Cephalaria leucantha (L.) Roem. & Schultes

NOMS: Falla. Arxa. Cefalària. Herba fallera. Occità: Poumerello . Cast. Escabiosa blanca. Cabezuela blanca. Abrepuños. Port. Saudades. Saudades brancas. Suspiros brancos do monte. Italià: Vedovina a teste bianche. Francés: Scabieuse à fleurs blanches. Céphalaire blanche. Céphalaire à fleurs blanches. Alemany: Weißer Schuppenkopf. 

Capítol de cefalària

SINÒNIMS: Scabiosa leucantha L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brolles, vores de camins, erms, garriga i pedregars calcaris. Fins els 1400 metres d’altitud

Amb les tiges seques es fa l'atxa per a la festa de la fia-faia

FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, sense pèls (glabra), amb tiges erectes, ramificades i llenyoses a la base (sufruticosa) que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada.

Fulles oposades i profundament dividides

Fulles oposades amb el limbe dividit en segments linears de disposició pinnada. La forma de les fulles varia molt segons les condicions del medi. 

Bràctees del receptacle escarioses

Flors en capítols globulars sobre llargs peduncles, amb les bràctees del receptacle enteres i escarioses.  Calze amb pèls. Corol·la blanca amb pèls dins del tub que acaba en quatre lòbuls ovats, un d’ells un poc més gran que els altres. Quatre estams amb les anteres blanques. Estigma linear.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni glabre o amb algun pèl dispers

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vagades les flors estan acompanyades d’un òrgan foliaci però de mida, forma i coloració diferent a les fulles, denominat bràctea. En els capítols, on hi ha nombroses flors a un mateix nivell, les bràctees rodegen el receptacle que les conté, formant  l’involucre. 

Quatre estams llargs amb anteres blanques

SABIES QUE... Cephalaria ve del grec kephalé, -ês, que significa cap, i del llatí –aria, -ariae, que és un sufix que indica relació; segurament perquè les flors estan reunides en un capítol globós, paregut a un cap. L’epítet específic, leucantha, ve del grec leukós que significa blanc, i de ánthos, -ous, que significa flor, és a dir que vol dir “flor blanca”.

El nom popular de falla o atxa és pel fet de que s’arreplega a finals de l’estiu i es deixa assecar per a confeccionar les faies que cremaran a la festa de la fia-faia, en  Bagà i altres pobles de Catalunya, per celebrar el solstici d’hivern. La festa, declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya en 2010, consisteix en la crema d'unes torxes, les faies, el capvespre de la nit de Nadal, a partir del tradicional "Toc d'Oració". Abans d'iniciar-se la crema general, s'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna en processó. Els portadors, en arribar, reparteixen el foc a la resta de fallaires.

Cefalària amb visitant

Les inflorescències de l’atxa són visitades assíduament per tota mena d'insectes, sobretot per coleòpters, himenòpters i lepidòpters, en part perquè en aquest temps ja són poques les flors que queden. Les erugues de la papallona Euphydryas aurinia s'alimenten de l'atxa.

Família Dipsacaceae

Scabiosa stellata L.

NOMS: Cardeta. Cardetes.  Cast. Escabiosa menor. Farolitos. Botón de soldado. Joyel de dama. Italià: Vedovina stellata. Francés: Scabieuse étoilée. Anglés: Starflower. Alemany: Stern-Skabiose.

Capítol fructificat que caracteritza l'espècie amb les sedes del calze en forma d'estrella

SINÒNIMS: Lomelosia stellata (L.) Rafin; Scabiosa monspeliensis Jacq.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, clars de bosc i matollars sobre substrat calcari, argilós o guixos, en contrades muntanyoses i eixutes. Fins els mil metres d’altitud. Aquesta del pinar de la Vuelta (Vallada)

Herba erecta d'un o dos pams

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de tiges erectes d’un o dos pams d’altura, simples a ramificats a la base. Indument de pèls corbats cap avall. 

Fulles caulinars amb abundant indument pilós

Fulles lanceolades o espatulades amb pèls abundants i marge dentat, les basals, i pinnatífides les caulinars. 

Corol·la rosada amb pèls

Flors hermafrodites en capítols sobre peduncles llargs i involucre amb 7-10 bràctees. Calze amb pèls i cinc arestes de color roig porpra. Corol·la amb un tub i cinc lòbuls, rosada, també amb pèls. 

El calze creix (Acrescent) per coronar el fruit en aqueni

Fruit en aqueni amb una corona proveïda de més de trenta nervis i depassada amplament per les sedes del calze. 

A l'antesi (floració) el calze és menut però les sedes són llargues

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: la flor de la Scabiosa no és com la de les compostes, per més que la inflorescència és en capítol. En aquesta espècie, quan cau la corol·la rosada, creix el calze i es transforma en involucre, una corona escariosa i delicada sostinguda per els nervis, d’on surten les arestes del calze que li dona un aspecte elegant. 

USOS I PROPIETATS: No els coneguem

Flors en capítol amb involucre format per llargues bràctees

SABIES QUE... el terme genèric Escabiosa ve, segon uns autors del llatí “scabiosus, -a, -um”, que significa aspre,  sarnós; segons altres vindria del llatí “scabies, -ei” que significa aspror. Pot ser per la Scabiosa columbaria servia, suposadament, per curar la sarna o simplement per el indument d’aquestes plantes.

L’epítet stellata fa referència a la geometria estrellada del involucel quan el capítol està en fruit.

Família Dipsacaceae

Scabiosa atropurpurea L.

NOMS: Cardetes, escabiosa, herba esquibiosa, viuda, vídues, vídua borda. Cast. Escabiosa, viuda, escobilla morisca. Gallego: Escabiosa, Viuda. Portuguès: Saudades roxas. Suspiros roxos. Francès: Scabieuse des jardins. Anglés: Sweet scabious. Alemany: Purpur-Skabiose.

Flors en capítols bracteats

SINÒNIMS: Scabiosa maritima L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Prats secs, marges de camins, comunitats xerofítiques. Fins als 1300 metres d’altitud.

Herba amb la base lleugerament lignificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit (Camèfit i Teròfit): Tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. opten per mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable, i completen tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, biennal o perenne, ramificada des de la base, lleugerament lignificada. Fa una roseta basal d’on surten les tiges verdes que sostenen els capítols florals terminals, de dos a quatre pams.

Fulla profundament dividida en lòbuls irregulars

Fulles basals obovades amb el marge dentat i les caulinars oposades, pinnatisectes, molt dividides en lòbuls irregulars amb el segment terminal major que els altres, dentades.

Flors externes radiants més grans

Flors reunides en capítols amb bràctees lanceolades, flors de color violaci i les perifèriques tenen els cinc pètals, soldats, amb els lòbuls més grans que les interiors. Calze amb cinc sèpals acabats en arestes. A la base de la flor hi ha dues bractèoles que formen el involucel. Floreix tot l’any, excepte en gener.

Aqueni amb les cinc arestes del calze persistent

Fruit aqueni envoltat per una corona membranosa (el involucel) de la qual surten les cinc arestes del calze persistent. Quan fructifica el capítols, hemisfèrics en flor, prenen una forma el·lipsoïdal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'escabiosa, com en general tots els representants del gènere Scabiosa, és una espècie polimorfa, és a dir, poden presentar diferents formes o aspectes.

USOS I PROPIETATS: les fulles i les flors són antifúngiques, antiacnèiques i per combatre la varicel·la i el xarampió. També per a curar ferides i rebaixar la inflamació.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Scabiosa ve del llatí “scabies” que significa “sarna”, fent al·lusió a les suposades propietats curatives d’aquesta infermetat.

El nom de l’espècie, atropurpurea, ve de “ater”, negre, i “purpureus”, purpuri, fent referència al color de les flors que, encara que tenen uns colors molt variables, pot ser d’un roig quasi negre.

Es poden diferenciar dues varietats: la varietat amansii i la varietat maritima dispersa pel litoral.

 

Família Dipsacaceae