Romulea columnae Sebast. & Mauri

NOMS: Romúlea. Castellà: Azafrán del Guadiana. Italià: Zafferanetto di Colonna. Francès: Romulée de colonna, Romulée à petites fleurs. Anglès: Sand Crocus.

Periant infundibuliforme

SINÒNIMS: Romulea columnae subsp. columnae

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pradells argilosos de coscollars i vores de camins.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

Fulles liniars i dístiques

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa de petites dimensions, pot arribar a fer un pam però no normalment no sobrepassa els 10 cm d’alçada.

Fulles linears, comprimides, basals i dístiques, que surten directament del petit bulb

Flors solitàries

Flors solitàries amb dues bràctees enteres, l’externa amb marge escariós. Periant infundibuliforme, format un tub amb els tèpals subiguals, de color lila suau amb la gorja groga. Androceu amb estams lliures. Gineceu amb ovari tricarpel·lar d’estil amb tres rames bífides d’estigmes marginals. Floreix a gener, febrer i març.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula ovoide embolcallada per les bràctees amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els bulbs són òrgans formats per una tija ampla i molt curta i diverses fulles que l’embolcallen, és a dir, que són gemmes subterrànies especialitzades. Hi ha un tipus de bulb que porten fulles de les anomenades catafil·les, com les tulipes amb bulbs esquamosos, i altres estan envoltats per les beines tancades i engruixides de fulles no funcionals, com les cebes, amb bulbs tunicats.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Romulea deriva del llatí Romuleus, -a, -um, pertanyent a Ròmul fundador, junt al seu germà Rem, de Roma.  El creador del gènere en 1772 diu “A la primera planta de les trobades li vaig posar el nom de Romulea. Perquè, quan es tracta de plantes, no convé buscar-los nom procedent d'una altra font que no siga el sòl patri; com el sòl patri d'esta és el Camp Romà, era adequat que s’anomenara Romulea per Ròmul, fundador de Roma”.

L’epítet específic columnae està dedicada a Fabio Colonna (1567-1650), napolità autor del Phytobasanos i Ekphrasis. Va preferir utilitzar per la determinació de les plantes les flors i els òrgans fructífers que no pas les fulles, amb una idea compartida amb Conrad Gessner (1516-1565) i Andrea Cesalpino (1519-1603).

Romulea columnae va ser descrita per Sebast. & Mauri i publicada en Florae Romanae Prodromus 18 1818.

Família Iridaceae

Crocus serotinus Salisb.

NOMS: Safrà bord. Safranera rosa. Castellà: Azafrán montesino. Falso azafrán. Gallego: Tollemerendas. Portuguès: Açafrâo bravo. Cebolinhas. Pé-de-burro. Anglès: Late Crocus. Alemany: Spanische Herbst-Krokus.

SINÒNIMS: Crocus serotinus subsp. salzmannii (J.Gay) B.Mathew

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Ibero-magribí

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Clarianes i pastures en substrats àcids o bàsics. Entre els 500 i els 900 metres d’altitud.

La flor solitària surt directament del bulb

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne, bulbosa, acaule, de fins 15 cm d’alçada, amb un involucre de bràctees membranoses que embolcalla la flor i les fulles.

Fulles petites a l'antesi però creixen desprès

Fulles totes basals visibles al temps de la florida, molt curtes, de vegades amagades pels catafil·les. Després poden arribar a fer 40 cm, estretes, amb una banda blanca longitudinal.

Estigma amb tres branques ciliades

Flors una o dues, campanulada, amb sis tèpals de 2-5 cm de color lila suau, amb la gorja pubescent. Androceu amb estams de filament i anteres grogues. Gineceu amb ovari ínfer i estil amb estigma groc o color carbassa amb tres branques laciniades o lobulades. Floreix d’octubre fins desembre.  

Fruit és una càpsula d’1,5 cm ovoide, dehiscent per tres valves, que surt sobre el mes de març o abril

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’ovari dels Crocus és subterrani i, a mesura que van madurant, la tija va creixent i empentant el fruit (ovari fecundat i madur) cap amunt. Així les llavors estan protegides dels herbívors fins que estan madures i preparades per a ser disperses.

USOS I PROPIETATS: Es estigmes de les flors s’empren com substitut del safrà per colorar aliments.

Fulles petites durant la floració

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Crocus deriva del gres “krókos, -ou” que era com denominaven el safrà. En la mitologia clàssica, Crocus ( grec : Κρόκος) era un jove mortal que estava enamorat de la nimfa Smilax, però els déus no aprovaven la seua història d’amor i van convertir Crocus en una planta, el safrà, i a la seua enamorada en altra planta, en l’enfiladís arítjol (Smilax aspera)

L’epítet específic serotinus ve del llatí “sero” vesprada, tarda.

El safrà (Crocus sativus) és una espècie d’aquest mateix gènere, molt semblant, i que també floreix a la tardor.

Crocus serotinus va ser descrita per Richard Anthony Salisbury i publicada en Paradisus Londinensis: or Coloured Figures of Plants Cultivated in the vicinity of the Metropolis. London. t. 30 1806.

Família Iridaceae

Iris germanica L.

NOMS: Lliri blau. Xili blau. Gínjol blau. Grejol. Occità: Cotèla. Coutelas. Glauja. Castellà: Lirio. Lirio azul. Lirio cárdeno. Cuchillos. Gallego : Flor de lis. Galos. Basc: Ezpata belarra. Lirio arrunt. Ostargi-belar arrunt. Uztragibelarra. Portugués :  Lirio cárdeno. Lirio de cor de ceo. Lirio roxo dos montes. Lírio-germánico. Italià: Giaggiolo paonazzo. Francès: Iris bleu d'allemagne. Iris d'allemagne. Anglès: Bearded iris. German Iris. Alemay: Deutsche Schwertlilie. Neerlandès: Blauwe Lis. Grec: Ίρις η γερμανική. Αγριόκρινος.

Hi ha flors de diversos colors però aquest és el més comú

SINÒNIMS: Iris illyrica Bubani;   Iris moroderi Pau;   Iris philonotis Sennen; Iris florentina L. (varietat de color blanc)Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental

Pot arribar als 90 cm d'alçada

HÀBITAT: Cultivada als jardins però subespontània a vores de camins i camps, en llocs rocosos i prats secs. Des dels 10 als 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Planta de fins 90 cm d’alçada amb tiges fortes. Desenvolupa, en horitzontal, un rizoma gruixut.

Fulles embeinadores en forma d'espasa

Fulles bassals, planes, enteres i embeinadores, en forma d’espasa, de color verd glauc.

Estil trilobat amb aparença de tèpal

 Flors de fins 10 cm, hermafrodites, i trímeres. Surten a l’axil·la d’una espata escariosa formant petites espigues. Dos verticils de tres tèpals; els externs obovats i arquejats cap avall, mentre que els interns són el·líptics i erectes; els sis tèpals s’uneixen en un hipant.  Tres estams oposats als tèpals externs. Ovari ínfer amb tres lòculs i un estil trilobat amb les branques dilatades en aparença de tèpal, acabats en estigmes transversals.

El color més comú és el blau violaci, però hi ha moltes varietats de colors. Floreix a la primavera

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula dehiscent per tres valves amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La posició de l’ovari respecte a la resta de peces de la flor és un caràcter important. Es diu que l’ovari és súper quan es situa per damunt de la resta de les peces, i ovari ínfer quan està soldat al receptacle en forma de copa i el calze i la corol·la semblen sortir de damunt de l’ovari. En el cas d’un receptacle molt còncau, i sovint soldat a l’ovari ínfer, que queda per sota de les altres peces florals, estem parlant d’un hipant.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental i pel perfum que s'extreu del seu rizoma que. un cop sec, també s'utilitza com a purgant, tònic estomacal i diürètic. En fresc provoca vòmits i irritacions gàstriques.

El rizoma en pols es pot utilitzar com a xampú sec que s'elimina amb un raspallat enèrgic.

En aplicació externa les arrels. untades amb mel. provoquen el part i, cuites i aplicades amb emplastres, reblaneixen les durícies.

És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.

En la actualitat s'ha anat prescindint del seu ús en medicina popular fins a quedar- se reduït a la perfumeria, on és molt apreciada, doncs l’absolut de Iris es un dels productes mes cars de la paleta del perfumista.

Subespontània als marges i a l'ombra de les oliveres

SABIES QUE... El nom genèric Iris  ve del grec Ἶρις, que significa ‘arc iris’, és en honor a la deessa grega Iris, que personifica l’arc de San Martí, encarregada de fer arribar als humans els missatges dels déus.

L’arrel s’emprava com a poció per trobar i conservar l’amor.

Hom diu que l’olor del lliri blau té influència molt positiva en el comportament humà

La flor del Iris es l’origen de la flor de lis l’emblema de la monarquia francesa.

Al Japó antigament s’utilitzava per protegir contra els mals esperits.

Família Iridaceae