Blackstonia grandiflora (Viv.) Pau

NOMS: Blackstònia de flor gran. Francès: Chlore à grandes fleurs.

SINÒNIMS: Blackstonia perfoliata (L.) subsp. grandiflora (Viv.) Maire; Chlora grandiflora Viv.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-septentrional

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Quercion ilicis. Creix en pradells terofítics calcícoles, en llocs un poc humits. Al territori diànic fins els 800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de color glauc, sense pèls, de fins tres pams d’alçada, simple o ramificada a la paret superior

Fulles en petita roseta basal de fulles obovades; fulles caulinars (les de la tija) triangulars, oposades i soldades per la base en tota l’amplària (perfoliades), acabades en punta (mucronades)

Flors hermafrodites d’un groc or o ataronjat, en corimbes amples o pauciflors, amb peduncles fructífers de 2-3 cm. Calze dividit fins la base en sèpals linears. Corol·la marcescent a la fructificació, 2-3 vegades més llarga que el calze, amb tub de casi 1/3 a1/2 de la longitud dels lòbuls, i un nombre variable de pètals, de sis a dotze, igual que els sèpals. Androceu amb 8-12 estams de filaments i anteres grocs. Gineceu d’ovari súper globós amb estil més llarg que l’ovari i estigma més curt que l’estil, exsert i lobulat.  Floreix des del principi de la primavera fins el final de l’estiu, des d’abril fins a setembre

Fruit en càpsula ovoide septicida, és a dir, que s’obri per la junta entre carpels per deixar eixir les nombroses llavors, envoltada pel calze persistent i la corol·la marcescent.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diferencia de la subespècie típica, Blackstonia perfoliata, per la major talla en general, per les flors més grans, de 20-30 mm de diàmetre, i el major nombre de peces florals (de 8 a 12)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Blackstonia deriva del botànic i farmacèutic londinenc del segle XVIII, John Blackstone, autor de l’obra Specimen Botanicum (1746) que conté 367 plantes britàniques considerades interessants en aquell moment. L’epítet específic grandiflora fa referència a la grandària de les flors.

Aquesta espècie va ser descrita per Domenico Viviani i publicada en Florae Corsicae Prodromus App. Alt.: 4. 1830 amb el nom de Chlora grandiflora. Amb el nom actualment acceptat de Blackstonia grandiflora va ser publicat per Carles Pau i Espanyol en Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural 12: 361 (1924)

Família Gentianaceae

Centaurium pulchellum (Swartz) Druce

NOMS: Centaura. Centauri pulcre, Castellà: Centaura menor. Itàlia: Centauro elegante. Francès: Petite-centaurée délicate, Petite-centaurée jolie, Petite-centaurée élégante. Anglès: Branching centaury, Lesser centaury. Dwarf Centaury. Alemany: Kleines Tausendgüldenkraut. Zierliches Tausendgüldenkraut. Neerlandès: Fraai Duizendguldenkruid.

Inflorescències en dicasi

SINÒNIMS: Erythrae pulchella (Sw.) Fr.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Isoeto-Nanojuncetea. Pradells d'herbes menudes sobre sols temporalment inundats a l'hivern, i secs a l'estiu. Fins els 1450 metres d’altitud.

Petita herba erecta de tiges gràcils

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges gràcils, ramificades quasi des de la base, glabra, de fins un pam d’alçada

Fulles oposades i trinèrvies

Fulles oposades, sèssils, amplament lanceolades, trinervades, repartides al llarg de la tija amb grandària creixent de la base a la summitat, sense roseta basal,

Estams i estil exserts

Flors en inflorescències en dicasi. La flor amb pedicel, si més no la central, el que la diferència de la resta d’espècies del gènere. Calze poc més curt que el tub de la corol·la, amb cinc sèpals linears. Corol·la petita, rosa o, de vegades, blanca, amb un llarg tub estret, acabat en cinc lòbuls radiats de 2-4 mm. Del centre de la corol·la surten cinc estams amb les anteres en espiral i l’estigma bilobat Floreix a finals de la primavera

Frui en càpsula

Fruit en càpsula cilíndrica que s'obri en dues valves quan madura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Bàsicament hi ha tres tipus de nerviació a les fulles. La dicotòmica, pròpia de plantes primitives com les falgueres o el Ginkgo biloba; la paral·lela, típica de les monocotiledònies; i la reticulada o plomosa, en la qual els nervis es ramifiquen en gran quantitat de petits nervis, i de la que podem distingir tres formes característiques: Pennada amb un nervi principal central del qual naixen nervis secundaris, com per exemple el llorer (Laurus nobilis). Palmada amb més d’un nervi principal, que surten tots del mateix punt d’inserció del limbe amb el pecíol, radiant cap als marges com els dits de la ma, com en la figuera (Ficus carica). O, com en aquesta espècie, trinèrvies, amb tres nervis principals que surten de la base foliar i corren en paral·lel fins a l’àpex de la fulla.

Les flors amb corol·la blanca no són excepció

USOS I PROPIETATS: La medicina popular ha emprat aquestes plantes fent-les servir com tònic per pal·liar les afeccions estomacals i hepàtiques.

Aquesta espècie conté glucòsids secoiridoïdes, el que s’ha demostrat que són potents compostos bioactius com antibacterians i antifúngics.  

Flors molt petites i pedunculades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Centaurium ve del grec “kentaureios” que es refereix al centaure mitològic mig home i mig cavall. Una antiga llegenda grega explica que Hèrcules va ferir al noble centaure Chiron amb una fletxa mullada amb la sang verinosa de la serp marina Hidra. Chiron es va curar la ferida mortal en el peu amb la centaura.

L’epítet específic pulchellum és un diminutiu de “pulcher” que significa bell, arriscat.   

Centaurium pulchellum fou descrita per (Sw.) Druce i publicada en Flora of Berkshire 342. 1897.

Família Gentianaceae

Centaurium quadrifolium (L.) López & Jarvis

NOMS: Centaura. Herba de Santa Paula. Pericó roig. Castellà: Clavellina del campo. Centaurea. Pericón. Hiel de la tierra.

Flors en cima corimbiforme

SINÒNIMS: Gentiana quadrifolia L.; Centaurium linariifolium ; Centaurium triphyllum

Observacions: Comprèn dues subespècies: la subsp. barrelieri, que és la més abundant, de flors grans, amb els lòbuls de la corol·la de 6-12 mm. La subsp. quadrifolium var. parviflorum està confinada al nord-est del territori sicòric, a les timonedes gipsícoles i té les flors més petites, amb els lòbuls de 2,5-4 mm. 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

 

HÀBITAT: Deschampsion mediae: Pradells gespitosos dels sòls humits, sovint calcigats i compactes, en terrenys calcaris margosos per on s’escola l’aigua de pluja.

Tiges quadrangulars ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen; o Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de fins 40 cm d’alçada amb una o diverses tiges quadrangulars ramificades a la part superior. Sol tindre una roseta bassal i de vegades dos.

Fulles bassals amb tres nervis

Fulles en roseta bassal linear-espatulades amb l’àpex obtús i 1-3 nervis. Les fulles de les tiges (caulinars) són linears o linears-lanceolades, més petites quan més amunt.

Estams amb les anteres torçudes en espiral

Flors en cima corimbiforme de pedicels curts. Flors hermafrodites i pentàmeres de 2-3 cm de diàmetre. Calze en tub amb cinc lòbuls linears profundament dividits. Corol·la en forma d’embut amb cinc lòbuls oblongo-el·líptics de color rosa purpurescent o rarament blanques. Androceu amb cinc estams inserits al tub de la corol·la, amb anteres exsertes i torçudes en espiral. Ovari súper amb estil bífid. Floreig en maig fins a setembre.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula, que ultrapassa el calze, que conté moltes llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És molt curiosa la forma que tenen les anteres, com una petita espiral, en forma d’essa. També és curiós les aletes de la tija, estretes i visibles a contrallum, que s’alternen al passar d’un nus a l’altre, perquè arrenquen de la base de les fulles enfrontades i estes es creuen amb les precedents.

Corol·la amb cinc lòbuls rosats

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com aperitiva, digestiva, carminativa, desinfectant, cicatritzant i antiinflamatòria. També és antibacteriana i antifúngica. És molt amarga i pot irritar l’aparell digestiu si s’abusa.

Forma part de nombrosos aperitius, vins aromatitzats i vermuts casolans.

Rarament la corol·la té els lòbuls blancs, com aquests

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric “Centaurium” ve del grec “kentaureios” que es refereix al centaure mitològic mig home i mig cavall. Una antiga llegenda grega explica que Hèrcules va ferir al noble centaure Chiron amb una fletxa mullada amb la sang verinosa de la serp marina Hidra. Chiron es va curar la ferida mortal al peu amb l’herba centaura.

L’epítet específic quadrifolium deriva del llatí "quáttuor", que significa quatre, i de "folium" que significa fulla, és a dir: amb quatre fulles.

Família Gentianaceae

Blackstonia perfoliata ( L.) Hudson subsp. perfoliata

NOMS: Centaura groga. Clora. Blackstònia. Occità: Jauneta, Tòra. Cast. Clora. Centaura. Centaura amarilla. Francés: Blackstonie perfoliée. Centaurée jaune. Chlore perfoliée. Chlorette. Italià: Centauro giallo. Holandès: Zomerbitterling. Anglés: Yellow-wort. Alemany: Durchwachsenblättriger Bitterling. Gewöhnlicher Bitterling. Sommerbitterling. Verwachsenblättriger Bitterling.  

La flor té un número variable de pètals (entre 6 i 12)

SINÒNIMS: Chlora perfoliata (L.)

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: La ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a travès del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats terofitics, vores de camins, sobre sòls calcaris, fins els 1500 metres d’altitud.

Planta erecta, de color verd glauc

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de color glauc, sense pèls, de fins dos pams d’alçada

Les fulles semblen travessades per la tija (perfoliades)

Fulles petita roseta basal; fulles caulinars (les de la tija) triangulars, oposades i soldades per la base (perfoliades), acabades en punta (mucronades)

Calze amb sèpals linears en nombre igual al nombre de pètals

Flors hermafrodites d’un groc or, en corimbes en dicasi, pedunculades. Calze dividit fins la base en sèpals linears. Corol·la més llarga que el calze, amb un nombre variable de pètals, de sis a dotze, igual que els sèpals. Floreix des del principi de la primavera fins el final de l’estiu.

Fruits en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els prats terofítics són comunitats herbàcies dominades per espècies anuals que passen les estacions desfavorables de l’any en forma de llavor. És a dir, prats on predominen les plantes teròfites.

Floreix al llarg de la primavera, fin l'estiu

USOS I PROPIETATS: A partir de l’extracte de la planta s’obté un tint groc.

No es coneixen usos medicinals d’aquesta espècie.

SABIES QUE... el nom genèric Blackstonia deriva del botànic i farmacèutic londinenc del segle XVIII, John Blackstone. El nom de l’espècie perfoliata fa referència a les fulles caulinars que són perfoliades, és a dir, que són fulles sèssil que rodegen per complet la tija de manera que sembla una fulla perforada per aquesta.

Família Gentianaceae