Hibiscus syriacus L.

NOMS: Altea. Hibisc de Síria. Malva reial. Castellà: Altea, Rosa de Síria. Malva real de Sevilla. Gallego: Roseira de Siria. Èuscara: Siriako arrosa. Siriako hibiskoa. Portuguès: Hibisco-da-síria. Rosa-de-sarom. Mimo. Italià: Altea commune. Dialtea. Ibisco della Siria. Francès: Hibiscus. Ketmie. Ketmie des jardins. Anglès: Rose of Sharon. Shrub althaea. Korean hibiscos. Shrubby Althaea. Syrian Ketmia. Alemany: Straucheibisch. Garten Eibisch. Roseneibisch. Syrischer Eibisch. Neerlandés: Syrischer Eibisch. Grec: Ιβίσκος ο συριακός.

SINÒNIMS: Althaea frutex Mill.; Hibiscus rhombifolius Cav.; Ketmia syriaca Scop.

DISTRIBUCIÓ: És nadiu del sud-est de la Xina i va arribar a Europa al segle xvi a través de Síria.

HÀBITAT: Cultivada als jardins però també en test

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: : Arbust caducifoli en forma de con invertit o petit arbre de tronc alt i copa xicoteta, de fins a 3 m d'altura.

Fulles simples de distribució alterna i forma oval-lanceolada, amb tres lòbuls, de dents irregulars en el marge i pèls al revers.

Flors solitàries, axil·lars a les branques superiors. Pedicel de 4-14 mm, puberulent. Lòbuls de l’epicàliç filiformes, lliures, connats només a la base, densament puberulents, àpex obtús o agut. Calze campanulat, de 14-20 mm, puberulent, amb cinc lòbuls triangulars. Corol·la blau-violada, violeta, blanca, rosa o vermellosa, de vegades amb el centre més fosc, campanulada, de vegades doble, de 5-6 cm de diàmetre; pètals obovats, de 3,5-4,5 cm, pilosos i vellosos estrellats abaxialment. Androceu amb nombrosos estams units per filaments en una columna estaminal més curta que la corol·la. Gineceu d’ovari súper amb estil glabre. Floreix a l’estiu i tardor.

Fruit en càpsula ovoide-globosa, de fins 12 mm de diàmetre, puberulent, coberta de pèls grocs, amb llavors reniformes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de la família de les malvàcies és l'androceu, format per nombrosos estams, normalment amb els filaments soldats en un tub estaminal (anomenat columna estaminal) que envolta els estils, i cada estam amb una sola teca.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com exemplar aïllat, en grups, formant tanques lliures, o en forma de petit arbre en alineacions en carrers estrets. Per el tipus de flor pot confondre's amb l'hibisc de la Xina (Hibiscus rosa-sinensis) però la forma de les fulles i la característica columna estaminal, més curta i a penes exserta de l’altea els diferencien amb claredat.

Requereix ple sol encara que és resistent al fred i suporta gelades de fins -15^oC una vegada ben establerta; prefereix els sòls neutres però suporta els calcaris i la sal de les zones costaneres a condició d’estar ben drenats. No és massa exigent d’humitat i és suficient en un reg mitjà. Floreix sobre branques del mateix any, per la qual cosa convé podar cada temporada, quan passen els freds, per a mantindre la forma sense por a minvar floració. Les flors duren poc, al voltant d’un dia, però la floració és abundant, especialment si s’adoba amb compost en primavera i estiu. Existeixen gran varietat de cultivars.

Es multiplica per mitjà d'estaques. Amb llavors també és possible però resulta més complicat. Les llavors necessiten estar a remulla unes 48 hores abans de sembrar per reblanir la capa protectora.

Pot patir malalties com ara botritis, rovell i podridura en les arrels per humitat excessiva. Quant a plagues pot tindre pugons, cotxinilles, aranya roja, mosca blanca i abella serradora de fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hibiscus deriva del grec “ibískos” que era el nom que els antics grecs donaven a la malva i a l'altea. El nom específic syriacus és un epítet geogràfic que fa al·lusió al seu origen a Síria.

Les diferents parts de la planta contenen diverses substàncies d'efectes beneficiosos que són empleats amb fins terapèutics en la medicina popular, generalment per mitjà d'infusions, cremes, etc. a més a més l'extracte de l'escorça s'utilitza en cosmètica com a condicionador de la pell.

Hibiscus syriacus és la flor nacional de Corea del Sud, on rep el nom de mugunghwa (Hangul: 무궁화; Hanja:無窮花). El significat simbòlic de la flor es deriva de la paraula mugung coreana, que significa "eternitat" o "abundància inesgotable".

Hibiscus syriacus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 695. 1753.

Família Malvaceae

Alcea rosea L.

NOMS: Malva vera. Malva de jardí. Malva doble. Malva reial. Vauma reial. Castellà: Alcea. Malva de la reina. Malva de los jardines. Malva del príncipe. Malva doncella. Malva Isabela. Malva loca. Malva real. Malva rosa. Malvón. Èuscara: Malba gorri. Occità: Mauvís. Portuguès: Malva da India. Malvaísco.  Francès: Passe-rose, Passerose, Rose papale, Rose trémière. Italià: Malvarosa. Malvone roseo. Rosone. Anglès: Hollyhock. Garden Hollyhock. Alemany: Garten-Stockrose. Gewöhnliche Stockrose. Neerlandès: Stokroos. Grec: Δενδρομολόχα. Μολόχα.

SINÒNIMS: Althaea rosea (L.) Cav.; Alcea ficifolia Nyman

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental.

HÀBITAT: Surten com subespontànies en camps de conreu, vores de camins, llocs alterats i naturalitzada en llocs amb sòls humits.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta biennal amb tiges erectes pubescents que poden assolir més de 2 metres d’alçada

Fulles peciolades, palmades, lobades amb 3-5 lòbuls i forma de cor, dentades i tomentoses. Surten primer en roseta basal i després, disperses, al llarga de la tija floral.

Flors en raïms espiciformes terminals, de color malva, rosa o blanc, amb curt peduncle axil·lar. Epicalze amb 6-8 peces triangular-lanceolades més curtes que el calze i pubescents. Calze amb 5 sèpals soldats a la part inferior, triangulars. Corol·la amb 5 pètals obovats de 3-6 cm. Androceu amb nombrosos estams formant un tub estaminal glabre. Gineceu amb ovari súper i estils filiformes. Floreix entre maig i agost.

Fruit en càpsula loculicida o esquizocarp discoïdal, mericarpis indehiscents, reniformes, pubescents i lleugerament alats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les malvàcies és que té nombrosos estams monadelfs amb els filaments soldats formant un llarg tub per l’interior del qual passa l’estil.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com antitussígena, emol·lient i laxant, preparada en forma de infusió o cataplasma.

Es cultivada, principalment, com planta ornamental als jardins, en bona terra de jardí, ubicada a ple sol i amb regs regulars, evitant embassaments. Sembrar les llavors entre març i abril, en climes càlids com el nostre, per tindre flors a partir de maig. Després de la floració podem aprofitar els brots secundaris per separar-los de la planta mare i fer-ne de noves.

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Alcea deriva del grec ἀλκέ alcé remei; segons alguns textos ἀλκέα alcéa era el nom citat per Dioscòrides d'un tipus de malva. Més tard passa al llatí com Alcea, -ae, descrita per  Plini el Vell en Naturalis Historia, llibre 25, VI, 21, amb la descripció d’una malvàcia salvatge. L’epítet específic rosea, del llatí roseus,-a, um rosa, de color rosat, pel color predominant de les flors

Alcea rosea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 687. 1753.

Família Malvaceae

Hibiscus rosa-sinensis L.

NOMS: Hibisc de la Xina. Castellà: Rosa de China. Hibisco. Flor del beso. Pacífico. Portuguès: Mimo-de-vênus. Graxa-de-estudante. Hibisco. Francès: Rose de Chine. Italià: Ibisco rosa cinese. Anglès: Chinese hibiscos. China rose. Hawaiian hibiscos. Rose mallow. Shoeblackplant. Alemany: Chinesischer Roseneibisch. Neerlandès: Chinese roos. Grec: Ιβίσκος. Xinès: zhu jin.

SINÒNIMS: Hibiscus boryanus DC.; Hibiscus festalis Salisb.; Hibiscus storckii Seem.

DISTRIBUCIÓ: Procedent, possiblement, de la Xina, tot i que no es coneixen poblacions salvatges

HÀBITAT: Plantada con ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És una planta molt emprada com ornamental en jardineria, normalment en forma d’arbust, o arbre petit, que pot arribar als cinc metres d’alçada.

Fulles peciolades perennes, alternes, ovalades, d’un verd obscur lluent, sovint dentades irregularment.

Flors hermafrodites, solitàries, vistoses, grans, de fins 15 cm de diàmetre. Calicle amb bràctees estretes. Calze amb cinc sèpals punxeguts de color verd. Corol·la en forma d’embut acabat en cinc lòbuls arrodonits, normalment vermells, però hi ha diverses varietats i híbrids amb gran quantitat de colors (blanc , groc, taronja, roig, etc.) i amb flors simples o dobles, és a dir, amb el doble de pètals. De l’ovari súper surt un tub, una llarga columna estaminal que sobresurt de la flor, que és el pistil, i porta els estams al terç superior i els cinc d’estigmes a l’àpex. Floriran durant molt mesos, de maig a setembre (en climes tropicals i subtropicals floreixen tot l’any)

Fruit és una càpsula pentagonal amb llavors semblants a lentilles que, mastegades, eliminen olors desagradables de l’alè.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hibiscus rosa-sinensis té una característica genètica coneguda com a poliploïdia, en què hi ha més de dos conjunts complets de cromosomes. Un efecte secundari de la poliploïdia és què el fenotip de la descendència pot ser bastant diferent del pare o de qualsevol avantpassat, permetent l'expressió possiblement aleatòria de totes (o algunes) de les característiques de les generacions passades. Per aquesta característica, H. rosa-sinensis s'ha popularitzat entre els aficionats que creuen varietats, creant-ne de noves i organitzant competicions per exhibir i jutjar les nombroses plantes noves resultants i, sovint, flors extraordinàriament úniques.

USOS I PROPIETATS: Per cultivar-les al jardí o en contenidor necessita un sòl ric en matèria orgànica, prou humitat i bon drenatge. No resisteix les gelades i vol una ubicació assolellada i càlida. Quan és jove, i les tiges encara no s’han lignificat, requereix un lloc resguardat del vent i del fred i, per augmentar la resistència a les gelades, cal incorporar nitrat de potassi al sòl en el moment de plantar.

Les flors surten en les branques del mateix any, és a dir, els brots nous de primavera floriran poques setmanes després. Cal doncs una poda forta a l’hivern per a que brote amb força i tinga una floració abundant. Les flors tenen una durada molt reduïda, sols un dia, el que es compensa amb una floració contínua i abundant.

Multiplicació per esqueix dona bon resultat. S’han de prendre branquetes terminals parcialment lignificades, a finals de primavera o principi d’estiu, i estacar-les en substrat molt humit. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Hibiscus deriva del grec “ibískos”, que era com denominaven a la malva i la altea. L’epítet específic  rosa-sinensis ve de rosa rosa, i Sinae Xina, en referència a la procedència que significa rosa de Xina.

A les regions tropicals d’origen les flors són pol·linitzades durant al nit per rates penades (mosseguellos), i pel dia pels colibrís que acudeixen atrets pel nèctar que produeixen les flors.

En algunes zones de l’Índia s’empren les flors per donar lluentor a les sabates, doncs del suc dels pètals s’extrau una tintura negra per tintar-les. També en Portugal on rep el nom de Graxa-de-estudante per aquest motiu.

Els pètals, especialment els de flors vermelles, s’associen al desig sexual i a l’amor passional, doncs amb ells es preparen encens, saquets d’amor i  infusions que, diuen, tenen propietats afrodisíaques. Altra aplicació és per al cabell, doncs diuen que la infusió de pètals enforteix les arrels del cabell i evita l’alopècia.

A Haití , la flor té el caràcter de flor nacional no oficial i s’utilitza com a símbol de la marca del país per a la promoció del turisme, on es coneix en llengua criolla haitiana com choeblack o rose kayenn

Hibiscus rosa-sinensis va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 694. 1753.

Família Malvaceae

Lavatera arborea L.

NOMS: Malva d’arbre. Malvera. Malva gran. Vauma. Vaumera. Castellà: Malva arbórea. Malva arborecente. Èuscara: Malva-gorri. Portuguès: Malvaísco. Malva. Francès: Lavatère arborescente. Mauve en arbre. Mauve royale. Italià: Malvone maggiore.  Anglès: Tree mallow. Alemany: Baumförmige Strauchmalve. Baummalve. Buschmalve. Neerlandès: Boommalva. Grec: Λαβατέρα η δενδρώδης. Μολόχα δενδρώδης.

Lavatera arborea

SINÒNIMS: Malva arborea (L.) Webb & Berthel.; Althaea arborea (L.) Alef.; Malva dendromorpha M.F. Ray.; Malva eriocalyx (Steud.) Molero & J.M.Monts.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Medicagini-Lavaterion. Creix als penya-segats litorals i roquisars on aprofita les aportacions de nitrogen de les colònies d’ocells però també, com en aquest cas, com a ruderal, a vora de camins i llocs alterats, als marges de torrents. Aquest exemplar del barranc de Boquella (Vallada)

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot arribar als tres metres d’alçada. Amb la tija llenyosa a la base, és la malvàcia més gran de les nostres terres.

Fulles alternes, de limbe palmat dividit en 5-7 lòbuls, pubescents, de base cordada i el marge dentat-crenat, pecíol i estípules lanceolades i caduques.

Flors en fascicles axil·lars de 2-7 flors, amb curts peduncles d’1-2 cm, més curta que el pecíol de la fulla axil·lant. Calícula de tres peces clarament més llarga que el calze i acrescents a la fructificació. Calze de cinc sèpals triangulars soldats a la base. Corol·la amb cinc pètals vistosos d’uns dos centímetres, obovats i poc emarginats, de color violeta o purpuris amb la base més obscura. Rarament blanques. Androceu format per nombrosos estams monadelfs amb els filaments soldats formant una columna que envolta el pistil. Gineceu súper amb ovari plurilocular; estils soldats en la part inferior. Floreix a la primavera i l’estiu, entre abril i agost.

Fruit en esquizocarp amb 6-8 mericarpis, cobert per un pericarpi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ací hem mantingut el nom que figura en la Flora ibèrica i al Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, tot i que considerada durant molt de temps una espècie del gènere Lavatera, les anàlisis genètiques i morfològiques conduïdes per Martin Forbes Ray, publicades el 1998, plantejà la re-classificació al gènere Malva, anomenant-la Malva dendromorpha M.F.Ray. Tanmateix el nom primigeni Malva arborea L. (Webb & Berthol.) publicat anteriorment té prioritat davant de Malva dendromorpha.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com ornamental. Els faroners empraven les fulles amerades com cataplasma per curar cremades, raó per la qual, es pensa, escamparen l’espècie per les Illes Britàniques. També s’ha usat en cataplasma per al tractament d’esquinços. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lavatera  és dedicat als germans suïssos Lavater, metges i naturalistes que visqueren al segle XVII, entre els que destaca Johann Heinrich Lavater (1611-1691). L’epítet específic arborea deriva d' “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori.

És una espècie estrictament protegida a Catalunya (Decret 328/92 Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya)

Lavatera arborea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 690. 1753.

Família Malvaceae

Althaea hirsuta L.

NOMS: Malví pelut. Altea hirsuta, Malví hirsut, Castellà: Cañamera azul. Malvavisco peludo. Occità: Maulo blanco fero. Francès: Guimauve hérissée. Guimauve hirsute. Italià: Altea ispida. Anglès: Hairy Marshmallow. Rough Marsh-mallow. Alemany: Rauher Eibisch. Rauhhaariger Eibisch. Neerlandès: Ruige Heemst.

Flors axil·lars solitàries.

SINÒNIMS: Axolopha hirsuta (L.) Alef.; Dinacrusa hirsuta (L.) G.Krebs; Malva setigera Spenn.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Ruderal. Creix als camps abandonats, pastures seques de plantes anuals i vores de camins. Entre els 200 i els 1300 metres d’altitud

Petita herba que no sol ultrapassar el pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de menys d’un pam d’alçada, amb tiges erectes o ascendents ramificades, cobertes per nombrosos pèls llargs

Fulles basals arrodonides i les superiors palmatilobades

Fulles basals arrodonides, amb un llarg pecíol, el marge poc lobulat i els lòbuls dentats, mentre que les fulles superiors estan profundament dividides, palmatilobades, amb lòbuls linear lanceolats, pèls a les dues cares i ciliades al marge.

Calicle amb nou peces lanceolades

Flors solitàries amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant. Calicle amb nou peces linear-lanceolades acuminades, soldades a la base, amb pèls i acrescents a la fructificació. Calze amb cinc sèpals triangular-lanceolats soldats, amb pèls. Corol·la amb cinc pètals de color rosa liliaci, que viren al blau en assecar-se, poc més llargs que els sèpals. Androceu amb tub estaminal cilíndric. Gineceu amb estils filiformes acabats en estigma allargat. Els estams maduren abans que els estigmes per evitar l’autofecundació. Floreix a finals de primavera i principi de l’estiu, des de l’abril fins a juliol.

Fruit en esquizocarp discoide amb mericarpis indehiscents, embolcallat pels sèpals. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Althaea es diferencia del gènere Malva i del gènere Lavatera perquè el calicle, que és un fals calze extra que tenen les malvàcies, té més de tres peces, concretament tenen entre 6 i 12 peces segons l’espècie.

Tub estaminal característic de les malvàies

USOS I PROPIETATS:  No n’hem trobat cap

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Althaea procedeix del grec “αλθαία, althaía” que era el nom que donaven els antics grecs al malví o altea (Althaea officinalis L.) i altres malvàcies. L’epítet específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Althaea hirsuta va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 687. 1753.

Família Malvaceae

Malva sylvestris L.

NOMS: Malva major. Malva vera, Malvera, Malvins, Malví. Malva. Vauma. Occità: Maulo, Mauva, Mavo, Èrba de fumarzon . Castellà : Malva silvestre. Panecillos. Alboeza. Botonera. Hogacinas. Pan i quesito. Gall. Malveira. Eusk. Malba arrunta. Balma. Mamukio. Zibuin. Ziga. Port. Malva mourisca. Malva selvagem. Italià: Malva selvatica. Francès: Mauve sauvage. Grande Mauve. Anglès: Mallow. Cheese-flower. Alemany: Wilde Malve. Mauretanische Malve. Holandès: Groot Kaasjeskruid. Grec: Αγριομολόχα. Μολόχα . Μάλβα η άγρια .

Flor de malva amb els pètals emarginats

SINÒNIMS: Malva silvestris ; Malva silvestris subsp. ambigua (Guss.) Samp. ; Malva ambigua Guss.; Malva mauritiana L.;  Malva polymorpha Guss. ; Malva vivianiana Rouy;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: Zona biogeogràfica que comprèn les zones fredes, temperades i subtropicals de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Hordeion leporini, Sisymbrion officinalis . Ruderal. Camps, vores de camins, solars abandonats, en llocs nitrificats. Fins els 1600 metres d’altitud.

Mata molt ramificada des de la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus d’herbàcies renoven la part aèria cada any, perquè no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Mata que pot passar del metre d’alçada, molt ramificada des de la base. Viu als mateixos llocs que la Lavatera cretica però es diferencien pel calicle, que en la Malva és petit i lineal en lloc de ser ample i triangular com en la Lavatera.

Fulles amb nerviació palmada

Fulles palmatífides amb 3-7 lòbuls més o menys marcats, alternes, serrades i peciolades

Els filaments dels estams formen un tub que envolta l'estil

Flors en raïms de cimes. Flors hermafrodites, pedunculades, de 2 fins a 6 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals triangulars. Corol·la amb cinc pètals de color malva amb venes obscures i amb una osca a l’àpex (emarginats). Nombrosos estams formant un tub que envolta l’estil. Calicle de tres peces estretes. Ampla període de floració, de gener a octubre.

Fruit en esquizocarp

Fruit en càpsula (esquizocarp)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades sembla que hi ha doble calze, doncs un verticil extrafloral, format per bràctees, surt per baix dels sèpals. Aquest verticil és l’anomenat calicle, característic i element diferenciador d’algunes espècies de malvàcies.  

USOS I PROPIETATS: En infusió combat les afeccions dels sistema respiratori, l’estrenyiment i els còlics intestinals.

Per eradicar granets i furóncols és suficient en posar un drap banyat amb una infusió de malva i el seu poder emol·lient posarà fi al problema. A més té propietats vulneràries i cicatritzants.

És important assenyalar que s'han de descartar la fulles que continguin més d'un 5% d'infestació amb el rovell de la malva, el fong Puccinia malvacearum.

Flors grans, entre 2 i 6 centímetres de diàmetre

SABIES QUE... El llatí “malva, -ae” donava nom a diverses espècies dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera. Segons alguns autors ve del grec “malakos” que vol dir moll, blanet, pel poder emol·lient de la planta.

L’epítet específic, sylvestris, ve del llatí “silvestris, -e, que significa silvestre, salvatge, que creix sense cultiu.

Els xiquets, jugant, mengen els fruits immadurs que tenen forma de formatget o de panet, però en temps de fam s’han menjat els brots tendres bullits, com a verdura.

L’expressió “criar malves” per a dir mort i soterrat, fa referència al fet que creix en llocs molt nitrogenats, com els cementiris.

Família Malvaceae

Malva cretica ssp. althaeoides (cav.) Dalby

NOMS:  Malva crètica, Malví. Malva de Cavanilles. Cast. Campanita. Malva. Malvavisco. Malvilla. Marva.  Francès: Mauve

Flor pentàmera de la malva de Cavanilles

SINÒNIMS: Malva althaeoides Cav.; Malva anodaeformis Lag.;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo Ceratonion. Llocs secs i assolellats. Fins els 500 metres d’altitud

Tija fina, erecta o postrada

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de fins 40 cm d’alçada de tiges fines i erectes, de vegades postrades, amb pèls

Fulles superiors dividies en lòbuls serrats

Fulles inferiors suborbiculars amb lòbuls i llarg pecíol; les superiors amb pecíol més curt i molt dividides en 3-5 lòbuls serrats, amb pèls.

Pètals grans de color rosa pàl·lid

Flors solitàries, axil·lars, amb peduncle major que el pecíol de la fulla. Calicle de 3 peces estretes inserit a la base del calze i amb pèls als marges (ciliats). Sèpals estretament triangulars i acrescents, també ciliats. Pètals grans (10-35 mm) de color rosa pàl·lid que vira a lila a la dessecació. Els estams formen un tub dins del qual està l’estil.  Floreix de maig a juny

Esquizocarp envoltat pel calze persistent i les tres peces del calicle

Fruit en càpsula (esquizocarp)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit sec que no s’obri (indehiscent) que es desenvolupa a partir d'un gineceu de dos o més carpels concrescents, de manera que en arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes, és a dir, que quan és madur es divideix en mericarpis.

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

Els filaments dels estams formen un tub que conté l'estil

 SABIES QUE... el nom del gènere Malva del llatí “malva, -ae” que donava nom a diverses espècies dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera.

L’epítet específic cretica ve del grec “kretikós” que significa procedent de l’illa de Creta.

Aquesta espècie va ser descrita per Cavanilles a l’obra “Icones et descriptiones plantarum...”

Família Malvaceae