Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 28 de juny del 2012

Geranium dissectum L.


NOMS: Gerani. Gerani de fulles retallades. Rellotges. Suassana. Castellà: gargantilla, gargantilla de horquilla, geranio cortado. Portuguès: Coentrinho.  Italià: Geranio sbrandellato. Francès: Géranium à feuilles découpées. Géranium découpé. Anglès: Cut-leaved Cranesbill. Alemany: Schlitzblättriger Storchschnabel. Neerlandès: Slipbladige Ooievaarsbek.

Flors petita amb sèpals mucronats
SINÒNIMS: Geranium angustifolium Gilib.;   Geranium baumgartenianum Schur; Geranium furcatum (Schur) R. Knuth;   Geranium laxum Hanks ex Hanks & Small;   Geranium navieri Jord. ex Gren.; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Tiges erectes i amb pèls
HÀBITAT: Molinio-Arrhenatheretea, Ruderali-Secalietea. Torrents i zones humides, fins els 1300 metres d’altitud. Aquest de la vora del riu Cànyoles al pas per Vallada.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 40 cm, amb tiges erectes, amb pèls

Fulles palmades molt dividides
Fulles de nerviació palmada molt dividides en lòbuls estrets, les bassals amb llarg pecíol

Estams amb filaments pilosos
Flors petites, rosades o púrpura, amb un calze de sèpals ovats lanceolats i mucronats. Corol·la amb pètals de 6 mm, emarginats amb ungla curta. Estams amb filaments pilosos.  Les flors solen aparèixer en parelles sobre peduncles més curts que la fulla adjacent. Floreix des de l’abril fins principi de l’estiu

Esquizocarp cobert de pèls
Fruit en esquizocarp, que són cinc mericarps separats pel pic de l’estil, amb pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les geraniàcies l’estil no desapareix durant la maduració del fruit sinó que creix encara més i s’endureix. Cada part del fruit, que és fragmentable, s’anomena mericarp i pren una fina tira de l’estil acrescent que pren diferents formes segons l’espècie.  


SABIES QUE... El nom genèric Geranium  ve del grec “geranion”, que significa grua (grulla), en al·lusió a la forma del fruit que sembla el bec d’aquesta au.
L’epítet específic dissectum significa, en llatí, partit, retallat, en al·lusió a les fulles partides en fins lòbuls.

Família Geraniaceae

dilluns, 25 de juny del 2012

Dipcadi serotinum (L.) Medic.


NOMS: Marcet. Marcet tardin. Castellà: Jacinto bastardo. Jacinto leonado. Tarabaste. Portuguès: Jacintho da tarde. Jacinto serôdio. Tarabaste. Italià: Giacinto provenzale. Francès: Dipcadi tardif. Dipcadi. Anglès: Brown Bluebell. Alemany: Schweifblatt.

Flor de marcet
SINÒNIMS: Uropetalum serotinum (L.) Ker-Gawl.; Uropetalon serotinum (L.) Ker Gawl.; Ornithogalum serotinum L.Hyacinthus serotinus L.;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Totes les flors s'orienten en el mateix sentit
HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Ononido-Rosmarinetea. Pastures a llocs secs, replans de roca, fins els 1850 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Herba vivaç, monocotiledònia amb una tija erecta de fins 40 cm d’alçada que surt d’un bulb ovoide.

Totes les fulles són bassals
Fulles totes bassals, linears i més curtes que la tija.

Flors amb sis tèpals, tres interns i tres externs
Flors en inflorescència en raïm erecte amb totes les flors al mateix costat (unilateral), amb bràctees lanceolades acabades en punta. Flors pèndules, hermafrodites, amb sis tèpals de color rosa brut; tres tèpals exteriors, amb l’àpex recorbat cap afora, i tres tèpals interiors erectes que semblen soldats (no ho estan). Sis estams més curts que els tèpals. Ovari súper i estigma trilobat.  Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula trilobada.
Fruit en càpsula loculicida trilobada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les liliàcies no estan constituïdes amb els dos verticils, calze i corol·la, sinó que consten de verticils de tres o sis peces; sis tèpals, sis estams –rarament tres o més de sis- i un ovari trilocular. A aquesta família pertanyen els lliris, les tulipes, els jacints, etc.   

Inflorescència en raïm
SABIES QUE... L’epítet específic serotinum és un nom llatí que significa tarda, vesprada, fent al·lusió al moment vespertí de la floració.

Família Liliaceae

divendres, 22 de juny del 2012

Vicia lutea L.


NOMS: Galabarç. Galavars. Veça groga. Castellà : Arveja amarilla. Arvejna. Arvejón. Portuguès: Ervilhaca amarela. Italià: Veccia gialla. Cicerchia pelosa. Francès: Vesce jaune. Anglès: Yellow Vetch. Smooth Yellow-vetch. Alemany: Gelbe Wicke. Neerlandès: Gele Wikke.

Flor papilionada
SINÒNIMS: Vicia vestita Boiss. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis, Diplotaxion. Vores de camins, herbassars, erms, camps de cultiu, fins els 1500 metres d’altitud.

Herba enfiladissa de tiges fines
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba enfiladissa amb tiges de fins 50 cm

Fulles acabades en circell ramificat
Fulles pinnatipartides, amb molts folíols mucronats (3-9 parells), i acabades en circell ramificat.

Flors de color groc esblanqueït
Flors grans (2-3 cm) solitàries (de vegades en grups de flors 3 màxim) amb curt peduncle. Calze en tub amb nervis marcats i cinc lòbuls desiguals. Corol·la papilionada de color groc esblanqueït, sovint amb taques violeta; estendard emarginat i quilla recta. Estams formant un tub obliquo al final. Ovari súper. Floreix a la primavera i principis d’estiu.

Fruit en llegum coberta de pèls
Fruit en llegum cobert de pèls amb un tubercle a la base

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies de la família Leguminosae tenen flors amb una forma característica anomenada papilionada. Són flors zigomorfes, és a dir, amb una sola línia de simetria; de calze sinsèpal, o siga, amb els sèpals soldats; i la corol·la formada per un pètal superior vistós (estendard), en aquest cas de color groc pàl·lid, dues ales laterals i dos pètals interiors en forma de carena que formen la quilla.

USOS I PROPIETATS: És emprada com a farratge per al bestiar.

SABIES QUE... el genèric Vicia  deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”. Altres autors suggereixen que procedeix de “vincere”, que significa tòrcer, enredar, pels circells.
L’epítet específic lutea fa referència al color groc de la corol·la, doncs significa groc en llatí.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dimarts, 19 de juny del 2012

Campanula erinus L.


NOMS: Campaneta.  Castellà: Asperilla. Albahaca acuática. Italià: Campanula minore. Francès: Campanule à petites fleurs, Campanule érinus. Anglès: Small bellflower

Les flors de la campaneta surten a l'axil·la de les ramificacions
SINÒNIMS: Campanula nanella P.A.Smirn.; Campanula parviflora St.-Lag.; Campanula portensis L. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Vores de camins, marges, camps cultivats, erms, murs i roques, preferentment sobre sòls bàsics. Fins els 1250 metres d’altitud

Les tiges es ramifiques de forma dicotòmica
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Els teròfits són freqüents en climes desèrtics i en climes mediterranis, amb hiverns temperats i estius eixuts, durant els que pot ser un avantatge el repòs vegetatiu absolut.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 30 cm d’alçada de tiges erectes o decumbents, generalment ramificades de manera dicotòmica, folioses i cobertes de pèls híspids.

Fulles espatulades i dentades
Fulles peciolades, simples, alternes, espatulades, dentades. De vegades falten durant l’antesi (floració).

Corol·la acampanada d'uns 6 mm
Flors en inflorescències en panícula dicòtoma. Flors a l’axil·la de les ramificacions. Calze amb pèls i cinc dents triangulars. Corol·la d’uns 6 mm amb forma de petita campana de tub llarg acabada amb cinc lòbuls, de color blavós o esblanqueït. Estams lliures. Ovari súper amb un estil i estigma amb lòbuls. Floreix a la primavera i principis de l’estiu.

Fruit en càpsula indehiscent
Fruit en càpsula dehiscent que s’obri per la base

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies de les campanulàcies són proteràndriques, és a dir, que els estams maduren abans que els pistils, i així asseguren la pol·linització encreuada. (Les plantes que maduren abans els pistils que els estams s’anomenen proterògines).


SABIES QUE... El genèric Campanula  deriva del llatí “campanula, -ae” que significa campaneta, un diminutiu de campana, per la forma acampanada de la corol·la.
L’epítet específic erinus procedeix del grec “erinos” que significa eriçó, pels pèls híspids que cobreixen tota la planta.
En llatí “vasa Campana” eren recipients fets en la regió italiana de Campania, on feien un bronze de molta qualitat. Fuchsio va denominar així una planta en De historia stirpium commentarii insignes (Basilea, 1542) i el nom va ser donat al gènere Campanula per Tournefort-Linné.

Família Campanulaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...