Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 28 d’agost de 2012

Arum italicum Mill.


NOMS: Colocàsia borda. Cresola. Punta de rella. Candela. Cugot. Gresolera. Orella d´ase. Peu de bou. Pota de vedell. Rapa. Sarriassa. Xèrria. Occità: Glaujòl, Pan de sèrp, Rasin de serp, Sangueiroun. Castellà: Aro. Babiacán. Candiles. Hierba de Aarón. Hierba del juicio del año. Jaro. Jumillo. Llave del año. Pie de becerro. Rejalgar. Yaro. Gallego: Agaro. Aro. Cala. Xaro. Herba d’as anadas. Basc: Arrebedarr. Illarondoko. Iñaztorr. Suberíma. Portuguès: Xairo. Jarreiro. Agaro. Erva da novidade. Italià: Erba biscia. Gigaro chiaro. Francès: Arum d'Italie. Gouet d'Italie. Anglès: Italian Lords-and-ladies. Large Cuckoo-pint. Italian Arum. Alemany: Italienische Aron. Italienischer Aronstab. Neerlandès: Italiaanse Aronskelk. Grec: Φειδόχορτο. Άρο το ιταλικό.

Flor amb espata blanca i espàdix groc
SINÒNIMS: Arum canariense [Webb & Berthel.]; Arum lucanum Bonafè; Arum majoricense L. Chodat;  Arum valentinum Pau;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Populetalia albae. Llocs frescs, boscs de ribera, sèquies i fondals humits, sobre sòls nitrificats i pròxim a nuclis rurals. Aquest dels Alcavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Planta de fins 50 cm d'alçada
FORMA VITAL: Geòfit: Plantes vivaces que creixen durant l'època favorable donant lloc a uns òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba bulbosa de fins 50 cm d’alçada. Comparteix hàbitat amb l’apagallums (Arisarum vulgare Targ. Tozz.) i té les fulles semblants però més grans.

Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents
Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents i llarg pecíol. Limbe gran (15-35 cm) amb venes blanques.

Flors femenines, a baix, i masculines a dalt
Flors inflorescència arran de terra, en una gran espata de color blanc crema i un espàdix groc. Flors diminutes unisexuades en l’espàdix, les flors masculines a la part superior i les femenines a l’inferior, embolcallat per l’espata del doble de llargària (15-40 cm) que l’espàdix. Flors masculines amb 3-4 estams. Flors femenines amb un ovari. Floreix a l’abril i maig.

Fruit en baia de color vermell quan madura
Fruit en baies, de color vermell a la maturitat, agrupades a l’espiga fructífera.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un espàdix és una inflorescència de tipus d'espiga, amb petites flors apinyades sobre un eix carnós. Aquest tipus d'inflorescència es presenta en certes monocotiledònies, sobretot en membres de la família Araceae, raó per la qual anteriorment eren anomenades espadiciflores.
Una espata és una gran bràctea que protegeix la inflorescència de certes plantes com les del gènere Arum, on l'espata sembla un pètal que atrau els insectes cap a la inflorescència.

USOS I PROPIETATS: El tubercle de la colocàsia borda s'utilitzava com a expectorant i, en general, per combatre els constipats, així com a purgant. Tot i els seus fins terapèutics es desaconsella l'ús domèstic degut a certs components tòxics.
En canvi, l'ús extern no té perill, de manera que s'empra el tubercle cuit i triturat en una pasta contra les durícies dels peus.
Les fulles són vesicants i s'usen, també externament, contra els dolors reumàtics, cremades, ferides i com antiberrugós.
Si es mengen els fruits sembla que crema la boca i l’estómac.


SABIES QUE... el genèric Arum ve del grec “áron, -ou” que denominava entre els antics a varies plantes com la colocàsia.
L’epítet específic italicum és un vocable llatí que significa italià.
És una planta de pol·linització especialitzada. Els insectes, atrets de bon matí per la calor que es desprèn de la inflorescència, rellisquen en posar-se sobre l'espata i cauen cap al fons, on queden atrapats. El pol·len que transporten provinent d'altres flors, pol·linitza les flors femenines de la part inferior, les úniques madures de tot l'espàdix, doncs les flors masculines maduren més tard, coincidint amb el marciment d'uns pèls que, situats al seu damunt, impedien la sortida dels insectes. Quan aquests, finalment, abandonen la seva presa temporal, ho fan carregats de pol·len i predestinats a caure en la mateixa trampa que una altra sarriassa, de floració un poc més tardana, ja els té preparada. D'aquesta manera queda assegurada la fecundació creuada.

Família Araceae

dijous, 23 d’agost de 2012

Iris germanica L.


NOMS: Lliri blau. Xili blau. Gínjol blau. Grejol. Occità: Cotèla. Coutelas. Glauja. Castellà: Lirio. Lirio azul. Lirio cárdeno. Cuchillos. Gallego : Flor de lis. Galos. Basc: Ezpata belarra. Lirio arrunt. Ostargi-belar arrunt. Uztragibelarra. Portugués :  Lirio cárdeno. Lirio de cor de ceo. Lirio roxo dos montes. Lírio-germánico. Italià: Giaggiolo paonazzo. Francès: Iris bleu d'allemagne. Iris d'allemagne. Anglès: Bearded iris. German Iris. Alemay: Deutsche Schwertlilie. Neerlandès: Blauwe Lis. Grec: Ίρις η γερμανική. Αγριόκρινος.

Hi ha flors de diversos colors però aquest és el més comú
SINÒNIMS: Iris illyrica Bubani;   Iris moroderi Pau;   Iris philonotis Sennen; Iris florentina L. (varietat de color blanc)Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental

Pot arribar als 90 cm d'alçada
HÀBITAT: Cultivada als jardins però subespontània a vores de camins i camps, en llocs rocosos i prats secs. Des dels 10 als 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Planta de fins 90 cm d’alçada amb tiges fortes. Desenvolupa, en horitzontal, un rizoma gruixut.

Fulles embeinadores en forma d'espasa
Fulles bassals, planes, enteres i embeinadores, en forma d’espasa, de color verd glauc.

Estil trilobat amb aparença de tèpal
 Flors de fins 10 cm, hermafrodites, i trímeres. Surten a l’axil·la d’una espata escariosa formant petites espigues. Dos verticils de tres tèpals; els externs obovats i arquejats cap avall, mentre que els interns són el·líptics i erectes; els sis tèpals s’uneixen en un hipant.  Tres estams oposats als tèpals externs. Ovari ínfer amb tres lòculs i un estil trilobat amb les branques dilatades en aparença de tèpal, acabats en estigmes transversals.
El color més comú és el blau violaci, però hi ha moltes varietats de colors. Floreix a la primavera

Fruit en càpsula dehiscent
Fruit en càpsula dehiscent per tres valves amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La posició de l’ovari respecte a la resta de peces de la flor és un caràcter important. Es diu que l’ovari és súper quan es situa per damunt de la resta de les peces, i ovari ínfer quan està soldat al receptacle en forma de copa i el calze i la corol·la semblen sortir de damunt de l’ovari. En el cas d’un receptacle molt còncau, i sovint soldat a l’ovari ínfer, que queda per sota de les altres peces florals, estem parlant d’un hipant.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental i pel perfum que s'extreu del seu rizoma que. un cop sec, també s'utilitza com a purgant, tònic estomacal i diürètic. En fresc provoca vòmits i irritacions gàstriques.
El rizoma en pols es pot utilitzar com a xampú sec que s'elimina amb un raspallat enèrgic.
En aplicació externa les arrels. untades amb mel. provoquen el part i, cuites i aplicades amb emplastres, reblaneixen les durícies.
És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.
En la actualitat s'ha anat prescindint del seu ús en medicina popular fins a quedar- se reduït a la perfumeria, on és molt apreciada, doncs l’absolut de Iris es un dels productes mes cars de la paleta del perfumista.

Subespontània als marges i a l'ombra de les oliveres
SABIES QUE... El nom genèric Iris  ve del grec Ἶρις, que significa ‘arc iris’, és en honor a la deessa grega Iris, que personifica l’arc de San Martí, encarregada de fer arribar als humans els missatges dels déus.
L’arrel s’emprava com a poció per trobar i conservar l’amor.
Hom diu que l’olor del lliri blau té influència molt positiva en el comportament humà
La flor del Iris es l’origen de la flor de lis l’emblema de la monarquia francesa.
Al Japó antigament s’utilitzava per protegir contra els mals esperits.

Família Iridaceae

dissabte, 18 d’agost de 2012

Cirsium arvense (L.) Scop.


NOMS: Calcida. Calcides. Lletugueta de séquia. Occità: Caucida, Caussido. Castellà : Cardo blanco. Cardo cundidor. Cardo oloroso. Ramoncillo negro. Gallego: Cardo cundidor. Cardo hemorroïdal. Basc: Carduba. Kardu-latza. Portuguès: Cardinho. Cardinho das almorranas. Italià: Stoppione. Scardaccione. Francès: Cirse des champs. Anglès: Creeping Thistle. Canadian Thistle. Alemany: Ackerdistel. Neerlandès: Akkerdiste. Grec: Βαμβακιά. Μπαμπακιά. Νεράγκαθο.

Flors en corimbes d'un a cinc capítols
SINÒNIMS: Cirsium albicans Willk.;   Cirsium argenteum Vest; Cirsium horridum (Wimm. & Grab.) Stankov in Stankov & Taliev;   Cirsium incanum (S.G. Gmel.) Fisch.;   Cirsium macrostylus (Moretti) Rchb.;   Cirsium setosum (Willd.) M. Bieb.;   Cnicus arvensis (L.) G. Gaertn., B. Mey. & Scherb.;   Cnicus macrostylus Moretti;   Serratula arvensis L.;   Serratula incana S.G. Gmel.;   Serratula setosa Willd.; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Forma poblacions amb nombrosos exemplars
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps i llocs nitrificats, fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: Planta que conserva les gemmes perdurants sota terra durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes no alades, de fins un metre d’alçada, plenes d’espines, amb la particularitat de que forma poblacions compactes, degut a que les arrels emeten diverses tiges aèries.

Fulles pinnatipartipartides amb espines
Fulles lanceolades, dentades, poc dividides i amb espines punxants. Les bassals amb pèls pel revés i les superiors abracen un poc la tija.

Capítols de flors color rosa porpra
Flors en corimbes de 1-5 capítols a l’àpex de les tiges. Flors amb cinc lòbuls i corol·la en forma de tub de color rosa porpra. Floreix a l’estiu i tardor

Fruit en aqueni amb plomall
Fruit és un aqueni amb vil·là lleuger per facilitar la dispersió pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A diferència d'altres cards, en la calcida, les flors masculines i femenines apareixen en plantes separades. Seria doncs una planta dioica però flors masculines i femenines poden aparèixer junts, encara que, quan açò passa, només un dels sexes és fèrtil.

USOS I PROPIETATS: És antifúngica i vasotònica. S’empra per tractar les hemorroides sagnants, mal de queixal.
Poden menjar-se la tija i les fulles quan són tendres però cal llevar les espines.

És considerada una mala herba
SABIES QUE... El nom genèric Cirsium és l’antic nom llatí que rebien aquests cards.
L’epítet específic arvense, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.
Les caderneres (Carduelis carduelis) i els passerells (Carduelis cannabina ) s’alimenten de les llavors d’aquesta espècie.
És considerada una mala herba i és controlada perquè les llavors contaminen altres productes importats en països com Canadà, Nova Zelanda o EE.UU.
Aquesta és una espècie molt polimorfa. Canvia la divisió de les fulles i el indument, especialment, raó per la qual hi ha nombrosos sinònims.

Família Compositae (Asteraceae)

dilluns, 13 d’agost de 2012

Citrus sinensis (L.) Osbeck

NOMS: Taronger dolç. Castellà : Naranjo. Naranjo de la China. Naranjo dulce. Italià: Arancio. Francès: Oranger. Anglès: Sweet Orange. Alemany: Süßorangenbaum. Apfelsinenbaum. Neerlandès: Sinaasappelboom. Grec: Πορτοκαλιά.

La flor del taronger (tarongina) és molt olorosa
SINÒNIMS: Citrus x sinensisPrincipio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Xina Japó

HÀBITAT: Cultivada a horts i jardins.

Arbre petit de fulla perenne
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre de fulla perenne amb espines que pot arribar als 13 metres d’alçada però normalment de 3 a 5 metres.

La fulla té el pecíol alat
Fulles alternes, ovals o el·líptiques, pecíol amb ales, marge enter

Flor amb 4-5 pètals blancs
Flors aïllades o en raïms a les axil·les de les fulles. Flors amb 4-5 pètals blancs i glandulosos. Nombrosos estams. Ovari súper amb estil i estigma capitat.

Fruit en esperidi (aquest de la varietat navelina)

Fruit en esperidi que té un epicarp de color groc ataronjat replet de glàndules on es concentren les essències. El mesocarpi és molt prim i eixut, de color blanc i l'endocarpi és molt gros i conté molt de suc dolç amb un toc àcid.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La ciència genètica ha demostrat recientment que tant el taronger, com la llimera, la llima o el taronger amarg o bord (Citrus aurantium), són híbrids interespecífics naturals produïts a partir del pomelo (Citrus maxima),  la mandarina (Citrus reticulata) i el ponciler (Citrus medica), per la qual cosa la nomenclatura correcta ha de ser Citrus x sinensis.

USOS I PROPIETATS: Les taronges són una de les millors fonts i més barates de vitamina C que existeixen per als humans, doncs aquesta vitamina no la produeix el nostre cos.
El cultiu de la taronja és una part molt important de l’economia de molt països. Al País Valencià ha sigut la major font de riquesa des de que es va iniciar el seu cultiu als regadius.

La tarongina és mel·lífera
SABIES QUE... Citrus  és el nom que els grecs donaven al llimó. L’epítet específic sinensis, deriva del llatí “sinensis” que significa originari de Xina.
En la Índia, en sànscrit s’anomena nâranga, els àrabs li deien naranj, i al passar a França, en provençal, naurange. Anglesos i francesos ho convertiren en orange. Però no tots adoptaren una paraula semblant. En neerlandès s’anomena sinaasappel, (poma xinesa) a la taronja, i oranje al color.
Existeix una gran quantitat de varietats diferents, de la qual destaca el grup de les “navel”, amb fruits grans, de maduresa precoç i sense llavors, fàcilment identificables pel “melic” (navel en anglès) situat al punt oposat al peduncle. Altra varietat és la València, una de les taronges dolces per a l'extracció de suc. Es tracta d'un fruit tardà, una varietat popular perquè apareixen quan les taronges Nàvel estan fora de temporada.
Algunes hipòtesis afirmen que les pomes d'or que Heràcles robà com a part de les seves dotze proves del jardí de les Hespèrides eren taronges.
En l’obra “El banquet”, Plató adjudica a Aristòfanes el relat d’un mite segons el qual va haver un temps que la raça humana era perfecta. La Terra es trobava habitada per persones esfèriques com taronges, amb dues cares oposades sobre un mateix cap, quatre braços i quatre cames que utilitzaven per a desplaçar-se rodant. Conta també que llavors existien tres sexes: un compost d'home + home, altre de dona + dona i un tercer d'home + dona (androgin). La seva vanitat els va dur a enfrontar-se als déus creient-se semblants a ells, i Zeus els va castigar partint-los per la meitat amb el seu llamp, i va manar a Hermes que a cadascú li lligués la carn sobrant entorn del melic. Després d’aquest càstig, els éssers caminaven trists buscant sempre a la seva altra meitat, i si alguna vegada arribaven a trobar-se amb ella, s'enllaçaven amb els seus braços fins a deixar-se morir d'inanició. Zeus, compadit, va ordenar a Hermes que els girés la cara cap al mateix costat on tenien el sexe: d'aquesta manera, cada vegada que un d'aquests éssers trobés a la seva altra meitat, d'aquesta unió pogués obtenir plaer i descendència, si la unió era andrògina. Des d’aleshores els éssers humans ens veiem condemnats a buscar entre els nostres semblants a la nostra mitja taronja amb la qual unir-nos en abraçades que ens facin més complets. (wikipedia)

Família Rutaceae

dimecres, 8 d’agost de 2012

Cardamine hirsuta L.


NOMS: Cardàmine. Creixenet hirsut. Occità: Creissoun sóuvage. Castellà: Berro de los prados. Mastuerzo menor. Panillas. Portuguès: Agriao menor. Cardamina pilosa. Francès: Cardamine hirsute, Cardamine hérissée. Italià: Billeri primaticcio. Anglès: Small Bittercress. Hairy Bitter-cress. Alemany: Behaartes Schaumkraut. Garten-Schaumkraut. Vielstengeliges Schaumkraut. Neerlandès: Kleine Veldkers.
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

Les flors són sobrepassades pels fruits inferiors
DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars nitròfils sobre sòls humits. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: En la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges de fins 40 cm d’alçada i pèls curts.

Roseta bassal amb fulles pinnatisectes
Fulles bassals en roseta verdes a l’antesi, amb pecíol, molt dividides, pinnatisectes i amb pèls, amb el lòbul terminal més gran i arrodonit. Les fulles de la tija (caulinars) són escasses i més petites, amb un pecíol curt.

Flors amb quatre pètals lliures
Flors en raïms sobrepassades pels fruits inferiors, Quatre sèpals amb pèls. Quatre pètals blancs i lliures. Quatre estams (de vegades 5 o 6). Ovari súper. Floreix de febrer a maig.

Fruit en síliqua dehiscent
Fruit en síliqua dehiscent erecta que sobrepassa la flor, disposada en paral·lel a l’eix principal de la inflorescència (raquis). Les valves s’obrin enrotllades quan maduren.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Antesi deriva del grec “anthos”, que significa flor, i defineix el període durant el qual la flor està totalment oberta i és funcional. També es pot referir a l'arribada d'aquest període, o sigui, a la florida o floració.

Fulles caulinars més petites i de pecíol més curt
USOS I PROPIETATS: Pot menjar-se com una herba amarga.
Al llocs freds pot utilitzar-se com a planta de cobertura del sòl nu, però si maduren les llavors pot escampar-se més enllà del que desitgem.

SABIES QUE... el genèric Cardamine deriva del grec “kardamíne”, nom amb el qual es denominava en el Dioscórides “altra classe de sisýmbrion que creix als llocs aquosos amb el gust del creixent (Rorippa Nasturtium-aquaticum L.) “
L’epítet específic, hirsuta, ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.
Aquesta planta és un refugi per al pugó (poll), el que junt a la facilitat de germinació de les llavors fa que siga considerada una mala herba.

Família Cruciferae (Brassicaceae) 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...