Trachelium caeruleum L.

NOMS: Setge blau. Campaneta traqueli. Orogal. Castellà : Flor de la viuda. Alfileres. Portuguès: Flor de viúva. Italià: Trachelio coltivato. Francès: Trachélium bleu. Anglès: Throatword. Grec: Τραχήλιον το κυανόν.

Inflorescència en corimbe, amb nombroses flors blaves

SINÒNIMS: Trachelium azureum Gouan.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Adiantion (comunitats de falzia de pou). Degotissos d’aigua, parets i roques humides, sobre sòl calcari. Fins els 700 metres d’altitud

Creix en parets humides i degotissos d'aigua

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba, de fins un metre d’alçada, lignificada a la base, amb tiges erectes de color vermell obscur

Fulles amb el marge serrat

Fulles alternes amb limbe ovalat i marge serrat, amb els nervis vermellosos i curt pecíol.

Flors amb un llarg tub acabat en cinc lòbuls

Flors en glomèruls corimbosos terminals grans, de fins 10 cm de diàmetre, amb abundoses flors blaves. Calze petit amb cinc sèpals soldats a la base. Corol·la petita en forma d’embut amb el tub allargat i acabat en cinc petits lòbuls. Cinc estams lliures. Ovari ínfer amb estil filiforme, que sobresurt de la corol·la, amb tres estigmes. Floreix de juny a l’agost.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globular que s’obri per 2-3 porus.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A primera vista les inflorescències d’aquesta espècie sembles umbel·les però són corimbes. Hi ha una diferència clara entre els dos tipus d’inflorescència: mentre en la umbel·la els pedicels arrenquen radialment d'un mateix punt i tenen sovint la mateixa longitud, en el corimbe els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell, com passa en el setge blau.

Inflorescència en corimbe

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiinflamatòria, en ús extern.

Les fulles tendres, així com els brots, s’han usat bullides, com verdura, o crues en amanida.

És emprada en jardineria per la vistositat i durada de les inflorescències.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trachelium deriva del grec “τρἃχὐς trachys” que significa aspre, rugós.

L’epítet específic caeruleum deriva del llatí "caelum" que significa cel, el color del cel en un dia seré. Per el color blau cel de les flors.

Família Campanulaceae

Campanula erinus L.

NOMS: Campaneta.  Castellà: Asperilla. Albahaca acuática. Campánula enana. Portuguès: Campaínhas. Campânula. Italià: Campanula minore. Francès: Campanule à petites fleurs, Campanule érinus. Anglès: Small bellflower

Les flors de la campaneta surten a l'axil·la de les ramificacions

SINÒNIMS: Campanula nanella P.A.Smirn.; Campanula parviflora St.-Lag.; Campanula portensis L.; Roucela erinus (L.) Dumort.; Wahlenbergia erinus (L.) Link

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Vores de camins, marges, camps cultivats, erms, murs i roques, preferentment sobre sòls bàsics. Fins els 1250 metres d’altitud

Les tiges es ramifiques de forma dicotòmica

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Els teròfits són freqüents en climes desèrtics i en climes mediterranis, amb hiverns temperats i estius eixuts, durant els que pot ser un avantatge el repòs vegetatiu absolut.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 30 cm d’alçada de tiges erectes o decumbents, generalment ramificades de manera dicotòmica, folioses i cobertes de pèls híspids.

Fulles espatulades i dentades

Fulles peciolades, simples, alternes, espatulades, dentades. De vegades falten durant l’antesi (floració).

Corol·la acampanada d'uns 6 mm

Flors en inflorescències en panícula dicòtoma. Flors a l’axil·la de les ramificacions. Calze amb pèls i cinc dents triangulars. Corol·la d’uns 6 mm amb forma de petita campana de tub llarg acabada amb cinc lòbuls, de color blavós o esblanqueït. Estams lliures. Ovari súper amb un estil i estigma amb lòbuls. Floreix a la primavera i principis de l’estiu.

Fruit en càpsula indehiscent

Fruit en càpsula dehiscent que s’obri per la base

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies de les campanulàcies són proteràndriques, és a dir, que els estams maduren abans que els pistils, i així asseguren la pol·linització encreuada. (Les plantes que maduren abans els pistils que els estams s’anomenen proterògines).

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Campanula  deriva del llatí “campanula, -ae” que significa campaneta, un diminutiu de campana, per la forma acampanada de la corol·la.

L’epítet específic erinus procedeix del grec “erinos” que significa eriçó, pels pèls híspids que cobreixen tota la planta.

En llatí “vasa Campana” eren recipients fets en la regió italiana de Campania, on feien un bronze de molta qualitat. Fuchsio va denominar així una planta en De historia stirpium commentarii insignes (Basilea, 1542) i el nom va ser donat al gènere Campanula per Tournefort-Linné.

Campanula erinus va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 169. 1753.  

Família Campanulaceae