Brassica rapa L.

NOMS: Nap. Napicol. Mostassa. Castellà: Nabo. Colinabo. Grelos. Francès: Navet potager. Rave. Italià: Cavolo Rapa. Anglès: Bird's-rape. Field mustard. Turnip. Rape Mustard. Alemany: Rüben-Kohl. Speiserübe. Wasser-Rübe. Weiße Rübe. Neerlandès: Wirre Raap. Grec: Ρέβες. Xinès: Man jing

SINÒNIMS: Brassica campestris L.; Brassica rapa subsp. campestris (L.) Clapham; Crucifera rapa (L.) E.H.L. Krause; Napus rapa (L.) Schimp. & Spenn; Sinapis rapa (L.) Brot.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Cultivada i rarament subespontània a camps de conreu

FORMA VITAL: Biennal. Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta anual o biennal tuberosa, amb l’arrel engruixida, napiforme, amb tiges de fins 80 cm d’alçada

Fulles inferiors peciolades, lirades, pinnatisectes, amb pèls hirsuts; les superiors enteres, amplexicaules, glabres,

Flors en inflorescències en raïms en els quals les flors obertes sobrepassen les poncelles (a diferència de B. napus i B. Oleracea). Flors amb el calze de quatre sèpals erectes; quatre pètals grocs unguiculats. Androceu tetradínam amb els filaments i les anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma capitat. Floreix en primavera, entre abril i juny.

Fruit en síliqua torulosa, suberecta, sobre pedicel ascendent, en la qual es pot diferenciar una part dehiscent, amb dues valves i un bec asperm indehiscent, linear. Granes brunes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es conreen més de 30 espècies silvestres i híbrids, d’aquest gènere, a més de nombrosos cultivars i híbrids d’origen conreat. La majoria són plantes estacionals (anuals o biennals), però algunes són arbusts petits. Les plantes de Brassica han estat objecte de gran interès científic per la seva importància agrícola. Sis espècies particulars (B. carinata , B. juncea , B. oleracea , B. napus , B. nigra i B. rapa) van evolucionar mitjançant la combinació de cromosomes de tres de les espècies anteriors (B. nigra, B. oleracea i B. rapa), tal com es descriu a la teoria del Triangle de U.

USOS I PROPIETATS: Les fulles i brots tendres es consumeixen, són els “grelos gallegos” i també l’arrel engruixida, el nap, tot i que s’empra més B. napus, igual que l’oli de les llavors (oli de colza) que s’obté de la varietat B. rapa var. oleífera o de B. napus però actualment s’utilitza més aquesta última.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic rapa del grec “ρᾰπυς rápys” assonant amb “ρα ra”, contracció de “ῥίζα rhiza” arrel, i de “πούς pous” peu, per l’engruiximent de la base del peu.

Brassica rapa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 666–667. 1753.

Família Brassicaceae (Cruciferae)

Brassica oleracea L. var. italica Plenck

NOMS: Bròcoli. Bròquil. Bròquil verd. Castellà: Brócoli. Brécol. Èuscara: Brokoli. Portuguès: Brócolos. Brócolis.  Francès: Brocoli. Italià: Broccolo. Anglès: Broccoli. Sprouting broccoli. Alemany: Brokkoli. Neerlandès: Broccoli. Xinès: lu hua cai.

SINÒNIMS: Brassica oleracea L., var botrytis subvar. cymosa Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrànea

HÀBITAT: Cultivada

DESCRIPCIÓ: És una planta molt similar a la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) però amb qualitats que la fan molt apreciades a la cuina.

Fulles més estretes que la floricol, amb el pecíol nu a la part inferior, de color verd glauc, marge ondulat i la nervis blancs molt marcats.

Flors: Desenvolupa nombrosos primordis florals de color verd o porpra, que és el més apreciat en la cuina, que si es deixen créixer fan panícules de flors grogues. Calze de quatre sèpals lliures. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts que els altres quatre, amb anteres grogues. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua que produeix nombroses llavors redones de color rosat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Mitjançant la domesticació de les plantes silvestres i la selecció artificial van aparèixer diverses varietats, d’aspecte força diferent, al cap d’uns quants milers d’anys. Uns preferien les fulles, altres les gemmes terminals, altres l’arrel engrossida o la inflorescència, fent evolucionar la col silvestre a les formes que coneguem avui. La preferència pels brots immadurs i la inflorescència fa sorgir la floricol, el bròquil romanesco amb geometria fractal als brots florals i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) que és com la floricol però de color verd.

USOS I PROPIETATS: És considerada l’hortalissa amb major valor nutritiu per unitat de pes de producte comestible. Aporta poques calories però a banda dels minerals com ara el calci, el fòsfor i el ferro, conté elevades quantitats de vitamina C, B2, i vitamina A. Es pot menjar crua, adobada o cuita

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella. El nom de la varietat itàlica és un epítet geogràfic que fa referència a Itàlia, així com el nom comú “bròcoli” que ve de l’italià broccoli, brot,

Altres varietats de Brassica oleracea són la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) o el cultivar romanesco amb una curiosa estructura de geometria fractal; la col copada (Brassica oleracea var. capitata) amb els cultivars de fulles morades, la col llombarda, o de fulles arrissades, la col de Milà. 

Brassica oleracea L. var. itàlica va ser publicada per Joseph Jacob von Plenck, en Icones Plantarum Medicinalium 6: 29, t. 534. 1794.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Matthiola parviflora (Schousb.) R.Br.

NOMS: Violer. Violer parviflor. Castellà: Alhelí silvestre de flor pequeña. Alhelí menudo. Francès: Matthiole à petites fleurs. Àrab: منثور

Quatre pètals violacis en creu

SINÒNIMS: Cheiranthus parviflorus Schousb.

DISTRIBUCIÓ: Iber-magrebí

HÀBITAT: Stipion capensis. Creix als herbassars subnitròfils, erms terofítics, sobre sòls calcaris, margosos o gipsífers i secs, fins els 800 metres d’altitud.

Herba amb indument de pèls curts

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb indument de pèls curts i tiges ramificades de fins 30 cm d’alçada,

Fulles de marge sinuat-dentat

Fulles de marge sinuat-dentat, les de la roseta basal oblongues, més o menys el·líptiques, les caulinars més petites i també el·líptiques.

Quatre sèpals pilosos, els laterals gibosos

Flors en raïm lax pauciflor. Calze de quatre sèpals erectes amb el marge membranaci i els laterals gibosos. Corol·la de quatre pètals petits amb l’ungla inclosa en el calze i limbe de 2-4 x 1-3 mm, enter, rosat o violaci. Quatre nectaris laterals. Androceu tetradínam, és a dir, amb sis estams, quatre més llargs que els altres dos. Gineceu amb estigma bilobat amb dos gibositats laterals. Floreix entre gener i maig.

Fruit en síliqua de secció circular i pèls ramificats

Fruit en síliqua de fins 6 cm de llarg, de secció circular, torulós, amb indument de pèls ramificats curts, acabat amb banyes laterals rectes divergents i, de vegades, un tercer apèndix rudimentari.  

El fruit acaba en dos apèndix divergents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta tipus d'on prové el nom de la família és la col (Brassica spp.) amb espècies i varietats importants per l’economia però a part de la seva importància econòmica, les brassicàcies també en tenen des del punt de vista científic, ja que Arabidopsis thaliana és la planta escollida per a l'estudi dels vegetals en general.

Matthiola parviflora

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Matthiola és en honor del metge sienès Andrea Matthioli (1500-1577) que va traduir i comentar la Materia Mèdica de Dioscòrides. L’epítet específic parviflora deriva del llatí “parva” que significa petit, en referència a les flors menudes.

Matthiola parviflora va ser descrita per Robert Brown i publicada en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 4: 121. 1812.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Matthiola lunata DC.

NOMS: Violer. Violer lívid. Castellà: Alhelí de campo. Francès: Matthiole des champs.

Flors en raïm lax

SINÒNIMS: Matthiola anoplia Pomel;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Secalion mediterraneum. Camps de secà, erms, clarianes, en terrenys pedregosos o arenosos, fins els 700 metres d’altitud

Herba erecta de fins 40 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, simple o ramificada, verda, pubescent, amb tiges de fins 40 cm d’alçada

Fulles parcialment reunides en roseta basal

Fulles  dentades o pinnatífides, parcialment reunides en roseta basal oblanceolades o el·líptiques

Corol·la amb quatre pètals en creu

Flors en raïm lax. Calze amb quatre sèpals de 8-11 mm. sovint tenyits de porpra, amb el marge membranaci i els laterals amb gepa a la base. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu, de color rosa purpuri. Androceu tetradínam, amb els dos estams laterals més curts que els quatre centrals. Gineceu amb estil curt i estigma bilobat que perdura a l’àpex del fruit. Floreix a la primavera, de març a juny

Apèndix apical en forma de mitja lluna

Fruit en síliqua linear i torulosa amb dos apèndix apicals, i de vegades un de central, que sembla una mitja lluna, dehiscent

Floreix a la primavera, entre març i juny

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és molt particular. Són càpsules amb un envà membranós longitudinal al centre, que sosté les llavors, i dues valves laterals que es desprenen en madurar. Se’n troben però de forma i mida molt diversa. Molts són molt més llargs que amples, i llavors s’anomenen síliqües. Altres no fan de llarg més de dues o tres vegades l’amplada, i s’anomenen silícules. A més, hi h altres que no obrin les valves sinó que es fragmenten en segments (toments) o, com que tenen una o dos granes, es mantenen sencers.

Calze sovint pren una coloració porpra

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Matthiola és en honor del metge sienès Andrea Matthioli (1500-1577) que va traduir i comentar la Materia Mèdica de Dioscòrides. El nom específic lunata és un epítet llatí que significa semblant a la lluna, per la presència d’un òrgan paregut a una mitja lluna.

Matthiola lunata va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle (DC.) i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 176. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Carrichtera annua (L.) DC.

NOMS: Pitanet. Ruca. Castellà : Cucharilla. Mastuerzo valenciano. Pítano anual. Italià: Carrichtera annuale. Francès: Carrichtère. Anglès: Cress Rocket. Ward’s weed.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Vella annua L. (Basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Moricandio-Carrichteretum. Creix als camps abandonats, vores de camins i llocs alterats i secs. Fins els 600 metres d’altitud

Tiges erectes, ramificades des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada amb tiges erectes, ramificada des de la base

Fulles pinnatisectes

Fulles peciolades pinnatisectes amb segments de segon ordre quasi linears

Quatre pètals en creu

Flors en raïms de 10-40 flors petites amb quatre pètals, d’un groc tirant a crema, col·locats en creu, com és habitual en aquesta família. Calze amb quatre sèpals eretes i els laterals amb una petita gepa a la base. Corol·la amb pètals de limbe obovat atenuat a l’ungla i nervis violacis més obscurs. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts (tetradínams).  Floreix en febrer, març i abril

Fruit en silícula característica

Fruit en silícula dehiscent i pèndula característica, amb una part globosa amb fileres de pèls híspids i una segona part estèril en forma de cullereta glabra. 

Calze amb quatre sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta herba té les tiges rígides, el que sembla ser una estratègia de dispersió de les llavors, perquè una lleu fregada de qualsevol branqueta produeix una vibració que provoca l’apertura de varis fruits, si estan madurs. D’altra banda la posició de la part estèril del fruit, que sembla una cullereta amb la concavitat cap amunt, pareix que és una evolució per retenir les gotes de pluja o del reixiu.

Part estèril del fruit en forma de cullereta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Carrichtera està dedicat a Bartholomeus Carrichter, botànic i metge de la cort dels emperadors d’Alemanya Ferran I i Maximilià II d’Asburg. És un gènere monotípic, és a dir, que la seua única espècie és Carrichtera annua. L’epítet específic annua significa anual, en referència a la durada del cicle vegetatiu.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 641. 1753.  com Vella annua. Amb el nom actualment acceptat de Carrichtera annua va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle en Mémoires du Muséum d'Histoire Naturelle 7(1): 250. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Brassica oleracea var. botrytis L.

NOMS: Floricol. Coliflor. Bròcul blanc. Bròquil blanc. Castellà: Coliflor. Èuscara: Azalore. Portuguès: Couve-flor. Italià: Cavolfiore. Francès: Chou-fleur. Angles: Cauliflower. Alemany: Blumenkohl. Karfiol. Käsekohl.  Blütenkohl. Traubenkohl. Minarett-Kohl. Italienischer Kohl. Neerlandès: Bloemkool

Floricol o bròcul blanc

SINÒNIMS: Brassica oleracea subsp. botrytis (L.) Metzg.; Brassica botrytis (L.) Mill.

HÀBITAT: Cultivat als horts

Si no es cull quan toca la planta s'espiga

DESCRIPCIÓ: És un tipus de col caracteritzat per tindre els brots florals hipertrofiats, formant una massa de pecíols i botons foliars atapeïts. En el cultivar romanesco el brot floral té una estructura piramidal. Les dues pertanyen al grup Botrytis de l’espècie Brassica oleracea.

Fulles grans paregudes a les de la col copada 

Fulles alternes, grans, molt paregudes a les de la col (Brassica oleracea var. capitata) de color verd glauc i els nervis molt marcats. Les fulles però, són més amples, no tan erectes, i el limbe cobreix totalment el pecíol.

Flor típica de les crucíferes, amb quatre pètals en creu

Flors en panícula formant glomèruls terminals. Calze amb quatre sèpals lliures lanceolats. Corol·la amb quatre pètals en creu de color groc. Androceu format per sis estams, quatre dels quals són més llargs que els altres dos. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua allargada

Fruit en síliqua allargada amb dues valves, amb granes esfèriques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Mitjançant la domesticació de les plantes silvestres i la selecció artificial van aparèixer diverses varietats, d’aspecte força diferent, al cap d’uns quants milers d’anys. Uns preferien les fulles, altres les gemmes terminals, altres l’arrel engrossida o la inflorescència, fent evolucionar la col silvestre a les formes que coneguem avui. La preferència pels brots immadurs i la inflorescència fa sorgir la floricol, el bròquil (que és la floricol de color verd) i el bròquil romanesco, que ens ocupa en aquest apunt, i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica).

Cultivar romanesco

USOS I PROPIETATS: La floricol pot menjar-se crua, en salmorra, adobada en vinagre o cuita. Hi ha plats clàssics com la floricol gratinada amb beixamel o la paella de floricol.

És baixa en carbohidrats, proteïnes i greixos però és una bona font de vitamina B5 i B6, àcid fòlic i minerals com potassi i fòsfor. Cal tindre en compte però, que és un xic indigesta i provoca flatulències.

El cultivar romanesco presenta geometria fractal

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella. El nom de la varietat botrytis ve del grec “βότρυς bόtrys” raïm, relatiu al raïm.

El cultiu de la floricol va començar a la península italiana, d’on va passar a França i Anglaterra al segle XVI, a Espanya al segle XVII i durant el segle XIX les potències colonials van expandir el seu cultiu arreu del món. El romanesco es va documentar per primera vegada en Itàlia al segle XVI, i és un híbrid entre el bròquil verd (Brassica oleracea var botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var italica)

Una de les característiques del cultivar romanesco és que presenta geometria fractal en la seua estructura. La quantitat d'inflorescències que compon el bròquil romà és un número Fibonacci.

Altres varietats de Brassica oleracea són el bròquil (Brassica oleracea var. itàlica), la col copada (Brassica oleracea var. capitata) amb els cultivars de fulles morades, la col llombarda, o de fulles arrissades, la col de Milà.

Brassica oleracea var. botrytis  va ser descrita per Carles Linné i publicada en  Species Plantarum 2: 667. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Brassica oleracea L. var. capitata L.

NOMS: Col copada. Col. Castellà: Col cerrada. Col repollo. Repollo. Gallego: Repolo. Èuscara: Aza. Portuguès: Repolho. Francès: Chou cabus. Chou pommé. Italià: Cavolo cappuccio. Anglès: Cabbage. Headed cabbage. Alemany: Weißkohl. Weißkraut. Weißkabis. Kappes. Kaps. Kappus. Kabis. Neerlandès: Wittekool.

Corol·la amb quatre pètals grocs disposats en creu

SINÒNIMS: Brassica capitala DC. ex H.Lév.

HÀBITAT: Cultivada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Inflorescència en panícula laxa

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia que d’uns 60 cm d’alçada però que pot assolir els dos metres a la floració del segon any.

Fulles formant un cabdell compacte

Fulles alternes, grans, obovades, formen un cabdell compacte d’un verd glauc amb els nervis marcats. La f. rubra té les fulles morades (col llombarda) i la f. ‘sabauda’ les té arrissades (col de Milà).

Quatre sèpals lliures i erectes

Flors en panícula laxa sense bràctees però amb pedicels. Les flors són hermafrodites i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals erectes de 5-10 mm. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu, grocs d’entre 1,5 i 2,5 cm. Androceu format per quatre estams llargs i dos de més curts. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua

Fruit en síliqua de 4,5-8 cm amb bec i dues valves convexes amb els nervis medials prominents, que contenen les granes esfèriques, disposades en una filera en cada lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De l’espècie original, Brassica oleracea var.  oleracea, que es cria als penya-segats litorals, han evolucionat durant milers d'anys en les diverses varietats què s'observen avui en dia, seleccionant per les diferents característiques, com els grans cabdells de la var capitata, les fulles grans de la col arrissada, o les tiges gruixudes amb capolls de flors del bròquil. La selecció ha primat el pes del cap i les característiques morfològiques, resistència a les gelades, el creixement ràpid i la capacitat d'emmagatzematge.

Altres varietats de Brassica oleracea són el bròquil (Brassica oleracea var. itàlica), la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) o el cultivar romanesco amb una curiosa estructura de geometria fractal

La f. rubra té les fulles morades (col llombarda)

USOS I PROPIETATS: En medicina popular ha tingut diverses aplicacions des de l’antiguitat. Els grecs el recomanaven com laxant i els romans per contrarestar els efectes de l’alcohol i alleugerar ressaques. Els egipcis menjaven col abans de l’àpat per eduir els efectes del vi. A alguns llocs d’Europa i els EE.UU encara s’empra per curar la ressaca.

Les cols són conreades per a consum humà. Es mengen en amanida, envinagrats, en sopes i guisats. Amb la col es prepara el xucrut (col agra), un menjar típic d’Alemanya, Alsàcia, Polònia i Rússia, que es prepara fermentant les fulles de la col en salmorra. La col copada és rica en vitamina C, A, calci i β-carotè

La f. sabauda té les fulles arrissades (col de Milà)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella.

El nom de la varietat capitata deriva de "caput, capitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els cabdells que formen les fulles.  

Hi ha varietats amb cicles de creixement molt diferent “Així disposem de varietats «calentes» que es cullen per Nadal. Unes altres de mitja estació es cullen pel mes de gener, aquestes són les millors («col de gener, bona com el corder»). Per últim tenim les varietats tardanes o «gelades», amb cicles de 140 a 160 dies, que collirem a la primavera. I tot sembrant en el mateix moment.” (Mètode)

Els grecs estaven convençuts que les cols i les vinyes eren hostils, i que si les cols se sembren molt a prop de la vinya impregnaria el raïm de la seva desagradable olor. Aquest sentit mediterrani de l'antipatia sobreviu en l'actualitat respecte al raïm però no per a altres cultius. Diu una dita coneguda, “entre col i col lletuga” en referència al costum d’associar el cultiu de plantes de cicle curt, com la lletuga, amb les de cicle llarg, com la col, ja que la lletuga la collim abans que es molesten entre elles.

Durant el segle XVI, els jardiners alemanys van desenvolupar varietats de la col, i durant els segles XVII i XVIII, la col era ja un d’els aliments de primera necessitat en països com Alemanya, Anglaterra, Irlanda i Rússia, i la col adobada va ser consumida freqüentment en forma de xucrut, utilitzat també pels mariners holandesos, escandinaus i alemanys per evitar l'escorbut durant els llargs viatges amb vaixells.

El suc de col llombarda, o el brou on ha estat cuita, es pot utilitzar com a indicador de pH, perquè el medi àcid el converteix en vermell i les solucions alcalines en blau.

Brassica oleracea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 667. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Lepidium didymum L.

NOMS: Cervina menuda. Castellà: Cervellina. Hierba de la estrella, Mastuerzo de indias, Mastuerzo verrugoso. Gallego: Mestruso. Mestruxo. Francès: Corne-de-cerf à deux lobes. Italià: Lappolina americana. Anglès: Bitter cress. Lesser Swine-cress. Alemany: Zweifrüchtiger Krähenfuß. Zweiknotiger Krähenfuß. Neerlandès: Kleine Varkenskers.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Coronopus didymus (L.) Sm.;  Senebiera pinnatifida DC.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Polygonion avicularis. Creix en pobles i ciutats, en les escletxes de les voreres, a les zones enjardinades i a les vores dels camins, als llocs calcigats i humits. Fins els 600 metres d’altitud. Introduïda d’Amèrica del Sud.

Herba petita arran del terra

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Petita herba que creix arran del sòl, amb les tiges aplicades al terra.

Fulles dividides en segments irregulars

Fulles pinnatisectes, dividides en lòbuls irregulars pinnatipartits. Les basals més grans que les caulinars

Flors sense pètals, o de menys de 0,5 mm

Flors agrupades en raïms que surten oposats a les fulles. flors molt petites, sovint sense pètals o amb pètals molt petits (de menys de 0,5 mm). Androceu amb 2-4 estams. Gineceu amb ovari súper amb estil curt. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.  

Fruit en silícula dídima

Fruit en silícula dídima formada per dues peces simètriques

És molt semblant a Lepidium coronopus que creix als mateixos indrets, però amb els pètals ben desenvolupats, de fins 2 mm i el fruit molt rugós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies de la família de les crucíferes tenen els fruits en síliqua o en silícula. Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septum o septe, com per exemple, en la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). Quan la síliqua és tan llarga com ampla s’anomena silícula, com aquest Lepidium que ens ocupa o la herba de les llunetes (Biscutella laevigata).

USOS I PROPIETATS: Té propietats antiinflamatòries. A Amèrica del Sud s’empra en medicina popular per tractar diverses malalties en les quals el dolor i la inflamació són comuns.  També es consumeix en amanida per les importants quantitats de vitamina C que conté.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Lepidium deriva del grec “lepídion”, el nom que rebia el morritort de fulla ampla (Lepidium latifolium) que molts autors fan derivar del grec “λεπίϛ λεπίδοϛ lepís lepídos” esquama, per la forma dels fruits, que semblen esquames. L’epítet específic didymum ve del grec "δίδυμος dídymos" doble, bessó, pels fruits formats per dues peces simètriques

El nom del gènere del sinònim Coronopus deriva del grec “koróne” cucala, gralla, i “pús, podós” peu. Segons comenta Laguna en el Dioscòrides, s’anomena així perquè les fulles semblen les potes de la cucala.

Lepidium didymum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, ed. 12 2: 433. 1767.

Família Cruciferae (Brassicaceae)