Coleus paniculatus Benth

NOMS: Planta de l’encens. Castellà: Incienso. Falso incienso. Plactanto. Italià: Pianta dell'Incenso. Francès: germaine faux-coleus.

SINÒNIMS: Coleus glabratus Benth.;  Coleus wightii Benth.; Majana paniculata (Benth.) Kuntze; Plectranthus bernardii Doan; Plectranthus coleoides Benth.; Plectranthus glabratus (Benth.) Alston; Solenostemon paniculatus (Benth.) Guillaumet & A.Cornet 

DISTRIBUCIÓ: Procedent de Àsia tropical: Índia, Sri Lanka, Indoxina, Tailàndia i Vietnam

HÀBITAT: Cultivat com planta ornamental

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: plantes herbàcies de tiges quadrangulars i port rastrer o penjant, de fins 60 cm d’alçada, tot i que les ramificacions penjants poden arribar als dos metres.

Fulles oposades, peciolades, un tant carnoses, de color verd brillant amb marge dentat de color crema.

Flors agrupades en inflorescències en panícula, flors zigomorfes, flairoses, labiades, pedicel·lades; calze amb cinc sèpals amb pèls, amb dos llavis, el inferior amb quatre lòbuls lanceolats i el superior obovat, més gran. Corol·la bilabiada amb cinc lòbuls, de color blanc o malva claret; tub sigmoide, llavi inferior navicular, llavi superior ascendent amb quatre lòbuls, els mitjans més grans que els laterals. Androceu amb quatre estams fusionats entre sí a la part inferior, allotjats al interior del llavi inferior. Gineceu d’ovari súper amb estil que surt entre els filaments dels estams soldats, amb estigma bífid. Floreix a l’estiu i la tardor.

Fruit en núcula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És  molt pareguda a la planta dels diners (Plectranthus verticillatus) però aquesta desprèn un agradable i intens olor a encens.  Tot i el que es pot pensar, l'encens no prové d'aquesta planta sinó que, en realitat, és una resina que s'extreu de diferents espècies de Boswellia, com Boswellia sacra o B. papyrifera. Com que era molt escàs es considerava un bé realment preuat en el passat.

USOS I PROPIETATS: És interessant com planta ornamental per les seves atractives fulles i el seu aroma a encens. Necessita molta llum però no sol directe, i no suporta les baixes temperatures, pel que cal que passen l’hivern a dins de casa. El substrat ha de tenir sempre un mínim de humitat, sense ser excessiva. A principi de la primavera és bon moment per trasplantar, si ho necessita, sanejar reduint el brancatge a la meitat, i aprofitar per fer esqueixos que arrelen amb facilitat i creixen ràpid, i treure nous exemplars.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere, Coleus, deriva del grec κολεός coléos beina, en referència als filaments que apareixen reunits en petits farcells que recobreixen l'estil. L’epítet específic paniculatus deriva de "panicula" panícula, panotxa, és a dir, paniculada, per tindre la inflorescència en panícula.

Sol utilitzar-se el fals encens en fitoteràpia i aromateràpia ja que relaxa el cos i la ment, alleujant l’estrès. A més, segons certes creences populars, se li atribueix la capacitat d'atreure la bona energia. Per contra, és tòxica per a gats i gossos.

Coleus paniculatus va ser descrit per George Bentham i publicat en Plantae Asiaticae Rariores 2: 16. 1830.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Plectranthus verticillatus (L.f.) Druce

NOMS: Planta del diner. Castellà: Planta del dinero. Portuguès: Dólar. Francès: Lierre suédois. Anglès: Swedish ivy. Swedish begònia. Whorled plectranthus. Alemany: Schwedischer Efeu, Mottenkönig. Harfenstrauch.

SINÒNIMS: Ocimum verticillatum L.f.; Plectranthus nummularius Briq., Ocimum racemosum Thunb.; Plectranthus thunbergii Benth.

DISTRIBUCIÓ: Originària d’Àfrica i naturalitzada en zones temperades d’ambdós hemisfèris. 

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental d’interior

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita herba sempre verda que pot arribar als 30 cm d’alçada amb tiges carnoses decumbents,

Fulles oposades, peciolades, de limbe carnós, de circular a ovat, marge crenat o dentat, amb nervis porpra al revers i anvers verd brillant.

Flors apareixen en inflorescències en raïm terminal, en verticils, amb el calze campanulat acabat en cinc dents i amb pèls; corol·la labiada de color blanc o blau pàl·lid, amb el llavi superior emarginat, tan llarg com el inferior. Androceu amb estams lliures, exserts o no exserts. Floreix a la tardor i hivern.

Fruit en petita núcula obscura i amb petites rugositats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica s'anomena verticil un aplec de tres o més fulles, estams, branques o altres òrgans que naixen al mateix nivell d'una tija o eix, formant un cercle al seu voltant. Si solament són dos els òrgans que naixen al mateix nus, es diu que són oposats. Les fulles poden estar disposades en verticils, i es diu que són verticil·lades, però aquesta disposició és més típica en les fulles modificades que formen la flor de les angiospermes. En el cas de les flors el verticil rep diferents noms en funció de la seva posició i funció: Calze: format per sèpals. Corol·la: format per pètals. Androceu: format pels estams. Gineceu: format per carpels, de vegades agrupats en pistils.

USOS I PROPIETATS: Es conrea com a planta d’interior. Resulta molt decorativa en test o cistella penjant. A les zones de clima temperat, sense gelades, s’empra en jardineria com a planta cobertora. Necessita ombra per mantenir la humitat però cal tindre cura i evitar l’embassament que podreix les arrels. Cal ubicar-la en alt, perquè les tiges són penjants, amb llum però sense sol directe, i on la temperatura no siga inferior als 5^oC.

Multiplicació per esqueix a la primavera o l’estiu perquè arrela amb facilitat. Només cal posar un esqueix en aigua i als pocs dies ja mostrarà les arrels i estarà llest per plantar. Plagues i malalties: Pot ser atacada per àcars però el principal risc és l’excés d’aigua, que farà sortir taques negres a les fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Plectranthus deriva del grec “plectron” esperó, i “anthos” flor, és a dir, flor d’esperó. L’epítet específic verticillatus, deriva del llatí “verticillus, -i”, que era una rodanxa que es posava a la part inferior del fus per a que girés amb més facilitat. En botànica és el conjunt de fulles o d'òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix, per la manera verticil·lada que apareixen les flors.

Hom diu que en la casa on hi haja aquesta planta no faltarà mai el diner i s’alleujaran els deutes, però la planta ha de ser regalada. Actualment, són diversos els països del món que tenen el costum d'honrar aquesta tradició obsequiant-li un exemplar amb una moneda enterrada a l'interior del test, no només els seus éssers estimats, sinó també els que es muden a un nou habitatge.

Un exemplar notable de Plectranthus verticillatus es pot trobar a sobre de la xemeneia a l' Oficina Oval del President dels Estats Units. Va ser un regal al president John F. Kennedy l'any 1961, i es pot veure a les fotografies fetes a l'oficina durant totes les administracions des d’aleshores. Els interns, ajudants i altres treballadors de la casa blanca sovint reben retalls de la famosa planta que cultiven i distribueixen als amics i familiars.

Aquesta espècie va ser primerament nomenada Ocimum verticillatum per Carles Linné en Supplementum Plantarum 276. 1781[1782]. Més tard, George Claridge Druce, la va publicar en Botanical Society and Exchange Club of the British Isles 4(Suppl. 2): 640. 1917. amb el nom actualment acceptat de Plectranthus verticillatus.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Vitex agnus-castus L.

NOMS: Aloc. Alís. Agnocast . Arbre de Sant Josep. Herba de la castedat. Pebre bord. Ximbla. Castellà: Gatillo casto. Hierba de la castidad. Pimentera. Zausgatillo. Portuguès: Liamba. Anho-casto. Agno-puro. Árvore-da-castidade. Pimenteiro-silvestre. Italià: Aino. Lágano. Agno-casto. Francès:  Arbre au poivre. Gattilier. Anglès: Vitex, Chaste tree, Chasteberry. Alemany: Mönchspfeffer.  Keuschbaum. Keuschlamm. Neerlandès: Monnikspeper. Kuisheidsboom, Grec: Αγνός. Αγνία. Λυγαριά. Λύγος.

SINÒNIMS: Vitex agnus Stokes; Vitex latifolia Mill.

DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Rubo-Nerion. A la natura viuen sobre sòls humits, prop dels torrents, rambles i riberes, a prop de la mar. Fins els 200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre o arbust caducifoli que pot assolir els 6 metres d’alçada, amb tiges joves quadrangulars i pubescents, ajagudes, de color grisós.

Fulles flairoses caduques, oposades, peciolades, palmades, amb 5-7 lòbuls lanceolats, aguts i enters (de vegades dentats), verds per l’anvers i grisosos pel revers.

Flors flairoses, es disposen en verticil·lastres cimosos que formen una panícula terminal o axil·lar. Les flors són hermafrodites petites, blaves, amb el calze campanulat i tomentós acabat en cinc dents triangulars. Corol·la bilabiada, amb el llavi superior amb dos lòbuls i el inferior amb tres. Androceu amb quatre estams exserts i inserits al tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper amb un estil acabat en estigma bífid. Floreix a l’estiu, entre juny, juliol i agost. Les flors són de color blau però hi ha varietats amb flors blanques o rosades.

Fruit en drupa globosa, que sobresurt del calze, de color rogenc o negrosa..

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La classificació filogenètica és un nou mètode de classificació científica dels éssers vius que es basa en les nocions d'evolució i parentiu genètic. Substitueix a la classificació lineal que s'utilitzava abans, que de vegades emparentava a les espècies pel seu paregut en l'aspecte però més allunyades genèticament.

El gènere Vitex forma part de la família de les Lamiaceae segons la classificació filogenètica, o Verbenaceae segons la classificació clàssica.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les fulles com anafrodisíac i hipoglucemiant, i les arrels com antiberrugós. La infusió de les fulles o llavors s'empra contra l'histerisme, l'insomni, mals de cap i trastorns cardio-vasculars. La infusió de les llavors tenen propietats diürètiques, estimulants, carminatives i normalitza la menstruació. Les flors repel·leixen els insectes. També s’empra en jardineria com planta ornamental.

ATENCIONS COM PLANTA ORNAMENTAL: El lloc on es troba de forma natural, sobre sòls humits, prop dels torrents, rambles i riberes, ens indica les seues preferències: humitat, sòls ben drenats preferentment silícics i temperatures temperades. Prefereix una ubicació assolellada o a mitja ombra. Suporta gelades però creix amb dificultats en sòls calcaris. Admet la poda, i cal practicar-la per fer més compacte l’arbust o, si és el cas, per afavorir el creixent com arbret. Pocs problemes de plagues i malalties, tot i que poden ser atacar per trips, però el problema més corrent és la putrefacció de les arrels per excés d’humitat. Multiplicació per llavor sense cap tractament previ, o mitjançant esqueix amb hormones de creixement. És de creixement lent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vitex ve del llatí “vitex-icis” que denominava una planta que servia per confeccionar cistelles. L’epítet específic agnus-castus ve de “agnus”, que és la llatinització del grec “agnos” cast, per les propietats de calmar els apetits sexuals, i “castus” que és una redundància, ja que significa el mateix en llatí.

Vitex agnus-castus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 638 [as "938"]. 1753.

Planta legalment protegida al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades, dins la categoria d’Espacial protecció.

Família Labiatae (Lamiaceae, Verbenaceae)

Ocimum basilicum L.

NOMS: Alfàbega. Alfabeguera. Alfalga. Alfàbrega. Enfalga. Herba del mal prenyat. Castellà: Albahaca. Alhàbega. Occità: Alfabrega, Alfasega, Baselic. Italià: Basilico. Francès: Basilic. Basilic romain. Anglès: Sweet Basil. Alemany: Basilienhraut. Basilikum. Neerlandès: Basilicum. Grec: Ώκιμο το βασιλικό. Σταυρολούλουδο. Βασιλιτσά.

Flors bilabiades

SINÒNIMS: Ocimum album L.

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Àsia però es cultiva a les nostres terres des de fa mil·lennis.

HÀBITAT: Planta cultivada als horts i als jardins.

Planta de fulles flairoses de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada flairosa, amb un olor inconfusible, de tija erecta i ramificada des de la base

Fulles oposades d'un verd llustrós

Fulles de distribució oposada, curt pecíol, limbe ovat i marge enter o poc serrat, de tacte suau i color verd llustrós per l’anvers, amb glàndules al revers que secreten l’essència que emet l’olor característica.

Llavi superior dividit en quatre lòbuls

Flors agrupades en espigues florals formades per verticils de sis flors cadascun. Flors bilabiades. Calze pubescent dividit en cinc sèpals ciliats, el superior més gran que els altres. Corol·la blanca amb el llavi superior dividit en quatre lòbuls i el inferior sencer. Androceu amb quatre estams d’anteres blanques dirigits al llavi inferior. Gineceu d’ovari súper amb estil acabat en estigma bífid. Floreix de juny a setembre

Fruit en aqueni

Fruit en quatre aquenis redons a dins del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les labiades o lamiàcies són sovint plantes aromàtiques i riques en olis essencials, com l’herba-sana (Menta spicata), l’orenga (Origanum vulgare), el timó (Thymus vulgaris) o el romer (Rosmarinus officinalis). El nom antic d'aquesta família (Labiades) era degut a la forma de la flor amb 5 pètals fusionats que formen un llavi superior, generalment bilobulat i més curt, i un llavi inferior, trilobulat, amb els 5 sèpals del calze també units. Les flors són bisexuades i sorgeixen en grups terminals de 5 o 6 (a voltes més o menys) floretes cadascú. Les tiges solen ser quadrangulars, i les fulles ovades, oposades i decussades.

Quatre estams i estigma bífid

USOS I PROPIETATS: A banda de les nombroses aplicacions culinàries, l’alfàbega era considerada una planta miraculosa en la medicina popular, amb moltes i diverses aplicacions. No podia faltar als monestirs, als jardins, als horts o a casa en cossiols. Però cal tindre en compte que, tot i que no s’ha determinat la relació amb el càncer, és ric en estragol, considerat un potent cancerigen.

La saviesa popular aconsellava tindre a les finestres o a l’habitació alfàbega per espantar els mosquits. Ara sabem que conté quatre compostos volàtils repel·lents de mosquits. També als horts es plantava alfàbega entre tomaques, albergínies, i pimentons com planta insecticida, per allunyar els insectes nocius per als cultius.

Verticils de sis flors cadascú

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Ocimum deriva del grec "ózo" olor, per l’aroma que emeten les fulles. L’epítet específic basilicum ve del grec “βασιλικός basilikós” regi, digne d’un rei, (de “βασιλεύς basileus” rei)

En algunes poblacions valencianes encara se celebra la festa de les alfàbegues, com Bétera, Elx, Gata o Palma de Gandia, aquesta va unida a la tradició del seu cultiu exclusiu, a fi de criar les alfàbegues més grans per a la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, també coneguda popularment com la Mare de Déu de les Alfàbegues, la festa de la qual se celebra, curiosament i significativament, en la mateixa data que antany els romans celebraven els festivals de la dea Diana, la Diana Nemorensis, personificació de la prolífica natura virginal.

Flors en espigues formades per verticils

Diu Joan Pellicer “...és l’alfàbega l’herba que, després d’estar present en l’hort, en la finestra i en la cuina, més fondament s’endinsa en la casa, la que més íntimament hi penetra, fins el cor de l’estança més íntima, el tàlem, la cambra nupcial.” I afegeix “Reclam, elixir i averany del bon amor, l’alfàbega és una planta de clara significació eròtica.” (Mètode)

Ocimum basilicum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 597. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Satureja calamintha (L.) Scheele

NOMS: Rementerola. Borriol. Calamenta. Poliol de bosc. Castellà: Poleo. Calamenta. Hierba pastora. Poleosa. Occità: Manugueto, Menugueta. Èuscara: Egilicha. Egilitsa. Portuguès: Néfeta. Calamintha. Italià: Mentuccia. Nipitella. Francès: Calament népéta, Sarriette calament, Sarriette faux népéta, Sarriette népéta. Anglès: Calamint. Lesser calamint. Alemany: Bergminze.

Llavi inferior del calze amb dos dents més llargues que les superiors

SINÒNIMS: Clinopodium nepeta (L.) Kuntze; Calamintha nepeta (L.) Savi; Calamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens (Jordan) Ball, P.W.

Observacions: És una espècie molt variable de la qual se'n distingeixen fins a quatre subespècies segons els autors, que es diferencien per la mida i forma del calze i la corol·la.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietum phoenicoidis. Geranion sanguinei. Barrancs i boscos humits. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba ramificada des de la base

FORMA VITAL: De vegades es comporta com camèfit, però normalment és hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, més o menys sufruticosa, pubescent, ramificada des de la base, que pot arribar als 80 cm d’alçada, tot i que normalment alça poc més d’un pam. Tota la planta desprèn un olor que és una barreja de menta i d’orenga.

Fulles decusades de marge lleument dentat

Fulles peciolades, oposades, decusades, de limbe pubescent amplament ovat, amb el marge dentat poc profundament

Flor bilabiada

Flors hermafrodites, pedunculades, en cimes dicasials. Calze en tub bilabiat amb el llavi superior format per tres dents triangulars lanceolades i l’inferior amb dues dents lanceolato-linears més llargues que les superiors. Corol·la bilabiada de color blau violaci pàl·lid, amb el llavi superior emarginat i l’inferior amb tres lòbuls, el central major que els laterals. Androceu de quatre estams inclusos. Gineceu d’ovari súper. Floreix de juny a l’octubre.

Fruit en tetraqueni

Fruit en tetraclusa seca, el tetraqueni típic de les labiades, dins del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les labiades o lamiàcies són una família força homogènia. En general són herbes o mates molt aromàtiques, de tiges quadrangulars i fulles simples i oposades. Les flors zigomorfes amb cinc sèpals disposats en dos llavis, el superior resultat de la soldadura de tres peces i l’inferior de dues. La corol·la també és bilabiada però, a l’inrevés del calze, el llavi superior és el resultat de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres.

Flors en cimes dicasials

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com a tònic, estomacal, sudorífer, carminatiu, expectorant i astringent. Es fa servir en la cuina italiana, i els seus olis essencials en perfumeria.

També s’utilitzen en jardineria, en llocs un poc ombrívols o a ple sol, en rocalles o en jardins d’aromàtiques. És de fàcil implantació, creixement ràpid i poc exigent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Satureja és d’etimologia incerta. Pot ser del llatí "séro, sátum" sembrar, o del grec "sátyros" sàtir o de l’àrab "s'átar" el nom de moltes plantes. En tot cas “satureia, -ae” era el nom que rebien vàries espècies de labiades.

L’epítet específic calamintha deriva del grec “κᾰλος kalόs” bell i de “μίνθη minthē” menta, per l’aroma a menta que desprèn la planta.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek

NOMS: Malrubí negre. Marrumbí. Garrotxa. Herba pudenta. Malrubí bord. Castellà : Marrubio fétido. Marrubio negro. Balota. Gallego: Marroio-negro. Èuscara: Barrubi beltza. Marrubi beltz. Portuguès: Marroio-negro. Balota. Italià: Cimiciotta comune. Marrubio fetido. Francès: Ballote du midi, Ballote fétide. Anglès: Black horehound. Alemany: Schwarznessel. Stinkender Gottvergeß. Neerlandès: Stinkende Ballote.  

Flors en falsos verticil·lastres

SINÒNIMS: Ballota Tournefortii Sennen.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Arction. Silybo-Urticion. Comunitats ruderals, vores de camins, llocs nitrificats i humits o ombriencs.

Planta perenne sufruticosa

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne sufruticosa, amb soca gruixuda, lignificada, ramificada i pubescent, de fins un metre d’alçada. Tota la planta desprèn una olor desagradable a humitat i a floridura.

Fulles oposades i decussades

Fulles oposades i decussades, ovades o cordades, suaument atenuades en pecíol, cobertes de pèls a vegades glandulars, amb el marge dentat amb dents arrodonides. L’anvers està molt arrugat, marcat per la xarxa de venes.

Corol·la bilabiada

Flors agrupades verticil·lastres que formen pisos a la part superior de les tiges. Calze en tub formant una mena d’embut bastant llarg, acabat en cinc dents curtes amb mucró espinós. Corol·la color rosa porpra o blanquinosa, bilabiada, llavi superior erecte, escotat i còncau, el inferior format per tres lòbuls, el central major i emarginat. Androceu amb quatre estams didínams exserts. Gineceu amb ovari súper, un estil i estigma bífid. Floreix a la primavera fins a la tardor.

Fruit en tetraqueni

Fruit en núcules ovoides aplanades de color marró obscur brillant. Cada flor produeix quatre d’aquestes núcules, és a dir, un tetraqueni o clusa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Totes les labiades són pol·linitzades per insectes, per la qual cosa disposen de dispositius mecànics molt evolucionats per facilitar la pol·linització encreuada. La disposició horitzontal del llavi inferior de la corol·la, que fa de camp d’aterratge i facilita el pas dels insectes al fons del tub de la corol·la, n’és una adaptació a l’entomofília.

Calze llarg amb forma d'embut

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les summitats florides i les fulles per combatre les nàusees i vòmits, el mareig, l’ irritabilitat i els trastorns de la menopàusia. Pel seu efecte sedant s’usa en casos d’ansietat, insomni i altres afeccions nervioses suaus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ballota deriva del grec "βαλλωτή balloté" una planta citada per Dioscòrides i Plini, el om de la qual ve de "βάλλω bállo" llançar, rebutjar, per la repulsió que genera l’olor fètida de la planta.

L’epítet específic nigra significa negra, pel color obscur que prenen les fulles seques.

Ballota nigra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 582. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)