Oxalis debilis Kunth

NOMS: Agrella. Pa de cucut corymbós. Trevol bord. Vergonyoses. Herba de jardí. Pa-amb-vi. Trèvol de jardí. Violins. Castellà: Vinagrillo. Trebol. Gallego: Herba da fame. Portuguès: Azedinha. Azedinha-de-sapo. Francès: Oxalis en corymbe. Oxalide chétive. Anglès: World-wide wood-sorrel. Pink Woodsorrel. Large-flowered pink-sorrel.

SINÒNIMS: Sassia debilis (Kunth) Holub; Acetosella debilis (Kunth) Kuntze; Oxalis corymbosa DC.; Oxalis martiana Zucc.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie procedent d’Amèrica Central i del Sud:

HÀBITAT: Naturalitzada a camps i vegetació ruderal. Camps de conreu, vores de camins, voreres i llocs alterats.

FORMA VITAL: Geòfit bulbós: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba petita perenne, acaule, amb bulbs agrupats de color terrós clar, de poc més d’un pam d’alçada,

Fulles basals amb pecíol de 6-13 cm i tres folíols de color verd o verd groguenc de lòbuls arrodonits, profundament emarginats i base cuneada, amb estípules; sovint puntejats amb cristalls

Flors en inflorescències en cims irregulars amb llarg peduncle (7-18 cm) i pedicels de 10-30 mm; calze amb 5 sèpals lanceolats amb àpex maculat amb dues taques ataronjades i ciliats; corol·la de 5 pètals obovats de 10-13 mm de llarg, rosats amb els nervis marcats de violeta; androceu amb 10 estams; gineceu d’ovari ovoide, súper, amb estils glabrescents d’estigma capitat. Floreix entre abril i octubre

Fruit en càpsula oblonga de 15-18 mm de llarg amb llavors ovoides amb costelles longitudinals i crestes transversals. A la Península Ibèrica la planta no pareix que fructifiqui, per tant, la reproducció, al nostre territori és exclusivament vegetatiu, mitjançant els bulbets. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles presenten moviments nictinàstics, és a dir, que els folíols s’estenen o es pleguen segons les condicions mediambientals, com ara la intensitat de la llum, la disponibilitat d’aigua o la velocitat del vent.

USOS I PROPIETATS: Les flors, fulles i arrels són comestibles, tot i que la planta només s'ha de consumir en petites quantitats perquè conté àcid oxàlic que pot causar deficiència de calci si es menja en quantitats més grans.

D’escàs valor ornamental, introduïda de manera involuntària amb el substrat en jardins i testos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Oxalis procedeix del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg. 

L’epítet específic debilis deriva del llatí “debilitatus” debilis, feble, fràgil, inconsistent

Oxalis debilis va ser descrita per Karl Sigismund Kunth, i publicada a Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 5: 236. 1821[1822].

Família Oxalidaceae

Oxalis tetraphylla Cav.

NOMS: Agret vermell. Oxalis de quatre fulles. Trèvol de quatre fulles. Castellà: Oxalis de cuatro hojas. Cruz de Hierro. Trebol de cuatro hojas. Portuguès: Trevo-das-quatro-folhas. Francès: Oxalide à quatre folioles. Oxalis à quatre folioles.  Anglès: Iron Cross. Four-leaf sorrel. Four-leaved Pink-sorrel. Lucky Clover. Alemany: Glücksklee. Vierblättriger Sauerklee. Sauerkleerübe. Neerlandès: Zuringklaver

SINÒNIMS: Acetosella tetraphylla (Cav.) Kuntze; Ionoxalis tetraphylla (Cav.) Rose; Sassia tetraphylla (Cav.) Holub; Oxalis deppei Lodd.  

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie procedeix de Mèxic i Amèrica Central al voltant del Golf de Mèxic.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, bulbosa, que pot créixer fins el 40 cm d’alçada, sortint d’un bulb globós o ovoide format per la tija reduïda, les escates i les estípules connates als pecíols.

Fulles amb un llarg pecíol de 5-30 cm, dividides en quatre folíols cordats, més o menys triangulars, amb la base tacada de color vermell obscur

Flors hermafrodites i de simetria radial, apareixen, durant la primavera i estiu, umbel·lades a l’àpex d’un llarg peduncle de fins 40 cm; calze format per cinc sèpals verds estretament ovats amb el marge hialí; corol·la campanulada formada per cinc pètals imbricats amb la base de color verd groguenc i la resta d’un bonic color rosat o vermell. Androceu monadelf amb 10 estams en dos verticils, amb els cinc externs més curts que els interns, i antera groga; Gineceu d’ovari súper amb cinc carpels, cinc estils lliures i estigma capitat i papil·lós. Floreix a la primavera i estiu. Hi ha una varietat ‘Alba’ amb flors blanques.

Fruit en càpsula cilíndrica amb cinc lòculs, glabra amb llavors ovoides.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És característic en aquest gènere que presenti moviment nictinastic, mitjançant els quals els folíols es pleguen o despleguen segons les condicions mediambientals, tals com la intensitat de la llum, la velocitat del vent o la disponibilitat d’aigua

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria però no són plantes de interior sinó que gaudeixen del sol i l’aire lliure. Els bulbs sota el terra poden suportar hiverns molt freds i brotar a la primavera. Gaudeix de sòls de textura lleugera i ben drenats perquè no suporten l’excés d’aigua però, al mateix temps, els subtils escaps i pecíols decauran si falta humitat al sòl. Per aconseguir floracions espectaculars cal que siguen ubicades a ple sol però protegint lleugerament durant les hores centrals del dia en el nostre clima mediterrani. Els bulbs es multipliquen i s’extrauen a la tardor per plantar a principis de la primavera els petits bulbs. No té gaire plagues ni malalties, doncs el principal enemic és l’entollament d’aigua, que podreix els bulbs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Oxalis procedeix del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg. L’epítet específic tetraphylla deriva del grec “τετρα tetra" quatre, i "φύλλα phylla" fulla, és a dir, de quatre fulles

De vegades es confon amb el trèvol de quatre fulles però no és un vertader trèvol. Els vertaders trèvols que de vegades apareixen amb quatre folíols, i són els de la sort perquè és molt estrany trobar-ne, pertanyen al trèvol blanc (Trifolium repens)

L’espècie va ser introduïda, com ornamental, en Anglaterra a l’any 1837, i des d’aleshores s’ha expandit el seu ús com a planta de jardí per la resta d’Europa.

Oxalis tetraphylla va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 3: 19–20, pl. 237. 1794. El holotip està arxivat avui a Madrid . Va ser dut per l'expedició dirigida per Alessandro Malaspina, entre 1789 i 1794, que va recórrer des de Terra del Foc fins a Alaska i en el Pacífic fins a Austràlia.

Ferdinand Deppe també va veure el trèvol afortunat a la seva expedició de 1824-1826 a Mèxic i el va portar a Anglaterra, on va ser descrit per Conrad Loddiges qui, en honor de Deppe, li va posar el nom de Oxalis Deppei, acceptat com sinònim.

Família Oxalidaceae

Oxalis pes-caprae L.

NOMS: Agrets. Agrítol. Fel i vinagre. Flor d’avellana. Vinagrella. Avellanetes. Agre. Magret, Magreta, Pa amb peixet, Pa de cucut.  Castellà: Agrios. Canario. Matacañas. Trebol de huerta. Dormilones. Trevina. Gallego: : alegría, flor do sono, pan d'o cuco, trebo acedo, vinagreta. Port. : azedinha, erva canária, erva pata, trevilho, trevo azedo. Italià: Acetosella gialla. Francés: Oxalide des Bermudes. Oxalide pied-de-chèvre. Anglés: Bermuda Buttercup. Cape cowslip, Cape sorrel, Sour grass, Soursob, Yellow sorrel.  Alemany: Ziegenfuß-Sauerklee. Holandés: knikkende klaverzuring

Inflorescència d'agret en cima umbel·liforme

SINÒNIMS: Oxalis cernua Thunb; Acetosella cernua (Thunb.) Kuntze; Oxalis pes-caprae fo. pleniflora (Lowe) Sunding

DISTRIBUCIÓ: Originària d’ Àfrica meridional: Províncies del Cap, Namíbia. Introduïda a la Mediterrània meridional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, vores de camins i zones humides. És d’origen sud-africà i ha colonitzat els camps de conreu i fins i tot se la troba dins de les comunitats naturals. Fins els 500 metres d’altitud. 

S’estén amb facilitat formant una estora atapeïda

FORMA VITAL: Geòfit: és una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ: Herba ruderal perenne, geòfit bulbós/rizomatós, de fins 30 cm d’alçada, sense tija, amb arrel carnosa, blanca que produeix petits bulbs i d’on surten directament les fulles i les tiges florals. Brota abundantment i s’estén amb facilitat per la multiplicació dels bulbs.

Fulles amb tres folíols en forma de cor

Fulles palmaticompostes amb 3 folíols amb l’àpex profundament emarginat, donant-li forma de cor, i petites taques fosques, al final d’un llarg pecíol (de vora 20 cm) amb estípules, al final del qual hi ha el pulvínul, en el punt d’inserció amb els folíols, que és el responsable dels moviments nictinàstics.

Els cinc pètals donen a la corol·la forma d'embut

La flor té deu estams. Cinc més curts que els altres cinc

Flors en cima umbel·liforme al final d’un llarg peduncle de fins un pam. Flors hermafrodites amb cinc peces per verticil (pentàmeres). Calze amb cinc sèpals lanceolats  lliures. Corol·la amb cinc pètals grocs que formen un embut de 2-3 cm de diàmetre. Deu estams, cinc més curts que els altres cinc. Ovari súper amb cinc estils lliures, més curts que els estams, amb estigma capitat. Floració hivernal,  de setembre a maig.

Fruit en càpsula pubescent

Fruit en càpsula amb pèls curts i suaus (pubescent)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles i les flors són sensibles a la llum. Els folíols estan plegats o estesos segons la intensitat de la llum, pel matí s’obrin i per la nit es pleguen, i el mateix passa amb la corol·la que s’obri o es tanca segons les condicions mediambientals. Aquest fenomen rep  el nom de moviments nictinàstics.

USOS I PROPIETATS: La majoria d'espècies d'Oxalis, especialment O. corniculata i O. pes-caprae, són tòxiques tant per al bestiar com per a les persones, ja que contenen àcid oxàlic que pot causar una sobtada disminució del calci que provoca tremolors i debilitat muscular. Amés a més aquest àcid pot produir càlculs renals.

L’àcid oxàlic s'empra en tintoreria i com a revelador de fotografies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Oxalis ve del grec oxýs, -eîa, que significa agut, penetrant, agre, àcid, pel gust àcid de la planta. L’epítet específic pes-caprae ve del llatí “pes”, que significa peu, i “caprae” que significa cabra, és a dir, peu de cabra, en al·lusió a la forma de les fulles que semblen la petjada d'una cabra

La majoria d'espècies d'Oxalis són tòxiques per al bestiar ja que contenen àcid oxàlic. Aquest àcid pot produir càlculs renals.

Oxalispes-caprae L. var. Pleniflora Lowe

Existeix una varietat amb una flor d’aspecte completament diferent, tant que Richard Thomas Lowe, la va descriure amb el nom de Oxalis cernua var. pleniflora, i Per Sunding, la va publicar a Cuadernos de Botánica Canaria 13: 17. 1971. com Oxalis pes-caprae fo. pleniflora (Lowe) Sunding.

És considerada una mala herba i és molt difícil d’eradicar doncs, els bulbs crien molts petits bulbs a una fondària considerable. Ha estat inclosa al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, regulat pel Reial Decret 630/2013, de 2 d'agost, i està prohibida a Espanya la seva introducció al medi natural, possessió, transport, trànsit i comerç

Oxalis pes-caprae va ser descrita per Carles Linné  publicada a  Species Plantarum 1: 434. 1753.

Família Oxalidaceae

Oxalis corniculata L.

NOMS: Agrella, Pa de cucut, Al·leluia, Lújula. Castellà: Acederilla, Acetosa, Aleluya, Pan de cuco, Farfala, Vinagrera. Gallego: Azedinha. Èuscara: Mingotsa. Portuguès: Erva-azeda-de-folha-pequena, Tres-coracoes. Francès : Oxalis cornicule, Oxalide corniculée. Anglès: Yellow sorrel, Creeping oxalis, Creeping wood-sorrel. Alemany: Gehörnter Sauerklee, Horn-Sauerklee. Italià: Acetosella dei campi. Carpingna, Ossalide gialla. Neerlandès: Gehoornde Klaverzuring. Grec: Μοσχόφυλλο. Ξυνοτρίφυλλο το κερατοφόρο.

Flor d'Oxalis corniculata

SINÒNIMS: Acetosella corniculata (L.) Kuntze; Xanthoxalis corniculata (L.) Small; Oxys corniculata (L.) Scop.;   Oxalis norlindiana R.Knuth;   Oxalis radicosa A.Rich.

DISTRIBUCIÓ:  Originària d’Àsia: Xina, Japó, Índia, Vietnam i Filipines. Actualment de distribució Holàrtica: Imperi biogeogràfic que s’estén per damunt del Tròpic de Càncer i cobreix el nord d’Amèrica, Europa, el nord d’Àfrica i la major part d’Àsia. 

HÀBITAT:  Ruderali-Secalietea. Planta de cultius i ruderal, en horts, marges de camins, parets, murs. Fins els 1600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit: les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm, tot i que de vegades es comporta com Teròfit, i és  capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita perenne o anual, reptant, pubescent, de poc més d’un pam d’alçada, de tiges ramificades i amb estolons als nusos, per on arrelen.

Fulles amb tres folíols acorats.

Fulles alternes, amb un pecíol llarg, dues petites estípules, les fulles dividides en tres folíols en forma de cor (obcordats), amb el marge ciliat. Algunes varietats tenen fulles verdes, mentre altres, com Oxalis corniculata var. atropurpurea, les tenen morades.

Flor d'agrella

Flors en inflorescència en forma d’umbel·la de poques flors i amb llarg peduncle. Flors hermafrodites, pentàmeres. Calze de cinc sèpals lliures i lanceolats. Corol·la amb cinc pètals grocs, entre 4 i 7 mm amb taques ataronjades cap a la base. Androceu de 10 estams monadelfs. Gineceu d’ovari súper amb cinc estils i estigmes capitats. Pot florir tot l’any

 

Càpsula en forma de banya

Fruits característics en càpsula allargada de secció pentagonal i dehiscent, amb llavors que surten projectades amb força.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els folíols s’estenen o es pleguen segons la intensitat de la llum. Aquest efecte s’anomena “fotonàstia” i és més comú en les flors, que s’obrin de dia i es tanquen per la nit, o a l’inrevés. A més a més sovint tenen heterostília, és a dir, que dins de la mateixa espècie hi ha individus diferents per la posició dels estils i dels estams, amb la finalitat de dificultar l’autopol·linització.

USOS I PROPIETATS: Astringent, depurativa i diürètica. Està contraindicada en casos de gota.

Les fulles es poden menjar. Tenen un sabor agret agradable, per l’oxalat de potassi que conté, però no és aconsellable consumir-ne molt perquè l’oxalat pot ser tòxic, tant per als humans com per al bestiar. Pot atacar el cor, el sistema nerviós, els ronyons, etc.

Aquest àcid s'empra en tintoreria i, quan les fotografies es revelaven al laboratori,  com a revelador de fotografies.

D'escàs valor ornamental, però com que són plantes de fàcil cultiu i creixement ràpid, s'empren en testos penjants, en jardineres per a patis i terrasses i en jardins com a cobridores. En Argentina el consideren útil per conservar la humitat de la terra i el deixen que cobreixi el sòl sense combatre’l. En Argentina el consideren útil per conservar la humitat de la terra i el deixen que cobreixi el sòl sense combatre’l.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Oxalis procedeix del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg.

L’epítet específic, corniculata,  ve del llatí "corniculus" diminutiu de "cornus" que significa banya, és a dir, petita banya, en referència a la forma dels fruits.

Oxalis corniculata va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 435. 1753.

Família Oxalidaceae