Echium sabulicola Pomel

NOMS: Vivorera de platja. Èquium marítim. Bolenga dels arenals. Castellà: Viborera marina. Francès: Vipérine marine, Vipérine maritime. Italià: Viperina delle spiagge. Anglès: Sand viper’s bugloss.

Inflorescències en panícula laxa

SINÒNIMS: Echium maritimum Batt.; Echium confusum Coincy; Echium pustulatum var. paniculatum Pau & Font Quer

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ammophiletalia. Creix en platges, arenals marítims fins els 100 metres d’altitud. Aquests de la Platja de Tavernes de la Valldigna.

Herba pluricaule amb tiges i fulles amb pèls no híspids

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba pluricaule amb tiges de fins mig metre poc ramificades que poden créixer esteses per el terra o erectes cobertes d’una pilositat no híspida

Fulles alternes de marge enter

Fulles basals molt semblants a les caulinars, de distribució alterna, obovato-oblongues, atenuades en pecíol, amb el marge enter. Les caulinars inferiors són majors que les superiors, i totes amb pèls no híspids.

Flors amb els pètals soldats formant un tub

Flors en inflorescències en panícula laxa. Calze amb cinc sèpals de mig a un cm a la florida, acrescent, que pot arribar a 1,5 cm, amb pèls. Corol·la infundibuliforme, blava, de vegades tenyida de púrpura, amb pèls curts per l’exterior. Tub més llarg que el calze. Cinc estams amb el filament glabrescent, alguns dels qual exserts. Gineceu amb ovari súper i estil més llarg que la corol·la. Floreix entre març i juny.

Fruit en tetranúcula. Núcules amb una quilla dorsal, altra ventral i dues laterals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és ginodioica, és a dir, que unes plantes tenen flors hermafrodites i altres tenen flors només femenines

USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie, com altres vivoreres, s’ha emprat per combatre les mossegades de serps.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Echium deriva del grec “echios”, que significa escurçó, perquè el fruit sembla el cap d’un escurçó i es pensava que eren útils front a les mossegades dels ofidis. L’epítet específic sabulícola deriva del llatí “săbŭlum” arena, de l’arena, en referència a seu hàbitat entre la sorra del litoral marítim.

Echium sabulicola va ser descrit per Auguste Nicolas Pomel i publicat en Nouveau Materiaux pour la Flore Atlantique 90. 1874.

Família Boraginaceae

Anchusa azurea Miller

NOMS: Buglossa. Llengua bovina. Llengua de bou. Borraina borda. Castellà : Lengua de buey. Buglosa. Lenguaza. Melera. Argamula. Gallego: Borraxa silvestre. Éuscara: Txacurrmin. Idimi. Idimihia. Portugués: Buglossa. Lingua-de-vaca. Erva-sangue. Occità: Borratge salvatge, Bourrage bastard, Lenga de buòu. Francès: Buglosse azurée, Buglosse d'italie. Italià: Buglossa azzurra. Lingua di manzo. Anglès: Garden anchusa, Italian alkanet, Italian bugloss, Large blue alkanet. Alemany: talienische Ochsenzunge. Neerlandès: Blauwe Ossetong. Grec: Άνχουσα η γαλάζια. Αγόγλωσσος

Flors en cimes laxes

SINÒNIMS: Anchusa italica Retz.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT: Secalion cerealis. Camps de secà, vores de camins, herbassars ruderals, sobre substrat bàsic. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba que pot arribar al metre i mig d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot arribar a més de metre i mig d’alçada, amb tiges erectes híspides, molt ramificades a la part superior, que apareixen el segon any, ja que el primer any només és una planta acaule amb roseta de fulles lanceolades.

Fulles inferiors en roseta, les superiors un xic asimètriques

Fulles inferiors en roseta, seques a la fructificació, peciolades, agudes, estretament el·líptiques, cobertes de pèls híspids, amb el marge sinuat; les mitjanes i superiors més petites, un xic asimètriques i dèbilment decurrents, amb el limbe lanceolat.

Gola amb pèls blanquinosos

Flors en cimes laxes, bràctees linears més curtes que el pedicel a la fructificació. Calze acrescent de sèpals soldats a la base. Corol·la d’1-2 cm de diàmetre, blau intens, formant un tub tan llarg con el calze que s’obri en lòbuls oblongs; gola amb pèls blanquinosos. Androceu amb estams inserts a la part superior del tub de la corol·la. Floreix de maig fins l’agost

Fruit en núcula reticulada

Fruit en núcules ovoides, més llargues que amples, reticulades, amb un anell basal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les boraginàcies solen ser blaves, però abans d’obrir-se i al marcir-se, prenen tons vermellosos perquè els pigments que posseeixen, del grup dels antocians, varien de color en canviar el pH del suc cel·lular.  

 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les flors i les fulles, en infusió i cataplasmes, com antiinflamatòria, antitussígena, diürètica, depurativa i demulcent.

Hi ha diversos conreessis seleccionats per a ús en jardí. De l’arrel s’extrau una substància roja que s’empra de coloret.

Corol·la de color blau cridaner

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Anchusa deriva del grec “ἀγχουσα ankusa” el nom de la planta amb l’arrel de qual es feia un preparat cosmètic roig. Aquest nom l’aplicaven els llatins a diverses plantes d’aspecte semblant, com ara Lithodora fruticosa, o Echium sp.

I l’epítet específic, azurea, ve del "läžwärd" que va passar a l’àrab "lāzwardī", una adaptació del sànscrit "rājāvarta" lapislàtzuli, pedra de color blau que en llatí medieval era “lazur o lazulum”, és a dir: de color blau, pel color blau intens de les flors. El nom específic del sinònim, itàlica, és un epítet geogràfic que significa d’Itàlia.

Aquesta planta s’anomenava xuclamel, per que la gent xuclava la flor per extraure la llàgrima de mel que hi ha al fons.

Anchusa azurea va ser descrita per Philip Miller (1691-1771) i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 9. 1768.

Família Boraginaceae

Nonea vesicaria (L.) Rchb.

NOMS: Castellà: Lanuda blanca. Vergonzosa. Hierba del traïdor. Italià: Nonnea purpurea. Anglès: Red Monkswort.

Flors en cimes terminals

SINÒNIMS: Lycopsis vesicaria L.;  Nonea nigricans (Desf.) DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Erms, guarets, vores de camins, sobre sòls bàsics. Fins els 600 metres d’altitud

Herba ramificada a la part superior

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que   opten per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta i poc ramificada a la part superior, de fins mig metre d’alçada, híspida, amb pèls llargs i curts, i també alguns pèls glandulars.

Fulles superiors amplexicaules

Fulles oblongues lanceolades, sèssils, les superiors amplexicaules, decurrents,, de marge enter o dèbilment dentades

Corol·la que a penes sobresurt del calze

Flors en cimes terminals en posició unilateral que són més petites quan s’acosten a l’àpex. Bràctees agudes més llargues que les flors. Calze acrescent amb dents triangulars. Corol·la en tub recte que a penes sobresurt del calze, d’un púrpura brunenc, amb els cinc estams inserits a la meitat superior del tub, i la gorja tancada per un anell de pèls. Gineceu amb ovari súper amb estil prim i estigma bilobulat. Floreix de març a maig.

Fruit en núcula

Fruit amb quatre núcules més amples que llargues, tuberculades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: LA característica més destacada de les boraginàcies és que són aspres al tacte a causa dels pèls rígids que les cobreixen. Aquests pèls són unicel·lulars i arrenquen d’un petit tubercle de paret calcificada o silicificada que pot dur a dins un cistòlit.

Flors en posició unilateral que són més petites quan s’acosten a l’àpex

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat per alleugerar les malalties urinàries

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Nonea està dedicat al metge i botànic alemany Johann Philipp Nonne (1729-1772) que va escriure una Flora de Erfurt plena d’errors. Una ironia del destí ha fet que el seu nom s’ha transmet escrit de manera errònia (amb una sola n), tot i que altres diuen que deriva del grec “nönéa, -as” que apareix en alguns còdex del Pseudo Dioscòrides com nom alternatiu per espècies del gènere Anchusa. 

Estams inserits a l'interior de la corol·la

L’epítet específic vesicaria deriva del llatí “vesica” bufeta, segurament en referència al calze que s’unfla durant la fructificació. Altres autors diuen que és degut a que s’emprava per combatre dolències urinàries. 

Linné va adscriure aquesta espècie al gènere Lycopsis, que deriva del grec "lycos" llop, i “ὄψις opsis” paregut, és a dir, que sembla un llop. Més tard Nonea vesicaria va ser descrita per (L.) Heinrich Gottlieb Ludwig Reichenbach i publicada en Flora Germanica Excursoria 338. 1831.

Família Boraginaceae