flors. Cinc sèpals triangulars. Cinc pètals també triangulars, d’un verd groguenc, igual que els cinc estams. Ovari ínfer amb un estil. Floreix a finals de l’estiu i tardor

Fruits en baia de la grandària d'un pèsol
Fruit en petites baies carnoses de la grandària d’un pèsol de color verd fosc o negres

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Epífit (del grec έπί, sobre i φύτό, planta) es refereix a qualsevol planta que creix sobre un altre vegetal usant-ho solament com suport, però que no el paràsita. Les epífites utilitzen la fotosíntesis per a proveir-se d'energia i (les que no són aquàtiques) obtenen humitat de l'aire o de la pluja que es diposita sobre la superfície del seu amfitrió.

Ací podem veure les petites arrels que surten de les tiges per enfilar-se
USOS I PROPIETATS: Els saponòsids li confereixen una acció vasoconstrictora, antifúngica, antibacteriana, antihelmíntica, antiprotozoària.
L'ús medicinal de l'heura aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat Alemany és: tos espasmòdica i bronquitis. En aquests casos, les fulles seques en forma d'infusió poden ser útils, encara que s'ha de delimitar el seu ús a unes poques preses. En canvi, popularment, es prepara un licor sedant en base de 100g de pols de llavors dissolta en un litre de vi.
En cas de mal de queixal, s'utilitza un glopeig bucal preparat amb una decocció de fulles d'heura en vinagre. Antigament les dents amb càries eren tractades amb la gomoresina que produeix la planta. Tradicionalment s'ha utilitzat en discinèsia biliar, artràlgia, artritis i gota.
També s'ha emprès per via tòpica pel tractament de lesions cutànies, úlcera cutània, flebitis o cel·lulitis.
En el Dioscórides renovado diu que, per a llevar els ulls de poll, posar una fulla a remulla en vinagre fort 24 hores i, a continuació, posar un tros de fulla sobre el ull de poll sostenint-la amb una gasa i, a les 24 hores, l’ull de poll saltarà amb facilitat.
S'ha emprat per tenyir teles de diferents colors: groc, verd grisós o vermell, segons si s'utilitzaven les baies, les fulles, etc.

        TÒXIC: L'administració oral s'ha de fer exclusivament per prescripció i sota control del metge. Tota la planta, sobretot les baies, són tòxiques, degut a l'heurina. La ingestió de dos o tres fruits produeix símptomes d'intoxicació en nens (nàusees, vòmits, excitació); 5-12 fruits poden arribar causar la mort per col·lapse respiratori.

Inflorescències en umbel·la
SABIES QUE... El nom genèric Hedera ve del llatí haerere que vol dir adossat.  L’epítet específic helix és una veu del grec antic que significa “gir al seu torn”
L'estructura química de les saponines triterpèniques de l'heura s'assemblen a varis composts que han inactivat, in vitro, al Virus de la immunodeficiència humana (SIDA). Això ha portat a alguns investigadors a iniciar estudis preliminars en aquesta patologia.
L'heura va tenir molta reputació com planta "màgica" en l'antiguitat, ja que protegia contra els mals esperits i contra la borratxera, mantenint-se una fulla al front, per això va ser dedicada al deu Dionís.
En l'Antiga Grècia les corones d'heura representaven el símbol de la fidelitat, adornant les celebracions matrimonials.
Per la seua longevitat, aquesta espècie va ser venerada com a símbol d'immortalitat.
Hom diu que les hedres poden  ofegar els arbres sobre on viuen, però, com que les arrels fixadores no penetren dins els teixits vius de l'arbre, tan sols perjudica els arbres sobre els quals viu mitjançant la competència per la llum, l'aigua i els nutrients minerals.
Poetes d’Al Andalus van dedicar versos a l’hedra com aquests d’Ibn al Jarraz:  “Es diria que les seues fulles, amb sa bella verdor, estan fetes de maragdes, les més belles i brillants

Família Araliaceae

divendres, 13 de gener de 2012

Alyssum simplex Rudolphi

NOMS: Herba de la ràbia.  Cast. Hierba de la rábia. Italià: Alisso campestre. Francés: Alysson champêtre. Passerage champêtre. Alemany: Kleinblütiges Steinkraut. Feld-Steinkraut. Einfache Steinkresse.

Tota la planta est`coberta de pèls estrellats
SINÒNIMS: Alyssum campestre auct.; Alyssum minus (L) Rothm.; Alyssum amoris Coincy.; Alyssum parviflorum M. Bieb.; Alyssum collinum Brot.; Alyssum micranthum Fisch.; Alyssum nanum Pomel.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània septentrional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia, Ruderali-Secalietea. Erms terofítics, vores de camins, marges, etc. sobre sòl calcari, entre 150 i 1700 metres d’altitud.

Tiges erectes d'un pam d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta de tiges floríferes erectes d’un pam d’alçada, amb pèls que li donen un aspecte cendrós.

Fulles alternes i enteres
Fulles alternes, enteres, verdes però de vegades amb tonalitats rogenques, amb pèls, oblongo-lanceolades

Flors en raïms, amb pètals escotats
Flors en raïms densos que van allargant-se. Calze amb quatre sèpals erectes i caducs. Pètals grocs profundament escotats. Quatre nectaris arrodonits, un al costat de cada estam. Floreix a la primavera.

Fruit en silícula coberta de pèls estrellats
Fruit en silícula suborbicular de sèpals caducs i valves amb pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silícula és un fruit en càpsula, amb dos valves que s’obrin de colp (dehiscent), és a dir, és una “síliqua” amb la característica de que és tan ampla com llarga.

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat.

Flors en poncella
SABIES QUE... el nom del gènere Alyssum deriva de la partícula negativa grega  “a”, i de  “lýssa”, que significa ràbia, és a dir, significaria contra la ràbia.  Alysson, -i  era el nom que rebien diverses plantes que curaven la ràbia. No obstant, el  alysson que nomena el Dioscórides no sabem amb certesa quina planta és.
L’epítet de l’espècie, simplex¸ ve del llatí simplex, -icis, que significa simple, senzill, normalment aplicat per la tija simple, no ramificada.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dimarts, 10 de gener de 2012

Verbascum sinuatum L.

NOMS: Guardallop. Blenera sinuada. Múria. Trepó. Tripó bord. Herba plorosa. Ressentida. Ploranera. Santjoans. Occità: Auriho-d'asse, Blaisan, Brisam, Escoubo-d'ièro, Fatarassa.  Cast. Acigutre. Cenicero. Gordolobo. Tientayernos. Amargos. Bordolobo. Eusk. Ostaza. Port. Barbasco dos herbolarios. Cachapeiro. Verbasco ondeado. Italià: Verbasco sinuoso. Francés: Molène sinuée. Anglés: Wavyleaf Mullein. Alemany: gewelltblättrige Königskerze.  Grec: Βερμπάσκο το κολπώδες. 

Flors de guardallop amb els filaments dels estams peluts

SINÒNIMS: en aquest gènere són freqüents els híbrids interespecífics.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

Les fulles bassals sinuades donen nom a l'espècie

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de cultius, vores de camins, sempre en sòls rics en nutrients, secs i assolellats. Fins els 1400 metres d’altitud

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

El trepó és una herba que pot arribar als dos metres d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Herba biennal gran, pot arribar als dos metres d’alçada, i robusta, tota coberta de pèl (indument), amb tiges erectes. El primer any trau una roseta de fulles amples i el segon surt, del centre de la roseta, la tija florífera.

Fulles caulinars decurrents
Fulles bassals en roseta, lobulades amb el marge ondulat, tomentoses i pecíol curt. Les fulles de les tiges (caulinars) són alternes i decurrents les mitjanes, i amplexicaules les superiors.

Corol·la groga amb cinc estams

Flors en panícula poc densa amb flors reunides a l’axil•la de les bràctees. Flors hermafrodites, pentàmeres, amb el calze en forma de tub dividit en cinc lòbuls lanceolats, i la corol•la rotàcia, groga, formada per un tub i cinc lòbuls desiguals de 1,2 a 3 cm de diàmetre. Cinc estams amb el filament cobert per pèls de color violaci. Ovari súper amb un sol estil. Floreix entre juny i setembre.

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula poc més llarga que el calze que s’obri per dues valves per deixar eixir nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Rotàcia s’anomena a la corol•la amb el pètals soldats en gran part (gamopètala) i simetria radial (actinomorfa) de tub curt i limbe pla, com en el cas aquesta espècie.

Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls desiguals
USOS I PROPIETATS: L'arrel s'ha usat en medicina popular com a cicatritzant i les fulles picades i bullides per a descongestionar els bronquis.
És demulcent, antidiarreic, expectorant, antitussigen, antial•lèrgic, diürètic .
Indicat per a refredats, grip, bronquitis, al•lèrgies, diarrees, amigdalitis, rinitis.
Creences populars diuen que és un bon remei contra les hemorroides, només portant una fulla en la butxaca. 
S’ha emprat com escombra, per la qual cosa per Andalusia rep el nom d’escobón.


Té un sol estil persistent en el fruit

SABIES QUE... Verbascum ve del llatí verbascum, -i, que era com anomenaven a moltes de les plantes d’aquest gènere. Segons alguns autors el nom està relacionat amb els abundants pèls o barba (barba, -ae) que cobreix tota la planta, especialment les fulles. L’epítet específic, sinuatum és per les fulles bassals sinuoses.
Hi ha una creença popular que diu que si el persignes davant de la planta li cauen les flors.
Conta Pius font i Quer en el seu “Dioscórides renovado” que “Esta especie, se llama en catalán, ploranera y ressentida, equivalentes al de flor de la vergüenza, y, tal vez al de tienta yernos, por cuanto, poco despues de golpearle el tallo, van desprendiéndose sus flores abiertas, una a una, como si resistiéndose de los golpes que le propinaron, la planta se pusiera a llorar y a soltar lágrimas”.

Família Scrophulariaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...