Malva cretica ssp. althaeoides (cav.) Dalby

NOMS:  Malva crètica, Malví. Malva de Cavanilles. Cast. Campanita. Malva. Malvavisco. Malvilla. Marva.  Francès: Mauve

Flor pentàmera de la malva de Cavanilles

SINÒNIMS: Malva althaeoides Cav.; Malva anodaeformis Lag.;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo Ceratonion. Llocs secs i assolellats. Fins els 500 metres d’altitud

Tija fina, erecta o postrada

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de fins 40 cm d’alçada de tiges fines i erectes, de vegades postrades, amb pèls

Fulles superiors dividies en lòbuls serrats

Fulles inferiors suborbiculars amb lòbuls i llarg pecíol; les superiors amb pecíol més curt i molt dividides en 3-5 lòbuls serrats, amb pèls.

Pètals grans de color rosa pàl·lid

Flors solitàries, axil·lars, amb peduncle major que el pecíol de la fulla. Calicle de 3 peces estretes inserit a la base del calze i amb pèls als marges (ciliats). Sèpals estretament triangulars i acrescents, també ciliats. Pètals grans (10-35 mm) de color rosa pàl·lid que vira a lila a la dessecació. Els estams formen un tub dins del qual està l’estil.  Floreix de maig a juny

Esquizocarp envoltat pel calze persistent i les tres peces del calicle

Fruit en càpsula (esquizocarp)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit sec que no s’obri (indehiscent) que es desenvolupa a partir d'un gineceu de dos o més carpels concrescents, de manera que en arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes, és a dir, que quan és madur es divideix en mericarpis.

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

Els filaments dels estams formen un tub que conté l'estil

 SABIES QUE... el nom del gènere Malva del llatí “malva, -ae” que donava nom a diverses espècies dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera.

L’epítet específic cretica ve del grec “kretikós” que significa procedent de l’illa de Creta.

Aquesta espècie va ser descrita per Cavanilles a l’obra “Icones et descriptiones plantarum...”

Família Malvaceae 

Silene rubella L.

NOMS: Silene rogenca. Silene vermellenca.  Italià: Silene rosseggiante. Francès: Silène des moissons.

Flor de silene rogenca amb el característic calze unflat

SINÒNIMS: Silene diversifolia Otth.; Silene segetalis Dufour in Ball.;

Dues subespècies: Silene rubella ssp. segetalis (Dufour) Nyman.  ; Silene rubella ssp. rubella L.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Tiges simples o ramificades des de la base

HÀBITAT: Diplotaxion. Conreus i herbassars, fins els 500 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de secà que creix als camps, que pot arribar als 40 cm d’alçada, tiges simples o ramificades des de la base.

Fulles ondulades amb el marge raspós

Fulles oposades i allargades amb el marge raspós, de vegades ondulades. Les bassals lanceolades lleugerament espatulades; les caulinars amb pèls.

Pètals emarginats de color rosa

Flors en dicasis, amb bràctees. Calze en tub més estret en la base, amb nervis vermells que s’uneixen a l’àpex dels sèpals (anastomosi). Corol·la amb pètals emarginats de color rosa; lígules corol·lines emarginades o bipartides soldades entre sí. Floreix a la primavera

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pètals del gènere Silene tenen la particularitat de tindre dues parts ben diferenciades: la ungla, llarga i estreta que està dins del calze i corre paral·lela a aquest, i el limbe, ample i estes cap a fora, en perpendicular a l’eix de la flor, formant la corol·la que veiem. Al punt d’inflexió entre el limbe i la ungla, i seguint el sentit d’aquesta, els pètals duen unes petites esquametes que componen una corona sobre la corol·la; aquestes esquametes són les lígules corol·lines.

Ací podem veure les lígules corol·lines, al centre de la corol·la

SABIES QUE... Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic rubella ve del llatí “ruber” que significa vermell, per la tonalitat rogenca del pètals i dels sèpals.

Família Caryophyllaceae

Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.

NOMS: Morella roquera. Parietària. Blet de paret. Cama roja. Herba caragolera. Herba de mur. Herba de paret. Herba roquera. Maia. Occità: Camba-rossa, Espargoulo, Paredalha, Parietau, Èrba de nòstra dòna, Èrba de paret, Èrba figuièra. Castellà : Albahaca de rio. Hierba caracolera. Hierba de las ruinas. Hierba de muro. Ortiguilla muerta. Paletaria. Pelosilla. Eusk. horma-belarra. Odar. Zigu. Muru belarr. Gall. Palitaria.colerinha. paleiro. Portuguès: Pulitária. Alfavaca de cova. Urtiga mansa. Italià: Vetriola minore. Francès: Pariétaire couchée . Pariétaire de Judée. Anglès: Spreading Pellitory. Alemany: Mauer Glaskraut. Niederliegendes Glaskraut. Holandès: Klein Glaskruid. Grec: Ανεμόχορτο. Περδικάκι .

És una planta abundant en tota la península

SINÒNIMS:  Parietaria judaica L.; Parietaria diffusa Mert et Koch.;  Parietaria ramiflora Moench.; Parietaria muralis subsp. judaica ; Parietaria punctata Will.

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Parietarietalia, Chenopodietalia. Vegatació ruderal, murs, parets, llocs on sojorna el bestiar, vores de camins, femers, sobre sòls nitrogenats. Fins els 1600 metres d’altitud.

Les tiges prenen una tonalitat rogenca

FORMA VITAL: Camèfit: Vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba molt ramificada des de la base on tiges són llenyoses (sufruticosa) i sovint de color rogenc, tota amb pèls. Poden arribar als 50 cm de llargària.

Fulles acuminades i amb pèls no urticans

Fulles alternes, peciolades, ovades, acuminades, amb pèls que s’apeguen a la roba com si tingueren “velcro” però no són urticants.

Flors en fascicles axil·lars

Flors en fascicles axil·lars amb bràctees soldades en la base; flors tetràmeres, hermafrodites, amb periant tubular que persisteix amb els fruits (acrescent); algunes flors poc nombroses són unisexuals.

Fruit en aqueni cobert pel periant persistent

Fruit en aquenis ovats comprimits que es mantenen dins del periant persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Herba és qualsevol planta que té fulles i tiges que desapareixen al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl. Les herbes no tenen tiges llenyoses persistents sobre la terra. Però de vegades les plantes herbàcies tenen la part basal lignificada i, aleshores, hom diu que són sufruticoses.

USOS I PROPIETATS: És depurativa, diürètica, refrescant, antiinflamatòria, laxant i analgèsica. Per a tractaments exteriors és astringent, vulnerària i cicatritzant.

El pol·len de la parietària és força alergògen

SABIES QUE... El nom genèric de Parietària ve del llatí “paries,-etis”, que significa mur, paret, per ser un lloc habitual on trobar-les. 

L’epítet específic, officinalis, s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals. Tot i això, la Flora Ibèrica diu que la Parietaria officinalis no es cria en la Península, i anomena aquesta planta com Parietaria judaica.

És una de les plantes més al·lergògenes que hi ha. Figura com la principal causant d’al·lèrgia en les ciutats de la costa mediterrània. Les al·lèrgies les provoca el seu pol·len, accentuant l’efecte en primavera i estiu, però està florida quasi tot l'any.

Família Urticaceae

Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman

NOMS: Camamilla groga. Botja. Espernallac. Camamirla. Mançanilla borda. Mançanilla fina. Untina.  Cast. Abrotano hembra. Manzanilla amarga. Eusk. Asta kamamila. Portuguès: Abrótano-fêmea. Guarda-roupa. Francès: Santoline. Aurone femelle. Camomille de Mahon.  Santoline petit-cyprès. Italià: Cameciparisso. Crespolina. Anglès: Lavender-cotton. Grey Santolina. Alemany: Heiligenblume. Zypressen-Heiligenkraut. Neerlandès: Heiligenbloem. Grec: Σαντολίνα η χαμαικυπάρισσος. 

Capítols d'espernallac

SINÒNIMS: Santolina squarrosa Willd.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Llocs alterats, erms, sobre substrat calcari i amb sol. Fins els 1800 metres d’altitud

Mata de fins mig metre d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust, de fins 50 cm d’alçada, molt ramificat des de la base, amb tiges erectes, rígides i pubescents, que desprèn un olor fort i és viscós al tacte.

Fulles en segments molt petits, semblants al xiprer

Fulles dividides en segments però molt petits, de manera que semblen enteres, tomentoses o glabres, disposades en quatre fileres.  Les fulles tenen un aspecte semblant a les del xiprer.

Flors tubuloses sense lígules

Flors en capítols terminals solitaris amb flors totes tubuloses grogues, sense lígules. Floreix a partir del dia de Sant Joan fins al mes d’agost.

Fruits en cípsela sense vil·là

Fruit  en cípsela (aqueni) sense plomall.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La cípsela és un tipus de fruit simple indehiscent sec i monosperm, que es deriva d’un ovari ínfer compost amb un sol lòcul. És com un aqueni  però es diferencia perquè està format per més d’un carpel. Exemples d’aquest tipus de fruit els trobem en les compostes o asteràcies. La closca blanca i grisa de les llavors del gira-sol, les anomenades pipes, són les parets de la cípsela.

USOS I PROPIETATS: S'emprava com a digestiva, en infusió, o com antiespasmòdica, emmenagoga, i especialment vermífuga. També se li atribueixen virtuts com a vulnerària per a les nafres i infeccions per als humans i per al bestiar.

La infusió concentrada s’empra per aclarir el color del cabell, donant tons daurats als rossos i castanys

Uns quants capítols dins del caixó evita que s’arne la roba

Flors grogues en capítols terminals solitaris

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: No està molt clar però algun autor aventura a dir que el nom del gènere Santolina deriva del llatí “Sanctus “, sant i “Linum”, llenç, potser en referència a les propietats terapèutiques de la planta.

L'epítet específic chamaecyparissus fa referència al paregut de les fulles amb les del xiprer, doncs, chamaecyparissus vol dir xiprer nan.

Santolina chamaecyparissus var. squarrosa va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 35. 1837[1838]. L’espècie Santolina chamaecyparissus va ser descrita per Carles Linnè i publicada en Species Plantarum 2: 842. 1753.

Cecidi

És freqüent trobar cecidis esfèrics amb una llarga pilositat blanca als borrons axil·lars, produïts per un dípter (Rhopalomyia santolinae), un mosquit que desenvolupa les seues larves en un lòcul situat al centre del cecidi.  A l’hivern es poden veure, de vegades agrupats com en aquesta foto.

L’aprofitament de totes les espècies del gènere Santolina en la Regió de Múrcia requereix l’obtenció d’autorització administrativa prèvia, segons el Decret 50/2003, de 30 de maig, per el qual es crea el Catàleg Regional de Flora Silvestre Protegida de la Regió de Murcia. També a Balears segons el Decret 75/2005, de 8 de juliol, por el qual es crea el Catàleg Balear de Espècies amenaçades i d’Especial Protecció.

Família Compositae (Asteraceae)

Linum strictum L.

 NOMS: Lli groc. Llinet estricte.  Llinet. Llinet estret. Lli de flor groga.  Cast. Linillo. Lino. Lino silvestre. Eusk. Linua. Italià: Lino minore. Francès: Lin droit. Anglès: Upright Flax. Grec: Λίνο το στενό. Λίνος στενός 

Flor de lli groc

SINÒNIMS: Linum spicatum (Pers.) Guss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pradells entre els arbusts de coscollars i pinars. Fins els 1300 metres d’altitud.        

Tiges erectes ramificades en la part superior

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta de tiges erectes de fins 40 cm d’alçada que es ramifiquen a la part superior.

Fulles lanceolades, alternes, sèssils

Fulles sèssils, alternes, lanceolades, quasi linears, amb el marge serrulat però tan finament que cal una lupa per veure-ho.

Flor amb cinc pètals grocs

Flors en inflorescències denses, amb un curt pedicel. Calze amb cinc sèpals lanceolats i llargament acuminats. Corol·la de cinc pètals de color groc. Cinc estams que alternen amb cinc estaminodis. Ovari súper amb un estil i cinc estigmes capitats. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula apiculada

Fruit càpsula  globosa acabada en una petita punta (apiculada)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, els estams fèrtils van acompanyats d’estams estèrils, rudimentaris o avortius, que no produeixen pol·len. Aquests estams estèrils s’anomenen estaminodis.  Normalment són curts i queden a la part interna de la flor però altres vegades són pro llarg per sobresortir de la corol·la i deixar-se veure

USOS I PROPIETATS: Les llavors s’empren com emol·lients.

 

SABIES QUE... El nom genèric, Linum, ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils.

 El nom específic, strictum, ve del llatí “strictus, -a, -um”, que significa estricte, estret i, per extensió dret, erecte.

Família Linaceae, Gènere Linum, A Herbes