Asplenium petrarchae (Guérin) D.C.

NOMS: Falzia. Falzia glandulosa. Castellà: Culantrillo glanduloso. Portuguès: Avençao peludo. Italià: Asplenio ghiandoloso. Francès: Asplénium de Pétrarque. Asplénium glanduleux. Doradille de Pétrarque.

Petita falguera

SINÒNIMS: Asplenium glandulosum Loisel.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània      

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Escletxes de roques calcàries. Fins els 1100 metres d’altitud.

Creix a les escletxes de les roques calcàries

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, fins que arribe l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ: Falguera petita que suporta el sol de forma tangencial a primeres hores del matí o les últimes del dia.

Frondes de fins 15 cm amb pines glanduloses

Frondes de fins 15 centímetres de longitud, amb pèls glandulosos, de color verd fosc, pinnades, amb pines oposades de marge lobulat i àpex arrodonit. El pecíol és igual o menor que la meitat de la fronda. El raquis és negrós a la part inferior i verd a la part superior.

Sorus amb indusi blanc i denticulat

Sorus el·líptics amb indusi blanc denticulat. Pot esporular tot l’any però especialment de febrer a juny.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que suporta llargs períodes de sequera, els mesos més secs d'estiu entra en estivació, deshidratant les seves fulles, que aparentment semblen mortes. Amb les primeres pluges de tardor les fulles seques es rehidraten i tornen a ser verdes.

USOS I PROPIETATS: A aquesta planta se li adjudicaven, a l’Edat Mitjana, propietats curatives de malalties que suposaven lligades a la melsa, com per exemple la melancolia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asplenium deriva del prefix privatiu grec "α- a-" que vol dir sense, i “σπλήν splén” que significa melsa, per les suposades propietats curatives de la melsa.   

L’epítet específic petrarchae és degut a que l’espècie està dedicada al poeta aretí Francesco Petrarca (1304-1374) que descriu la natura, amb detalls geològics i botànics.

Asplenium petrarchae fou descrita per (Guérin) DC. in Lam. & DC. y publicado en Flore Française. Troisième Édition 5: 238. 1815.

Família Aspleniaceae (Polypodiaceae)

Ceterach officinarum Willd.

NOMS: Doradella. Dauradella. Herba daurada, Herba de la sang. Occità: Dauradeta. Castellà: Doradilla. Basc: Xardin-belar horia. Txarrangilla. Portuguès: Douradinha. Italià: Cedracca.  Spaccapietra. Erba dorata. Francès: Cétérach. Doradille. Anglès: Rustyback fern. Arabian Ceterach. Miltwaste. Alemany: Milzfarn. Schriftfarn. Neerlandès: Schubvaren. Grec: Σκορπίδι.

La doradella és una petita falguera abundant a les nostres terres

SINÒNIMS: Asplenium ceterach L.; Ceterach vulgare Druce;

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Asplenietea trichomanis . Escletxes, penyals calcícoles, roques i murs més o menys ombrejats, de la vora del mar a la muntanya, fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Petita falguera (entre 5 i 25 cm) proveïda d’un rizoma gruixut i cobert d’esquames negres amb el marge ciliat.

Frondes verdes per l'anvers i rogenques pel revers

Frondes persistents, fasciculades,  amb curt pecíol, pinnatipartides, verd fosc i sense pèls (glabra) per l’endret i grisosa amb esquames membranoses rogenques pel revers. Segments alterns i arrodonits a l’àpex.

Sorus al revers de la fronda

Esporangis esferoïdals amb anell que permet l’obertura explosiva dels esporangis quan s’assequen.  Els esporangis s’agrupen en sorus oblongs inserits sobre els nervis. Produeix una sola classe d’espores (isospòrica).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una falguera és una planta vascular que no produeix llavors, sinó que es reprodueix per espores. Quan parlem de falgueres no parlarem d’arrel sinó de rizoma; no descriurem les fulles sinó les frondes; i no parlarem de flors, doncs les falgueres es reprodueixen per espores, com hem dit abans. 

USOS I PROPIETATS: Té propietats astringents, i la seua bullida es pren també per a combatre la tos, doncs és espectorant, i com a diürètica, per a la retenció de líquids.

En jardineria s’empra per adornar murs i rocalles.

Les frondes creixen desenrollant-se en espiral

SABIES QUE... el nom genèric, Ceterach, sembla que deriva de “cetrack”, el nom àrab de la planta que s’empra, també, per a denominar una paret humida.

L’epítet específic officinarum ve del genitiu plural del llatí “officina”, que significa laboratori de farmàcia, perfumeria, o similars, i puguem traduir-ho com “de la farmàcia”.

És una de les falgueres que poden resistir les temperatures càlides i fins i tot el sol directe, perquè té, al revers de la fulla, nombroses escates membranoses que funcionen com un espill, reflectint la llum solar.

En temps secs s’enrotlla mostrant les esquames del revers que reflecteixen la llum i el calor, i quan  arriba la pluja tornarà a mostrar el verd de les frondes. La doradella es converteix així en un excel·lent indicador de l’estat hídric de l’ecosistema. És la falguera més abundant al nostre país.

Per saber més sobre aquesta falguera podeu veure un excel·lent article del blog “Sagnant en verd”

Diu al Dioscòrides renovado de Pio Font Quer: “Las genovesas del siglo XVII, dice Dinet ("Hieroglyphiques", pág. 201, 1614), utilizaban la doradilla para enrubiarse (far la bionda). Con la lejía hecha de ceniza de esta planta se lavaban a menudo la cabeza, y ponían el pelo a secar al sol.”

Família Aspleniaceae