Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 26 de juliol de 2016

Sechium edule (Jacq.) Sw.

NOMS: Sequi. Xaiota. Castellà: Chayota. Èuscara: Chaiote. Portuguès: Caiota. Chuchu. Francès: Chayote. Chouchou, Christophine. Italià: Chayote. Anglès: Custard marrow, Madeira marrow, Vegetable pear. Alemany: Chayote. Neerlandès: Chayote.

Flors unisexuals i pentàmeres
SINÒNIMS: Sicyos edulis Jacq.;  Chayota edulis (Jacq.) Jacq.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Cultivada

Planta enfiladissa amb tiges de fins 12 metres
FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Planta monoica, perenne, enfiladissa que pot assolir els 12 metres, amb tiges glabres o escassament pubescents i robusts.

Fulles palmades i circells ramificats
Fulles peciolades, palmades amb 3-7 lòbuls, grans (10-18 per 11-20 cm) amb el lòbul central més gran i triangular; circells ramificats.

Corol·la amb cinc pètals oblongs
Flors unisexuals i pentàmeres en raïms amb peduncle de 4-12 cm; flors amb curts pedicels, pubescents i hipant. Calze amb sèpals lanceolats a triangulars. Corol·la amb cinc pètals oblongs blancs o verdosos. Les flors masculines amb cinc estams soldats formant una columna que s’obri a l’àpex. Les femenines solitàries o en parelles, amb els pistils soldats en una columna prima.

Fruit piriforme longitudinalment solcat
Fruit piriforme que pot arribar als 20 cm de llarg, carnós, de color verd i longitudinalment solcat, de vegades amb espines, que conté una llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha moltes varietats com, per exemple, el “cocoro” de Costa Rica que és més gran. A Guatemala i Hondures es conrea una varietat més suau i sucosa de color groc per fora, el “perulero”; i altra de color més verd denominada “güisquil”

Calze amb cinc sèpals lanceolats 
USOS I PROPIETATS: En medicina popular es creu que les fulles i les arrels tenen propietats diürètiques i expectorant, i el fruit cicatritzant i emol·lient.

Els brots tendres s’empren per fer sopes; les arrels es consumeixen com les creïlles, igual que els fruits, per al consum humà o del bestiar. Els fruits es mengen crus o cuits, en amanides o acompanyats de salses.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sechium és el nom usat en l’Índia Oriental per indicar aquesta planta. L’epítet específic edule deriva del llatí “edo” menjar, “edulis, -e” comestible.

El nom popular de chayote deriva del nàualtl chayotli, que significa carabassa espinosa.

Sechium edule va ser descrita per Olof Swartz (Sw) i publicada en Flora Indiae Occidentalis 2(2): 1150. 1800. 

Família Cucurbitaceae

dimarts, 19 de juliol de 2016

Persea americana Mill.

NOMS: Alvocater. Alvocat (fruit). Castellà: Aguacate. Palta. Èuscara: Ahuakateondo. Portuguès: Abacateiro. Louro-abacate. Francès: Avocatier. Italià: Avocado. Anglès: Avocado. Alligator pear. Alemany: Avocado. Alligatorbirne. Butterfrucht. Neerlandès: Avocado.

Flors en inflorescències en panícula
SINÒNIMS: Laurus persea L.

DISTRIBUCIÓ: Originària de Mèxic i Amèrica Central. Actualment conreada en zones de clima tropical o mediterrani d’arreu del món.

HÀBITAT: Cultivada

Arbre que pot arribar als 20 m d'alçada
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre que pot assolir els 20 metres d’alçada, amb un tronc d’escorça gris verdosa fissurada longitudinalment.

Fulles alternes peciolades
Fulles de distribució alterna, amb pecíol, limbe coriaci, el·líptic o obovat, marge enter, de color verd, amb pocs pèls per l’anvers i pubescent pel revers.

Flor amb sis tèpals d'un groc blanquinós 
Flors en inflorescències en panícula de fins 14 cm amb flors petites, de 5-6 mm, amb el periant format per sis tèpals, dels quals els tres exteriors són més curts. Androceu amb nou estams de filament pubescent. Gineceu d’ovari súper amb estil pubescent acabat en estigma discoïdal.

Fruit d'alvocat de la varietat Hass
Fruit en drupa en forma de pera, ovoide o globós, de 8-18 cm, amb la part exterior (l’epicarpi) més o menys tuberculat segons la varietat, i el mesocarpi carnós i comestible envoltant la llavor ovada i grossa, de 5-6 cm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les llavors, o ossos, són blancs amb una coberta rogenca i sòlids, pesats, llustrosos i dividits en dues parts com les ametles, encara que oblongs i un poc més grans que ous de colom. Tenen aquests ossos sabor d'ametla amarga i produeixen un oli semblant al d'ametles no sols en l'olor, sinó també el sabor

Els tèpals exteriors més curts 
USOS I PROPIETATS:  Es cultiva per al consum humà, sense amanir o en amanides amb oli i sal, entrepans, batuts, gelats o altres preparats com el popular guacamole mexicà. És ric en oli vegetal, en vitamines E, A, B1, B2, B3, proteïnes i minerals. L’alt contingut en greixos s’aprofita per elaborar cosmètics per les propietats antioxidants.

Els alvocats es cullen verds i maduren després de la collita, el que permet el transport en millors condicions per al comerç.

Fruits de las varietat "Reed"

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Persea està dedicat a Perseu (Περσεύς) un heroi fill de Zeus i de Dànae, que va matar Medusa i va alliberar Andròmeda amb qui es va casar. El nom específic americana és un epítet geogràfic que indica el seu origen americà.

El nom comú alvocat ve de “advocat”, igual que el castellà “avocado”. El castellà “aguacate” ve d’un vocable de la llengua nàhuatl, “ahuácatl” testicle, possiblement pel paregut del fruit amb aquest element de l’anatomia masculina. A l’Argentina, Bolívia, Xile, Perú i Uruguai es coneix com “palta”, una veu quítxua que designa una ètnia ameríndia del nord del Perú i part d’Equador conquerida per Tupac Inca Yupanqui entre 1450 i 1475. Hom suposa que el conqueridor va portar aquesta fruita des del territori dels palta cap al sud.

El científic i naturalista italià Ulisse Aldrovandi (1522-1604) recordava, en una carta a adreçada a Francesc I de Mèdici, arxiduc de Toscana: “Només una planta, que jo sàpiga, es troba a Europa, a València d’Espanya al Monestir de Nostra Senyora, dit de Jesús; i fou portat el fruit d’Amèrica, en tinc jo una branca dissecada del viu amb els fruits que m’envià l’excel·lent senyor Francesc Saragossa de València farà ja deu anys.” (afers, 82 (2015), 447-466)

Tot i que les civilitzacions precolombines, compreses entre el nord de Mèxic i Guatemala, conreaven l’alvocater, no va ser fins la dècada de 1900 que es van seleccionar varietats comercials. En 1935 l’estatunidenc Rudolph Hass va patentar la varietat anomenada Hass que va ser introduïda globalment al mercat en 1960. 

Persea americana va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 370. 1753. amb el nom de Laurus persea. Poc després Philip Miller la va publicar en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition s.n. 1768. amb el nom actualment acceptat. 

Família Lauraceae

dimecres, 13 de juliol de 2016

Brassica oleracea L. var. capitata L.

NOMS: Col copada. Col. Castellà: Col cerrada. Col repollo. Repollo. Gallego: Repolo. Èuscara: Aza. Portuguès: Repolho. Francès: Chou cabus. Chou pommé. Italià: Cavolo cappuccio. Anglès: Cabbage. Headed cabbage. Alemany: Weißkohl. Weißkraut. Weißkabis. Kappes. Kaps. Kappus. Kabis. Neerlandès: Wittekool.

Corol·la amb quatre pètals grocs disposats en creu
SINÒNIMS: Brassica capitala DC. ex H.Lév.

HÀBITAT: Cultivada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Inflorescència en panícula laxa
DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia que d’uns 60 cm d’alçada però que pot assolir els dos metres a la floració del segon any.

Fulles formant un cabdell compacte
Fulles alternes, grans, obovades, formen un cabdell compacte d’un verd glauc amb els nervis marcats. La f. rubra té les fulles morades (col llombarda) i la f. ‘sabauda’ les té arrissades (col de Milà).

Quatre sèpals lliures i erectes
Flors en panícula laxa sense bràctees però amb pedicels. Les flors són hermafrodites i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals erectes de 5-10 mm. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu, grocs d’entre 1,5 i 2,5 cm. Androceu format per quatre estams llargs i dos de més curts. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua
Fruit en síliqua de 4,5-8 cm amb bec i dues valves convexes amb els nervis medials prominents, que contenen les granes esfèriques, disposades en una filera en cada lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De l’espècie original, Brassica oleracea var.  oleracea, que es cria als penya-segats litorals, han evolucionat durant milers d'anys en les diverses varietats què s'observen avui en dia, seleccionant per les diferents característiques, com els grans cabdells de la var capitata, les fulles grans de la col arrissada, o les tiges gruixudes amb capolls de flors del bròquil. La selecció ha primat el pes del cap i les característiques morfològiques, resistència a les gelades, el creixement ràpid i la capacitat d'emmagatzematge.

La f. rubra té les fulles morades (col llombarda)
USOS I PROPIETATS: En medicina popular ha tingut diverses aplicacions des de l’antiguitat. Els grecs el recomanaven com laxant i els romans per contrarestar els efectes de l’alcohol i alleugerar ressaques. Els egipcis menjaven col abans de l’àpat per eduir els efectes del vi. A alguns llocs d’Europa i els EE.UU encara s’empra per curar la ressaca.

Les cols són conreades per a consum humà. Es mengen en amanida, envinagrats, en sopes i guisats. Amb la col es prepara el xucrut (col agra), un menjar típic d’Alemanya, Alsàcia, Polònia i Rússia, que es prepara fermentant les fulles de la col en salmorra. La col copada és rica en vitamina C, A, calci i β-carotè

La f. sabauda té les fulles arrissades (col de Milà)
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella.

El nom de la varietat capitata deriva de "caput, capitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els cabdells que formen les fulles.  

Hi ha varietats amb cicles de creixement molt diferent “Així disposem de varietats «calentes» que es cullen per Nadal. Unes altres de mitja estació es cullen pel mes de gener, aquestes són les millors («col de gener, bona com el corder»). Per últim tenim les varietats tardanes o «gelades», amb cicles de 140 a 160 dies, que collirem a la primavera. I tot sembrant en el mateix moment.” (Mètode)

Els grecs estaven convençuts que les cols i les vinyes eren hostils, i que si les cols se sembren molt a prop de la vinya impregnaria el raïm de la seva desagradable olor. Aquest sentit mediterrani de l'antipatia sobreviu en l'actualitat respecte al raïm però no per a altres cultius. Diu una dita coneguda, “entre col i col lletuga” en referència al costum d’associar el cultiu de plantes de cicle curt, com la lletuga, amb les de cicle llarg, com la col, ja que la lletuga la collim abans que es molesten entre elles.

Durant el segle XVI, els jardiners alemanys van desenvolupar varietats de la col, i durant els segles XVII i XVIII, la col era ja un d’els aliments de primera necessitat en països com Alemanya, Anglaterra, Irlanda i Rússia, i la col adobada va ser consumida freqüentment en forma de xucrut, utilitzat també pels mariners holandesos, escandinaus i alemanys per evitar l'escorbut durant els llargs viatges amb vaixells.

El suc de col llombarda, o el brou on ha estat cuita, es pot utilitzar com a indicador de pH, perquè el medi àcid el converteix en vermell i les solucions alcalines en blau.

Brassica oleracea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 667. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dijous, 7 de juliol de 2016

Cucurbita pepo L.

NOMS: Carabasseta. Carbassa. Carbassó. Carbassera. Castellà: Calabacín. Calabacera. Gallego: Abobra. Cabaceira. Èuscara: Kui. Cuichoa. Portuguès: Abóbora-porqueira. Italià: Zucchini. Francès: Courgette. Pépon. Anglès: Marrow. Squash. Alemany: Gewöhnlicher Kürbis. Neerlandès: Sier-Pompoen. Grec: Κομποκολοκυθιά

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Dins l’espècie Cucurbita pepo hi ha dues subespècies: la ssp. ovifera i la ssp. pepo; la carbasseta o carbassó pertany a aquest darrer, Cucurbita pepo ssp. pepo L., mentre que la ssp. ovifera és emprada amb finalitats ornamentals. Els exemplars de les fotos pertanyen a la  varietat “zucchini”

DISTRIBUCIÓ: Procedent del sud de Nord-Amèrica, principalment de l’actual Mèxic

HÀBITAT: Cultivada als horts

Planta herbàcia amb tija acanalada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia rastrera, aspra al tacte, amb tiges cilíndriques, acanalades, amb entrenusos curts d’on surten les fulles i els fruits. S’hibriden amb facilitat, raó per la qual existeixen moltes varietats.   

Fulles palmades, de vegades amb taques blanquinoses
Fulles palmades, grans, amb cinc lòbuls de marge dentat, glabres per l’anvers i amb pèls aspres pel revers. El pecíol és llarg, fort i cobert de pèls rígids. Els nervis principals surten de la base de la fulla i recorren el centre de cada lòbul. Les fulles tenen un color verd i, de vegades, amb taques blanquinoses.

Flors femenina amb peduncle curt i fort
Flors axil·lars solitàries, unisexuals amb els dos sexes en la mateixa planta (monoica); són grans i vistoses, amb un petit calze de cinc sèpals verds i la corol·la acampanada, acabada en cinc lòbuls, tot de color groc. La flor femenina té un curt i fort peduncle angulós, mentre que el peduncle de la flor masculina, molt més prim, pot assolir els 40 cm. Androceu amb tres estams. Gineceu amb ovari ínfer i tres estils amb estigma bífid.

Fruit en pepònide carnós i allargat
Fruit en pepònide carnós i massís que quan madura conté nombroses llavors de color crema, ovals i llises

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les formes cultivades d’aquesta espècie van ser domesticades a partir de varietats silvestres mexicanes. Actualment els conreessis tenen una gran varietat de caràcters als fruits, pel que s’han classificat no per afinitats genètiques, sinó en grups artificials segons els caràcters del fruit. Segons la proposta del botànic Paris (1986) les imatges mostrades ací serien de Cucurbita pepo ssp. pepo var. cylindrica.

Flor masculina amb peduncle llarg i prim
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, en Amèrica Central i del Nord, la polpa del fruit per alleugerar inflamacions intestinals; les llavors tenen una acció diürètica que s’ha fet servir per tractar problemes del tracte urinari però també com vermífug; i les fulles s’apliquen sobre les cremades.

En la cuina té moltes aplicacions i darrerament a augmentat el seu consum per les poques calories que aporta. Es consumeix en amanida, cuit, en cremes, arrebossat, etc. És ric en carotens, vitamina C i potassi.

Diversos conreessis de la subespècie ovifera, de fruits petits i amb colors variats, són emprats com ornamentals.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cucurbita deriva del sànscrit "c’arbata" que significa corbat, rodó, per la forma dels fruits. L’epítet específic pepo és un vocable llatí que defineix el meló d’Alger o el meló de tot l’any, que deriva del grec "pépon" cremat pel sol.

Cucurbita pepo és, possiblement, una de les més antigues espècies domesticades. S’han trobat restes fòssils a Oaxaca i Ocampo, al sud de Mèxic, datats del 8000 al 5000 aC. Després dels viatges de Colom es va convertir en una verdura popular a Europa, desplaçant a la carbassera vinera (Lagenaria siceraria) que també s’utilitzava com ampolla per aigua o vi, la típica carabassa de peregrí.

Cucurbita pepo va ser descrita per Carles Linné i publicada en  Species Plantarum 2: 1010. 1753. 

Família Cucurbitaceae

divendres, 1 de juliol de 2016

Hippocrepis fruticescens Sennen

NOMS: Desferracavalls. Ferradura. Herba del ferro. Castellà:  Hierba de la herradura. Quebranta herraduras. Portuguès: Erva-ferradura. Esfera-cavalo. Ferradurinha.

Inflorescències axil·lars pedunculades
SINÒNIMS: Hippocrepis glauca

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Viu sobre sòls bàsics en timonedes, matollars i coscollars. Fins els 1000 metres d’altitud.

Peduncle 2-5 vegades més llarg que la fulla corresponent
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata perenne, lignificada a la base, de fins poc més d’un pam, ramificada a la part inferior

Mata petita lignificada a la base
Fulles alternes concentrades en la part basal, estipulades, imparipinnades, amb folíols glabres, obovats, més amples a la part superior. L’estípula, de 2-3 mm, té una glàndula purpúria junt al pecíol, a la base.

Flors papilionada de color groc
Flors en inflorescències axil·lars amb un peduncle 2-5 vegades més llarg que la fulla corresponent. Calze campanulat, bilabiat, amb alguns pèls, amb el llavi superior un poc més llarg que l’inferior i cinc dents corbades. Corol·la papilionada de color groc, glabra, amb l’estendard apiculat, . Androceu diadelf. Floreix de febrer a juny

Fruit en llegum aplanat amb sinus a la part exterior de la curvatura
Fruit en llegum lomentaci aplanat, amb petites papil·les, un xic recorbat, amb sinus semicirculars en l’exterior de la curvatura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La morfologia floral de les papilionàcies és constant i exclusiva. Són zigomorfes i pentàmeres amb calze format per cinc sèpals soldats, i la corol·la amb cinc pètals lliures i desiguals, que recorda una papallona en vol, raó per la qual s’anomena aquestes flors “papilionades”. La corol·la consta d’una pètal superior, normalment més gran que els altres, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment, que formen una mena de carena de vaixell.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hippocrepis deriva del grec “ἲππος híppos” que significa cavall, i de “κρηπίς krepís” que significa calçat, és a dir, calçat de cavall, ferradura, per la forma del llegum. L’epítet específic fruticescens deriva de "frútex" arbust, per les tiges lignificades a la base.

Hippocrepis fruticescens va ser descrit E. Sennen i publicat en el Boletin de la Sociedad Iberica de Ciencias Naturales 26: 118. 1928.

Família Leguminosae (Fabaceae Papilionaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...