Pelargonium capitatum (L.) L'Hér.

NOMS: Gerani. Malva rosa. Malva d’olor, malva-rosa. Vauma-rosa. Castellà: Malvarrosa. Geranio. Geranio rosa. Malva rosa. Gallego: Xeranio. Èuscara: Geranioa. Zango-gorria. Francès: Pélargonium à fleurs en tête. Portuguès: : Gerânio. Malvarosa. Anglès: Rose geranium. Rose-scented pelargonium.

SINÒNIMS: Geranium capitatum L.; Geraniospermum capitatum (L.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ: Cultivada, procedent de les regions litorals de l’est i sud de Sudàfrica

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i ocasionalment assilvestrada

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins 80 cm d’alçada, amb pèls fins, tiges ascendents o erectes, carnoses, un poc lignificades, ramoses

Fulles perennes, alternes, amb curt pecíol, amb pèls, carnoses, de palmatisectes a palmatipartides, amb 3-5 lòbuls profunds irregularment dentats, de marge cresp, no zonades; estípules triangulars, enteres i agudes.

Flors en inflorescències en cima capitada simple, amb 9-20 flors amb peduncle de longitud similar a la fulla adjacent; bràctees ovades i acuminades amb pèls. Calze amb 5 sèpals ovats, hirsuts. Corol·la amb 5 pètals de 1,5-2 cm rosats, desiguals; els superiors majors que els altres, enters, espatulats, amb nervis rogencs, atenuats en ungla apreciable; els inferiors més estrets, oblongs. Androceu amb set estams fèrtils. Gineceu amb ovari súper, un estil i cinc estigmes. Floreix entre primavera i estiu.

Fruit en esquizocarp: mericarpis amb l’aresta pilosa, si més no a la part central, enrotllada helicoïdalment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En 1753, quan Linné publicà Species Plantarum, agrupà tots els geranis, africans i europeus, en un sol gènere:  Geranium. Va ser el botànic parisí Charles L'Héritier qui proposa separar el gènere Geranium en tres gèneres: Pelargonium, que agrupa les espècies amb corol·la irregular; Erodium, que agrupa les espècies amb els fils de la càpsula peluts i en espiral; i va romandre el gènere Geranium amb les espècies amb corol·la regular (actinomorfe)

USOS I PROPIETATS: S’empra en perfumeria per ser rica en olis essencials. Suavitza la pell, és cicatritzant i reblaneix calls i dureses com ara la pell dura i esquerdada dels talons. Les seves fulles en infús s’han utilitzat per tractar malalties renals i de les vies urinàries. Acció digestiva i carminativa.

Com planta ornamental s’empra en test o jardí, amb sòl solt, arenós, en zones de clima càlid. La propagació pot ser per llavor, a finals d’estiu o principi de tardor, o bé per esqueix en qualsevol època de l’any però millor a la primavera, utilitzant la part tendra i herbàcia, millor si s’aplica una hormona d’arrelament. En unes 3-4 setmanes es pot trasplantar amb terra que drene bé. És convenient una poda a principi de primavera per mantenir més vistosa i compacta la planta. Existeixen diversos cultivars i híbrids.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Pelargonium ve del grec “πελαργός pelargós cicogna” per la forma del fruit que s'assembla al bec d'una cigonya. L’epítet específic capitatum deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum (Persoon) 2: 678. 1753 amb el nom de Geranium capitatum.  Amb el nom actualment acceptat de Pelargonium capitatum va ser publicat per Charles Louis L'Héritier de Brutelle, en Hortus Kewensis; or, a catalogue . . . 2: 425. 1789.

El barri marítim de la Malvarrosa, en València, rep el nom per aquesta planta, importada de Sudàfrica pel botànic Jean Felix Robillard Closier, jardiner major del Botànic de València des de 1848, que va adquirir una finca al nord del Cabanyal, aleshores una marjal del poble de Benimaclet, i es va especialitzar en el cultiu del Pelargonium capitatum a escala industrial per a la seua fàbrica de sabons i essències, amb les que va aconseguir un rotund èxit en l'Exposició de Londres de 1862, una medalla de bronze a l’Exposició de París de 1867 i el reconeixement del pare de la cosmètica moderna, Eugene Rimmel

Família Geraniaceae

Erodium botrys (Cav.) Bertol.

NOMS: Bec de cigonya. Agulles, Agullots, Cargola d’agullots. Herba d’almesc. Castellà: Picos de cigüeña. Relojitos. Gallego: Bico de cigoña. Portuguès: Agulheta. Garfos. Relógios. Repimpim. Francès: Bec-de-grue en grappe, Érodium en grappe. Italià: Becco- di-grù botri. Anglès: Broad-leaf filaree. Longbeak Stork's-bill. Alemany: Trauben-Reiherschnabel.

SINÒNIMS: Geranium botrys Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia. Creix als camps de conreu, vores de camins i llocs alterats. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita que no arriba al pam d’alçada, amb tiges rogenques i piloses

Fulles de distribució oposada, llarg pecíol, limbe sinuato-pinnatífid, hirsutes, amb els segments amples i dentats; estípules curtes i escarioses.

Flors axil·lars i terminals, biflores (2-4- flors), amb llarg peduncle. Calze oblong dividit en cinc sèpals lanceolats, mucronats, pilosos. Corol·la purpurescent, amb cinc pètals lliures més llargs que els sèpals, violacis. Androceu format per dos verticils, un per als estams i altre per als estaminodis. Cinc estams, al verticil interior, de filaments gradualment més amples cap a la base, amb anteres blavoses o purpúries, i cinc estaminodis (estams sense antera) al verticil exterior. Gineceu amb ovari de cinc lòculs amb estil que s’allarga després de la fecundació, i cinc estigmes. Floreix a la primavera, entre març i maig.

Fruit en esquizocarp, amb cinc mericarpis d’on surten setes  erectes que formen un bec desproporcionadament allargat d’entre 8-10 cm

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Linné va incloure dins el gènere Geranium les plantes que avui dia considerem dintre del gènere Erodium. Va ser Charles Louis L'Héritier de Brutelle qui va diferenciar entre Erodium, Geranium i Pelargonium basant-se en el nombre d'anteres : cinc per Erodium, set per Pelargonium i deu per Geranium. Tots tres gèneres tenen deu estams però no tots els filaments (la part de l'estam a l'extrem de la quan hom troba l'antera o bossa de pol·len) tenen antera.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Erodium procedeix del grec "ἐρῳδιός eroodios" que significa garsa, en referència a la forma de bec de garsa dels seus fruits.

L’epítet específic botrys deriva del grec “βότρυς bόtrys” manat, generalment es refereix a les inflorescències reunides en grups espaiats i pediculats.

Aquesta espècie va ser descrita per Antoni Joseph Cavanilles (Cav.) i publicada en  Monadelphiae Classis Dissertationes Decem 4: 218, pl. 90, f. 2. 1787. amb el nom de Geranium botrys. Amb el nom actualment acceptat de Erodium botrys va ser publicat per Antonio Bertoloni  (Bertol.) en Amoenitates Italicae 35. 1819.

Família Geraniaceae

Geranium dissectum L.

NOMS: Gerani. Gerani de fulles retallades. Rellotges. Suassana. Castellà: gargantilla, gargantilla de horquilla, geranio cortado. Portuguès: Coentrinho.  Italià: Geranio sbrandellato. Francès: Géranium à feuilles découpées. Géranium découpé. Anglès: Cut-leaved Cranesbill. Alemany: Schlitzblättriger Storchschnabel. Neerlandès: Slipbladige Ooievaarsbek.

Flors petita amb sèpals mucronats

SINÒNIMS: Geranium angustifolium Gilib.;   Geranium baumgartenianum Schur; Geranium furcatum (Schur) R. Knuth;   Geranium laxum Hanks ex Hanks & Small;   Geranium navieri Jord. ex Gren.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Tiges erectes i amb pèls

HÀBITAT: Molinio-Arrhenatheretea, Ruderali-Secalietea. Torrents i zones humides, fins els 1300 metres d’altitud. Aquest de la vora del riu Cànyoles al pas per Vallada.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 40 cm, amb tiges erectes, amb pèls

Fulles palmades molt dividides

Fulles de nerviació palmada molt dividides en lòbuls estrets, les bassals amb llarg pecíol

Estams amb filaments pilosos

Flors petites, rosades o púrpura, amb un calze de sèpals ovats lanceolats i mucronats. Corol·la amb pètals de 6 mm, emarginats amb ungla curta. Estams amb filaments pilosos.  Les flors solen aparèixer en parelles sobre peduncles més curts que la fulla adjacent. Floreix des de l’abril fins principi de l’estiu

Esquizocarp cobert de pèls

Fruit en esquizocarp, que són cinc mericarps separats pel pic de l’estil, amb pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les geraniàcies l’estil no desapareix durant la maduració del fruit sinó que creix encara més i s’endureix. Cada part del fruit, que és fragmentable, s’anomena mericarp i pren una fina tira de l’estil acrescent que pren diferents formes segons l’espècie.  

SABIES QUE... El nom genèric Geranium  ve del grec “geranion”, que significa grua (grulla), en al·lusió a la forma del fruit que sembla el bec d’aquesta au.

L’epítet específic dissectum significa, en llatí, partit, retallat, en al·lusió a les fulles partides en fins lòbuls.

Família Geraniaceae

Erodium ciconium (L. & Jusl.) L'Hér.

NOMS: Agulles. Bec de cigonya. Herba d'almesc. Rellotges. Bec de grua. Occità: Pèd-de-perdris. Castellà : Agujas de pastor. Pico de cigüeña. Alfileres. Gallego : Agullas, Agulleira, Herba agulla, Herba das agullas, Pe de perdiz. Basc: Moko-belarra. Portuguès : Bico de cegonha, Bico de cegonha maior. Italià: Becco-di-grù maggiore . Francès: Érodium bec-de-cigogne. Anglès: Common stork's-bill. Alemany: Großer Reiherschnabel. Langschnäbliger Reiherschnabel.

Flors blavoses del bec de cigonya

SINÒNIMS: Geranium ciconium L.   Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrènia

HÀBITAT: Hordeion leporini. Camps, vores de camins, erms i sembrats. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Mata de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes ramificades des de la base i amb pèls.

Fulles bipinnades amb pèls curts

Fulles bipinnades, dividides en lòbuls irregulars amb pèls, amb pecíol.

Cinc estams fèrtils i cinc estèrils (estaminodis)

Flors blavoses, pedunculades, d’1,5 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals persistents de color ver groguenc acabats en punta pilosa. Corol·la amb cinc pètals desiguals, doncs dos són majors que els tres restants. Deu estams dels quals cinc amb antera i cinc estèrils (estaminodis).Floreix d’abril a juliol.

Les llavors es desprenen de dalt a baix cargolant-se

Fruit en esquizocarp. És el fruit més gran de totes les espècies que anomenem rellotges (fins 10 cm), per la qual cosa s’anomena també bec de cigonya.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els mericarps que formen el esquizocarp es desprenen de dalt a baix, amb el bec enrotllat com un tirabuixó, a diferència de les espècies del gènere Geranium que es desprenen de baix a dalt. El bec es cargola higroscòpicament de forma helicoïdal per endinsar la llavor a terra.

Dos pètals més grans que els altres tres

SABIES QUE... El nom del gènere “Erodium” procedeix del grec “erodios” que significa “garsa”, per la forma dels fruits que semblen el bec de les garses.

L’epítet específic ciconium és una paraula llatina que significa cigonya, per la llargària del bec que s’assembla al bec de la cigonya.

Els xiquets juguen amb els fruits veient com es cargolaven al rebre la humitat de l’alé.

Família Geraniaceae

Geranium purpureum Vill.

NOMS: Agulles. Gerani. Gerani purpuri. Güelles salades. Herba de Sant Robert. Herba roberta. Rellotges. Suassana pudenta. Grielles salades. Cast. Agujas de pastor. Hierba de la esquinancia. Hierba de San Roberto. Pata de graja. Portugués : erva de S. Roberto. Italià: Geranio purpureo.  Francès: Géranium pourpre, Géranium pourpré . Anglès:  Little-Robin. Alemany: Purpur-Storchschnabel

Flors axil·lars en parelles

SINÒNIMS: Geranium robertianum L. subsp. purpureum Vill. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Vores de camins, camps, espais remoguts, però també en garrigues i pedregars.  Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes de color vermellós

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes, amb pèls, de fins dos pams d’alçada que prenen un color vermellós, igual que les fulles, i amb una olor poc agradable.

Fulles triangulars pinnatisectes

Fulles peciolades, triangulars, palmatisectes, amb 3 a 5 lòbuls dividits, ells també, en lòbuls i segments mucronats, amb dos estípules a la base del pecíol.

Flors amb anteres grogues

Flors  en parelles a l’àpex d’un rabet que surt de l’axil·la de les fulles i és més llarg que aquestes. Corol·la amb cinc pètals rosats, lliures, obovats que van estretint-se en la ungla. Sèpals erectes amb pèls i un apèndix filiforme d’uns 3 mm de color roig. Estams amb anteres grogues, a diferència del G. Robertianum que té les anteres vermelles.

Fruit en esquizocarp

Fruit és un esquizocarp, del qual es separen de cop els mericarps radialment, de baix a dalt, enduent-se una tira de l’estil (el bec), i alliberant així les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: autocòria és la dispersió de les diàspores (llavors, fruits, espores, etc.) dels vegetals per acció de la planta mateixa. Als geranis cadascuna de les parts que formen el fruit (mericarps) se separen sobtadament a causa de la tensió de les arestes al assecar-se, expulsant així les llavors a certa distància de la planta mare.

USOS I PROPIETATS: És un astringent suau que no irrita ni té mal sabor, per la qual cosa s’utilitza en pediatria. També s’empra per a glopejar i fer gargarismes per estrènyer les genives i combatre la inflamació de gola. 

SABIES QUE... el nom del gènere, Geranium, ve del grec geranion, que significa grua (grulla), en al·lusió a la forma del fruit que sembla el bec d’aquesta au.

El nom específic, purpureum, és degut a la coloració purpúria que prenen les tiges i les fulles.

En el Dioscòrides no es diferència aquesta espècie del Geranium robertianum L., només diu que hi ha una varietat que té les flors més grans i altra més menudes. G. purpureum és la de flors petites.

El nom popular d’herba de Sant Robert deriva del nom científic de l’espècie “robertianum”, però en realitat robertianum ve del llatí ruber que significa roig, i no de cap sant.

Família Geraniaceae, Gènere Geranium, A Herbes

Geranium molle L.

NOMS: Gerani. Rellotges. Suassana. Borró. Candelers, Forquilles, Peu de fagina. Agulles. Occità: Clavèu-dóu-bon-dieu. Gall. Agulleira. Suansana. Sussana .Cast. Geranio de los caminos. Geranio blando. Port. Bico de pomba menor. Italià: Geranio volgare. Francés: Géranium à feuilles molles. Géranium mou. Anglés: Dove's-foot Crane's-bill. Dovefoot Geranium. Alemany: Weicher Storchschnabel. Holandés: Zachte Ooievaarsbek. Grec: Βελονάκι . Γεράνι. Καλόγηρος.

Flors amb cinc sèpals lliures

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Horts, camps, vores de camins, fins els 1600 metres d’altitud.

Les tiges poden arribar als 40 cm de llargària

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Planta anual de fins 40 cm, de tiges ramificades des de la base, verdes i piloses, ascendents o esteses per terra

Fulles arrodonides amb el arge lobulat

Fulles alternes de contorn arrodonit i marge lobulat, palmatipartides; les bassals peciolades i les superiors sèssils o subsèssils.

Els pètals tenen una profunda escotadura que els divideix en dos lòbuls

Flors hermafrodites, pentàmeres amb les peces lliures. Pedicels que mesuren el doble que el calze de cinc sèpals mucronats. Corol·la amb cinc pètals de color de rosa o púrpura,  profundament dividits en dos lòbuls, el que la diferencia del Geranium rotundifolium que té els pètals un poc escotats. Deu estams tots fèrtils. Ovari súper, un sol estil acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix de febrer a setembre.

El fruit és el característic esquizocarp dels geranis

Fruit en esquizocarp amb mericarps que es separen radialment de baix a dalt i de colp, per la tensió acumulada pel bec quan s’asseca, alliberant així les llavors. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els geranis que coneixem, cultivats en test o en jardí, són espècies del gènere Pelargonium originàries de l’Àfrica meridional i, en estat salvatge desapareixen ràpidament, doncs no s’adapten a les condicions del nostre territori.

Tenen una ollor pareguda a la de la tinta xina

USOS I PROPIETATS: Les Geraniàcies són riques en geraniol, que els hi dóna una olor particular i té algunes propietats medicinals, com per exemple combatre malalties de l'aparell digestiu i reproductiu i, en ús extern, com a antisèptic i analgèsic.

SABIES QUE... Geranium  ve del grec geranion que significa grua (grulla), en referència a la forma dels fruits que semblen un bec de grua.
El nom específic, molle,  ve del llatí mollis que vol dir moll, blanet.
La planta desprèn un olor semblant al de la tinta xina.

Família Geraniaceae

Geranium rotundifolium L.

NOMS:  Suassana. Gerani. Rellotges. Suassana rotundifòlia. Forquilles. Cast. Sausana. Geránio de hojas redondas.  Italià: Geranio malvaccino. Francés: Géranium à feuilles rondes. Mauvette. Mauvin. Anglés: Round-leaved Crane's-bill. Round-leaved Geranium. Alemany: Rundblättriger Storchschnabel. Holandés: Rondbladige Ooievaarsbek. Ronde Ooievaarsbek. 

Flor pentàmera de suassana

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Vegetació ruderal d’horts, camps, vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud

Petita planta coberta de pèls

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 40 cm d’altura de tiges erectes amb pèls, sovint glandulosos. 

Fulla palmada

Fulles peciolades, arrodonides amb el limbe de nerviació palmada i els lòbuls menys pronunciats que altres geranis de la nostra flora; les caulinars són oposades i amb estípules vermelloses.

Cinc pètals enters de color rosa suau

Flors amb els peduncles més curts que la fulla corresponent, hermafrodites i pentàmeres. Calze amb cinc sèpals ovats, amb pèls i acabats en una punta curta i arrodonida (mucronats). Cinc pètals enters o dèbilment escotats de color rosa. Deu estams disposats en dos verticils. Ovari súper amb un sol estil acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix de març a novembre

Forma característica que prenen els mericarps

Fruit és un esquizocarp, amb pèls, del qual es separen de cop els mericarps radialment, de baix a dalt, enduent-se una tira de l’estil (el bec), i alliberant així les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit indehiscent, provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascun una sola llavor. A les espècies de Geranium els mericarps se separen sobtadament, de baix a dalt, a causa de la tensió generada en l’aresta de cadascun quan s’asseca, expulsant així les granes a certa distància a través del porus intern de cada mericarp.

USOS I PROPIETATS: Les Geraniàcies són riques en geraniol, que els hi dóna una olor particular i té algunes propietats medicinals: per combatre malalties de l'aparell digestiu i reproductiu, i en ús extern, com a antisèptic i analgèsic.

S'emprava per a matar gossos

SABIES QUE... Geranium procedeix del grec geranion, que significa grua (grulla) per la semblança del fruit amb el bec de les grues. L’epítet rotundifolium ve del llatí rotundus, que significa redó, i folius que significa fulla, per la forma arrodonida de les fulles.

Des de 1980 els geranis pateixen la plaga de la papallona del gerani (Cacyreus marshalli), introduïda des de Sud-àfrica.

Família Geraniaceae