Jasminum mesnyi Hance

NOMS: Gessamí d'hivern. Gessamí groc. Llessamí. Castellà: Jazmín amarillo. Jazmín de primavera. Jazmín prímula.  Italià: Gelsomino primulino. Francès: Jasmin primevère. Anglès: Primrose jasmine. Japanese jasmine. Yellow jasmine. Xinès: ye ying chun. 野迎春

SINÒNIMS: Jasminum primulinum Hemsl. ex Baker;

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Endèmica de Xina i Vietnam.

HÀBITAT: Cultivada als jardins. Pot torbar-se naturalitzada, escapada de cultius de jardins.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís amb llargues tiges quadrangulars, glabres, que poden assolir els cinc metres de llargària, sempre verda als climes temperats però que perd les fulles als climes més freds.

Fulles semipersistents, oposades, trifoliades o simples a la base de les tiges, amb pecíol de fins 1,5 cm i folíols estretament ovats o ovada-lanceolada, de base cuneada i àpex mucronat. El folíol central un poc més llarg que els laterals i sèssil.

Flors solitàries, axil·lars o terminals; bràctees frondoses lanceolades o obovades de fins 1 cm, sobre un pedicel de 3-8 mm. Calze glabre, campanulat, amb 5-8 lòbuls lanceolats de 4-7 mm. Corol·la groga en forma d’embut, d’entre 2 i 4 cm de diàmetre; tub de més d’un centímetre acabat en -6-8 lòbuls amplament obovats. Les flors poden ser simples, semidobles o dobles. Floreix a la primavera i estiu.

Fruit en baia negra, el·lipsoide, de 6-8 mm de diàmetre, que, fora del seu hàbitat natural, rarament es forma.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Poques varietats de flor doble provenen de llavors; moltes varietats de flor doble no tenen òrgans reproductors, per això són sexualment estèrils i s'han de reproduir per esqueix. Les primeres flors dobles conegudes van ser en les flors comercials de jardineria incloent roses, camèlies i clavells.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per les seues tiges verdes arquejades, de port desordenat, i l’abundant floració que dura des del final de l’hivern, tota la primavera i l’estiu. Prefereix el sol però funciona bé a mitja ombra. Suporta gelades de fins -5^o C si no es prolongada. Creix en sòl àcid o calcari però ric i ben drenat. Necessita un reg moderat. Si s’adoba en primavera tindrà una major floració. Té un creixement molt vigorós, pel que requereix una poda regular, després de la floració. Multiplicació per esqueix de tiges semidures, deixant alguna fulla, a finals de l’estiu. També poden aprofitar-se els fillols o per murgonat. És molt resistent a plagues i malalties però ocasionalment poden patir atacs de pugons, aranya roja o cotxinilla, així com problemes de fongs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Jasminum  deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu.  Per a altres autors l’arab “jasmin” significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil (Jasminum officinale)

L’epítet específic mesnyi, honora el general William Mesny (1842 – 1919) que va servir com mercenari a l’exèrcit xinès però va recol·lectar plantes que enviava al cònsol britànic.

Jasminum mesnyi ha guanyat el premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society

Jasminum mesnyi va ser descrit per Henry Fletcher Hance, i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 20(230): 37. 1882.

Família Oleaceae

Jasminum officinale L.

NOMS: Gessamí comú. Gesmil. Llessamí. Castellà: Jazmín común. Italià: Gelsomino comune. Gelsomino bianco. Francès: Jasmin blanc. Jasmin officinal. Anglès: Common White Jasmine. Poet's Jasmine. Summer Jasmine. Alemany: Echter Jasmin. Neerlandès: Gewone Jasmijn. Grec: Γιασεμί το χιότικο.

Flors en corimbes de fins cinc flors

SINÒNIMS: Jasminum affine Royle ex Lindl.; Jasminum viminale Salisb.; Jasminum vulgatius Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (originària de Pèrsia i l’Himàlaia)

HÀBITAT: Cultivada en jardins

Arbust de tiges sarmentoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust de tiges sarmentoses, sovint enfiladís, llargues, de fins 10 metres d’alçada, estriades i glabres.

Fulles oposades imparipinnades

Fulles oposades, amb pecíol, imparipinnades, amb 3-9 folíols oval-lanceolats acuminats, amb el folíol terminal major, i el marge enter.

Corol·la amb 4-5 lòbuls més curts que el tub

Flors en corimbes simples o composts de cinc flors blanques i molt flairoses. Calze amb cinc lòbuls linears i allargats, sobrepassant la meitat del tub de la corol·la. Aquesta forma un embut acabat en 4-5 lòbuls plans molt assenyalats però més curts que el tub. Floreix de maig a l’octubre

Fruit en baia

Fruit en baia globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una planta de guia o guiadora (en anglés vine) és una planta amb tiges perllongades i primes, que mai no se sostenen per si mateixes, i tampoc en cap sector del brot s’engruixen més que en la resta del mateix. Les plantes de guia que es recolzen en el sòl i des dels nus originen arrels adventícies que l’arrelen al sòl, s’anomenen reptants  (en anglès repent). Una mateixa planta de guia pot ser reptant i al mateix temps enfiladissa, com moltes carabasses i afins (Cucúrbita).

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional s’empra com antisèptic i antiinflamatori, tot i que cal anar amb cura, doncs l’oli essencial, usat en aromateràpia, pot provocar al·lèrgies i irritacions en persones sensibles. També s’empra la infusió de les flors com calmant i sedant.

Emprada en jardineria com planta ornamental, especialment per la seua fragància, per cobrir pèrgoles, murs, etc.

Calze amb cinc sèpals linears

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Jasmium deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu. Per a altres autors deriva del persa “yāsamīn”, que passà a l’arab “jasmin”, significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil. L’epítet específic officinale ve de ”officina”  que significa emprat en farmàcia, herbolari, perfumeria, etc. 

Cal una poda severa per Sant Josep (març) per no perdre el control de la planta i tindre millor floració.

Per elaborar el oli essencial cal recollir les flors per la nit, car les flors alliberen el seu perfum en la foscor.

Segons la Flora Ibérica, l’espècie més cultivada en la Península és Jasminum officinale subsp. grandiflorum, amb inflorescències no umbel·liformes i el lòbuls de la corol·la de 15-20 mm

A l’escut de Pakistan conté una corona de gesmil, doncs és la flor nacional perquè, pel seu atractiu aroma, el gessamí blanc simbolitza l'afecció i representa amabilitat i modèstia. Al segle XIV ja apareix anomenada en el Decameró de Boccaccio, i a Londres al segle XVI, però va ser tan ràpida la seua naturalització que Linné creia que era originària de Suïssa.   

Jasminum officinale va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 7. 1753.

Família Oleaceae

Phillyrea angustifolia L.

NOMS: Aladern de fulla estreta. Fràngula. Vern menut. Occità: Aladèrn mascle, Alaverd, Auret, Daradèu, Olivastre, Oulivastre, Pichòt daradèl. Castellà : Labiérnago blanco. Olivillo. Picadera. Layerna. Èuscara: Gartxu hostoestu. Portuguès: Aderno-de-folhos-estreitas. Lentisco bastardo. Italià: Ilatro sottile. Francès: Alavert, Alavert à feuilles étroites, Filaire à feuilles étroites. Anglès: Narrow-leaved phillyrea. Alemany: Schmalblättrige Steinlinde.

Les flors apareixen en petits raïms axil·lars

SINÒNIMS: Olea angustifolia (L.) Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Rhamno-Quercion cocciferae. Coscollars, pinars. Fins els 800 metres d’altitud. Aquest del camí de la Salaella Llarga (Vallada)

Arbust molt ramificat

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust molt ramificat, amb branques d’escorça grisenca, erectes, que poden arribar als 3 metres d’alçada

Les fulles són com les de l'olivera

Fulles semblants a les fulles d’olivera: peciolades, oposades, estretes i allargades en forma de punta de llança, amb el marge enter i amb 4-6 parells de nervis secundaris poc visibles. Són esclerofil·les, és a dir que són fulles perennes, dures i coriàcies, ben adaptades a la sequedat.

Flors molt petites, amb dos estams

Flors en petits raïms axil·lars. Poden ser hermafrodites o unisexuals. Tetràmeres. Calze amb quatre lòbuls. 

Corol·la rotàcia amb el tub molt curt, petita, verdosa, amb quatre lòbuls més llargs que el tub. Dos estams. Ovari súper i estigma bilobat. Floreix durant la primavera, entre els mesos de març, abril i maig.

El fruit és una drupa semblant una petita oliva

Fruit en drupa ovoide, apiculada, de color negrós i 3-5 mm de diàmetre. Tot i que sembla una oliva petita, no és comestible pels humans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és polígama, és a dir, que presenta flors hermafrodites i unisexuals, ja siga sobre un mateix individu o sobre individus diferents.

USOS I PROPIETATS: Els fruits, l’escorça i les fulles tenen propietats astringents i és un bon antisèptic bucal aplicat en col·lutoris i gargarismes. També s'apliquen sobre les ferides per curar-les.

És una bona planta mel·lífera pel nèctar que produeixen les seues flors, que és molt apreciat per les abelles.

Emprada en jardineria xeròfita mediterrània perquè és poc exigent respecte al sòl, resisteix bé la sequera, és poc sensible a plagues i s’adapta bé a les podes.

La seva fusta, compacta i molt calòrica, era apreciada per a fer foc, sobretot pels terrissaires per coure les terrisses.

Els adobadors de pells han aprofitat els tanins de la fusta per adobar cuirs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Phillyrea esdevé del grec “philyra”, veu composta de “philos”, que significa amic, i de “hyron”que designa un rusc o eixam d’abelles, segurament per ser una planta mel·lífera. Aquest terme, “philyra”, l’utilitzà Dioscòrides per referir-se a plantes del gènere Tilia i, més tard, Teofrast va emprar el mateix terme per designar una espècie del gènere Phillyrea.

L’epítet específic angustifolia deriva del llatí "angustus" que significa estret, prim; i "folium" que significa fulla; és a dir: de fulla estreta. 

Família Oleaceae

Jasminum fruticans L.

NOMS: Gesmil groc. Gessamí groc. Llessamí groc. Occità: Escarilhas, Escaviho, Geneston, Gensemil. Castellà: Jazmín amarillo. Jazmín de monte. Jazmín silvestre. Aceiteras. Jazminorro. Gallego: Xasmineiro. Xasmín amarelo. Basc: Jasmina. Portuguès: Jasmineiro do monte. Escobajo. Italià: Gelsomino giallo. Francès: Jasmin jaune. Jasmin d'été. Anglès: Yellow Jasmine. Wild Jasmine. Alemany: Strauchiger Jasmin. Sommer-Jasmin. Neerlandès: Zomerjasmijn. Grec: Γιασεμί θαμνώδες 

Corol·la en tub llarg acabat en 5-6 lòbuls

SINÒNIMS: Jasminum syriacum Boiss. & Gaill. in Boiss.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània septentrional

HÀBITAT: Rhamno-Quercion. Asparago-Jasminetum fruticantis. Escletxes de penyals, coscollars, marges de cvarrascars. Entre 100 i 1600 metres d’altitud.

Abust perenne amb llargues tiges quadranguars

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons les formes vitals de Raunkjaer són les plantes amb les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i a menys de 2 m d'alçada.  

DESCRIPCIÓ:  Arbust perenne de tija quadrangular entre un i tres metres de llargària

Fulles trifoliades i alternes

Fulles alternes, trifoliades, amb els folíols oblongs lanceolats i el central amb peciòlul.

Inflorescències en cimes de 1-5 flors grogues

Flors en inflorescències en cimes de 1-5 flors grogues i hermafrodites, de 1-2 cm de diàmetre. Calze campanulat molt petit amb 4-9 segments linears. Corol·la amb un tub llarg i prim acabat en 5-6 lòbuls patents, oberts en estrella. Dos estams amb curt filament. Ovari súper amb un sol estil. Floreix des de l’abril fins a l’agost.

Fruit en baia globosa de color negre a la maturitat

Fruit en forma de baia globosa de color negre quan madura i són tòxics. La dispersió de les llavors és endozoòcora.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Dispersió endozoòcora, vol dir que els fruits o llavors són ingerides i evacuades per animals. Moltes plantes produeixen fruits o llavors carnoses, aquosos, nutritius, rics en aromes i de colors vistosos. La finalitat és l’atracció d’animals, que els devoren, passant les llavors al tracte digestiu de l’animal. Les llavors no sols resisteixen els sucs gàstrics, sinó que en general no aconsegueixen la plena capacitat de germinar si no experimenten els seus efectes. Quan els agents dispersors són les aus, parlem de dispersió ornitòcora.

USOS I PROPIETATS: Aquesta, com altres espècies d’aquest gènere, són utilitzades en jardineria.

SABIES QUE... el nom genèric Jasmium deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu.  

El nom específic fruticans, ve del llatí frutex, -icis, que significa arbust, brot, en al·lusió a que les tiges estan lignificades i són arbustives.

Els fruits són tòxics i poden produir rigidesa muscular, convulsions, etc.

Família Oleaceae