Platycapnos spicata (L.) Bernh.

NOMS: Fumària, gallets, platicapne.  Cast.  Palomilla, palomitas espigadas, sangre de Cristo. Francés: Fumeterre en épi. Anglés: spiked platycapnos Alemany: ähriger Breitsporn

Inflorescència de Platycapnos spicata

 SINÒNIMS:   Platycapnos spicatus;  Fumaria spicata L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion. Arvense. Conreus, terres cultivades, garroferars, oliverars, vores de camins en terrenys de secà. Fins els mil metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, ramificada, d’un verd glauc i fins 35 cm d’alçada.

Fulles glauques amb segments linears i mucronats

Fulles pinnatisectes, dividides en segments linears molt estrets i acabats en punta (mucronats)

Les flors són paregudes a les del gènere Fumaria

Flors en inflorescències en raïm molt compacte, amb nombroses flors amb pedicels molt curts que es recorben a la fructificació. Calze amb dos sèpals enters o poc denticulats. Corol·la amb quatre pètals oposats per parelles de color rosat, àpex vermell obscur; el superior és el major i amb esperó a la base i el marge groc; el inferior és lliure i estret i els laterals estan units a l’àpex. Dos farcells amb tres estams cadascun units per la base i els tres filaments solts a l’àpex, el farcell superior porta un nectari dipositat a l’esperó. Ovari súper i estigma trífid. Floreix de març a juny.

Núcula aplanada. Observeu els pedicels recorbats lliures ja del fruit

Fruit en núcula (fruit sec, indehiscent, d’una sola llavor), lenticular i amb el marge gruixut.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Com podeu observar la morfologia de la flor és igual que les flors del gènere Fumaria, al que aquesta espècie ha estat inscrit al llarg de molt de temps, però es diferencien en els fruits. Les espècies del gènere Fumaria tenen el fruit en aqueni més o menys globós i rugós quan es seca, mentre que les del gènere Platycapnos el tenen en núcula aplanada amb el marge gruixut i una llavor a dins. 

El raïm dens de la inflorescència sembla una espiga

USOS I PROPIETATS: Com altres plantes de la família és rica en principis actius, sals minerals, mucílags i vitamines que la fan molt popular en medicina tradicional com a tònica, depurativa i diürètica. Tot i així té alcaloides que la fan relativament perillosa perquè a més de crear addicció, tenen alguns efectes secundaris desagradables.

CURIOSITATS: “Platycapnos” ve del grec “Platýs” que significa ample, aplanat, i “Kapnós” que significa fum, per ser una fumaria de fruits aplanats. El nom de l’espècie, spicata, ve del llatí “spicatus” i significa amb espigues, per la forma d’espiga de la inflorescència. Durant molt de temps ha sigut inclosa en el gènere Fumaria

Família Papaveraceae (Fumariaceae)

Fumaria parviflora Lam.

NOMS: Fumària de flor menuda. Ferri-busterri. Fumisterra. Fum de terra. Cendrosa. Gallaret. Castellà: Fumaria. Hierba gallinera. Palomita menuda. Portuguès: Fumária-das-flores-pequenas. Francés: Fumeterre à petites fleurs. Italià: Fumaria a fiore picolo. Anglés: Fineleaf fumatory. Fine-leaved Fumitory. Indian fumitory. Small-flowered Fumitory.  Alemany:  Kleinblütiger Erdrauch. Neerlandès: Kleine Duivekervel. 

Flors menudes de Fumaria parviflora

SINÒNIMS: Fumaria officinalis var. parviflora (Lam.) Ewart;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Murs, vores de camins i camps abandonats, fins als 1500 metres d’altitud.

Inflorescència

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb diverses tiges ascendents, poc robustes i glauques, de fins 60 cm

Fulles molt dividides, amb segments estrets

Fulles alternes, 2-3 vegades pinnatisectes amb segments molt estrets i acanalats. 

Flors amb sèpals mínims

Flors en raïms subsèssils, curts i densos, amb deu a vint flors amb un peduncle tres vegades més curt que la flor i amb bràctea. Flors de més o menys mig centímetre, hermafrodites, amb calze format per dos sèpals molt petits, més estrets que la corol·la, lanceolats i dentats. Corol·la blanca i púrpura a l’àpex, amb quatre pètals, el superior amb esperó; els laterals soldats a l’àpex de manera que formen dues ales; l’inferior és lliure. Androceu amb sis estams agrupats en dos farcells de tres estams soldats a la base i amb tres parts a l’àpex; el farcell superior du un nectari basal que està a l’esperó.  Gineceu súper amb un sol estil amb dos estigmes. Floreix des de febrer fins juliol.

Núcula mucronada

Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor (núcula), quasi esfèric, mucronat i un poc rugós, d’uns 2 mm de diàmetre. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fumàries es diferencien entre elles per xicotets detalls morfològics com  són els petits sèpals, els fruits o els segments de les fulles.

Els pètals laterals formen ales a l'àpex de color púrpura

USOS I PROPIETATS: Conté el alcaloide fumarina , idèntic a la protopina de les papaveràcies, pel que el seu ús no és aconsellable, especialment en embarassades i durant la lactància. És tònica, depurativa, sudorífica i protectora hepàtica. En infusió contra la escròfula i les malalties cròniques de la pell.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Fumaria ve del llatí "fumus" que significa fum. Segons els autors és per una qüestió o per altra. Per alguns és per l'aspecte grisós de les fulles però per a Plini és perquè el suc de la planta provoca llagrimeig i fa el mateix olor que el fum . El nom específic parviflora deriva del llatí “parvus” que significa petit i “florus” que significa flor, degut a les petites flors si les comparem amb les demés del gènere

Fumaria parviflora va ser descrita per Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck (Lam.) i publicada en Encyclopédie Méthodique, Botanique 2(2): 567. 1788.

Família Papaveraceae (Fumariaceae)

Fumaria officinalis L. subsp. officinalis

NOMS:  Fumisterra, fumusterra, fumària, peuets de nostre senyor, colomina, herba de fum, fumdeterra, herba de colom, gallerets, peuets, julivert bord, herba dels innocents. Castellà: Cantagallicos, clavelinas, fumaria, lila, manetas de dios, ubeta, palomilla, piececitos, sangre de cristo, zapaticos, gitanilla. Occità: La fuma-terra. Gallego: Herba do fogo, mata fogo, herba dona, prixel de can. Èuscara: Negakin. Portuguès: Fumaria, moleirinha, erva pombinha, molarinha. Francés:  Fumeterre. Italià: Fumaria. Anglés Common fumitory, earth smoke. Alemany: Ackerraute, gebräuchlicher erdrauch. 

Inflorescència de Fumaria officinalis

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT:  Polygono-Chenopodietalia. Camps de conreu, vores de camins, marges i erms fins els 1700 metres d’altitud.

Flor zigomorfa

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta anual d’un verd glauc (blanquinós) amb tiges de 10 a 50 cm que tenen un gust amarg i persistent.

Fulles pinnaticompostes amb folíols molt dividits

Fulles pinnaticompostes, alternes, amb els folíols estrets.

Flor de color vinos amb l'àpex purpuri

Flors en inflorescències en raïm lateral, amb un curt peduncle, densament poblades de flors hermafrodites d’un color vinós aiguat que caracteritza l’espècie, amb l’àpex purpuri; calze amb dos sèpals molt petits i profundament dentats, més estrets  que la corol·la; 4 pètals oposats dos a dos, el superior amb un esperó bassal i ales a la punta; sis estams soldats a la base en dos grups de tres, el grup superior té un nectari bassal que s’encontra a l’esperó; un estil amb dos estigmes.

Fruit amb el dos sèpals del calze de la flor

Fruits en núcula arrodonida un poc truncada a l’àpex amb la superfície rugosa, sobre peduncles fructífers més llargs que les bràctees florals.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Molts autors separen de la família papaveràcies els gèneres amb flors d’un sol eix longitudinal de simetria (zigomorfes), tipificats per Fumaria, per definir la família Fumariaceae on s'inclourien també Hypecoum, Sarcocapnos o Platycapnos.

USOS I PROPIETATS: Com totes les papaveràcies conté alcaloides. És utilitzada en medicina popular per les seves propietats diürètiques, laxants i depuratives. Es considera molt útil contra l'escorbut, l'escrofulisme, la hidropesia i la icterícia. En dosis elevades és tòxica i pot rebaixar el to muscular (hipotonia). És beneficiós en rentats de cabell, contra la caspa i l'excés de greix. Galé, el metge grec, ja recomanava la fumaria com remei per a les afeccions hepàtiques en general.

En la industria s’utilitza en alimentació com agent acidificant, aromatitzant i conservant, així com colorant en la fabricació de resines sintètiques. 

D’antic s’emprava per a menjar el bestiar (herba de conills) i per a tenyir de groc la llana. 

La fumaria té propietats diürètiques, laxants i depuratives

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom de l’espècie “Fumaria” ve del llatí fumus que significa fum. Segon els autors és per una qüestió o per altra, però. Per a Plinio es perquè el suc de la planta provoca llagrimeig i fa el mateix olor que el fum . El nom “officinalis” s’aplica a moltes de les plantes que tenen aplicacions i propietats medicinals.

Els exorcistes cremaven Fumaria perquè creien que el seu fum espantava els esperits dolents. També s’ha dit que la planta no creixia de llavors sinó que sortia del fum que emanava de dins la terra.

Se li suposa la virtut d’atraure els diners. Si s’esguita la infusió de Fumaria per tota la casa una vegada per setmana atrau els diners a la casa.

Fumaria officinalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 700. 1753. (1 May 1753) 

Família Papaveraceae (Fumariaceae)