Tetraclinis articulata (Vahl) Mast.

NOMS: Savina articulada, Savina de cartagena, Savina de moro, Tuia articulada. Xiprer quadrivalve. Xiprer moro. Castellà: Alerce africano. Araar. Sabina de Cartagena. Tuya articulada. Francès: Sandarac de l'Atlas. Italià: Ginepro articolato. Anglès: Tetraclinis. Arar. Araar. Sictus tree. Sandarac tree. Barbary thuja. Alemany: Sandarakbaum. Gliederzypresse. Berberthuja

SINÒNIMS: Thuja articulata Vahl (Basiònim); Cupressus articulata (Vahl) J.Forbes; Callitris articulata (Vahl) Murb.;

DISTRIBUCIÓ: Creix principalment al bioma subtropical. Originari del nord d’Àfrica, des de Marroc fins a Tunísia, Sicília i Sud-Est d’Espanya

HÀBITAT: Es cria en llocs molt secs, i assolellats de clima suau, barrejant-se amb pins blancs, margallons, ullastres, llentiscles, coscolles, savines i altres espècies d'ecologia similar. Viu a vessants, barrancs i pedregars sobre qualsevol tipus de sòl, encara que sol preferir els calcaris i poc argilosos en zones ben drenades. Creix des del nivell del mar fins als 1800 m d'altura en exposicions de solana. És una espècie molt longeva que rebrota bé de cep.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre monoic, de fulla perenne que pot arribar als 12 metres d'alçada, de tronc recte amb l'escorça estriada de color marró o gris cendrós. Els branquillons tenen un aspecte delicat, són una mica aplanats i surten en totes les direccions, per la qual cosa donen l'aparença d'estar articulades, tal com indica el seu nom científic.

Fulles amb forma d'escata triangular, d’àpex lliure, allargada, semblants a les dels xiprers, en verticils de quatre, les laterals majors, aplicades.

Flors masculines i femenines al mateix peu de planta. Els cons masculins són terminals als branquillons i tenen unes escates portadores de pol·len. Els estròbils femenins solitaris, formats per 4 valves llenyoses. Es tracta d'una espècie que floreix a la tardor o hivern

Fruit són els estròbils que maduren a l'estiu del següent any, i al seu interior hi ha 3 o 4 llavors bialades per afavorir-ne la dispersió pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la Península Ibèrica és molt escàs, possiblement és l’arbre més escàs, de forma natural, de tota la Península Ibèrica, on només queden uns quants exemplars a les serres de Cartagena. Actualment apareix com a introduït i naturalitzat en alguns punts d'Alacant, com Guardamar i la serra de Callosa.

USOS I PROPIETATS: s'utilitza per extreure dels seus troncs la 'resina de sandaraca', molt apreciada per a l'elaboració de perfums, coles, vernissos, ciments dentals, i per cremar com a encens. En altres temps també es va emprar pels egipcis per embalsamar els morts.

No és habitual el seu ús en jardineria, malgrat el valor ornamental i la capacitat d'adaptació a la sequera, i al sòl calcari, característiques per les quals seria una espècie ideal per utilitzar-les des d'àrees costaneres fins als 1800 m s. n. m.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tetraclinis del prefix grec τέτρα- tétra- quatre i de κλΐνη clíne, llit: referit a les fulles disposades en verticils de quatre elements; L’epítet específic articulata indica l'aspecte aparentment articulat dels branquillons.

Es tracta d'una espècie protegida per la Regió de Múrcia i apareix a Espanya al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades en règim de protecció especial.

Aquesta espècie va ser descrita per Martin (Henrichsen) Vahl, i publicada a Symbolae Botanicae, . . . 2: 96. 1791 amb el nom de Thuja articulata. Amb el nom actualment acceptat de Tetraclinis articulata va ser publicada per Maxwell Tylden Masters, a Journal of the Royal Horticultural Society 14: 250. 1892.

Família Cupressaceae

Platycladus orientalis (L.) Franco

NOMS: Tuia oriental, Arbre de la vida. Xiprer de ventall. Castellà: Tuya oriental. Árbol de la vida. Èuscara: Ekialdeko tuia. Portuguès: Biota-da-china. Tuia-da-china. Italià: Tuia orientale. Tuia cinese. Francès: Thuya d'Orient. Biota d'Orient. Anglès:  Chinese Thuja. Oriental Arborvitae. Alemany: Chinesischer Lebensbaum. Morgenländischer Lebensbaum. Orientalischer Lebensbaum. Neerlandès: Oosterse Levensboom. Grec:  Θούγια ανατολική. Turc: Doğumazısı. Xinès: bai ce (侧柏).

SINÒNIMS: Thuja orientalis L. (Basiònim); Biota orientalis (L.) Endl.

DISTRIBUCIÓ: Originari d’Àsia temperada: Xina central-nord, Sud-est de la Xina, Àsia oriental Corea, l'Extrem Orient rus Amur, Khabarovsk

HÀBITAT: Cultivat com planta ornamental a parcs, jardins i, en contenidor, en patis i terrasses. Pot trobar-se naturalitzat localment de forma ocasional.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre monoic que pot arribar als 10 metres d’alçada (20 al seu lloc d’origen), de port piramidal i dens fullatge amb branquetes aplanades en vertical, que ramifica des de la base amb branques ascendents o erectes. El tronc recte és de color terrós i està cobert de tires verticals que es desprenen.

Fulles d’1-3 mm esquamiformes, disposades en quatre files, decussades, punxegudes i aplanades, es distribueixen en branquetes alineades en un pla vertical. Esfulles no tenen el olor característic de les tuies.

Flors masculines i femenines al mateix arbre; les inflorescències masculines petites, groguenques i ubicades a l’àpex dels branquillons. Els cons femenins terminals, són blavosos i van fent-se marrons a la maduresa; estan formats per 6-8 esquames aplanades i un ganxo apical, mesuren més o menys un centímetre de diàmetre i presenten protuberàncies ganxudes. Floreix de febrer a maig.

Fruit en con dehiscent amb valves que s’obrin com una estrella per la part oposada al peduncle per deixar sortir les llavors sense ales

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Platycladus orientalis és l’única espècie acceptada del gènere Platycladus. En els textos més antics, Platycladus s'inclou sovint en el gènere Thuja, però està només llunyanament relacionat amb aquest gènere. Les diferències són evidents: els seus cons diferents, llavors sense ales, i el seu fullatge gairebé sense olor.

USOS I PROPIETATS:  S’empra per a formar pantalles i tanques, però també com a exemplar aïllat i admet la topiària. El que més s’empra en jardineria són els cultivars. Hi ha varietats nanes, piramidals i de tons auris, com la varietat ‘elegantissima’ que presenta tons daurats a la primavera. És una espècie molt rústica adequada per a la jardineria mediterrània, ja que s’adapta a diferents climes, suporta els sòls calcaris i el reg escàs, encara que prefereix sòls profunds, humits i ben drenats. Les gelades poden fer que adquirís un to marró però amb la recuperació de la temperatura tornarà el bell color verd. Ubicació a ple sol o mitja ombra. Multiplicació per esqueix o per llavors amb estratificació de 60 dies a 4^oC.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Platycladus  està compost pels vocables grecs “platy, πλατος” ample, pla, i “κλάδόος”,  branca, rameta, és a dir, de branques planes, en al·lusió a les branquetes que es desenvolupen en un pla vertical. El gènere al qual estava adcrita aquesta espècie fins fa poc de temps, Thuja, deriva del grec “thia” o “thyon” que significa arbre resinós. El seu nom específic, orientalis, és un epítet que fa referència al seu lloc d’origen, la Xina.

La fusta del seu tronc s’ha usat per a la construcció de temples budistes, per ser imputrescible, i com a encens.  És una de les cinquanta plantes fonamentals en la medicina tradicional xinesa, emprada com a astringent i emmenagog.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1002. 1753 amb el nom de Thuja orientalis. Amb el nom actualment acceptat de Platycladus orientalis va ser publicada per João Manuel Antonio do Amaral Franco, en Portugaliae Acta Biologica, Série B, Sistemática, Ecologia, Biogeografia e Paleontolgia Julio Henriques: 33–34. 1949.

Família Cupressaceae

Hesperocyparis arizonica (Greene) Bartel

NOMS: Xiprer blau. Xiprer d'Arizona. Castellà: Ciprés de Arizona. Ciprés azul. Italià: Cipresso dell'Arizona. Francès: Cyprès d'arizona, Cyprès de l'arizona. Anglès: Arizona cypress. Xinès: lu gan bai.

SINÒNIMS: Cupressus arizonica Greene; Cupressus glabra Sudw.; Neocupressus arizonica (Greene) de Laub.; Callitropsis arizonica (Greene) D.P.Little;

DISTRIBUCIÓ: L'àrea de distribució nativa d'aquesta espècie és centre i sud-est  d’Arizona fins a l’oest de Texas i nord de Mèxic.

HÀBITAT: Cultivat a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbre perenne de port mitjà (10-25 m) monopòdic, de capçada cònica, branques ascendents i fullatge verd blavós. És de creixement ràpid, i el tronc té l’escorça gris-rogenca amb fines làmines verticals que es desprenen. 

Fulles esquamiformes i imbricades, de color verd blavós, amb l’àpex alçat i glàndules resinoses al revers.

Flors masculines i femenines al mateix arbre (monoic) amb inflorescències masculines terminals de color groc, i amb estròbils femenins llenyosos, de 6-8 esquames mucronades, gris-verdoses de joves i brunes a la maturitat.

Fruit són els cons femenins madurs, que són globosos, pruïnosos, amb 3-5 parells d’esquames seminíferes llenyoses i peltades, amb apòfisis dorsal ben marcada, i resten molt de temps tancades a l’arbre. Cada esquama fèrtil amb nombroses llavors alades, amb ala estreta.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A partir de 2024 Hesperocyparis apareix com la classificació correcta en Plants of the World Online, World Flora Online, i Gymnosperm Database. Hi ha desacord sobre aquesta classificació, amb alguns científics que continuen utilitzant Cupressus amb preferència a Hesperocyparis, tot i que l'evidència filogenètica recolza una afinitat diferent. Hesperocyparis conté espècies nord-americanes, assignades fins ara al gènere Cupressus, que es troben a tot l'oest d' Amèrica del Nord. La majoria són endèmiques d'abast restringit.

USOS I PROPIETATS: Es fa servir de pantalla per frenar el vent. Suporta podes dràstiques per formar tanques de bardissa o per practicar topiària. Els cultivars més utilitzats en jardineria són ‘glauca’ i ‘Conica’. No és gens exigent en quant al sòl, pot vegetar bé en terrenys pobres en nutrients, secs i calcaris. Suporta temperatures baixes, gelades i, fins i tot la sequera però no els terrenys mal drenats ni els embassaments.  Creix millor en ubicacions a ple sol. Multiplicació per llavor però els cultivars ‘glauca’ i ‘fastigiada’ han de ser per empelt.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Hesperocyparis deriva del grec “ἑσπερίς hesperís” vespertí, occidental i del “κυπάρισσος cypàrissos” xiprer, és a dir, família de xiprers originària de l'hemisferi occidental.

L’epítet específic arizonica és un epítet geogràfic que fa referència a la seua localització a l’Estat d’Arizona. 

La fusta és de gra fi i color clar, emprada en fusteria i com combustible. També en la construcció, doncs la fusta és resistent a la putrefacció.

El pol·len d’aquest arbre és responsable d’al·lèrgies respiratòries a finals de l’hivern i principi de la primavera.

Aquesta espècie fou descrita per Edward Lee Greene i publicada al Bulletin of the Torrey Botanical Club 9(5): 64–65. 1882 amb el nom de Cupressus arizonica. Amb el nom actualment acceptat de Hesperocyparis arizonica va ser publicat per Jim A. Bartel en Phytologia 91(1): 180. 2009.

Família Cupressaceae

Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus

NOMS:  Càdec. Ginebre. Ginebró. Occità: Cade, Cadre . Cast. Cada. Enebro. Enebro de la miera. Alerce español. Eusk. Hego-ipurua. Hego-orrea. Port. Oxicedro. Zimbro bravo. Zimbreira. Italià: Ginepro ossicedro.  Francés: Genévrier cade. Cade. Anglés: Berried-cedar. Prickly Juniper.  Alemany: Zwergzeder. Roter Wacholder. Zederwacholder. Holandés: Cade-Olieboom.  Grec: Φιδές. Κέδρος . Οξυκέδρος.

Flors masculines de càdec

SINÒNIMS:  Juniperus rufescens Link ;  Juniperus souliei Sennen;   Juniperus tremolsii Pau;   Juniperus umbilicata Godr.;   Juniperus willkommii Antoine;Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercetea ilicis. Rhamno-Quercion cocciferae. Carrascars, alzinars, pinades, coscollars. Tolera be la sequera, al contrari que el ginebre, que prefereix llocs més humits. Fins els 1100 metres d’altitud.

Arbust que pot arribar als 10 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit:  plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 metres d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust dioic molt freqüent per les nostres terres, que excepcionalment arriba a tindre l’envergadura d’un arbre,  amb branques penjants que donen un aspecte característic. Pot arribar als 10 metres d’altura. 

Tres fulles punxants per verticil

Fulles punxents en forma d’agulla que creixen en verticils de tres en tres. A l’anvers tenen dues línies blanques

Flors masculines amb els sacs pol·línics

Flors masculines i femenines en peus diferents (dioic). Floreix a finals de l’hivern i la primavera

Fruit en galbuls

Fruit en gàlbul globós que va adquirint el color del coure segons va madurant.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Als extrems dels brots del càdec poden aparèixer cecidis o agalles provocades per un dípter de la família Cecydomyiidae, anomenat Oligotrophus panteli .  El cecidi hipertròfia les tres fulles del verticil que s’eixamplen en la base i s’uneixen a l’àpex, tancant una cambra on es desenvoluparà la larva.

Cecidi provocat pel dípter Oligotrophus panteli

USOS I PROPIETATS: La fusta és aromàtica i resistent a la putrefacció pel que s’ha emprat per a la construcció i l’ebenisteria.

De la cocció de la planta s’extrau la “miera”, que servia per evitar la caiguda del cabell quan queia a rodals (per alopècia areata). També s’utilitzava per als dolor de queixal  posant una goteta on estava picada i calmava el dolor i queia el queixal.

En ramaderia també s’emprava l’oli de miera per al tractament de ferides i de la sarna del bestiar.

Els fruits del càdec s’empren, com els del ginebre, per fer ginebra.

SABIES QUE... el nom generic  Juniperus procedeix del llatí “iuniperus” , que és el nom del ginebre, que ve del celta “juneprus” que significa “aspre” pel gust aspre del fruit.

El nom específic, oxycedrus, ve del grec “oxys” que significa punxant, i  “kedros” que era el nom de certes fustes aromàtiques. Si partim amb les ungles un gàlbul desprèn un fort olor a cedre.

El càdec rebrota de soca després d’un cremat.

Els fruits són consumits pels ocells.

Família Cupressaceae

Cupressus sempervirens L.

NOMS: Xiprer. Xifrer. Occità: Autciprés, Cipressièr, Ciprièr, Ciprès.  Cast. Ciprés. alcipreste Eusk. Nekosta arrunta. Altzifre arrunta. Portugués: Cipreste. Cipreste dos cemitérios. Italià: Cipresso comune. Francès: Cyprès d'italie, Cyprès sempervirent.  Anglès: Mediterranean cypress. Alemany: Echte Zypresse. Holandés: Italiaanse Cipres. Grec: Κυπαρρίσι οριζόντιο.

Flors (estròbils) masculins de xiprer

SINÒNIMS: Podem trobar dues formes: Cupressus sempervirens f. sempervirens; sinònim Cupressus sempervirens f. Horizontalis,  amb les branques esteses com el cedre o el pi, i Cupressus sempervirens f. pyramidalis; sinònim Cupressus sempervirens f. Stricta, amb forma piramidal, de columna.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional.

HÀBITAT: No és un arbre propi de les nostres terres, és originari de Grècia, Turquia i Pèrsia. Ací plantat com ornamental o per fer tanques

Xiprers de la subespècie pyramidalis del Jardí de Vivers de València

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbre monoic, és a dir, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre, amb el tronc recte i les branques ascendents, que pot arribar als 30 metres d’alçada. Nosaltres coneguem el xiprer amb les branques cap amunt però aquesta és una varietat de cultiu, els arbres silvestres tenen les branques obertes.

Fulles molt menudes i imbricades

Fulles en ramellets d’esquames imbricades de 2-5 mm, de color verd obscur.

Estròbil femení

Flors són estròbils de color terrós grisenc amb esquames mucronades i peltades. Les masculines són cilíndriques i de tons groguencs, mentre que les femenines formen petites pinyes verdoses. Floreix a la primavera i el fruit madura a la tardor de l’any següent.

Fruit en forma de gàlbuls

Fruit en gàlbuls arrodonits

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estròbil és un òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen helicoïdalment (o cíclicament) una sèrie de peces fèrtils, com és ara el con o pinya de les coníferes.

Estròbil masculí on podem veure els sacs de pol·len

USOS I PROPIETATS: La fusta s’empra per a ebenisteria i construcció perquè és molt resistent a la podridura.  Pel mateix motiu s’utilitza en construcció naval
Al les hortes s’utilitza de paravent, per defensar-se dels vents forts.
En medicina, les seues fulles i fruits, s’utilitzen per al tractament de les varius, úlceres varicoses, hemorroides i problemes de pròstata. És astringent, expectorant, diürètic, vasoconstrictor, sudorífic i febrífug.
En cosmètica se li atribueixen virtuts com reafirmant, astringent, antiseborreic, anticaspa, antisudoral, vasoconstrictor i combatent dels radicals lliures.

Estròbil femení amb les esquames mucronades

SABIES QUE... Cupressus  és el mot llatí del xiprer. L’epítet específic, sempervirens, significa sempre verd, en al•lusió a que és un arbre amb el mateix verd fins que mor.
Hi ha qui diu que el seu nom deriva de l’illa de Xipre, però altres afirmen que procedix de Cyparisso, amant d’Apol•lo, que va matar per error amb la seua javelina un cérvol sagrat del déu. Va plorar tant i amb tanta pena que va caure rendit al sòl transformant-se en un arbre gran i fort que vessa les seues llàgrimes de resina, i Apol•lo li va ordenar que estiguera present en els rituals dels morts.
La fusta del xiprer és tan dura i incorruptible que, a l’antiga  Grècia, les lleis eren gravades en la seua fusta perquè la consideraven més dura que el metall. Les portes del temple de la deessa Diana eren de fusta de xiprer i els herois grecs eren soterrats en taüts de xiprer per a que no es podriren.
Les portes de Sant Pere en el Vaticà són de xiprer i no mostren cap signe de deteriorament amb els segles que han passat.
En la tradició dels antics romans les fletxes de Cupido eren de fusta de xiprer, i plantaven un xiprer quan naixia una xiqueta, per indicar que caldria un espòs.
No només assenyalava els cementiris, també era un signe d’hospitalitat. Fins fa poc temps hi havia un codi per als peregrins: un xiprer assenyalava una casa (un llit per a passar la nit), dos xiprers casa i menjar, i tres xiprers casa, menjar i diners (allotjament, alguna cosa que menjar i almoina per al viatge).  (EL xiprer, símbol d’acollida)
Pot viure més de 500 anys i degut a la seva longevitat, s´ha plantat com a símbol funerari en els cementiris.
Actualment són atacats per un fong (Seridium cardinale) que produeix una malaltia anomenada antracnosi, que pot matar l’arbre

Família Cupressaceae

Juniperus phoenicea L.

NOMS: Savina, sivina, Cast. Sabina, pudia, sabina negral, cedro de España. Port. Sabina da praia, zimbreira, zimbro das areias. Basc: Miter feniziarra, sabina feniziarra. Francés: Genévrier de Phénicie. Anglés: Savine, Phoenician juniper, Arâr. Italià: Ginepro licio, ginepro fenicio, cedro liscio, falsa sabina. Alemany: Phönizische Wacholder

Estròbils femenins de savina (Juniperus phoenicea)

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipo-Juniperetum phoeniceae, Rhamno-Cocciferetum. Arbre calcícola que creix als coscollars, màquies i roquissars de clima àrid, fins els 1000 metres d’altitud. Aquest exemplar en la senda del Banquet, en Vallada (València, Espanya)

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

De creixement molt lent, sovint no passa de tindre aspecte d'arbust pels incendis freqüents

DESCRIPCIÓ:  Arbre d’1 a 8 metres, sovint reduït i d’aspecte arbustiu,  d’alçada de creixement molt lent i llarga vida; el port és cònic amb l’escorça rogenca. Fa flors unisexuals, masculines i femenines, ambdues al mateix peu (monoic).

Fulles en forma d'escata semblants a les del xiprer

Fulles en plantes joves aciculars i mucronades, semblants a les del càdec (Juniperus oxycedrus) amb dos bandes estomàtiques com aquell, sovint són oposades i disposades en quatre files. Les fulles adultes en forma d’escata superposades unes sobre les altres en verticils de tres, semblants a les del xiprer. Les fulles adultes tenen una glàndula resinífera al dors, i el marge escariós. (La tradició popular diu que” la savina naix ginebre”)

Flor femenina (estròbil)

Flors en forma d’estròbil. El masculí el formen bràctees peltades, a la terminació de les branquetes,  que porten els sacs pol·línics a la cara inferior (microsporofil·les). El femení està format per tres esquames verticil·lades amb 1 o 2 primordis seminals a la cara superior. Floreix a final de l’hivern i principi de la primavera.

Els gàlbuls i l'escorça rogenca donen nom a l'espècie (phoenicea)

Fruits en forma de gàlbuls esfèrics i rogencs a la maturitat, amb una cobertura de polpa, que porten a l’interior de 4 a 9 llavors. El fruit es forma als dos anys de la fecundació.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estròbil : òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen, helicoïdalment o cíclicament, peces fèrtils i estèrils, com la pinya de les coníferes.

Estròbils masculins portadors del pol·len

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com ornamental. La fusta, de duresa i densitat mitjana, és utilitzada en fusteria, ebenisteria i construcció perquè és imputrescible.

S’ha utilitzat com a combustible i per fer carbó, el que ha causat la sobreexplotació i reducció dels antics savinars.

L'oli de la saba s'usa en cosmètica.

SABIES QUE...  Juniperus significa, en llatí, “ginebre” i procedeix del celta “juneprus” que significa “aspre” pel gust aspre del fruit. El nom de l’espècie, phoenicea, ve del grec “phoinikeos”  (llatí: phoeniceus) que significa roig, vermell, segurament degut al color dels fruits.

Els gàlbuls i parts tendres són tòxiques i poden produir dermatitis i irritacions per contacte i irritació de l’aparell reproductiu femení per ser avortiu.

La savina juga un paper molt important en els ecosistemes on habita per la capacitat per frenar l’erosió.

La savina és el símbol natural de la illa de El Hierro, junt al fardatxo gegant de l’illa, segons estableix una llei del govern de Canàries.

Veieu l’article d’“Amics arbres · Arbres amics” signat per Rafael Mas: La savina, nascuda per durar

Família Cupressaceae