Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 29 d’octubre del 2015

Conyza canadensis (L.) Cronq.


NOMS: Coniza canadenca. Pinet. Cànem bord. Castellà: Erigerón del Canadá. Hierba de burro. Coniza. Gallego: Eixerón. Occità: Canebe bastard. Portuguès: Avoadinha. Italià: Saeppola canadese. Francès: Vergerette du canada, Vergerolle du canada. Anglès: Horseweed. Canada Fleabane. Coltstail. Fleawort. Alemany: Kanadischer Katzenschweif. Kanadisches Berufkraut. Neerlandès: Kanadese Fijnstraal.

Inflorescència en panícula amb capítols petits
SINÒNIMS: Erigeron canadensis L.

DISTRIBUCIÓ: Procedent d’Amèrica del Nord i naturalitzada a tota la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Herbassars ruderals terofítics, camps, vores de camins i carreteres. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba simple i erecta
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tija simple erecta, glabrescent o amb pocs pèls, acanalada, que pot assolir dos metres d’alçada. Ramifica només a la inflorescència. Es pot confondre amb la coniza bonarienca (Conyza bonariensis) però aquesta és molt més peluda i de color grisenc, més menuda i amb tiges ramificades.

Fulles linear-lanceolades de marge enter
Fulles linear-lanceolades, enteres, glabrescents, sovint amb el marge ciliat, abundants

Flors exteriors femenines amb petita lígula blanca
Flors en panícula cilíndrica amb molts capítols petits amb les flors externes femenines proveïdes de lígula blanquinosa i les centrals hermafrodites tubulars i groguenques. Involucre amb bràctees glabres o laxament pubescents. Floreix a l’estiu fins la tardor, entre juliol i novembre però segons el clima pot florir durant tot l’any.

Fruit en aqueni amb vil·là
Fruit en aqueni amb papus

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Des del punt de vista evolutiu, les compostes representen el grup més avançat dins de les dicotiledònies. En general acumulen inulina com a substància de reserva, en comptes de midó i solen presentar un sistema secretor ben desenvolupat. L’èxit evolutiu de les compostes podria estar en relació amb la facultat de sintetitzar determinades substàncies químiques, tòxiques o desagradables per als herbívors, que fan que els animals rebutgen sistemàticament aquestes plantes.


USOS I PROPIETATS: Planta rica en olis essencials, amb una aroma característica, que té propietats hipoglucemiants, emmenagogues, astringents, homeopàtiques, vermífugues, diürètiques, tòniques i per alleugerar el restrenyiment. Les tiges en infusió s’empren per combatre el sagnat intestinal, la presència de paràsits intestinals i la inflamació del tracte urinari. El seu pol·len pot causar dermatitis de contacte en persones al·lèrgiques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Conyiza, deriva del grec “konops” puça, o “konis” pols. En referencia a que la planta seca i molta en pols s’emprava per repel·lir insectes. El mot "konyza", era usat per Hecateu, Aristòtil i Teofrast per referir-se a una planta pulicaria, és a dir, insecticida, per combatre les puces.  
El genèric del sinònim Erigeron deriva del grec "éri" prompte, pel matí, i "ghéron" vell, en referència a la curta durada de les flors, que envelleixen en poc temps.
El nom específic canadensis és un epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització en Canadà.

Als animals no els agrada aquesta planta pel seu sabor amarg, i és una planta resistent a l'herbicida més comú, que és el glifosat, el que la converteix en una espècie invasiva i problemàtica per als conreus.

Conyza canadensis va ser descrita per (L.) Cronquist i publicada en Bulletin of the Torrey Botanical Club 70 (6): 632. 1943

Família Compositae (Asteraceae)


dilluns, 26 d’octubre del 2015

Chlorophytum comosum (Thunb.) Jacques


NOMS: Cintes. Cinteta verda. Herba voladora. Castellà: Cintas, Malamadre. Araña. Èuscara: Zinta-belar. Portuguès: Clorofito. Anglès: Spider plant. Airplane plant. Hen-and-chickens. Alemany: Grünlilie.

Les flors creixen en la llarga tija floral
SINÒNIMS: Anthericum comosum Thunb.

DISTRIBUCIÓ:  Procedeix d’Àfrica tropical i Sud-Àfrica.

HÀBITAT: Cultivada en jardins i en contenidors a l’interior de les cases.

Herba amb llargs escapus d'on surten les flors i els propàguls
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És una herba acaule de fins a 60 cm, d’arrels carnoses, fusiformes,

Fulles llargues i estretes (de la varietat 'vittatum')
Fulles perennes, linears, llargues i estretes, de nervació paral·lela i marge enter, que naixen directament del rizoma.

Flors amb sis tèpals blancs
Flors al llarg de l’escapus, creixen en la llarga tija floral on sorgeixen plàntules que es desprenen de la planta mare. Les flors són hermafrodites, amb sis tèpals blancs, lanceolats, lliures, i altres tants estams amb filaments tan llargs com els tèpals acabats en l’antera groga. El gineceu és súper amb un llarg estil que acaba en un estigma. Floreix de juny a setembre.

Fruit en càpsula trígona
Fruit en càpsula trígona

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les inflorescències porten en l'àpex plàntules que es desprendran de la planta mare per a dispersar-se, la qual cosa es pot considerar un cas de pseudoviviparisme, ja que la plàntula s'independitza quan ja està formada, no és una llavor ni un estoló, sinó un propàgul, una plàntula amb arrels i fulles desenvolupades.

Propàgul amb fulles i arrrel
USOS I PROPIETATS: És una planta molt popular, cultivada com ornamental tant a l’interior de les cases en test o en cistelles penjants, com als jardins. L'espècie amb les fulles totalment verdes és la menys utilitzada. Les més usades són la C. comosum 'vittatum', amb una franja blanca central, i la C. comosum 'Variegatum' amb dues bandes blanques laterals i el centre verd.

Amb les fulles totalment verdes (de l'Ermita de Vallada)
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Chlorophytum deriva del grec “χλωρός khlorós” verd, i “φυτόν phytόn” planta, és a dir, que significa planta verda. L'epítet específic comosum prové de "coma" pèl, cabell, possiblement per l'hàbit de la planta que deixa caure eles seues fulles com una cabellera.

Aquesta planta té la propietat d'absorbir els contaminants de l'aire, particularment monòxid de carboni i diòxid de nitrogen, així com certs compostos orgànics volàtils (COV), com metanal o xilè.

Chlorophytum comosum va ser descrita pel botànic suec Carl Peter Thunberg, que la va batejar amb el nom d'Anthericum comosum, però després va anar canviant de gènere passant per  Phalangium, Caesia, Hartwegia, fins que Henri Antoine Jacques li va donar el nom actual de Chlorophytum comosum i la va publicar en Journal de la Société Impériale et Centrale d'Horticulture 8: 345. 1862.

Família Liliaceae (Asparagaceae)


dijous, 22 d’octubre del 2015

Bassia scoparia (L.) A.J.Scott


NOMS: Bellveurer. Mirambell. Pinet. Castellà: castellà : Mirabel del campo. Mirambel. Pinillo. Albahaca larga. Èuscara: Chuzendia. Portuguès: Belverde. Valverde. Italià: Belvedere. Granata comune. Francès: Bassia à balais, Bassie à balais, Belvédère. Anglès: Burning bush, Summer cypress. Mexican Fireweed. Alemany: Besen-Radmelde. Besenkraut.

Flors solitàries o en glomèruls espiciformes axil·lars
SINÒNIMS: Kochia scoparia (L.) Schrad.; Chenopodium scoparium L.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita. Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. És una planta ruderal i nitròfila que creix als horts, erms i vores de camins, sobre sòls lleugerament salins (halòfils). Fins els 250 metres d’altitud.

Herba de tiges molt ramificades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba pilosa de tiges ramificades, sufruticoses i erectes de contorn cònic que poden arribar al metre i mig d’alçada.

Fulles estretament lanceolades
Fulles esparses, sèssils, de limbe estretament lanceolat, les inferiors amb tres nervis patents i les superiors uninèrvies, de marge enter,

Androceu amb cinc estams
Flors solitàries o en glomèruls espiciformes que surten a les axil·les de fulles florals, més petites. Les flors femenines estan situades a la part inferior, mentre que les de la part superior són hermafrodites; consten de cinc tèpals acrescents a la fructificació que desenvolupen un apèndix dorsal quan maduren. Androceu de cinc estams amb anteres de color taronja. Gineceu amb ovari súper i 2-3 estigmes plomosos filiformes. Floreix en agost, setembre i octubre.

Fruit en aqueni
Fruit en aqueni globós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie realitza la dispersió de les seues llavors (diàspora) aprofitant la força del vent i de l’aigua. Quan arriba el moment, tota la planta es separa del terra seccionant la tija per la base, i així va giravoltant a l’albir del vent i deixant caure les petites llavors que, si cauen en bon lloc, germinaran, i si no moriran, doncs només mantenen la viabilitat germinativa durant un any. Les llavors del mirambell no formen part,  per tant, del banc de llavors del sòl.

Flor hermafrodita
USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie suporta molt be la sequera, raó per la qual a Austràlia s’ha emprat com a farratge quan altres cultius no suportaven la sequera prolongada australiana.
En jardineria es cultiven varietats pel color bronze o roig que adquireix a la tardor i pel port d’algunes varietats. També s’ha cultivat per fabricar escombres, com el seu nom comú indica. 


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bassia és en honor del metge i botànic bolonyès Ferdinand Bassi (1710-1774) prefecte del Jardí Botànic de Bolonya. El nom del gènere del sinònim Kochia, és en honor de Wilhelm Daniel Joseph Koch (1771-1849), metge i botànic alemany, que va estudiar medicina a Jena i Marburg i va exercir de professor de botànica i medicina a Erlangen en 1824
 L’epítet específic scoparia deriva de "scopa" escombra, granera, perquè les seues tiges són adequades per a fer graneres.

Flor hermafrodita (a l'esquerra) i femenines (a la dreta)
Bassia scoparia va ser descrita i publicada per primera vegada en 1753 per Carles Linné, que la va batejar amb el nom de Chenopodium scoparium. En 1809, es va col·locar en el gènere Kochia per Heinrich Schrader. El 1978 va ser traslladada al gènere Bassia per Andrew John Scott, que la va publicar en Feddes Repertorium 81(2–3): 108. 1978. Finalment el gènere Kochia es va incloure en Bassia el 2011 després d’estudis filogenètics.

Família Chenopodiaceae (Amaranthaceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...