Ophrys lutea Cav.

NOMS: Abelletes grogues. Abellera groga. Mosques grogues. Castellà: Abejera amarilla. Flor de abeja amarilla. Ofris amarilla. Portuguès: Erva-vespa. Francès: Ophrys jaune. Italià: Ofride gialla. Anglès: Yellow Bee-orchid. Alemany: Gelbe Ragwurz.

Ophrys lutea

SINÒNIMS: Arachnites luteus (Cav.) Tod.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Creix als prats secs, camps abandonats, coscollars i clarianes de pinars, sobre sòl calcari. Fins els 700 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Primer surten les fulles apegades al terra i d’entre mig surt la tija erecta que sosté les flors, de 10-30 cm d’alçada. Baix terra fa dos tubercles ovoides.

Fulles 3-5 en roseta basal ovades, amb el marge ondulat i els nervis linears. Les caulinars menors, lanceolades i abraçades a la tija.

Ophrys lutea

Flors en inflorescència en espiga laxa de 2-6 flors; bràctees lanceolades, membranoses, de color verd; tres tèpals externs còncaus, de color verd groguenc i el marge revolut; i els 2 interns linears o estretament lanceolats; el label és el tercer tèpal intern, de 9-18 mm, trilobat, papil·lós i glabre, la part central (espèculum) rogenca amb dues taques centrals blavenques i un marge ample, de 2-3 mm, de color groc viu que la caracteritza. Androceu amb un sol estam. Gineceu d’ovari ínfer amb l’estil, soldat a l’estam formant un ginostem cilíndric, acabat en dos estigmes. Floreix a la primavera

Fruit en càpsula amb ombroses llavors molt petites.

Ophrys lutea

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors atreuen els insectes pol·linitzadors mascles, imitant la forma de la femella com reclam de tipus sexual, que transporten els pol·linis de flor en flor. El label també imita el color i l’olor de la femella per provocar una pseudocòpula durant la qual els pol·linis s’adhereixen al cos del mascle i les durà a altres flors amb les que intentarà copular.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys  deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella, per la vellositat del label. Ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. L’epítet específic lutea ve del llatí "luteus" groc, de color groc, en referència al color groc del marge del label.

Aquesta espècie es troba present al Catàleg Balear d'Espècies Vegetals Amenaçades.

Ophrys lutea va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles (Cav.) i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 2: 46, t. 160. 1793.

Família Orchidaceae

Limodorum abortivum (L) Sw.

NOMS: Clavell. Clavell violaci. Ramell d’ombra. Limodor abortiu. Castellà: Limodoro violeta. Mayos. Planta hambrienta. Francès: Limodore à feuilles avortées. Limodore sans feuilles. Italià: Fiammore. Fior di legno. Anglès: Violet Limodore. Alemany: Bart Dingel. Violetter Dingel. Neerlandès: Paarse Asperge-orchis. Grec: Λιμόδωρο το εκτρωτικό.

SINÒNIMS: Orchis abortiva L. (Basiònim); Neottia abortiva (L.) Clairv.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Quercetea ilicis. Creix en pinars, alzinars i coscollars ombrívols. Fins els 1300 metres d’altitud

Tija simple i erecta

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: És una herba que surt d’un rizoma horitzontal amb una tija erecta, simple i cilíndrica que pot arribar a més de 40 cm d’alçada.

Flors amb bràctea membranàcia

Fulles embeinadores disposades de manera helicoïdal, amb el limbe esquamiforme lanceolat.

Flor amb gran esperó

Flors en raïm terminal amb bràctea membranàcia no embeinadora. Flors amb pedicel. Calze amb sèpals oval-lanceolats de color violaci. Pètals laterals de linears a lanceolats i acuminats d’un color violaci; label articulat; hipoquil còncau amb dos lòbuls basals laterals; epiquil  canaliculat; esperó gran (10-25 mm) recte o corbat. Ginostem amb dos estaminodis laterals laminars; estigma obovat; antera semiovoidea inserta a la cara dorsal del ginostem, amb pol·linis grocs. Ovari ínfer d’1-2 cm verd o violaci. Floreix a la primavera, entre abril i juny

Fruit en càpsula oblonga

Fruit en càpsula erecta i oblonga, amb sis costelles, que conté llavors planes i reticulades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: imodorum abortivum és una espècie d'orquídia curiosa, perquè és micòtrofa, es a dir, viu associada a fongs endomicorrícics per nodrir-se. És per açò que no té clorofil·la i no és verda sinó que la planta té coloracions violàcies. I per això només es pot trobar la inflorescència, perquè la part vegetativa no necessita llum i viu soterrada. A la primavera, quan floreix, emet a l'exterior una tija bastant robusta coberta de bràctees embeinadores amb les flors a la part superior.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Limodorum deriva del grec “haima, -atos” sang, i “dôron, -ou” regal, present. Teofrast va nomenar “haimodoron” a una planta que “matava” altres plantes com el comí, segurament un Orobanche de coloració rogenca. El nom específic abortivum és un epítet llatí que significa avortat, incomplet, en referència a les fulles que semblen inacabades. 

Aquesta espècie va ser descrita primerament per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 943. 1753. (1 May 1753) com Orchis abortiva. Amb el nom actualment acceptat de Limodorum abortivum va ser publicat per Olof Swartz (Sw.) en Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, ser. 2 6: 80. 1799.

Família Orchidaceae

Ophrys scolopax Cav.

NOMS: Abellera becada. Abelles. Mosques. Castellà: Orquídea becada. Abejita. Flor de la araña. Portuguès: Flor dos passarinhos. Francès: Ophrys bécasse. Italià: Ofride cornuta. Anglès: Woodcock Orchid. Alemany: Schnepfen-Ragwurz. Neerlandès: Sniporchis.

Flors en espiga laxa

SINÒNIMS: Ophrys arachnites var. scolopax (Cav.) Fiori & Paol.; Ophrys fuciflora subsp. scolopax (Cav.) H.Sund.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Label amb dibuix molt variable

HÀBITAT: Rosmarinetalia. És una planta calcícola que creix als marges, brolles i prats secs, fins els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

La bràctea ultrapassa l'ovari

DESCRIPCIÓ: Herba erecta d’entre 15 i 40 cm d’alçada amb dues tuberositat de forma ovoide que surten del coll de la tija.

Fulles lanceolades

Fulles lanceolades en roseta basal i alguna fulla caulinar que embeina la tija

Flor d'Ophrys scolopax

Flors en espiga laxa amb bràctees lanceolades que ultrapassen l’ovari. Flors zigomorfes, hermafrodites, amb tres tèpals externs de color rosa clar amb un nervi medial verd, i els tèpals interns de color rosa més fort que els externs. El label és trilobat, convex, amb el marge fortament revolut, de color púrpura brunenc amb un dibuix irregular i molt variable, i apèndix apical verdós; els lòbuls laterals són gibosos, molt prominents i peluts per fora. Androceu amb un sol estam amb el pol·len agrupat als pol·linis. Gineceu d’ovari ínfer amb l’estil soldat a l’estam formant un ginostem, i dos estigmes fèrtils. Floreix d’abril a juliol

El ginostem sembla el cap d'una becada

Fruit en forma de càpsula allargada amb nombrosíssimes llavors (unes 12.000 llavors per cada flor)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les orquídies són força originals i desenvolupen peces florals característiques, la més coneguda de les quals és el label, que imita l’abdomen de la femella d’un insecte pol·linitzador,  però hi ha altres menys vistoses com ara el ginostem. A les flors de les orquídies els estams i els estils són tots concrescents i junts constitueixen l’anomenat ginostem, dissenyat per que els pol·linis s’adherisquen al cap de l’insecte pol·linitzador i siguin transportades fins a l’estigma de la següent flor visitada per l’insecte.

Apèndix apical verdós

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella, per la vellositat del label. Ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. L’epítet específic scolopax ve del grec "scolopax" becada, polla bruna, de nom científic Scolopax rusticola, per la forma del ginostem que recorda el cap d’aquesta au.

Ophrys scolopax va ser descrita per Josep Antoni Cavanilles (Cav.) i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 2: 46, t. 161. 1793. 

Família Orchidaceae

Ophrys dianica M.R.Lowe & al.

Ophrys dianica

NOMS: Abellera fosca. Mosques negres. Castellà: Abejita.

SINÒNIMS: Ophrys lucentina P. Delforge;

Observcions: La majoria d’autors classifiquen Ophrys dianica com sinònim de Ophrys fusca subsp. fusca.

Label vorejat per una franja groga 

DISTRIBUCIÓ: Endemisme del territori Diànic del sud de València i nord d’Alacant

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Creix en pastures i matollars

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

Planta petita que no sobrepassa el pam d'alçada

DESCRIPCIÓ: És una petita orquídia terrestre amb una sola tija glabra i no ramificada, que surt d’un petit tubercle subterrani, que no sol sobrepassar el pam d’alçada. El que caracteritza i diferencia aquesta orquídia, dins del grup d’Ophrys fusca, és la menor alçada i el marge del label de color groc o verdós.

Fulles en roseta basal, només 1-2 fulles caulinars

Fulles en roseta basal, oblong-lanceolades, sèssils, i nervació paral·lela, i amb 1-2 fulles caulinars agudes, de color verd lluent i glabres.

Label amb vellositat de color marró obscur amb dues lúnules gris blavos

Flors de simetria zigomorfa, formades per sis tèpals, tres externs i tres interns. Els externs de color groc verdós, dos laterals i un superior que protegeix el ginostem. Dos dels interns són molt més petits que la resta mentre que el tercer està situat a la part inferior, el label, més aplanat que en altres del mateix grup, amb dos lòbuls laterals i el central més ample i emarginat, ornat amb vellositat marró fosc i dues lúnules d'un gris blavós brillant i tota la vora recorreguda per la línia groga distintiva. Androceu format per un sol estam concrescent amb l’estil i l’estigma, amb dos sacs pol·línics. Gineceu d’ovari ínfer. Floreix en març i abril.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula allargada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ginostem és l’estructura bàsica dels verticils fèrtils de les orquídies. És el resultat de la soldadura de l’estil amb el filament dels estams. En aquest òrgan hi ha el pol·len formant una massa compacta als sacs pol·línics, situats de manera que els pol·linitzadors se’ls enduran sencers i els dipositaran a prop de la cavitat estigmàtica d’un altra flor.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. El nom específic dianica és un epítet geogràfic que fa referència al territori Diànic, limitat per la Font de la Figuera a l’oest, Cullera al nord, la línia de costa amb el Cap de la Nau i fins  Alacant a l’est i Elda al sud-oest.

Per atraure els insectes pol·linitzadors no tenen nèctar, sinó que el label imita l’abdomen de la femella i emet feromones de la femella en cel. El mascle copula amb la flor, el que s’anomena pseudocopulació, mentre els pol·linis s’adhereixen a l’insecte que els transportarà a una altra flor. Les orquídies estan altament especialitzades, de manera que cadascuna té el seu propi insecte pol·linitzador.

Les orquídies del gènere Ophrys viuen en simbiosi amb un fong, raó per la qual no poden ser trasplantades.

Família Orchidaceae

Ophrys apifera Huds.

NOMS: Abellera. Abelletes. Abella apífera. Beiera. Flor d'abella. Mosques d'ase. Castellà: Flor de la abeja. Abejera. Abejita. Occità: Abelha, Abiho, Flor d'abelha. Èuscara: Erle-lore. Larania. Portuguès: Abelheira. Abelha-flor. Erva-aranha. Italià: Ofride apifera. Ofride fior delle Api. Francès: Ophrys abeille. Anglès: Bee Orchid. Wasp Orchid. Alemany: Bienen Ragwurz. Neerlandès: Bijenorchis. Grec: Μελισσάκι. Οφρύς η μελισσοφόρος. Οφρύς η σφηκόμορφη

Tèpals roses o, més rarament, blancs

SINÒNIMS: Ophrys arachnites Mill.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Brachypodion phoenicoidis. Boscos, coscollars i llocs humits de preferència calcícola. Fins els 900metres d’altitud.

Entre 3 i 15 flors al llarg de la tija

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç de fins 40 cm d’alçada, glabra, amb una sola tija

Vegeu l'apèndix apical verdós al dors del label

Fulles en roseta basal, oblongues; 1-3 fulles caulinars

Label amb tres lòbuls, el central major

Flors al llarg de la tija, entre 3 i 10 flors de tèpals roses o, més rarament, blancs. El label té tres lòbuls, els laterals encarats cap avant i amb pèls sedosos; el central és major, de color bru obscur amb línies i taques de color marró clar, groc o blanc; apèndix apical verdós al dors. La flor està proveïda d’un connectiu llargament acuminat, que pren la forma d’un bec llarg i flexuós, i suporta els pol·linis. Floreix d’abril a juny.

Fruit en càpsula allargada

Fruit en càpsula allargada que pot tancar unes 12.000 llavors diminutes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta atrau els insectes produint l'olor de la femella en cel i la forma de la flor simula l'abdomen de la femella. El insecte copula amb la flor, les pol·línies s’adhereixen al insecte i les du a un altra flor on l’estigma rebrà el pol·len. De manera que la pol·linització ocorre durant la denominada pseudocopulació.

Ací podeu veure un pol·lini esperant el insecte pol·linitzador

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ophrys deriva del grec "ophrýs", que significa cella, per la vellositat del label. Aquest mot ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural” (23-79 d.C)

L’epítet específic apifera ve del llatí “apis”, abella, i “fero”, porta, és a dir, de flor que porta una abella, pel paregut del label amb l’abdomen d’una abella.  

La majoria de les orquídies del gènere Ophrys depenen d’un fong simbiont, pel que no poden ser trasplantades.

Família Orchidaceae

Neotinea maculata (Desf.) Stearn

NOMS: Caputxina tacada. Botonets de gos. Botons de ca. Portuguès: Satyriâo de flores densas. Italià: Satirione macchiato. Francès: Néotine, Orchis intact, Orchis maculé. Anglès: Dense-flowered orchid. Grec: Νεοτινέα η στικτή

Inflorescències en denses espigues cilíndriques

SINÒNIMS: Neotinea intacta (Link) Rchb. fil.;  Orchis intacta Link.;  Aceras densiflora Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània i Macaronèsica

HÀBITAT: Quercion ilicis.  Brolles i boscos clars. Entre els 300 i els 1100 metres d’altitud.

Herba erecta de poc més d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta, de fins 30 cm d’alçada, amb fulles que embeinen la tija fràgil i verdosa

Les fulles de la roseta bassal solen estar tacades

Fulles de la roseta bassal oblongues, normalment amb taques negres, i surten des dels nòduls subterranis; les caulinars més petites i embeinadores, creixen abraçades a la tija.

Flors amb label trilobat i el lòbul mitjà bífid

Flors  en inflorescència en una densa espiga cilíndrica amb bràctees lanceolades. Flors petites de color lleugerament rosat o verdós (rarament blanques) amb tèpals superiors connivents en casc; label trilobat amb el lòbul mitjà bífid i un petit esperó de 1-2 mm. Floreix de març a juny

Fruit en càpsula amb tres obertures longitudinals

Fruit en càpsula amb tres costelles i tres obertures longitudinals per on surten les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els tubercles són rels engruixides carregades de nutrients, que actuen com òrgans de reserva per passar el període desfavorable sota terra i, amb l’arribada del bon temps, generen tiges aèries.

Espiga

USOS I PROPIETATS: La farina dels tubercles de la caputxina tacada és molt nutritiva i rica en mucílag. S’empra en dietes especials per a xiquets convalescents i per suavitzar la irritació del canal gastrointestinal. Amb ella s’elabora el popular “salep”, la beguda calenta típica de Turquia.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Neotinea està dedicat al botànic italià Vincenzo Tineo (1791-1856) que va ser, durant més de quaranta anys, director del Jardí Botànic de Palerm.

L’epítet específic maculata deriva del llatí “macula” que vol dir taca, tacat, per les taques negres que sovint apareixen a les fulles. 

Neotinea maculata va ser descrita per William Thomas Stearn i publicada en Annales Musei Goulandris 2: 79. 1975.

Família Orchidaceae