Trachycarpus fortunei (Hook.) H.Wendl.

NOMS: Palmera excelsa. Margalló de la Xina, Margalló elevat. Castellà: Palmera excelsa. Palmito elevado. Palmera de Fortune. Palmera china de abanico. Palmito gigante. Èuscara: Txinako palmondoa. Kalamu-palmondoa. Gallego: Palmeira de abano. Italià: Trachycarpus. Palma di Fortune. Francès: Palmier chauve. Palmier de Chine. Anglès: Windmill palm. Chinese windmill palm. Chusan palm. Alemany: Fortunes Hanfpalme. Windmühlenpalme. Chinesische Hanfpalme. Neerlandès: Chinese Windmolenpalm. Xinès: Zong lu.

SINÒNIMS: Chamaerops fortunei Hook.;  Chamaerops excelsa Mart.; Trachycarpus caespitosus Becc.; Trachycarpus wagnerianus Becc. 

DISTRIBUCIÓ: procedent de la Xina Oriental i Central

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petita palmera de port elegant amb un solitari, fi i fibrós estípit, que no sobrepassa els 12 metres d’alçada, cobert en la part superior pels pecíols secs de les fulles marcides. Una característica és que el troc o estípit està cobert per una densa capa de fibres, la mantellina, i és més estret per la part inferior que per la superior.

Fulles palmades, amb el limbe més ample que llarg (50x75 cm) amb uns 60 folíols estrets acabats en punta, de color verd brillant per l’anvers i blanquinoses pel revers, sostingudes per un pecíol més llarg que el limbe amb el marge lleugerament serrat i sense espines. 

Flors en grans panícules axil·lars d’un groc viu i més de mig metre de longitud, protegides per bràctees groguenques. És dioic, amb arbres amb Inflorescències masculines de flors grogues amb altres peus amb inflorescències femenines de flors verdoses.

Fruit irregular, esfèric o arronyonat, de la grandària d’un pèsol de color negre blavós quan son madurs, no mengívol.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Pot confondre’s amb el margalló (Chamaerops humilis) que també té les fulles palmades, però aquest té el pecíol molt més llarg que el limbe i amb espines, i no sol arribar als 5 metres d’altura. A més el margalló sol tindre fillols i la palmera excelsa no.

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empra en alineacions, en grups d’altures diferents o com a exemplars solitaris. És una palmera molt rústica, car resisteix tant el fred, suporta fins -17^oC, com les altes temperatures i li agrada estar a ple sol, encara que s’adapta a la semiombra. Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl que ha d’estar humit però no entollat. És molt utilitzada en els països mediterranis. Multiplicació per llavors que tarden tres mesos a germinar. Tolera bé el trasplantament en primavera amb gassó o pa de terra.

En el seu lloc d’origen s’arreplegaven les fibres de les bases de les fulles per a fabricar raspalls, estores, etc. i  cordes per amarrar els juncs, les barques tradicionals xineses, perquè són imputrescibles. Amb les fibres de les beines confeccionen una espècie d’impermeable que és una excel·lent protecció contra el vent i la pluja. També s’hi produeix un fàrmac hemostàtic que s’extrau de les llavors.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Trachycarpus deriva del grec “τρἃχὐς trachys” aspre, i "καρπός carpós" fruita, en referència als fruit que són de forma i textura molt irregulars. L’epítet específic fortunei  és en honor de Robert Fortune, el botànic  que va recórrer Xina i Japó i va introduir la planta del te a l’Índia.

L’oftalmòleg Kaempfer va ser el primer naturalista europeu que va donar notícies, en 1712, d’aquestes elegants palmeres que vivien en els cims, cobertes de neu. Altre oftalmòleg, Siebold, va enviar a Europa les primeres llavors que germinaren en alguns jardins botànics. Altre científic aventurer, Robert Fortune, va portar plantes vives.

Trachycarpus fortunei  va ser descrita primer per William Jackson Hooker amb el nom de  Chamaerops fortunei  en Botanical Magazine 86: pl. 5221. 1860.,  i després atribuït al gènere Trachycarpus  per Hermann Wendland i publicat en Bulletin de la Société Botanique de France, 8, p. 429 en 1861.

Família Arecaceae (Palmae)

Syagrus romanzoffiana (Cham.) Glassman

NOMS: Palmera de la reina. Fals cocoter. Pindó. Castellà: Coco plumoso, Palmera de la reina, Palmera pindó. Portugués: Jerivá, Coqueiro. Francès: Palmier de la reine. Cocotier plumeux. Anglès: Queen palm. Feather palm. Neerlandès: Koninginpalm. Pindópalm. Xinès: huang hou kui.

SINÒNIMS: Cocos romanzoffiana Cham.;  Arecastrum romanzoffianum (Cham.) Becc.; Calappa romanzoffiana (Cham.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ: Palmera originària del sud de Brasil, Paraguai, Bolívia, Uruguai i Argentina

HÀBITAT: Prefereix sòls rics i humits, ben drenats, i molt de sol

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Palmera de port elegant, amb estípit grisenc i les cicatrius foliars marcades però sense protuberància, que pot arribar als 25 metres d’alçada (en les nostres latituds no passa de 10) i 50 cm de diàmetre, coronat per un plomall de fulles.

Fulles persistents, alternes, en forma de palma pinnada, amb pecíol inerme, de 3-5 metres de llargària, amb el raquis penjant en la part final i llargs folíols lanceolats inserits en distintes files i apuntant en diverses direccions, que es dobleguen i pengen des de la meitat de la seua longitud, de manera que li donen l’aspecte plomós característic.

Flors en raïms de flors blanques o grogues d’un sol sexe, masculí i femení en la mateixa planta, perquè és monoica, agrupades en inflorescències molt ramificades, de fins metre i mig,  protegides per una espata llenyosa i estriada que ix entre les fulles, semblant una espasa. Floreix a l’estiu

Fruit és una drupa globosa, d’1-2 cm de diàmetre, que pren tons verds, grocs i taronja quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Syagrus romanzoffiana pot hibridar amb facilitat, al seu lloc d’origen, amb Butia capitata per donar una espècie molt desitjada, el Butiagrus nabonnandii, la palma mula, interessant per la velocitat de creixement i les característiques intermèdies de les dues espècies.

USOS I PROPIETATS: S’utilitza com a exemplar aïllat o en xicotets grups en jardins, i en alineacions, adequat per a zones costeres càlides, doncs tolera el vent del mar.  Les fulles són persistents pel que cal llevar-les manualment als exemplars ornamentals. L’aspecte esfilagarsat i plomós de les seues fulles pinnades la fa inconfusible.

Tolera gelades suaus si són breus, però requereix una ubicació a ple sol, tot i que vegeta bé a l’ombra; sòls rics en nutrients lleugerament àcids, i reg abundant per tindre prou humitat durant l’època de creixement i temps sec. Resisteix bé el trasplantament a qualsevol edat. El manteniment és fàcil i barat, només poda, i pareix que, fins ara, no li afecta la plaga de becut roig. Multiplicació per llavors que tarden poques setmanes a germinar

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Syagrus deriva del grec "syagros συαγρος" porc senglar, verro. Altres autors però defenen que deriva del grec “skaphe” còncau, buit, i “glotta” llengua, en referència a la forma del llavi de les flors. L’epítet específic romanzoffiana és en honor del comte Nicholas Romanzoff (1753-1826), Ministre de Relacions Exteriors rus, que va finançar expedicions científiques.

Originalment, aquesta palmera fou classificada al gènere Cocos, posteriorment moguda al gènere Arecastrum i finalment assignada al gènere Syagrus en què es classifica actualment. Va ser descrita per Ludolf Karl Adelbert von Chamisso (Cham.) i publicada en Voyage pittoresque autour du monde, avec des portraits de sauvages d'Amerique, d'Asie, d'Afrique, et des iles du Grand ocean ... 5–6, pl. 5–6. 1822. amb el nom de Cocos romanzoffiana. (Basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Syagrus romanzoffiana va ser publicada per Sidney Frederick Glassman en Fieldiana, Botany 31 (17): 382. 1968.  

Família Arecaceae (Palmae)

Washingtonia robusta H.Wendl.

NOMS: Washingtònia robusta. Palmera robusta. Castellà: Palmera mexicana. Palmera de abanico mejicana. Èuscara: Mexikoko palmondo. Gallego: Palmeira de abano mexicana. Portuguès: Palmeira-de-leque-do-méxico. Palmeira-de-saia. Francès: Palmier du Mexique. Palmier chiffon á poussier du ciel. Anglès: Washington Fan-palm. Skyduster palm. Alemany: Mexikanische Fächerpalme. Xinès: hua sheng dun zong.

Capçada de Wasingtonia robusta amb les fulles palmades

SINÒNIMS: Neowashingtonia robusta (H. Wendl.) A. Heller; Pritchardia robusta (H. Wendl.) Schröt.; Washingtonia gracilis Parish.

DISTRIBUCIÓ: Amèrica del nord

HÀBITAT: Cultivada com ornamental. Procedent del nord de Mèxic, a la zona de Sonora. Suporta la sequera i els sòls pobres però menys que la seua germana Washingtonia filifera.

Tronc fi i esvelt

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Palmera hermafrodita amb un estípit de color marró, estret, que pot assolir els 30 metres d’alçada i va fent-se més estret quant més amunt, i que manté les fulles velles marcides durant molt de temps cobrint el tronc.

Fulles de fins un metre de diàmetre amb llarg pecíol

Fulles costapalmades de fins un metre de diàmetre amb folíols dividits fins la meitat en segments amb l’àpex bífid. Pecíol d’un metre amb dents corbades als marges

Inflorescències que poden assolir els tres metres de llargues

Flors en inflorescències que surten entre la base de les fulles que poden arribar als tres metres de longitud, són penjants i porten nombroses flors petites de color crema. Floreix a la primavera.

Fruits en drupa menuda de color negrós

Fruit en drupa ovoide de color negrós, d’uns 8 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espècie Washingtonia robusta és confon amb facilitat amb Washingtonia filifera perquè les diferències són subtils. W. robusta té el tronc o estípit més prim amb fissures menys marcades; les fulles més petites, doncs no sobrepassen el metre, i les fulles velles a penes tenen fils. Cal tenir en compte que de joves és quasi impossible diferenciar-les i, a més a més, s’hibriden amb facilitat i produeixen exemplars amb característiques intermèdies.

USOS I PROPIETATS: És una palmera molt ornamental pels seus troncs prims i esvelts, de vegades corbats, plantades solitàries, en grups o en alineacions.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Washingtonia està dedicat al primer president dels Estats Units d’Amèrica, George Washington (1732-1799). L’epítet específic robusta deriva del llatí “robur” roure, sòlid, del qual deriva “robustus” amb el significat de robust, vigorós, amb força, pel fort creixement que caracteritza aquesta espècie.

Alineació de W. filifera on s'ha colat una W. robusta 

Al Jardí de Vivers de València hi ha una alineació de washingtònies filíferes entre les quals es va “colar” una Washingtonia robusta, el que ens permet veure clarament les diferències entre les dues espècies. Contràriament al que podríem pensar, la W. robusta és la més prima i delicada que destaca entre les W. filifera.

Les primeres llavors de W. robusta  arribaren a Europa a la dècada de 1880, pocs anys després que les de W. filifera.

Dins de la qualificació d’al·lèrginitat de les plantes ornamentals, entre el 0 i el 10, les Washingtonia tenen un 3, és a dir, que deixen caure poc pol·len.

Washingtonia robusta va ser descrita per Hermann A. Wendland, i publicada en Garten-Zeitung. Monatsschrift für Gärtner un Gartenfreunde 2: 198. 1883.

Família Palmae (Arecaceae)

Phoenix canariensis Chabaud

NOMS: Fasser de jardí. Palmera de Canàries. Castellà: Palma canaria. Palma de jardín. Palmera de Canarias. Èuscara: Kanariar palmondo. Portuguès: Palmeira-das-canárias. Francès: Dattier des Canaries. Palmier des Canaries. Italià: Palma delle Canarie. Anglès: Canary Palm. Canary Island Date-palm. Alemany: Kanarische Dattelpalme. Kanarische Palme. Neerlandès: Canarische Dadelpalm. Grec: Φοίνιξ κανάριος. Φοίνιξ ο κανάριος. Xinès: Jia na li haiz zao

Semblant ala palmera dactilífera però de menys alçada 

SINÒNIMS: Phoenix cycadifolia Regel

DISTRIBUCIÓ: Palmera endèmica de les Illes Canàries.

HÀBITAT: Espècie cultivada com ornamental als jardins que surt de vegades com subespontània.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Palmera dioica molt semblant a la Phoenix dactylifera de la que es diferència per tindre un tronc més gros i curt, que no sol sobrepassar els 14 metres d’alçada, una capçada més densa, amb més fulles, aquestes amb més folíols i d’un verd intens, front al verd cendrós de la P. dactylifera

Fulles pinnades de fins 5 metres

Fulles pinnades, grans, de fins 5 metres, amb folíols rígids i punteguts, de limbe lanceolat, amb pecíols amb espines llargues que van fent-se més llargues fins que acaben en folíols grocs, els més pròxims al tronc que van adquirint un verd llustrós. Menys rígides quan més pròximes a l’àpex.  

Inflorescència molt ramificada amb petites flors color crema

Flors unisexuals en peus diferents (dioica) en inflorescències molt ramificades, de fins dos metres, amb flors petites de color crema que atrauen les abelles. Floreix entre març i juny.

Dàtils menuts que no es mengen

Fruit en petits dàtils de fins 1,5 cm, secs i no comestibles pel baix valor organolèptic.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per la seua bellesa, resistència al fred i facilitat d'adaptació és una de les palmeres que més s'utilitzen en jardineria però el morrut entra per la corona de les palmeres, posa els ous i les larves penetren a l’estípit convertint-lo en serradura i matant la palmera.  

Interior d'un tronc de palmera atacada pel morrut roig

USOS I PROPIETATS: Detectat per primera vegada al País Valencià en 2004, la plaga morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus), s’ha convertit en un vertader problema ambiental, econòmic i social perquè ´la palmera canària és l’espècie més vulnerable davant aquest insecte. “Al País Valencià la plaga ha adquirit una dimensió social perquè els habitants veuen la palmera com un element més, propi de la terra i lligat a la cultura mediterrània”. “L’ús que se n’ha fet ha anat adaptant-se als temps, fins esdevindre quelcom simbòlic: des de la inserció a les alqueries de l’horta valenciana, on les palmeres s’alcen com imponents talaies del temps entre els camps de tarongers, fins al passeig de l’Esplanada d’Alacant, ningú pot deixar d’associar les arecàcies amb el paisatge i la cultura valencianes”. (Mètode)

Morrut llest per a sortir a colonitzar altres palmeres 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Phoenix deriva del grec “φοῖνιξ  phoinix “ o de “φοίνικος  phoinikos” que era el nom que donaven Teofrast i Plini el Vell a la palmera datilera (Phoenix dactylifera). És probable que el nom faça referència al fenici Phoenix, fill d’Amyntor i Cleobule en la Ilíada d’Homer, però altres autors diuen que es refereix a l’au Fènix, l’au sagrada de l’Antic Egipte. El nom específic, canariensis, és un epítet geogràfic que fa referència al lloc d’on és originaria: les Illes Canàries.

Phoenix canariensis va ser descrit per J. Benjamin Chabaud, i publicat en Provence agricole et horticole illustrée; organe de l'agriculture et de l'horticulture méridionales. Toulon. 19: 293–295, f. 67–68. 1882.

Família Palmae (Arecaceae)

Washingtonia filifera (Linden ex André) H.Wendl.

NOMS: Washingtònia. Palmera filosa. Castellà : Palmera de Califòrnia. Portuguès: Palmeira-de-saia.Palmeira-da-califórnia. Washingtonia-de-saia. Italià: Palma californiana. Francès: Palmier à jupons. Palmier de Californie. Anglès: California Fan-palm. Petticoatpalm. Alemany: Kalifornische Washingtonpalme. Fädige Washingtonie.

Inflorescències arquejades

SINÒNIMS: Pritchardia filifera Linden ex André (basiònim); Brahea filifera (Linden ex André) W.Watson

DISTRIBUCIÓ: Amèrica (Sud-est de Califòrnia, Oest d´Arizona i Nord-est de Mèxic.)

HÀBITAT: Cultivada com ornamental als jardins, places i carrers. Fins els 800 metres d’altitud.

Pot arribar als 18 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Palmera que pot arribar als 18 metres d’alçada, amb un tronc amb fissures verticals

Fulles palmades amb llarg pecíol

Fulles palmades amb el limbe de fins dos metres de diàmetre, dividits en segments que mesuren més d’un metre, amb l’àpex profundament dividit i acompanyats per llargs fils. El pecíol mesura d’una dos metres de llarg, amb espines corbades de color vermellós a les vores, i acaba en una lígula o hàstula triangular i membranosa. Aquesta palmera té la característica de mantenir totes les fulles seques penjant al llarg del tronc, si no les lleven o les tira el vent.

Inflorescències ramificades tan llargues o més que les fulles

Flors en inflorescències ascendents i arquejades, normalment més llargues que les fulles, que es ramifiquen i cada braç porta una bràctea coriàcia i allargada. Les flors són petites, de color crema i hermafrodites.

Fruit el·líptic de color crema que es fan negres quan maduren

Fruit el·líptic de color crema primer i negrós quan madura, de fins 0,6 mm de diàmetre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espècie Washingtonia robusta és confon amb facilitat amb Washingtonia filifera perquè les diferències són subtils. W. robusta té el tronc o estípit més prim amb fissures menys marcades; les fulles més petites, doncs no sobrepassen el metre, i les fulles velles a penes tenen fils. Cal tenir en compte que de joves és quasi impossible diferenciar-les i, a més a més, s’hibriden amb facilitat i produeixen exemplars amb característiques intermèdies.

Estípit amb fissures verticals

USOS I PROPIETATS: Els indis Cahuilla plantaven aquestes palmeres als brolladors del desert, creant oasis i aprofitant així l’ombra, el frescor de les palmeres i els seus fruits, que consumien frescs o assecant-los al sol, el que els permetia conservar-los millor. També aprofitaven les fulles i els pecíols per fer utensilis i ferramentes.

Actualment és una de les palmeres més emprades en jardineria, per la seua resistència i rusticitat però també pel seu atractiu ornamental, tant com exemplar aïllat com en grups, amb troncs de diferent altura, o en alineacions.

Una W. robusta en alineació de W. filifera dels Jardins de Vivers (València)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Washingtonia està dedicat al primer president dels Estats Units d’Amèrica, George Washington (1732-1799). L’epítet específic filifera deriva del llatí “filum” fil, i de “fero” porte, és a dir, que porta fils, en referència als llargs fils del marges dels folíols. 

Aquesta palmera té la característica de mantenir totes les fulles seques penjant al llarg del tronc, si no les lleven o les tira el vent, per açò rep el nom “petticoat palm” o palmera amb brial.

No hi havia cap referència escrita d’aquesta espècie fins que el soldat espanyol Pedro Fages va anotar al seu diari, en 1782, la presència d’aquestes sorprenents palmeres a les fonts dels inhòspits deserts. A Europa no van arribar fins a 1874.  

Al Jardí de Vivers de València hi ha una alineació de washingtònies filíferes entre les quals es va “colar” una Washingtonia robusta, el que ens permet veure clarament les diferències entre les dues espècies.

És una de les espècies de palmera que resisteixen més el fred, tot i que li calen estius calorosos.

Washingtonia filifera va ser descrita per Hermann A. Wendland i publicada en Botanische Zeitung (Berlin) 37: lxi, 68. 1880. (1880 prim.) 

Família Palmae (Arecaceae)

Phoenix dactylifera L.

NOMS: Datiler. Palmer. Palmera. Castellà : Palma. Palma de dátiles. Palmera datilera. Italià: Palma de datteri. Dattero. Dattolo. Francès: Palmier-dattier. Dattier. Anglès: Date-palm. Grec: Χουρμάδα. Τατάλια. Φοίνιξ δακτυλοφόρος.

Cultivada com ornamental

SINÒNIMS: Palma dactylifera (L.) Mill.

DISTRIBUCIÓ: Sahariana

HÀBITAT: Cultivada com ornamental en parcs i jardins o en alineacions als carrers, i pels seus fruits

Alineació de datileres a l'entrada de Vallada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Aquesta palmera és pareguda a la palmera canària (Phoenix canariensis) però és més alta, pot assolir els 30 metres d’alçada, amb un tronc prim i esvelt, a diferencia de la palmera canària que és gruixut. A l’àpex del tronc hi ha la corona de fulles que s’obrin de forma radial.

Fulles pinnatipartides de fins 6 metres de llarg

Fulles pinnatipartides de fins 6 metres de llarg, arquejades més estreta que la canària, amb menys folíols, de 30-40 cm i estrets, de color verd grisós, que són espines dures de fins 20 cm a la part inferior del pecíol. Els folíols, oposats, formen una “V” respecte al raquis.

Flors unisexuals trímeres

Flors unisexuals, trímeres, les masculines en inflorescències amb peduncle de fins mig metre i les espiguetes amuntonades a l’extrem, com una granereta (espàdix), mentre que les femenines poden tindre un peduncle de fins un metre, les espiguetes no tan amuntonades a l’extrem, i s’allarga fins a metre i mig després de la fecundació. Floreix des de febrer fins a juny

Els dàtils, l'apreciat fruit de la palmera

Fruit tipus baia cilíndrica i allargada, el dàtil, que mesura de 2.5 a 8 cm, al principi de color groguenc o ataronjat i després marró amb un sol os, la llavor, més gran que el de la palmera canària.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A diferència d’altres palmeres, com la canària que té un sol tronc, la datilera trau fillols que poden fer una palmera de varis troncs o multicaule.

Inflorescències

USOS I PROPIETATS: La palmera datilera es cultiva pels dàtils des de fa milers d’anys. Poden haver unes tres mil varietats diferents, diferenciades per la qualitat dels dàtils. Els dàtils són el principal aliment per a milions d’habitants de les zones càlides del planeta. Els dàtils, rics en sucres i vitamines A, B i C, tenen propietats pectorals i són molt energètics.

De les fulles se'n fan els palmons per al diumenge de Rams. Cada palmó, és una fulla lligada amb altres per tal que no rebi l'acció de la llum i esdevingui groga.

De tronc fi i esvelt

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phoenix s’atribueix a Teofrast, el filòsof grec del segle IV abans de Crist, autor d’una Història de les plantes, el va utilitzar Heròdot i Plini i ha arribat fins a nosaltres. Possiblement és degut a que les datileres cremades tornen a brotar, igual que l’au Fènix ressorgia de les cendres. Altres autors pensen que Phoenix fa referència a Fenícia i als fenicis que van portar els dàtils i les palmeres a tot el llarg i ample del Mediterrani.

L’epítet específic dactylifera deriva dels vocables grecs “dáctylos” que significa dit però també dàtil, i “phéro” que porta, és a dir, que porta dàtils. 

Aquesta palmera es conrea des de fa més de cinc mil anys, i encara avui és la palmera més important, econòmicament, després del cocoter i la palma d’oli. Apareix en gravats de Mesopotàmia del 2550 aC; a l’Egipte de la V Dinastia de l’Imperi Antic hi ha columnes amb capitells que representen a la datilera i en un plànol de la XVIII Dinastia de l’Imperi Nou, cap al 1400 aC, es veuen alineacions de datileres en un jardí. Una moneda cartaginesa del segle IV aC representa una datilera amb palmes i dos raïms ben carregats de dàtils.

Plini en la seu Història Natural ja fa referència a la palmera datilera en Hispania, on la van portar els fenicis, però van ser els àrabs els que van desenvolupar el seu cultiu.

Una mostra de la importància de la datilera és el Palmerar d’Elx, el més gran d’Europa amb vora 250.000 exemplars, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000, i el palmerar d’Oriola un poc més menut. La supervivència d’aquests palmerars es deu a que el territori d’Elx i Oriola va quedar com territori que anava canviant entre els regnes de Castella i el d’Aragó, amb lleis distintes, el que va afavorir la seua protecció.

Família Palmae (Arecaceae)

Chamaerops humilis L.

NOMS: Margalló. Garballó. Bargalló. Margallonera. Palma d'escombres. Palmella. Castellà : Palma de escobas. Palmito. Èuscara: Astapalma. Palmondo nanoa. Portuguès: Palmeira-anâ. Palmeira das vassouras. Italià: Palmetto. Palma nana. Cefaglione. Francès: Palmier nain. Doum. Anglès: European Fan-palm. Alemany: Zwergpalme. Neerlandès: Europese Dwergpalm. Grec: Χαμαίροψ χαμηλός. 

Inflorescència masculina amb espates basals

SINÒNIMS: Phoenix humilis (L.) Cav.

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo-Ceration. Pedregars, coscollars, llocs oberts i àrids de les vessants de les muntanyes, fins els 800 metres d’altitud.

A la natura no sol superar l'estat arbustiu, per la presió humana i els incendis

FORMA VITAL: Faneròfit: una de les formes biològiques de Raunkiaer caracteritzades per tindre les gemmes persistents durant els períodes desfavorables de l'any, situades a més de 25 cm de terra i, segons l'alçada, hom els classifica en nanofaneròfits (fins a 2 m), microfaneròfits (de 2 a 8 m), mesofaneròfits (de 8 a 30 m) i megafaneròfits (més de 30 m).

DESCRIPCIÓ:  Arbre petit, quasi sempre en forma de palmera arbustiva, amb un tronc columnar que pot arribar als 4(7) metres d’alçada i 35 cm de diàmetre però normalment és molt més curt. És una planta polígamo-dioica.

Fulles palmades de consistència coriàcia

Fulles perennes, palmades, en forma de ventall, de consistència coriàcia, amb un llarg pecíol de 20 a 40 cm amb agullons als marges.

Flors hermafrodites

Flors en inflorescències en espàdix ramificat i erecte, amb dos espates bassals. Flors grogues, trímeres i unisexuals o hermafrodites, amb sis tèpals disposats en dos verticils. Les flors masculines amb sis estams i les femenines amb ovari súper acabat en un estigma. Dels tres carpels que hi ha, dos s'atròfien, i sols un es converteix en fruit. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en baia: els dàtils de rabosa

Fruit en baia més o menys ovoide de color vermell fosc que van fent-se negres. És el que anomenem dàtils de rabosa. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les palmeres tenen una organització diferent als demés arbres o arbusts. Consten d’un tronc sense ramificar que no té creixement secundari en gruix i porta al capdamunt una roseta de fulles grans que protegeixen la gemma apical.

Chamaerops humilis  és una planta polígamo-dioica, és a dir, que els peus masculins poden tindre flors hermafrodites i unisexuals.

Flors masculines amb sis estams

USOS I PROPIETATS: Les fulles s’han emprat per fer graneres, barrets, estores i objectes de cistelleria com, per exemple, els cofins, que eren uns cabassos per guardar les figues seques.

A la regió mediterrània, és molt cultivat en jardineria, doncs és una de les plantes més representatives de la vegetació mediterrània occidental.

Els dàtils de rabosa són de sabor aspre pels tanins que contenen però bons per combatre les diarrees.

Els ulls i les inflorescències tendres (les espates) del margalló (les filloles) són comestibles, així com el cor dels troncs joves i tendres.

Flors hermafrodites amb espata

SABIES QUE... Chamaerops ve del grec chamaí, que significa nano, en terra, que s’arrastra; i rhops que significa matoll, malesa. L’epítet específic humilis abunda en la mateixa característica, doncs ve del llatí que significa baix. 

És l’única palmera autòctona de la península, i bioindicador del piso termomediterrani doncs marca el límit dels mil metres d’altitud. 

Resisteix els cremats doncs rebrota després d’un foc, raó per la qual abunda en llocs castigats pels incendis.

El margalló és una planta protegida al País Valencià, Balears i Catalunya.

El coleòpter Derelomus chamaeropsis pon els ous en les flors dels peus masculins del margalló, ja que s'alimenta de pol·len, però els peus femenins del margalló imiten l'olor del pol·len i així atrauen els coleòpters carregats del pol·len de les plantes mascle i, amb aquesta estratègia, es facilita la pol·linització.

Família Palmae (Arecaceae)