Arctotheca calendula (L.) Levyns

NOMS: Artoteca. Castellà: Margarita del Cabo. Margarita africana. Malahierba del Cabo. Filigrana pequena.Portuguès: Erva-gorda. Venidium. Francès: Arctothèque. Italià: Artoteca calèndula. Anglès: Cape dandelion. Cape weed. Cape marigold. Plain Treasureflower. Alemany: Kaplöwenzahn. Ringelblumen-Arctotheca. 

SINÒNIMS: Arctotis calendula L.; Cryptostemma calendula (L.) Druce

DISTRIBUCIÓ: Originària de Sudàfrica, de Namaqualand  a la Península del Cap i Karoo  

HÀBITAT: Naturalitzada en llocs secs, arenosos, pertorbats i vores de camins. Cultivada com planta ornamental. Aquesta de la platja de Tavernes de la Valldigna

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia estolonífera anual o perenne que fa una roseta d’on surten estolons que s’estenen ràpidament, el que fa que es conega com “la mala herba del Cap”. Arriba fins als 25 cm d’alçada

Fulles pinnatisectes, de vegades bipinnatisectes, amb forma de lira, en roseta basal, amb el revers blanquinós i l’anvers escassament puberulent i glandular; les de les tiges simples i obovades.

Flors en capítols axil·lars solitaris de 4-7 cm de diàmetre sobre escapus amb pèls aspres. Involucre de bràctees imbricades, amb marge hialí i amb pèls blancs, les externes amb un curt apèndix pinnatisecte apical. Flors externes estèrils amb lígules verdoses pel revers i grogues per l’anvers, rodejant el disc amb flors tubulars hermafrodites, obscures. Androceu amb 5 estams amb anteres purpúries. Gineceu d’ovari ínfer, unilocular, amb estil i estigma bífid divergent. Floreix de març a juny

Fruit en aqueni llanós, amb vil·là format per 4-8 esquames curtes amb pèls llanuts.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La primera cita d’aquesta espècie en Espanya es deguda a Gros, a l’any 1925, que la va trobar, naturalitzada als arenals marítims de Cadis. Està considerada una planta al·lòctona invasora a Califòrnia, Austràlia, Tasmània, Nova Zelanda, Japó, Xile i el sud-oest d'Europa (Portugal, Espanya, Sardenya).

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental per a cobertes però és potencialment invasiva, especialment si es reprodueix per llavors. No suporta les gelades, raó per la qual es reprodueix a les zones costaneres, on troba bon drenatge a l’arena de platges, dunes i talussos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Arctotheca ve del grec ἄρκτος árctos ós i de θήκη théche estoig, beina, arqueta, càpsula, per les cípseles cobertes en algunes espècies per un toment llanós.

L’epítet específic calèndula ve del llatí calendae, el primer dia del mes del calendari romà, al·lusió a la floració que dura diversos mesos. Altres autors diuen que calendula significa petit calendari, perquè amb l’obertura i tancament dels capítols marcava la duració del dia

Arctotheca calèndula va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 922. 1753.  amb el nom de Arctotis calèndula. Més tard Margaret Rutherford Bryan Levyns la va publicar en Journal of South African Botany 8(4): 284. 1942. amb el nom actualment acceptat

Família Compositae (Asteraceae)

Gazania rigens (L.) Gaertn.

NOMS: Gazània. Miloques. Castellà: Gazania. Italià: Gazania strisciante. Francès: Gazanie. Gazanie splendide. Alemany: Gazanie. Mittagsgold. Neerlandès: Middaggoud. Anglès: Treasure-flower. Grec: Γαζάνια. Καζάνια.

SINÒNIMS: Gorteria rigens L. (Basiònim); Melanchrysum rigens (L.) Cass.; Meridiana ringens (L.) Kuntze; Othonna rigens L.; Gazania splendens Hend. & A.A. Hend.

DISTRIBUCIÓ: originària d’Àfrica del Sud, Moçambic, Kwa Zulu-Natal i Swazilàndia; introduïda en zones de l’oest i sud d’Europa, Austràlia i sud de Bolívia..

HÀBITAT: És cultivada com planta ornamental als jardins i de vegades es pot trobar com subspontània.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne (anual en jardins de climes més freds) de fins 35 cm d’alçada i 50 cm d’amplada, amb roseta basal, que té un hàbit de creixement rastrer, formant un coixí dens de fulles.

Fulles totes basals, alternes, lanceolades estrenyent-se al pecíol, generalment senceres, de vegades pinnatilobades amb el segment apical (central) més gran que els segments laterals que normalment són 1-2 per costat, de fins 11 cm de llarg per 3 cm d’ample, amb l’anvers de color verd brillant i el revers blanquinós

Flors en capítols solitaris a l'extrem dels peduncles que van poc més enllà de les fulles; cada capítol està format per un involucre acampanat de 10  mm d'alçada i 15  mm de diàmetre, amb 2 o 3 files de bràctees amb formes lineals, connates a la base, cobertes de plomissol blanc; un disc central de flors tubulars hermafrodites però estèrils, envoltat de flors perifèriques ligulades fèrtils, el color de les quals és molt variable, tot i que les flors de color groc ataronjat són les més nombroses, sovint amb taques negres a la base de les lígules. Androceu format per cinc estams amb filaments lliures, mentre que les anteres estan soldades en un tub que envolta l' estil. Gineceu d’ovari súper amb estil filiforme i estigmes divergents. Els capítols s’obrin al sol i es tanquen per la nit. Floreix entre març i setembre

Fruit El fruit és un aqueni amb papus setaci que conté diverses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’han descrit tres varietats:

La Gazania rigens var. leucolaena té fulles de color blanc grisenc, molt tomentosa, i capítols florals grocs sense marques fosques de 25 a 40 mm de diàmetre.

Gazania rigens var. uniflora té fulles sense pèl a la superfície superior, radis groc brillant sense taques negres prop de la base, capítols de 25 a 40 mm de diàmetre als radis; involucre campanulat, de 7-8(-10) mm de llarg.

Gazania rigens var. rigens no es coneix en estat salvatge, sinó només a partir d'exemplars cultivats. Té fulles sense pèl a la superfície superior, radis de color groc daurat a taronja amb una taca negra a prop de la base de cada lígula; es caracteritza pels capítols grans, de 40 a 80  mm de diàmetre; involucre en forma de copa, de 10 a 15  mm de llarg .

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria per la prolongada floració i pel color brillant de les seues flors, ideal com a planta entapissant en jardins rocosos, bordures i, fins i tot, en testos. Està ben adaptada al clima mediterrani. S'adapta bé a la sequera, la calor i el sol fort, a diferència de moltes altres flors. Indiferent edàfic, tolera els sòls pobres de tot tipus però ha d’estar ben drenats. Reg moderat a la temporada favorable i reduït a l’hivern. Pot tolerar gelades lleugeres.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Gazania, és en honor de Theodorus Gaza (1398-1475), traductor humanista grec de les obres d'Aristòtil i Teofrast del grec al llatí. L’epítet específic rigens, del llatí rígeo, que es torna rígid, una probable referència als pèls que recobreixen el fruit.

A Austràlia Meridional, Victòria i parts d' Austràlia Occidental, algunes espècies de gazània s'han convertit en espècies invasores després d'escapar dels jardins, perquè han començat a envair vastes extensions de terres agrícoles . Totes les subespècies del gènere estan catalogades com a males herbes ambientals a l'estat de Victòria.

Gazania rigens va ser descrita i publicada per Carles Linné i publicada en amb el nom de Gorteria rigens en Amoenitates Academici . . . 6: 105. 1763. Amb el nom actualment acceptat de Gazania rigens va ser publicat per Joseph Gaertner en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 2: 451. 1791.

Família Compositae (Asteraceae)

Argyranthemum frutescens (L.) Sch.Bip.

Noms: Margarida. Margalidera gran. Margarida de Canàries. Castellà: Magarza. Margarita de Canarias. Margarita leñosa. Francès: Chrysanthème frutescent. Marguerite de Paris. Italià: Margherita delle Canarie. Anglès: White daisy. White Marguerite. White-weed. Paris Daisy. Alemany: Echte Strauchmargerite. Buschige Margerite. Neerlandès: Struikmargriet. Grec: Χρυσάνθεμα θαμνώδες.

SINÒNIMS: Chrysanthemum frutescens L.; Pyrethrum frutescens (L.) Gaertn.; Pyrethrum frutescens (L.) Willd.;  Chrysanthemum floridum Salisb.; Anthemis frutescens Voss;

DISTRIBUCIÓ: originària de Macaronèsia Illes Canàries i introduïda a diverses parts d’Àfrica, Índia, Austràlia i Amèrica del sud

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental en jardins i patis en gran part del món .

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Herba sufruticosa molt ramificada des de la base, de tiges erectes i glauques de fins mig metre d’alçada, d’hàbit globós o amb les tiges postrades

Fulles de distribució alterna, de contorn ovat a ovat-lanceolat de 3-8 cm de llarg per 4-6 cm d’ample, pinnatisectes o bipinnatisectes, glabres

Flors en inflorescències en corimbes laxos d’1-6 capítols de fins 2 cm de diàmetre, amb peduncles de fins 15 cm, bràctees foliàcies linear-lanceolades simples; flors en capítols radiants de receptacle convex, amb involucres hemisfèrics de tres series de marge escariós, les exteriors més curtes que les interiors; flòsculs externs pistil·lats amb lígula blanca de 6 mm de llarg per 2,5 mm  d’ample; flòculs del disc grocs amb corol·la tubular acabada en cinc lòbuls. Floreix durant la primavera, tot l’estiu i fins la tardor

Fruit en aqueni heteromorf, els del radi trígons i alats i els del disc obcònics, ambdós amb vil·là coroniforme.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que és molt utilitzada en jardineria, l’espècie original és rarament comercialitzada. Són molt comuns híbrids amb altres espècies del gènere. Depenent del cultivar, les flors són blanques, grogues, roses o vermelles

USOS I PROPIETATS: Ideal per a vores de jardí, testos i cistelles penjants. També és popular en jardins d'estil mediterrani a causa de la resistència a condicions costaneres i la floració prolongada. En jardineria s’utilitza formant matolls suculents en sòls pobres i ben drenats a ple sol, tot i que, com a ningú li amarga un dolç, prefereix sols fèrtils rics en matèria orgànica, regs moderats a l’estiu (1-2 per setmana) i més espaiats a l’hivern. Suporta gelades moderades de fins -2^oC però necessita 4-5 hores de sol directe per florir. Cal eliminar les flors marcides i les tiges seques per prolongar la floració. Es multiplica per esqueix de brot tendre a la primavera.

En medicina popular s’empren les fulles en infusió com tònic estomacal i per combatre l’asma.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Argyranthemum deriva del grec ἄργῠρος árgyros plata i de ἄνϑεμον ánthemon fior, és a dir, flor platejada. L’epítet específic frutescens del llatí frutex arbust, pel seu hàbit arbustiu.

Argyranthemum frutescens alimenta les erugues de l'arna Bucculatrix chrysanthemella

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 887–888. 1753. (1 May 1753) com Chrysanthemum frutescens. Amb el nom actualment acceptat d’Argyranthemum frutescens va ser descrita per Carl Heinrich Schultz "Bipontinus" i publicada en Histoire Naturelle des Îles Canaries 3(2.2): 264. 1844.

Família Compositae (Asteraceae)

Erigeron karvinskianus DC.

NOMS: Vitadínia. Castellà: Cola de venado, Margarita cimarrona, Marimonia, Párpado de los ojos. Manzanilla silvestre (El Salvador). Sak nich wamal (Mèxic). Portuguès : Vitadínia dos floristas, Vitadínia-dos-floristas. Francès: Vergerette mucronée. Pâquerette des murailles. Vergerette de Karvinski. Italià: Cespica karvinskiana. Anglès: Fuzzweed. Latin American Fleabane. Mexican Fleabane. Santa barbara daisy. Alemany: Karvinskis Berufkraut. Mauer-Gänseblümchen. Mexikanisches Berufkraut. Neerlandès: Muurfijnstraal. Xinès: jia le bi fei peng.

SINÒNIMS: Erigeron pacayensis Greenm.; Erigeron tripartitus S.F.Blake; Erigeron deamii B.L.Rob.; Erigeron trilobus Sond.; Vittadinia triloba hort. ex Rudolph; Erigeron mucronatus DC.;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie és originària de les zones elevades de l'Amèrica tropical. S'estén des de Xile i Veneçuela fins a Mèxic i les Antilles. L'espècie també està naturalitzada al Vell Món

HÀBITAT: De vegades cultivada als jardins, d’on escapa i es naturalitza a llocs ruderalitzats, vores de camins i carreteres, murs i marges de torrents.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita herba que creix de rizomes llenyosos, ramificada des de la base amb tiges flexuoses de fins poc més d’un pam d’alçada.

Fulles de forma variable; les inferiors espatulades, enteres o amb 3-7 lòbuls i quan més amunt més petites, sent les més pròximes a la inflorescència lanceolades i enteres

Flors en capítols solitaris als extrems de les branques florals; bràctees involucrals estretament lanceolades, imbricades en tres sèries, de longitud lleugerament diferent; flors exteriors femenines amb lígula blanca, rosada o lleument porpra de 5-6 mm de llargues; flors del botó central hermafrodites, tubulars, grogues, de 2,5-3 mm amb 5 lòbuls; androceu amb estams d’anteres d’1-1,5 mm de llarg; gineceu amb ovari súper i estil de 0,75 mm de llarg. Floreix des de abril fins a setembre

Fruit en aqueni aplanat amb papus setaci

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Sovint es confon amb la margarida Bellis perennis

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empra en rocalles o, tot i que no suporta el trepig, com entapissant en climes temperats, on s’estén ràpidament formant una bella catifa de flors durant bona part de l’any. La seua rusticitat la fa perfecta per a jardins difícils on la gespa i altres plantes no aconsegueixen arrelar. Permet tot tipus de sòl a condició de drenar bé, i no és exigent amb el reg. Gaudeix del ple sol però vegeta bé a mitja ombra i permet temperatures de fins -10⁰C. Totes aquestes virtuts tenen el inconvenient de que pot arribar a ser invasiva.

En medicina popular s’utilitza en infusió de tota la planta contra la diarrea i especialment contra la disenteria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Erigeron deriva de l'adverbi grec “ῆρi éri” d'hora, al matí, precoçment i de “γέρων géron” vell, probablement per la maduració primerenca dels fruits.

L’epítet específic karvinskianus, és una grafia alternativa per karwinskianus, en honor del naturalista, geòleg i paleontòleg alemany (nascut a Hongria) Wilhelm Friedrich von Karwinski von Karwin (1780-1855), explorador de la flora de l'Amèrica tropical (Brasil, Mèxic)

Es va utilitzar per colonitzar les graderies de formigó de l'estadi de futbol (Estadio Azteca) construït a la Ciutat de Mèxic per a la Copa del Món de 1970.

Erigeron karvinskianus va ser descrit per Augustin Pyramus de Candolle i publicat a Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 5: 285. 1836.

Família Compositae (Asteraceae)

Achillea millefolium L.

NOMS: Milfulles. Herba de tall. Camamil·la vera. Castellà: Milenrama. Milefolio. Hierba de las heridas. Aquilea. Alcanfor. Alhucema. Cientoenrama. Gallego: Herba da rula. Herba dos carpinteiros. Èuscara: Millorria. Occità: Milafuèlhas. Milo-fueio. Trunija roge. Èrba dau charpentier. Portuguès: Erva-das-cortadelas. Milefolio. Francès: Achillée millefeuille. Millefeuille. Italià: Achillea millefoglio. Erba dei tagli. Anglès: Bloodwort. Yarrow. Staunchweed. Elfshot cow. Lady's fingers. Tansy. Alemany: Garbenkraut. Gemeine Schafgarbe. Gewöhnliche Schafgarbe. Neerlandès: Gewoon Duizendblad. Grec: Αγριαψιθιά. Αχίλειον το χιλιόφυλλον. Χιλιόφυλλον. Xinès: Shi.

SINÒNIMS: Chamaemelum millefolium (L.) E.H.L. Krause; Alitubus millefolium Dulac;

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana: La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa. Amèrica del nord: Mèxic, Estats Units, Canadà.

HÀBITAT: creix a pastures, camps abandonats i llocs alterats, fins als 2000 metres d’altitud. Cultivada com ornamental als jardins.   

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, rizomatosa, poc ramificada, amb tiges erectes acanalades, cobertes de pèls i amb medul·la esponjosa blanca, de fins 70 cm d’alçada. 

Fulles basals de fins 15 cm de llargària, amb curt pecíol o sèssils, 2-3 pinnatisectes, molt dividides en folíols linears, semblant a una ploma d’ocell. Les caulinars alternes, iguals però més petites.

Flors agrupades en petits capítols amb unes 20 flors discals hermafrodites, grogues, tubulars, de 2-3 mm, i cinc flors externes femenines amb lígula blanca curta i tridentada, totes embolcallades per el involucre de bràctees en 3 fileres, el·líptics o oblongs amb el marge escariós; els petits capítols estan reunits en corimbe pla i dens. (Hi ha cultivars amb les flors de colors diversos) Té una prolongada floració entre maig i octubre.

Fruit en aqueni comprimit de 2 a 3 mm de llarg, glabre, de blanc a gris, finament estriat en forma longitudinal i sense papus.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una cultivar és una planta cultivada que ha estat seleccionada i a la qual s'ha donat un nom únic per raó de les seves característiques útils o decoratives. El terme cultivar no pot ser intercanviat amb el de varietat botànica. 

USOS I PROPIETATS: Es conrea en test, par a flor de tall o al jardí en parterres o entre altres plantes per afavorir la fauna útil. És una planta excel·lent com hostatge d’insectes depredadors de plagues, és a dir d’insectes útils per al control biològic a l’hort i al jardí, especialment per a plagues de pugons i mosca blanca.

És molt rústica. Creix a ple sol, en substrat ben drenat no massa sec, i clima temperat, tot i que suporta una sequera moderada i tolera les gelades. Vegeta bé en sòls lleugerament àcids o calcaris pobres però ben drenats perquè no suporta els sòls amb excés d’aigua. No sol patir plagues ni malalties. Els problemes són fisiopaties per excés d’humitat i drenatge deficient. Multiplicació per llavor cobrint-les amb una fina capa de substrat, o per divisió del rizoma a la primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Achillea està dedicat al mític heroi grec Aquil·les (Achille) que hauria utilitzat aquestes plantes per curar les ferides rebudes en la batalla. Lèpítet específic millefolium deriva del llatí “mille” mil i de “folium” fulla, per les fulles finament dividides.

En medicina popular és usada popularment des de temps antics contra el mal de ronyons o de fetge, les infeccions pulmonars o intestinals i els dolors de la menstruació. També té propietats hipotensores i antihemorràgiques, pel que s'utilitza per tractar varius, hemorroides o cicatritzar ferides. Aplicada com a xampú, estimula el creixement del cabell i evita la formació de caspa.

En la jardineria actual són moltes les cultivars disponibles amb ventall cromàtic que abasta des del roig vellutat de ‘Xarxa Velvet’* al rosa intens de ‘Rose Madder’, el roig granat de ‘Pomegranate’ o el rosa malva de ‘Lilac Beauty’. En alguns, la tonalitat de les flors canvia a mesura que envelleixen, com en les del popular ‘Terracotta’, que passen dels ataronjats als grocs; les del ‘Kelwayi’, que viren d'un rosa suau a un intens, o les del ‘Lansdorferglut’, el rosa profund del qual es converteix en un crema apagat, que ha obtingut el Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society gràcies a les seues qualitats jardineres.

Achillea millefolium va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 2: 899. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Euryops chrysanthemoides (DC.) B.Nord.

NOMS: Euriòps. Castellà: Margarita amarilla. Francès: Euryops à fleurs de chrysanthème. Anglès: African bush daisy. Bull's-eye. Afrikàans: Geelmadeliefiebos.

SINÒNIMS: Gamolepis chrysanthemoides DC. 

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Àfrica meridional, Províncies del Cap, KwaZulu-Natal

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust amb tiges erectes de fins 2 metres d’alçada, molt frondoses de joves que es despullen aviat, glabres,

Fulles esparses, pinnatilobades de fins 10 cm de llarg per 1-3 d’ample, amb 3-10 lòbuls foliars ovats-lanceolats a cada costat, de color verd brillant

Flors en capítols solitaris de fins 5 cm de diàmetre amb peduncles erectes de 5-20 cm, una mica engrossits per sota del involucre àmpliament campanulat, format per bràctees involucrals basament connates i parcialment superposades, ovades-lanceolades, verdes; receptacle convex; botó central groc amb flors hermafrodites tubulars amb cinc lòbuls ovats; flors exteriors amb lígula de 10-20 mm de llarg, femenines, també de color groc. Floreix de maig a setembre però hi ha llocs on pot florir tot l’any.

Fruit en aquenis negres amb costelles longitudinals, sense papus

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'espècie va ser traslladada a Euryops des del gènere Gamolepis sobre la base d'un recompte cromosòmic.

USOS I PROPIETATS: És un petit arbust d’ús ornamental per plantació en testos, formació de platabandes o parterres, en solitari o acompanyat d’altres espècies. És apreciat per la frondositat de les fulles perennes i la gran floració de flors grogues. És molt rústica. Tolera gelades fins els -4⁰C, suporta bé el ple sol i no és massa exigent amb el reg, una vegada ben establerta, doncs l’entollament pot podrir les arrels, és per això que prefereix sòls ben drenats i neutres o lleugerament àcids. Cal una lleugera esporgada despès de la floració mantenir la forma i promoure nova floració. Reproducció mitjançant llavors o esqueix.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Euryops deriva del grec "εὐρύς eurys" gran, i de "ὤψ ops" ull, o siga, de grans ulls, per els grans i vistosos capítols grocs amb el botó central que semblen ulls. L’epítet específic chrysanthemoides ve de Chrysanthemum (del grec χρυσόϛ chrysόs, or, i ἄνθεμον flor, és a dir, flor daurada), i del sufix grec εἷδος eídos aspecte: semblant al crisantem en referència a l'espècie tipus original Chrysanthemum coronarium (ara Glebionis coronaria)

Aquesta espècie va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 40. 1837[1838]. (early Jan 1838) amb el nom de Gamolepis chrysanthemoides. Amb el nom actualment acceptat de Euryops chrysanthemoides va ser publicat per Rune Bertil Nordenstam en Opera Botanica 20: 365–370, f. 62C–G, 63C. 1968.

Aquest arbust és ideal per atraure pol·linitzadors com abelles i papallones, ja que produeix gran quantitat de flors grogues semblants a les margarides, i durant quasi tot l'any, el que afavoreix l’entorn per a la biodiversitat local.

Família Compositae (Asteraceae)