Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 29 de març de 2013

Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat subsp. hispidus (Roth) Kerguélen


NOMS: morro de porcell. Castellà: Diente de las peñas. Francès: Liondent à bec long.

Capítol amb totes les flors ligulades
SINÒNIMS: Thrincia hispida Roth. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, prats terofítics i zones forestals obertes, en clarianes de garrigues i pinars. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba petita, de fins un pam d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb pèls rígids que tenen l’àpex ramificat en tres puntes (cal veure-ho amb lupa). Té una roseta bassal d’on surt el peduncle que suporta el capítol de fins un pam d’alçada.

Fulles en roseta bassal
Fulles en roseta bassal allargades, amb el marge ondulat i cobertes de pèls, atenuades en curt pecíol.


Lígules estriors grises per la part esterna
Flors en capítols terminals solitaris de flors grogues ligulades. Involucre de bràctees linear-lanceolades amb pèls. Flors hermafrodites. Calze format per un plomall de pèls. Corol·la tubular i amb lígula groga; les lígules de les flors exteriors só de color gris per la part externa. Androceu amb cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer. Floreix d’abril a juliol

Aquenis amb vil·là
Fruits en aquenis bruns, en forma de fus i amb estries; els centrals muricats i amb vil·là, i els exteriors amb una corona membranosa i sense vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que anomenem flor, en la família de les compostes (asteràcies), és en realitat una inflorescència dita capítol. En el capítol el peduncle s’eixampla formant un disc que anomenem receptacle, on es disposen les flors sèssils. Tot el conjunt va embolcallat per una sèrie de bràctees anomenat involucre. 


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Leontodon deriva del “léon”, lleó, i del grec jònic “ὀδών odón”, que significa dent; és a dir, Leontodon significa dent de lleó.
L’epítet específic taraxacoides  de "Taraxacum" en nom del pixallits, i del grec "εἷδος eidos", que significa aparença, és a dir, similar a Taraxacum officinale

Família Compositae (Asteraceae)


dimarts, 26 de març de 2013

Valantia hispida L.


NOMS:  Castellà: Lapa. Italià: Erba-croce ispide. Francès: Vaillantie hérissée. Anglès: Bristly crosswort, Hairy Valantia.

Inflorescències en cimes axil·lar triflores
SINÒNIMS: Galium hispidum (L.) Gaertn.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Pimpinello-Gouffeion (comunitats de la baixa muntanya catalano-valentina). Camps, prats, pedregars o sobre la roca calcària en les escletxes i petits forats on s’acumula un poc de terra. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba molt petita
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba molt petita, de tan sols 5-10 (20) cm d’alçada, amb tiges erectes o decumbents, solitàries o ramificades des de la base.

Fulles verticil·lades amb quatre fulles per nus
Fulles verticil·lades amb quatre fulles per nus, oblongues, amb el marge enter o amb petits aculis (punxetes), al final reflexes.

Flors laterals masculines i la central hermafrodita
Flors en cimes axil·lar triflores, molt petites, d’a penes 2 mm de diàmetre, amb les flors laterals trímeres i masculines, i la central hermafrodita i tetràmera, de color groc verdós (de vegades púrpura), sobre peduncles curts que creixen al madurar formant part del cos del fruit. Sense calze. Quatre estams exserts. Gineceu amb dos estils i estigma capitat. Floreix de març a juny.

Fruit en forma de nas amb pèls hialins
Fruit en esquizocarp característic en forma de nas cobert de pèls rígids hialins, el que afavoreix la dispersió zoocora.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La sexualitat de les plantes, les estratègies de reproducció sexual i l’estructura reproductiva de les flors, són més variades que en qualsevol altre grup d’organismes. Les espècies del gènere Valantia són andromonoiques, és dir, que tenen estructures hermafrodites i masculines al mateix peu.

Flors laterals amb tre pètals i la central amb quatre
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere, Valantia, està dedicat al botànic Sébastien Vaillant (1669-1722) deixeble de Joseph Pitton de Tournefort i autor del Botanicon parisiense. Vaillant va exposar la seua teoria de que la reproducció de les plantes es feia de manera anàloga a la dels animals, i va introduir els termes botànics estam, ovari i òvul. Carl von Linné reconegué que la reproducció sexual de les plantes la va aprendre de les teories de Vaillant. La signatura com botànic és: Vaill.
L’epítet específic hispida deriva del llatí “hispidus” que significa hirsut, cobert de pèls dispers i durs, en referència als pèls del indument.

Família Rubiaceae


dissabte, 23 de març de 2013

Stachys ocymastrum (L.) Briq.


NOMS: Espinadella. Alfàbega borda. Castellà: Albahaca campesina. Rabo de zorra. Portuguès:  rabo-de-raposa. Francès: Épiaire hérissée. Anglès: Hairy Woundwort.

Flors en verticil·lastres
SINÒNIMS: Stachys hirta L.; Sideritis ocymastrum L.; Galeopsis hirsuta L.; Stachys lagascae Caball.; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Hordeion leporini (Vegetació ruderal anual). Vores de camins, marges, camps de secà i garrigues. Fins els 700 metres d’altitud.

Tiges simples de fins 50 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm d’alçada, coberta de pèls sedosos al tacte, amb tiges simples o poc ramificades

Fulles oposades de marge dentat
Fulles de la base amb pecíol, oposades, cordades a la base, de marge dentat.

Corol·la bilabiada amb el llavi superior bífid
Flors agrupades en inflorescències en verticil·lastres repartits a la part superior de la tija, amb bràctees similars a les fulles, sèssils i amb pèls al marge. Calze campanulat, pilós, amb cinc dents iguals o el superior un poc més llarg, aguts. Corol·la amb dos llavis, el superior blanc i bífid i l’inferior amb un lòbul central ample, de color groguenc amb taques obscures, i dos més petits laterals. Quatre estams didínams exserts però més curts que el llavi superior. Estigma bífid també exsert. Floreix a finals de la primavera.

Fruit en núcula
Fruit en núcula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de la família de les labiades és que tenen quatre estams inserits al tub de la corol·la però no són iguals, doncs hi ha dos de més curts i dos de més llargs. Els estams amb aquesta característica s’anomenen estams didínams.

USOS I PROPIETATS: La infusió de les fulles s’han fet servir, en medicina popular, per alleujar el mal d’estomac, els problemes de gasos i flatulències, i restrenyiment, per les seues propietats digestives, carminatives i laxants.

Verticil·lastres repartits per la part superior de la tija
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Stachys deriva del grec “σταχυϛ stáchys, -yos” que significa espiga, particularment la del blat, per la disposició de les flors al llarg de la tija. Plini ja utilitzava aquest nom per referir-se, possiblement, a la Betonica annua L.
El nom específic ocymastrum és un nom pejoratiu de "Ocymum" l’alfàbrega, volent dir que s’interpreta com falsa alfàbega, pel paregut amb aquesta planta.

Família Labiatae (Lamiaceae)


dimecres, 20 de març de 2013

Ipomoea indica (Burm.) Merr.


NOMS: Campanetes de jardí. Campana blava. Marevelles, Ungles de bruixa. Castellà : Enredaderas. Maravillas. Francès: Ipomée d'Inde. Volubilis. Anglès: Oceanblue Morning-glory. Alemany: Indische Prachtwinde.

Flors en inflorescències axil·lars
SINÒNIMS: Convolvulus indicus Burm.; Ipomoea acuminata (Vahl) Roem. & Schult.;
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical

HÀBITAT: Lycio-Ipomoeion. Introduïda, procedent del continent americà i cultivada als jardins, naturalitzada als camps abandonats, marges de torrents i vores de sèquies. Fins els 500 metres d’altitud.

Planta enfiladissa
FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia perenne, amb rizomes, enfiladissa. Tiges amb pèls de fins 10 metres i molt ramificats, de vegades rogencs.

Fulles profundament trilobades
Fulles alternes i peciolades de forma molt variable. En les tiges joves són enteres, mentre que en les més velles són amplament ovades i trilobades, amb pèls pel revés.

Corol·la en forma d'embut
Flors en inflorescències axil·lars pedunculades, amb bràctees linears i agudes. Floreix des de juny fins a novembre. Calze amb sèpals lanceolats, aguts i amb pèls. Corol·la gran de color blavós violeta, amb els pètals soldats formant un tub en forma d’embut (infundibuliforme). Androceu amb estams desiguals inserits a la part inferior de la corol·la i pubescents a la base del filament. Gineceu amb ovari i estil acabat en tres estigmes papil·losos. 

Fruit en càpsula globular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és autoincompatible, raó per la qual la majoria de plantes, que presenten un sol genotip, no produeixen fruit. L’escassetat de llavor es compensada, però, per la gran capacitat d’arrelament per esqueix. 


USOS I PROPIETATS: Planta introduïda molt emprada en jardineria com ornamental per a tanques, cobrir murs, etc.
Les flors produeixen molt de nèctar pel que són apreciades en apicultura.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ipomoea deriva de les veus gregues “ips ιψ”, que significa cuc, i “omoios ὄμοιος”, que significa paregut, és a dir, paregut a un cuc, per l’aspecte voluble de les tiges.
El nom específic indica mostra l’origen indià de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del Carib)
S'ha convertit en una mala herba nociva i espècie invasora a Austràlia, Nova Zelanda i Califòrnia.

Família Convolvulaceae


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...