Rostraria cristata (L.) Tzvelev

NOMS: Kelèria. Kelèria fleoide. Lofocloa. Cua de guilla. Rostrària fleoide. Castellà: Cola de zorra. Rabo de zorra. Portuguès: Erva-do-penacho. Rabo-de-cão. Italià: Paleo cristato. Francès: Koelérie fausse fléole. Koelérie à crêtes. Anglès: Crested Rostraria. Mediterranean Hairgrass. Mediterranean Oat. Alemany: Echtes Büschelgras. Einjähriges Schillergras. Neerlandès: Klein fakkelgras.

SINÒNIMS: Festuca cristata L. (Basiònim); Bromus cristatus (L.) Spreng.; Koeleria cristata (L.) Bertol.; Lophochloa cristata (L.) Hyl.; Trisetaria cristata (L.) Kerguélen; Trisetum cristatum (L.) Potztal

DISTRIBUCIÓ: Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Hordeion leporini. Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles poc profunds. Fins els 1100 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

 DESCRIPCIÓ: Herba petita amb tiges erectes d’entre 5 i 50 cm d’alçada, i de vegades arriba a formar catifes d'individus que ocupen alguns metres quadrats.

Fulles planes, laminars, glabres o pubescents; Lígula és una membrana ciliada de 0,5–1,5 mm de llarg.

Flors en panícula cilíndrica piramidal, més o menys compacta que por arribar a fer 12 cm de llarg, amb espiguetes de 3-6 flors; glumes agudes, la inferior estretament lanceolada amb un nervi i la superior el·líptica, més llarga i amb tres nervis; lemma el·líptica, aguda. Les flors amb 3 anteres de 0.3 mm de longitud. Ovari glabre. Floreix entre maig i juliol

Fruit en cariopsi de 2 x 0,3 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cariopsi és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae. En llenguatge corrent les cariopsis s'anomenen grans (de blat, d'ordi, de blat de moro, etc.). La part interna de la cariopsi és rica principalment en midó però també està envoltada de proteïnes i en l'embrió de lípids.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Rostraria deriva del llatí rostrum  que significa pic o punta, per la lemma lemma acabada en punta, aristada. L’epítet específic cristata ve del llatí crista cresta, és a dir crestat, per la inflorescència.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 76. 1753. amb el nom de Festuca cristata. Amb el nom actualment acceptat de Rostraria cristata va ser publicada per Nikolai Nikolaievich Tzvelev, en Novosti Sistematiki Vysshchikh Rastenii 7: 47. 1970[1971].

Família Gramineae, Poaceae

Trisetaria panicea (Lam.) Paunero

NOMS: Francès: Trisète à feuilles de pànic. Italià: Gramigna minore. Gramigna dell’Appennino. Anglès: Oat-grass. Alemany: Hirsen-Goldhafer.

Flors en panícules amplament cilíndriques

SINÒNIMS: Trisetum paniceum (Lam.) Pers.; Avena panicea Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Hordeion leporini. Thero-Brachypodietea. Creix a les vores de camins, cultius de secà i llocs eixuts. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba cespitosa pubescent de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia anual cespitosa, pubescent que pot arribar als 50-60 cm d’alçada, erectes o geniculats

Fulles cobertes de pèls fins

Fulles pubescents i ciliades amb beina foliar pilosa, limbe linear i pla; lígula membranàcia i curta

Arestes rectes o poc corbades

Flors en panícules ovoides o amplament cilíndriques, amb espícules de 4-6 flors; gluma inferior més curta que la superior; aresta recta o poc corbada inserida en el quart superior del lemma. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies són generalment hermafrodites; amb periant nul o, com a màxim amb dues o, de vegades, tres petites peces escamoses anomenades glumèl·lules; androceu de tres estams; gineceu d'ovari unilocular i amb dos estigmes plomosos. Tancant la flor, hi ha dues bràctees anomenades glumel·les; la glumel·la inferior o lemma està ben desenvolupada i sovint presenta una aresta; la glumel·la superior o pàlea és membranosa i de vegades molt reduïda.

Lígula membranosa i curta

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Trisetaria, com el del sinònim, Trisetum, deriva del llatí "tris" tres, i de "seta" seta, és a dir, amb tres setes, per l’aspecte de l’espigueta. L’epítet específic panicea ve de “panicum” el gènere del mill, semblant al mill.

Trisetaria panicea és considerada una de les gramínies més al·lergògenes, si més no, del centre peninsular.

Trisetaria panicea va ser descrita per Elena Paunero i publicada en Anales del Jardín Botánico de Madrid 9: 524. 1950. El basiònim Avena panicea va ser descrit per J. B. Lamarck i publicat en Tableau Encyclopédique et Methodique ... Botanique 1: 202. 1791[1792].

Família Gramineae (Poaceae)

Hyparrhenia sinaica (Delile) Llaurado ex G.López

NOMS: Albellatge. Fenàs. Albellatge de fulla estreta, Albellatge petit, Albellatge prim. Castellà : Cerrillo. Triquera borde. Italià: Barboncino mediterraneo. Francès: Barbon velu. Herbe barbue. Anglès: Coolatai Grass. Thatching Grass.

Les espigues apareixen per parelles

SINÒNIMS: Andropogon sinaicus Delile; Hyparrhenia hirta (L.) Stapf subsp. pubescens (Andersson) K. Richter

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical

HÀBITAT: Hyparrhenietum hirto-pubescentis. Vores de camins, prats secs, talussos i marges. Fins els 800 metres d’altitud.

Gramínia cespitosa que pot sobrepassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Planta que sovint mesura més d’un metre d’alçada, tot i que no sol passar dels 80 cm, cespitosa. Desenvolupa tiges llargues al capdamunt de les quals estan les dues espigues amb el peduncle sense pèls ( a diferència de Hyparrhenia hirta que te pèls llargs al peduncle) i les arestes retorçudes. Sovint amb tons vermellosos.

Fulles de fins 2 mm. d'amplada 

Fulles estretes (menys de 2 mm) i glabrescents, de color verd pàl·lid amb el nervi mitjà blanquinós quan són joves, que van agarrant tonalitat rogenca.

Floreix de març a novembre

Flors en espigues que apareixen per parelles, a la base de les quals hi ha una bràctea amb forma d’espata. Espícules de 4-5 mm, la inferior sèssil i fèrtil, amb aresta, i la superior amb pedicel és estèril i sense aresta. Les glumes són igualment piloses; la lemma de la flor fèrtil és bífida i l’aresta naix entre les dues dents. Floreix de març a novembre.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi allargat, el fruit típic de les gramínies, sec, indehiscent i amb la coberta seminal adherida al pericarpi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La part interna de la cariopsi és rica principalment en midó però també està envoltada de proteïnes i en l'embrió de lípids .

Lígula

USOS I PROPIETATS: L’abellatge, tant d’una espècie com de l’altra (H. hirta o H. sinaica), s’ha emprat tradicionalment per confeccionar els bucs per hostatjar les colmenes. També s’ha utilitzat per confeccionar cistelles i estores.

És un bon farratge pel bestiar en sòls pobres de clima sec, perquè resisteix la sequera. Aquesta característica la fa idònia per protegir sòls degradats, pedregars i talussos, i per als jardins xeròfits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hyparrhenia deriva del grec "hypo" que significa sota, i "arrhen" que significa masculí, al·ludint a les espiguetes masculines que estan a la part inferior, a la base de les espigues. L’epítet específic sinaica és en referència al "Monte Sinaí" muntanya d’Egipte situada al sud de la Península del Sinaí.

Aquesta espècie va ser descrita per Alire Raffeneau Delile en Annales des Sciences Naturelles; Botanique, sér. 2 7: 285. 1836. com Andropogon sinaicus. amb el nom de Hyparrhenia sinaica va ser publicada en Anales del Jardín Botánico de Madrid 51(2): 313. 1993[1994].

Família Gramineae (Poaceae)

Panicum repens L.

NOMS: Panissola. Mill bord. Gram d’aigua. Canyota. Agram amarg. Castellà: Panizo. Grama borde. Almurejo. Portuguès: Alcarnache. Escalracho. Francès: Millet rampant, Panic rampant. Italià: Panico strisciante. Anglès: Torpedograss. Couch Panicum. Creeping Witchgrass. Alemany: Kriechende Fingerhirse. Grec: Κεχρί. Πανικό. Xinès: pu di shu. 铺地黍

Inflorescències en panícula

SINÒNIMS: Panicum arenarium Brot.; Panicum aquaticum A.Rich.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Latepaleotropical)

HÀBITAT: Creix als terrenys humits de zones costaneres del litoral, a sòls arenosos. fins Aquest de la platja de Tavernes de la Valldigna

Gramínia rizomatosa de tiges erectes

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa amb la tija rígida i erecta que pot arribar als 80 cm d’alçada i formar gespes bastant compactes. Els rizomes poden assolir els set metres estenent-se pel terra o surant sobre l’aigua.

Fulles amb pèls en la beina i el limbe

Fulles linears, dístiques, amples i amb pèls. Lígula amb pèls

Floreix a l'estiu i la tardor

Flors en inflorescències, de fins 20 cm, en panícula erecta, estreta, formades per petites espiguetes oblongues pedunculades. Glumes molt desiguals: la inferior suborbicular, sense venes, i quatre vegades més curta que la superior, que és aguda. Dues lemmes estèrils i iguals. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a l’octubre

Fruit en cariopsi

Lígula amb pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les gramínies l'espícula té un eix, anomenat raquil·la, inserit en la inflorescència principal amb una tija, si l’espigueta és pedicel·lada, o sovint sense tija, si l’espigueta és sèssil. En aquest eix, i en disposició alterna, hi ha els eixos secundaris o florals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Panicum deriva de “panus” panolla o espiga de mill. L’epítet específic repens ve de “repo”  repte, arrosegue, pel rizoma que es desenvolupa en horitzontal, reptant sota la sorra.

En alguns llocs, com Florida, s’ha convertit en una invasora considerada de les més nocives. Al llac Okeechobee ha envaït milers d’acres de pantans, desplaçant les plantes natives i provocant hipòxia, és a dir, baixa concentració d’oxigen a l’aigua que acaba amb nombroses espècies autòctones.

Panicum repens va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 87. 1762.

Família Gramineae (Poaceae)

Bromus rubens L.

NOMS: Blat de formiga, Bromus rogenc, Estripa-sacs, Margall, Margall d’espigó llarg, Margall rogenc. Castellà: Plumerillo rojo. Triguera. Èuscara: Larre-oloa. Portuguès: Balanco. Francès: Brome rouge, Brome rougeâtre. Italià: Forasacco purpureo. Anglès: Foxtail Brome. Foxtail Chess. Red Brome. Alemany: Rote Trespe. Rötliche Trespe. Grec: Βρόμος. Xinès: hong que mai.

Panícula compacta i erecta

SINÒNIMS: Bromus madritensis subsp. rubens (L.) Husn.; Anisantha rubens (L.) Nevski; 

Festuca rubens (L.) Pers.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Forma part de les comunitats terofítiques, a les vores de camins i clarianes dels coscollars. Fins els 1300 metres d’altitud

Tiges rígides i pubescents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia petita, de fins 40 cm d’alçada, amb tiges rígides i pubescents

Lígula membranàcia oblonga

Fulles linears, pubescents, aspres al tacte, amb la lígula ovalada oblonga.

Espiguetes estretes, llargues i comprimides

Flors en panícula compacta i erecta, normalment de color roig violaci. Espiguetes estretes i llargues (3-5 cm) un poc comprimides, amb 5-12 flors amb aresta divergent, glumes desiguals, glumel·les desiguals, la inferior lanceolada. Lemma amb llarga aresta que es corba cap enfora quan madura. Floreix a la primavera, entre maig i juny

Lemma amb llarga aresta

Fruit en cariopsi  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes llavors necessiten llum per a germinar, per això després de cada labor agrícola, les que queden en la superfície del sòl es veuran afavorides. D'aquesta manera la germinació es produeix escalonadament, mantenint-se en reserva per a altres anys les que formen l’anomenat “banc de llavors del sòl”.

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com a planta farratgera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El nom del gènere Bromus deriva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària. L’epítet específic rubens deriva del llatí "rubeo" vermell, rosat, pel color vermellós que pren la planta.

Bromus rubens va ser descrit per Carles Linné i publicat en Centuria I. Plantarum ... 5. 1755.

Família Gramineae (Poaceae)

Elymus repens (L.) Gould

NOMS: Agram, Agram prim, Agropir, Fenàs, Gram, Gram blanc, Gram prim, Gramenet. Xarpolla. Castellà: Grama de las boticas. Èuscara: Aski luzca. Occità: Bauco-courriolo. Francès: Chiendent officinal, Chiendent rampant, Herbe à deux bouts, Petit chiendent. Italià: Caprinella. Gramaccia. Gramigna comune. Anglès: Couch, Couch grass, Quackgrass, Scutch, Twitch. Alemany: Gemeine Quecke. Gewöhnliche Quecke. Kriechende Quecke. Neerlandès: Kweek. Kweekgras.

Espigues de fins 20 cm

SINÒNIMS: Agropyron repens (L.) P.Beauv.; Triticum repens L. (basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercion ilicis. Agropyro-Rumicion. Creix en sòls humits molt trepitjats i compactes. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges amb nusos que poden assolir més d'un metre d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que opten per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa amb tiges amb nusos que poden arribar a ultrapassar el metre d’alçada

Fulles linears

Fulles planes, verdes, amb nervis molt fins i irregulars, el mitjà més prominent. Lígula membranàcia d’1 mm.

Espiguetes amb glumes mucronades

Flors en espigues de fins 20 cm, espiguetes de 8-17 mm amb 4-7 flors; glumes agudes, mucronades, de 7-12 mm. Floreix a l’estiu, entre juny i setembre

4-7 flors per espigueta

Fruit en cariopsi allargat de 4-5 mm de longitud

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies són generalment hermafrodites; amb periant nul o, com a màxim, representat per dues o, de vegades, tres petites peces escamoses anomenades lodícules o glumèl·lules; androceu de tres estams; gineceu d'ovari unilocular i amb dos estigmes plomosos. Tancant la flor, hi ha dues bràctees anomenades glumel·les; la glumel·la inferior o lemma està ben desenvolupada i sovint presenta una aresta; la glumel·la superior o pàlea és membranosa i de vegades molt reduïda.

Lígula membranàcia curta

USOS I PROPIETATS: És una bona herba farratgera i juga un paper important perquè algunes erugues s’alimenten de les fulles i les seues llavors serveixen de menjar per a diverses aus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Elymus deriva del grec “ἔλῠμος  elymos”  mill, citat per Aristòfanes i Polibi com panificable. L’epítet específic repens ve de “repo” jo repte, arrosegue, pels rizomes que repten a poca profunditat per dins el terra.  

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 86. 1753. com Triticum repens. Amb el nom actualment acceptat de Elymus repens va ser publicada per Frank Walton Gould en Madroño 9(4): 127. 1947.

Família Gramineae (Poaceae)

Cutandia maritima (L.) Barbey

NOMS: Cutàndia marítima. Pastura marítima. Pèl de ca marí. Francès: Cutandie maritime. Italià: Logliarello delle spiagge.

Espiguetes en panícules divaricades

SINÒNIMS: Triticum maritimum L.; Scleropoa maritima (L.) Parl.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Creix en terrenys arenosos, platges i dunes, a la vora del mar. Fins els 50 metres d’altitud. Aquest de la Platja de Tavernes de la Valldigna

Tiges rígides geniculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que creix als arenal marítims amb tiges rígides, geniculades, ramificades, prostrades o erectes que poden assolir el mig metre d’alçada i sovint prenen una coloració vermellosa.

Lígula membranosa esquinçada

Fulles linears, escabres, planes o convolutes, de color verd glauc. Lígula membranosa ovalada i esquinçada. La beina superior s’allarga cobrint part de la inflorescència.

Espiguetes rígides amb 5-12 flors

Flors en panícules divaricades, obertes, rígides, de fins 15 cm, de pedicels llisos, amb espiguetes també rígides de 5-12 flors i fins 2 cm; glumes amb tres nervis; lemma mucronat. Floreix a la primavera, entre abril, maig i juny

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En el moment de la floració, les anteres dels estams, molt mòbils, sobresurten fora de l'espícula, permetent que el vent les sacsegi i escampi el pol·len per afavorir la pol·linització pel vent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cutandia esta dedicat al botànic madrileny Vicente Cutanda y Jarauta (1804 – 1865) que va ser director del Jardí Botànic de Madrid. L’epítet específic maritima deriva del llatí “mare” mar, doncs significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 128. 1762. com Triticum maritimum. Amb el nom actualment acceptat de Cutandia marítima va ser publicada per William Barbey en Florae Sardoae Compendium 72. 1885.

Família Gramineae (Poaceae)

Stipa capensis Thunb.

NOMS: Herba aspra. Barró. Espart de cordell. Rompsac. Ronsac. Forment bord. Pelaguer. Castellà: Cola de cavallo. Pelote. Hopillo. Portuguès: Tabua do campo. Baracejo. Francès: Stipe du cap. Italià: Lino delle fate annuale. Anglès: Mediterranean Needle-grass.

Flors en panícula densa

SINÒNIMS: Stipa retorta Cav.; Stipa tortilis Desf.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipion capensis. Creix a les vores dels camins, en erms i als prats secs

Tiges ascendents de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Però de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a diropten per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia amb tiges ascendents de fins 60 cm d’alçada, que fa prats densos en llocs secs i oberts

Fulles planes amb pèls a la beina

Fulles basals formant una roseta, i les caulinars amb limbe plegat i la beina generalment amb pèls, especialment junt a la lígula que es curta (0,5 mm) i truncada.  

Flors en panícula densa d’espiguetes de llargues arestes (entre 5 i 10 cm) que, quan són madures, s’entortillen entre elles Floreix en març, abril i maig

Fruit en cariopsi fusiforme amb pericarpi adherent

Lígula molt curta i truncada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Stipa tenen en comú llargues arestes que s’enrotllen entre elles fins quedar completament embolicades. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Stipa deriva del grec "stypé" que significa massa de fibres toves, en referència a la densa mata que forma aquesta planta. El nom específic capensis és un epítet geogràfic que ve de “Caput Bonae Spei” Cap de Bona Esperança, la província de Ciutat del Cap, Sudàfrica

Stipa capensis va ser descrita per Carl Peter Thunberg i publicada en Prodromus Plantarum Capensium 19. 1794.

Família Gramineae (Poaceae)

Festuca arundinacea Schreb.

NOMS: Festuca arundinàcia. Fenàs de bosc, Pèl de cavall. Fenàs de bou. Castellà: Cañuela común. Festuca alta. Occità: Bramarello. Francès: Fétuque fenasse. Italià: Festuca alofila. Anglès: Reed fescue. Alta fescue. Alemany: Fenas-Schwingel.

Espiguetes el·líptiques amb 4-6 flors

SINÒNIMS: Festuca arundinacea Schreb. subsp. fenàs; Festuca elatior L.; Bromus arundinaceus (Schreb.) Roth; Lolium arundinaceum (Schreb.) Darbysh.; Schedonorus interruptus (Desf.) Tzvelev

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Creix als herbassars i prats humits, sovint prop de zones embassades. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquests del Campello de Vallada

Gramínia cespitosa de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Lígula curta i aurícules

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que pot arribar a fer un metre d’alçada i viu a llocs humits. Hi ha dues subespècies que es diferencien perquè una té les espiguetes que mesuren més d’un centímetre i les fulles tenen una amplada superior als 5 mm, (subsp. arundinacea), mentre que l’altra té espiguetes de menys d’un centímetre i fulles més estretes, de menys de 5 mm d’amplada (subsp. fenàs)

Fulles planes i estretes

Fulles planes, glaucescents, estretes, amb lígula molt curta i dues aurícules

Glumes lleugerament desiguals

Flors en panícula llarga i estreta, interrompuda, amb espiguetes de 5-9 mm el·líptiques, amb 4-6 flors mucronades. Glumes lleugerament desiguals. Lemma amplament lanceolada. Floreix de maig a juliol

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta festuca manté una relació curiosa amb un fong endòfit de l’espècie Neotyphodium coenophialum, que hi permet créixer en qualsevol tipus de sòl, fins i tot els mal drenats, pobres i marginals. Aquest fong viu dins les cèl·lules i es transmet per les llavors de la festuca, doncs és de reproducció asexual. Si és cert que beneficia a la planta, també és cert que aquest fong és el responsable de la malaltia, per intoxicació, que afecta a animals que consumeixen aquesta festuca, especialment a les eugues prenyades i al ramat boví.

Flors en panícula llarga i estreta

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta s’empra com a farratgera, com ornamental en jardineria i per a mitigar les concentracions de productes contaminants en els sòls, és a dir, per a la fitoremediació.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Festuca és un vocable llatí que significa tija o bri de palla, també el nom d'una mala herba entre l'ordi. L’epítet específic arundinacea deriva del llatí “arundo” canya, és a dir, similar a la canya.

Carles Linné va descriure aquesta espècie com Festuca elatior en Species Plantarum 1: 75. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Festuca arundinacea va ser descrita per Johann Christian Daniel von Schreber i publicada en Spicilegium Florae Lipsicae 57. 1771.

Família Gramineae (Poaceae)