Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 30 de març de 2012

Malva cretica ssp. althaeoides (cav.) Dalby

NOMS:  Malva crètica, Malví. Malva de Cavanilles. Cast. Campanita. Malva. Malvavisco. Malvilla. Marva.  Francès: Mauve

Flor pentàmera de la malva de Cavanilles
SINÒNIMS: Malva althaeoides Cav.; Malva anodaeformis Lag.;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo Ceratonion. Llocs secs i assolellats. Fins els 500 metres d’altitud

Tija fina, erecta o postrada
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de fins 40 cm d’alçada de tiges fines i erectes, de vegades postrades, amb pèls

Fulles superiors dividies en lòbuls serrats
Fulles inferiors suborbiculars amb lòbuls i llarg pecíol; les superiors amb pecíol més curt i molt dividides en 3-5 lòbuls serrats, amb pèls.

Pètals grans de color rosa pàl·lid
Flors solitàries, axil·lars, amb peduncle major que el pecíol de la fulla. Calicle de 3 peces estretes inserit a la base del calze i amb pèls als marges (ciliats). Sèpals estretament triangulars i acrescents, també ciliats. Pètals grans (10-35 mm) de color rosa pàl·lid que vira a lila a la dessecació. Els estams formen un tub dins del qual està l’estil.  Floreix de maig a juny

Esquizocarp envoltat pel calze persistent i les tres peces del calicle
Fruit en càpsula (esquizocarp)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit sec que no s’obri (indehiscent) que es desenvolupa a partir d'un gineceu de dos o més carpels concrescents, de manera que en arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes, és a dir, que quan és madur es divideix en mericarpis.

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

Els filaments dels estams formen un tub que conté l'estil
 SABIES QUE... el nom del gènere Malva del llatí “malva, -ae” que donava nom a diverses espècies dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera.
L’epítet específic cretica ve del grec “kretikós” que significa procedent de l’illa de Creta.
Aquesta espècie va ser descrita per Cavanilles a l’obra “Icones et descriptiones plantarum...”

Família Malvaceae 

dilluns, 26 de març de 2012

Silene rubella L.


NOMS: Silene rogenca. Silene vermellenca.  Italià: Silene rosseggiante. Francès: Silène des moissons.

Flor de silene rogenca amb el característic calze unflat
SINÒNIMS: Silene diversifolia Otth.; Silene segetalis Dufour in Ball.;
Dues subespècies: Silene rubella ssp. segetalis (Dufour) Nyman.  ; Silene rubella ssp. rubella L.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Tiges simples o ramificades des de la base
HÀBITAT: Diplotaxion. Conreus i herbassars, fins els 500 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de secà que creix als camps, que pot arribar als 40 cm d’alçada, tiges simples o ramificades des de la base.

Fulles ondulades amb el marge raspós
Fulles oposades i allargades amb el marge raspós, de vegades ondulades. Les bassals lanceolades lleugerament espatulades; les caulinars amb pèls.

Pètals emarginats de color rosa
Flors en dicasis, amb bràctees. Calze en tub més estret en la base, amb nervis vermells que s’uneixen a l’àpex dels sèpals (anastomosi). Corol·la amb pètals emarginats de color rosa; lígules corol·lines emarginades o bipartides soldades entre sí. Floreix a la primavera

Fruit en càpsula ovoide
Fruit en càpsula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pètals del gènere Silene tenen la particularitat de tindre dues parts ben diferenciades: la ungla, llarga i estreta que està dins del calze i corre paral·lela a aquest, i el limbe, ample i estes cap a fora, en perpendicular a l’eix de la flor, formant la corol·la que veiem. Al punt d’inflexió entre el limbe i la ungla, i seguint el sentit d’aquesta, els pètals duen unes petites esquametes que componen una corona sobre la corol·la; aquestes esquametes són les lígules corol·lines.

Ací podem veure les lígules corol·lines, al centre de la corol·la
SABIES QUE... Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.
L’epítet específic rubella ve del llatí “ruber” que significa vermell, per la tonalitat rogenca del pètals i dels sèpals.

Família Caryophyllaceae

divendres, 23 de març de 2012

Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.


NOMS: Morella roquera. Parietària. Blet de paret. Cama roja. Herba caragolera. Herba de mur. Herba de paret. Herba roquera. Maia. Occità: Camba-rossa, Espargoulo, Paredalha, Parietau, Èrba de nòstra dòna, Èrba de paret, Èrba figuièra. Castellà : Albahaca de rio. Hierba caracolera. Hierba de las ruinas. Hierba de muro. Ortiguilla muerta. Paletaria. Pelosilla. Eusk. horma-belarra. Odar. Zigu. Muru belarr. Gall. Palitaria.colerinha. paleiro. Portuguès: Pulitária. Alfavaca de cova. Urtiga mansa. Italià: Vetriola minore. Francès: Pariétaire couchée . Pariétaire de Judée. Anglès: Spreading Pellitory. Alemany: Mauer Glaskraut. Niederliegendes Glaskraut. Holandès: Klein Glaskruid. Grec: Ανεμόχορτο. Περδικάκι .

És una planta abundant en tota la península
SINÒNIMS:  Parietaria judaica L.; Parietaria diffusa Mert et Koch.;  Parietaria ramiflora Moench.; Parietaria muralis subsp. judaica ; Parietaria punctata Will.
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Parietarietalia, Chenopodietalia. Vegatació ruderal, murs, parets, llocs on sojorna el bestiar, vores de camins, femers, sobre sòls nitrogenats. Fins els 1600 metres d’altitud.

Les tiges prenen una tonalitat rogenca
FORMA VITAL: Camèfit: Vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba molt ramificada des de la base on tiges són llenyoses (sufruticosa) i sovint de color rogenc, tota amb pèls. Poden arribar als 50 cm de llargària.

Fulles acuminades i amb pèls no urticans
Fulles alternes, peciolades, ovades, acuminades, amb pèls que s’apeguen a la roba com si tingueren “velcro” però no són urticants.

Flors en fascicles axil·lars
Flors en fascicles axil·lars amb bràctees soldades en la base; flors tetràmeres, hermafrodites, amb periant tubular que persisteix amb els fruits (acrescent); algunes flors poc nombroses són unisexuals.

Fruit en aqueni cobert pel periant persistent
Fruit en aquenis ovats comprimits que es mantenen dins del periant persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Herba és qualsevol planta que té fulles i tiges que desapareixen al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl. Les herbes no tenen tiges llenyoses persistents sobre la terra. Però de vegades les plantes herbàcies tenen la part basal lignificada i, aleshores, hom diu que són sufruticoses.

USOS I PROPIETATS: És depurativa, diürètica, refrescant, antiinflamatòria, laxant i analgèsica. Per a tractaments exteriors és astringent, vulnerària i cicatritzant.

El pol·len de la parietària és força alergògen
SABIES QUE... El nom genèric de Parietària ve del llatí “paries,-etis”, que significa mur, paret, per ser un lloc habitual on trobar-les. 
L’epítet específic, officinalis, s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals. Tot i això, la Flora Ibèrica diu que la Parietaria officinalis no es cria en la Península, i anomena aquesta planta com Parietaria judaica.
És una de les plantes més al·lergògenes que hi ha. Figura com la principal causant d’al·lèrgia en les ciutats de la costa mediterrània. Les al·lèrgies les provoca el seu pol·len, accentuant l’efecte en primavera i estiu, però està florida quasi tot l'any.

Família Urticaceae

dissabte, 17 de març de 2012

Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman

NOMS: Botja. Espernallac. Camamirla. Mançanilla borda. Mançanilla fina. Untina.  Cast. Abrotano hembra. manzanilla amarga. Eusk. Asta kamamila. Francès: Santoline.

Capítols d'espernallac
SINÒNIMS: Santolina squarrosa Willd.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Llocs alterats, erms, sobre substrat calcari i amb sol. Fins els 1800 metres d’altitud

Arbust de tiges erectes molt ramificat des de la base
FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbust, de fins 50 cm d’alçada, molt ramificat des de la base, que desprèn un olor fort i és viscós al tacte.

Fulles en segments molt petits, semblants al xiprer
Fulles dividides en segments però molt petits, de manera que semblen enteres, tomentoses o glabres.  Les fulles tenen un aspecte semblant a les del xiprer.

Flors tubuloses sense lígules
Flors en capítols solitaris amb flors totes tubuloses grogues, sense lígules. Floreix a partir del dia de Sant Joan

Fruits en cípsela sense vil·là
Fruit  en cípsela (aqueni) sense plomall.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La cípsela és un tipus de fruit simple indehiscent sec i monosperm, que es deriva d’un ovari ínfer compost amb un sol lòcul. És com un aqueni  però es diferencia perquè està format per més d’un carpel. Exemples d’aquest tipus de fruit els trobem en les compostes o asteràcies. La closca blanca i grisa de les llavors del gira-sol, les anomenades pipes, són les parets de la cípsela.

USOS I PROPIETATS: S'emprava com a digestiva, en infusió, o com antiespasmòdica, emmenagoga, i especialment vermífuga. També se li atribueixen virtuts com a vulnerària per a les nafres i infeccions per als humans i per al bestiar.
La infusió concentrada s’empra per aclarir el color del cabell, donant tons daurats als rossos i castanys
Uns quants capítols dins del caixó evita que s’arne la roba

Flors grogues en capítols terminals solitaris
SABIES QUE... No està molt clar però algun autor aventura a dir que el nom del gènere Santolina deriva del llatí “Sanctus “, sant i “Linum”, llenç, potser en referència a les propietats terapèutiques de la planta.
L'epítet específic chamaecyparissus fa referència al paregut de les fulles amb les del xiprer, doncs, chamaecyparissus vol dir xiprer nan.
És freqüent trobar cecidis esfèrics amb una llarga pilositat blanca als borrons axil·lars, produïts per un dípter (Rhopalomya santolinae)
L’aprofitament de totes les espècies del gènere Santolina en la Regió de Múrcia requereix l’obtenció d’autorització administrativa prèvia, segons el Decret 50/2003, de 30 de maig, per el qual es crea el Catàleg Regional de Flora Silvestre Protegida de la Regió de Murcia. També a Balears segons el Decret 75/2005, de 8 de juliol, por el qual es crea el Catàleg Balear de Espècies amenaçades i d’Especial Protecció.

Família Compositae (Asteraceae)

dimecres, 14 de març de 2012

Linum strictum L.

 NOMS: Lli groc. Llinet estricte.  Llinet. Llinet estret. Lli de flor groga.  Cast. Linillo. Lino. Lino silvestre. Eusk. Linua. Italià: Lino minore. Francès: Lin droit. Anglès: Upright Flax. Grec: Λίνο το στενό. Λίνος στενός 

Flor de lli groc
SINÒNIMS: Linum spicatum (Pers.) Guss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pradells entre els arbusts de coscollars i pinars. Fins els 1300 metres d’altitud.        

Tiges erectes ramificades en la part superior
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta de tiges erectes de fins 40 cm d’alçada que es ramifiquen a la part superior.

Fulles lanceolades, alternes, sèssils
Fulles sèssils, alternes, lanceolades, quasi linears, amb el marge serrulat però tan finament que cal una lupa per veure-ho.

Flor amb cinc pètals grocs
Flors en inflorescències denses, amb un curt pedicel. Calze amb cinc sèpals lanceolats i llargament acuminats. Corol·la de cinc pètals de color groc. Cinc estams que alternen amb cinc estaminodis. Ovari súper amb un estil i cinc estigmes capitats. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula apiculada
Fruit càpsula  globosa acabada en una petita punta (apiculada)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, els estams fèrtils van acompanyats d’estams estèrils, rudimentaris o avortius, que no produeixen pol·len. Aquests estams estèrils s’anomenen estaminodis.  Normalment són curts i queden a la part interna de la flor però altres vegades són pro llarg per sobresortir de la corol·la i deixar-se veure

USOS I PROPIETATS: Les llavors s’empren com emol·lients.
 
SABIES QUE... El nom genèric, Linum, ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils.
 El nom específic, strictum, ve del llatí “strictus, -a, -um”, que significa estricte, estret i, per extensió dret, erecte.

Família Linaceae, Gènere Linum, A Herbes

diumenge, 11 de març de 2012

Chaenorhinum origanifolium (L.) Kostel. subsp. crassifolium (Cav.) Rivas Goday

NOMS: Esperons de roca. Boqueta de gos. Cast. Espuelilla. Conejitos. Italià: Linajola piemontese. Francès: Linaire à feuilles d'origan. Anglès: Malling Toadflax.

Flors amb llavis divergents i lòbuls amb una osca o entrant (emarginats)
SINÒNIMS: Chaenorrhinum origanifolium subsp. crassifolium; Linaria origanifolia (L.) Cav. ; Linaria crassifolia (Cav.)DC.; Chaenorhinum crassifolium (Cav.) Lge.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Teucrion buxifolii. En escletxes i pedregars  calcaris, o sobre murs.  Fins els 1800 metres d’altitud.

Planta petita sobre escletxes calcàries
FORMA VITAL: Camèfit:  Són els vegetals amb les parts aèries persistents tot l'any però que tenen les  gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne de fins un pam d’alçada amb tiges erectes i prims, ramificats des de la base.

Fulles semblants a les de l'orenga (origanifolium)
Fulles oval lanceolades, peciolades,  oposades o alternes,

Llavi inferior amb esperó nectarífer
Flors en inflorescències laxes, amb pedicel. Calze amb sèpals desiguals, verds i més o menys purpuris, amb pèls i persistent. Corol·la de color variable entre violeta, rosa o groguenca, amb venes obscures i taques grogues; llavis divergents amb lòbuls partits (emarginats), dos lòbuls el superior i tres l’inferior, i tub comprimit per dalt i baix, deixant veure el paladar unflat i esperó curt on s’acumula el nèctar.

Fruit en càpsula ovoide
Fruit en càpsula ovoide, més curta que el calze, que s’obri per porus apicals per tal de lliurar les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o els sèpals d'algunes flors. De vegades l'esperó és l’elongació de la part posterior de la flor d'un,  o de diversos  pètals de la corol·la ( de tots). Tenen forma d'embut sense sortida i permeten xuclar el nèctar als agents pol·linitzadors.

USOS I PROPIETATS: Algunes espècies d’aquest gènere s’empren en jardineria.

Inflorescències laxes
SABIES QUE... el nom del gènere Chaenorhinum procedeix del grec “chaíno” que significa obrir-se, entreobrir-se,  i del grec “rhís, rhinós” que significa nas, perquè la gola de la corol·la queda mig oberta.
L’epítet específic origanifolium fa referència a la forma de les fulles, semblant a les de l’orenga (Origanum vulgare L.).

Família Scrophulariaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...