Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 28 de juliol de 2014

Euphorbia prostrata Ait.


NOMS: Lleterola prostrada. Castellà (Mèxic): Hierba de la golondrina. Hierba del soldado. Italià: Euforbia prostrata. Francès: Euphorbe prostrée. Anglès: Prostrate sandmat. Alemany: Niederliegende Wolfsmilch

Flors a les axil·les de les fulles
SINÒNIMS: Chamaesyce prostrata (Ait.) Small

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical, una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Polycarpion tetraphylli. Eleusino-Euphorbietum prostratae Pradell nitròfil viari, integrat principalment per petits teròfits prostrats, propi dels sòls esquelètics i no gaire secs. Vores de camins calcigats, carreteres, camps humits i horts. Fins els 300 metres d’altitud.  

Herba molt ramificada de tiges prostrades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de branques rogenques, prostrades i molt ramificada, amb una línia de pèls longitudinal a les tiges; fins poc més d’un pam de llargària.

Fulles oposades de limbe el·líptic
Fulles oposades, amb curt pecíol, de limbe el·líptico-orbiculars de fins un centímetre, mai tacat, i marge serrulat; verd per l’anvers i pilós pel revers, amb estípules triangulars

Ciatis amb nectaris rogencs
Flors en ciatis de 4-5 flors masculines, pilosos, amb nectaris el·líptics de color entre morat i rogenc, amb apèndix blanquinós. Floreix a l’agost, setembre i octubre.

Fruit en càpsula amb pèls a la carena
Fruit en càpsula solcada, pilosa només a la carena dels carpels, amb 5-7 llavors estriades transversalment.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El terme sinantropia s’empra en biologia per definir la capacitat d’algunes espècies de flora i fauna per habitar en ecosistemes urbans o antropitzats, adaptant-se a les condicions ambientals modificades per l’activitat humana. Aquesta Euphorbia és una espècie sinàntropa de gran poder colonitzador en procés d’expansió per la Península Ibèrica.

USOS I PROPIETATS: L'extracte d'Euphorbia prostrata es considera efectiu per a tractament de morenes sagnants degut al contingut en flavonoides, fenòlics i àcids fenòlics. A l’Índia s’ha comercialitzat l’extracte d’Euphorbia prostrata per Panacea Biotec Ltd.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lleterola cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
El genèric del sinònim, Chamaesyce, deriva del grec “chamaí” a terra, en terra, i del grec “sykê”, llatí “syce” la figuera (Ficus carica) pel làtex.
L’epítet específic prostrata deriva de "prostratus" que significa estès, gitat en terra, per l’hàbit de la planta estesa per terra.  
El botànic Francisco Hernández de Toledo parla, ja al segle XVI, de l’ús d’aquesta lleterola com antidiarreic, astringent, contra les taques de la còrnia i per a la dermatosi. Al segle XVII és el frare Francisco Ximénez qui ho nomena per a ”calenturas, ventosidades, evacuando las cámaras de sangre”. Ja al segle XX són els mexicans Alfonso Herrera i Maximinio Martínez els que reporten la planta per diverses malalties fins que la “Sociedad Farmacéutica de México” la indica per a la dermatosi i la tinya.
Euphorbia prostrata va ser descrita per William Aiton i publicada en Hortus Kewensis; or, a catalogue... 2: 139. 1789.

Família Euphorbiaceae


dilluns, 21 de juliol de 2014

Amaranthus retroflexus L.


NOMS: Blet punxent. Marxant gros. Blet. Atreu. Castellà: Bledo. Moco de pavo. Amaranto. Gallego: Bledo. Bredo. Èuscara: Sabia. Sabiya. Occità: Blet bastard. Portuguès: Bredos, moncos-de-perú. Italià: Amaranto comune. Blito. Francès: Amarante réfléchie. Anglès: Common amaranth, Redroot pigweed. Alemany: Rauhhaariger Amarant. Rauhhaariger Fuchschwanz. Zurückgekrümmter Amarant. Neerlandès: Papegaaiekruid.  

Espicastre terminal compacte
SINÒNIMS: Amaranthus curvifolius Spreng.

DISTRIBUCIÓ: Introduida. Procedent d’Amèrica del Nord

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Comunitats nitròfiles i arvenses. Vores de camins, horts, conreus humits i ambients antropitzats. Fins els 1200 metres d’altitud.

Herba de fins un metre d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes que pot arribar al metre d’alçada, amb rels que poden arribar al metre de profunditat

Fulles peciolades
Fulles alternes, peciolades, amb el limbe ovat, el·líptic o romboïdal i marge enter. Sovint el limbe té una franja blanquinosa.

Flor masculina
Flors en espicastre compacte terminal i axil·lars. És una planta monoica, per tant du flors unisexuals, amb bractèoles acabades en espina forta, més llargues que els tèpals. Corol·la amb cinc tèpals de 2-3 mm linear-espatulats d’àpex obtús. Les masculines amb cinc estams i les femenines amb ovari súper, pistil i 3 estigmes. Floreix de juliol a novembre.

Fruit en pixidi
Fruit en càpsula tipus pixidi monosperm amb llavor negra i lluenta

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Amaranthus presenten un grau elevat de  mutabilitat. L’adaptació a nous hàbitats es tradueix en una ràpida selecció de nous trets morfològics externs que donen lloc, en poc de temps, a noves entitats biològiques susceptibles de ser reconegudes com a espècies o subespècies ben diferents dels seus parents originaris de més enllà de l’oceà. 

Flors femenines
USOS I PROPIETATS: En medicina popular no s’empra gaire, tot i que té propietats com astringent, antidiarreic i emmenagog.
Les llavors són comestibles, moltes en forma de farina. Les fulles tendres s’han fet servir com a substitut dels espinacs en èpoques de guerres i penúries. Conté àcid oxàlic, com els espinacs, i acumula nitrats, pel que cal bullir les fulles i llençar l’aigua de la bullida. L’oxalat és perjudicial per als càlculs renals i les articulacions.
Es considerat un bon farratge si s’empra amb moderació, doncs pot ser perjudicial i fins i tot mortal, si s’alimenten porcs i bovins amb grans quantitats durant diversos dies.
De la planta sencera es poden obtenir tints grocs i verds.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Amaranthus ve del grec “amarántos, -ton”  que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i "μαραίνω maráino" marcit). En Dioscòrides aquest nom s’empra com sinònim de helichrysos, una espècie del gènere Helichrysum.  Aquest nom és perquè les flors romanen seques durant molt de temps.
L’epítet específic retroflexus deriva de “retro” cap enrere, i “flecto” girat, corba, és a dir, corbat cap enrere.
Amaranthus retroflexus fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 991. 1753.

Família Amaranthaceae


dilluns, 14 de juliol de 2014

Aegilops geniculata Roth


NOMS: Blat bord. Blat de perdiu. Blat del diable. Civadeta. Traiguera. Castellà: Rompesacos. Trigo montesino. Trigo silvestre. Èuscara: Herrikia. Olo-soilquia. Occità: Blat del diable, Espangassat, Trauca-sac. Portuguès: trigo de perdiz. Italià: Cerere comune. Gramigna stellata. Francès: Égilope ovale, Égilope à inflorescence ovale. Anglès: Ovate goat grass. Geniculate Goatgrass. Alemany: Eiförmiger Walch. Geknieter Walch.

Flors en espiga curta
SINÒNIMS: Aegilops ovata [L.]; Triticum vagans (Jord. & Fourr.) Greuter

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Taeniathero-Aegilopion. Vores de camins, prats i erms ruderals secs. Fins els 1500 metres d’altitud

Tiges erectes amb nucs
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada, pilosa o glabrescent, amb tiges que es torcen a la base (d’ací el nom de geniculata) i formen motes. 

Fulles curtes amb pèls
Fulles linears lanceolades de 3-10 cm de llargària, piloses, amb beina llarga i lígula amb pèls.

Llargues arestes
Flors en espiga molt curta (1-3 cm sense contar les arestes) amb 2-4 espícules ventrudes amb 3-6 flors; gluma de l’espícula amb nervis verds i 3-5 arestes llargues d’angle molt obert; la lemma també amb arestes. Flors amb tres estams i estigama a l’interior de la glumel·la. L’espícula terminal estèril. Floreix de maig a juliol

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi semiovoidea de fins 7 mm i comestible

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha consens en admetre que els blats moderns deriven d’hibridacions antigues entre els Triticum silvestres i espècies estepàries d’Aegilops de l’Orient Mitjà. En comparació amb llurs avantpassats silvestres, els cereals es caracteritzen per produir un nombre de cariopsi més elevat (característica dels Triticum) i de mida major (com els Aegilops).

USOS I PROPIETATS: El cultiu es va abandonar després de l’Edat Mitjana, substituït per cereals més refinats. En l’actualitat és considerada una mala herba.

Lígula amb pèls
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aegilops ve del grec "αιγιλωψ aigilops" una mala herba que infestava la civada farratgera, esmentada per Plini.
L’epítet específic geniculata deriva de "genículum" diminutiu de "génu, -us" genoll, en referència als nusos de la planta.
Les espècies del gènere Aegilops són les avantpassades naturals dels actuals forments, pertanyents al gènere Triticum, que va acompanyar la colonització humana de les riberes de la Mebiterrània.
Les llargues arestes s’endureixen en assecar-se i traspassen els teixits dels sacs, raó per la qual rep el nom comú en castellà de “rompesacos”. El nom comú en català, traiguera, ve del llatí (herba) triticaria “herba com blat”, derivat de triticum 'blat'.
Aegilops geniculata va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicada en Botanische Abhandlungen 45. 1787.

Família Gramineae (Poaceae)


dimarts, 8 de juliol de 2014

Piptatherum miliaceum (L.) Coss.


NOMS: Ripoll. Nugadella. Fenàs de canonet. Castellà: Mijera. Lastón. Cerrillón fino. Italià: Miglio multifloro. Francès: Faux Millet. Piptathère faux millet. Anglès: Smilo-grass. Smilograss.

Glumes poc desiguals, apiculades
SINÒNIMS: Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea; Piptatherum multiflorum (Cav.) P.Beauv.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Bromo-Oryzopsion. Camps abandonats, erms, vores de camins, solars. Fins els 1300 metres d’altitud

Tiges erectes i rígides
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne glabrescent amb tiges erectes, rígides, sufruticoses, que sovint produeix branquillons laterals. Pot ultrapassar el metre d’alçada, amb un rizoma gruixut i fibrós.

Lígula membranosa
Fulles amb lígula d’1-1,5 mm membranosa i truncada; limbe linear de 5-25 cm

Flors totes hermafrodites
Flors en panícula laxa multiflora, amb 4-8 branquillons per verticil de la panícula; inflorescència sovint pèndula i molt tènue, quasi transparent. Espícules amb glumes poc desiguals, acuminades; lemma glabre amb aresta terminal de 3-5 mm. Flors totes hermafrodites. Androceu amb tres estams amb anteres grogues i peludes, amb dues teques en forma de X que vibra al vent. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera y l’estiu, d’abril a novembre

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi rica en substàncies de reserva, fusiforme, de color bru rogenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les poàcies o gramínies és un dels grups de plantes que ha assolit un gran èxit en la història de la vida, ja que s’estenen des de les terres polars i els cims de les altes muntanyes fins a la vora del mar, tenen la capacitat de colonitzar tota mena d’ambients, excepte el medi aquàtic, i presenten un potencial de reproducció i de disseminació notabilíssims. Les gramínies són responsables, aproximadament, d’un 20% de la superfície verda del planeta.

Inflorescència en panícula laxa
USOS I PROPIETATS: S’ha emprat al camp per nugar garbes, i també com farratge pel ramat, doncs el fruit és ric en substàncies de reserva.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Piptatherum deriva del grec “pipto” caure, deixar anar, i ““ἀθήρ athér” aresta, és a dir, amb aresta caduca, perquè la lemma de les flors d’aquest gènere perd l’aresta.
L’epítet específic miliaceum ve de “milium” mill, pel paregut amb el gènere Milium d’aquesta gramínia  

Família Gramineae (Poaceae)

dimecres, 2 de juliol de 2014

Rumex conglomeratus Murray


NOMS: Paradella. Agrelles de sapo. Llengua de bou. Castellà: Romaza. Acedera. Paniega. Carbaza. Gallego: Labaza. Carbeia. Èuscara: Uztaoa. Portuguès: Labaça. Paciencia. Italià: Rómice conglomerato. Francès: Oseille agglomérée, Patience agglomérée, Rumex aggloméré. Anglès: Clustered dock, Sharp dock. Alemany: Knäuel-Ampfer. Knäuelblütiger Ampfer.

Inflorescències en panícula amb verticil·lastres
SINÒNIMS: Rumex glomeratus Schreb.

DISTRIBUCIÓ:  L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Magnocaricion elatae. Molinio-Holoschoenion. Llocs humits, vores de cursos d’aigua alterats sovint inundats.

Tiges erectes de coloració rogenca
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne que pot ultrapassar el metre d’alçada, amb tiges erectes estriades i, de vegades, rogenques, molt ramificada. És una espècie molt polimorfa.

Fulles amb estípules en forma d'ocrea
Fulles basals obovat-lanceolades, truncades, amb el pecíol més curt que el limbe. Les caulinars estretament lanceolades. Estípules transformades en ocrea.

Flors amb sis tèpals
Flors en inflorescències en panícula amb verticil·lastres petits i distants uns dels altres, amb una fulla a la base (excepte els superiors). Flors amb sis tèpals, tres exteriors estrets i tres interiors més amples que seran els encarregats de protegir els fruits. Androceu amb sis estams d’anteres grogues. Gineceu amb tres estils i un estigma per cada estil. Floreix d’abril fins l’agost

Fruit en aqueni embolcallat pel tèpal intern
Fruit en aqueni de tres cares envoltat pel tèpal

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El periant de les flors d’aquest gènere és molt curiós. Està format per sis tèpals, dels quals els tres interiors creixen amb el fruit i l’embolcallen fins la maduresa, formant una mena de tres valves de morfologia característica per a cada espècie. Rumex conglomeratus té les valves estretes i amb el marge enter.


Tèpals externs més petits que els interns
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiescorbútic i astringent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Rumex  significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autorsde l’antiguitat, com Plini el vell,  ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles.
L’epítet específic conglomeratus ve de “conglomerato” conglomerat, reunit en complex si més no esfèric, per la forma de les inflorescències en verticil·lastres densos.
Rumex conglomeratus fou descrita per Johan Andreas Murray i publicada en Prodromus Designationis Stirpium Gottingensium 52. 1770.

Família Polygonaceae


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...