Eschscholzia californica Cham.

NOMS: Rosella de Califòrnia. Escòlzia. Flor de califòrnia. Castellà: Amapola amarilla. Amapola de California. Dedal de oro. Fernandos. Portuguès: Papoila da Califórnia. Papoila da jardim. Francès: Pavot de Californie. Italià: Escolzia californica. Eschscholzia. Papavero della California. Anglès: Californica-poppy. Gold Poppy. Alemany: Eschscholtzie. Kalifornischer Mohn. Kappenmohn. Schlafmützchen. Goldmohn. Neerlandès: Slaapmutsje. Grec: Εσχόλτζια καλιφόρνιας. Xinès: hua ling cao.

SINÒNIMS: Chryseis californica (Cham.) Lindl.; Omonoia californica (Cham.) Raf.;

DISTRIBUCIÓ: procedent de Nord-Amèrica, concretament de Califòrnia i Mèxic

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i de vegades subespontània a camps de conreu, vores de camins i llocs alterats.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual, amb tiges de fins 65 cm d’alçada, moltes branques dicotòmiques, glauca

Fulles basals peciolades, molt dividides, 3-pinnatisectes o 3-pinnatipartides, amb segments linears amb tres lòbuls terminals i un llarg pecíol,; les fulles caulinars son progressivament més petites i menys peciolades, totes de color verd glauc

Flors solitàries terminals de color taronja, de 2-4 cm de diàmetre, amb llarg pedicel (5-15 cm). Receptacle còncau, en forma d’embut o tubular amb marge ondulat i reflex. Calze ovoide format per quatre sèpals soldats formant un capell. Corol·la amb quatre pètals ovats, crenats, de color taronja o grocs, sovint amb una taca obscura a la base. Androceu amb nombrosos estams, més de 40, amb filaments inflats a la base i anteres linears ataronjades. Gineceu d’ovari súper llarg i estret amb un sol estil curt i quatre estigmes de llargària diferent. Floreix de maig fins l’octubre.

Fruit en càpsula allargada de fins vuit centímetres amb llavors esfèriques d’1 mm de diàmetre i reticulades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Entre les espècies exòtiques n’apareixen algunes de perilloses i molt agressives que ací no exhibeixen, ara per ara, una capacitat expansiva destacable i no generen pertorbacions importants o tenen una incidència molt localitzada. Tot i això cal estar molt alerta amb aquestes espècies, perquè qualsevol modificació de les condicions ambientals per causes naturals, com les relacionades amb el canvi global, o per actuacions antròpiques, com l’abandonament dels usos tradicionals dels territoris, poden despertar tota la seua virulència expansiva. Exemples d’aquest risc potencial són la grama (Stenotaphrum secundatum) o esta rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica), entre moltes altres.

USOS I PROPIETATS: La rosella de Califòrnia s'utilitza sovint en barreja de flors silvestres. Les flors es tanquen a la nit i s'obren quan el sol els toca cada matí, obrint els pètals sedosos que semblen fràgils, però, com sovint passa amb la família de la rosella, duren i aguanten sorprenentment bé, fins i tot en condicions de pluja i vent. Tolerant a la sequera. Prefereix sòls secs, arenosos i nitrificats amb bon drenatge. Requereix exposició a ple sol per oferir la millor floració. Multiplicació: Plantar les llavors, sense tractament previ, a la tardor o a la primavera, directament on es desitgen les roselles, ja que no es trasplanten bé. La germinació és ràpida.

Hi ha nombrosos conreessis amb una ampla gama de colors, com per exemple: ‘Appleblossom Bush’ amb flors rosa amb ratlles vermelles; 'Apricot Chiffon' groc rosat amb rosa i taronja; 'Dali' vermell; 'Rose Chiffon' rosa i blanc.

A causa de la seva bellesa i facilitat de creixement, aquesta planta s’ha naturalitzat a moltes parts del món, com per exemple a les Illes Canàries, tornant-se invasora d’espais naturals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Eschscholzia és en honor del naturalista estonià Johann Friedrich Gustav von Eschscholtz (1793 - 1831). Entre 1815 i 1818 va exercir de metge a la nau russa Rurick en una expedició en la que va coincidir amb el botànic Adelbert von Chamisso. Es van fer amics íntims pel que el botànic va denominar la rosella de Califòrnia amb el seu nom.

El nom específic californica és un epítet geogràfic que indica el seu origen a l’estat de Califòrnia, un dels Estats Units d’Amèrica.

Actualment és cultivada amb fins comercials a Europa Central i sud de França per les seves propietats ansiolítiques, sedants, inductores del son, lleugerament analgèsiques i antiespasmòdiques.

Aquesta planta va ser adoptada com a símbol de l'estat nord-americà de Califòrnia, però abans ja s’emprava tradicionalment pels natius i pobladors rurals com analgèsica i sedant.

Eschscholzia californica va ser descrita per Ludolf Karl Adelbert von Chamisso (Cham.) i publicada en Horae Physicae Berolinenses 74–75, pl. 15. 1820.

Família Papaveraceae

Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC.

NOMS: Herba freixurera. Oreja de ratón. Sarcocapne. Castellà: Zapatitos de la virgen. Hierba de la Lucia. Francès: Fumeterre à neuf folioles. Anglès: Nine-leaved Sarcocapnos. Alemany: Neunblättriger Dicksporn.

Mateta de Sarcocapnos enneaphylla

SINÒNIMS: Fumaria enneaphylla L.; Sarcocapnos saetabensis Mateo & Figuerola; Corydalis enneaphylla (L.) DC.        

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Creix a les fissures de les parets verticals i roques calcàries. Aquests exemplars de les parets del castell de Montesa.

Sarcocapnos enneaphylla amb tiges lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne amb tiges lignificades a la base que no sobrepassen els pam, ramificades, intricades i glabres.  

Fulla biternaticomposta de Sarcocapnos enneaphylla

Fulles un xic suculentes, peciolades, dues vegades dividides de tres en tres (ternades) és a dir, biternaticompostes, amb segments ovato-cordiformes, sovint apiculats, de color verd glauc.

Vista lateral de flors de Sarcocapnos enneaphylla

Flors en inflorescències en corimbe, zigomorfes, hermafrodites, llargament pedunculades, amb forma que recorda les fumàries, de color blanc o rosat, d’1 cm aproximadament. El calze està format per dos sèpals petaloides i caducs. La corol·la està formada per quatre pètals oposats per parelles; el superior alat a l’extrem i amb un petit esperó basal; l’inferior lliure amb ales laterals; els laterals estan a l’interior i units per la punta formant una cresta i dos ales laterals. Androceu amb sis estams units cada tres en un sol filament, és a dir, que de dos filaments surten les sis anteres, tres de cada filament. Gineceu amb ovari súper i estigma amb cresta ampla, asimètrica i semilunar. Floreix entre febrer i octubre

Pedicel·les acrescents de Sarcocapnos enneaphylla

Fruit en aqueni el·lipsoïdal, comprimit, amb tres costelles laterals i bec apical. Conté dues llavors

Aquenis de Sarcocapnos enneaphylla

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquesta espècie els pedicels fructíferes són acrescents per facilitar la geocàrpia. Geocàrpia és un procés de fructificació mitjançant el qual la flor, després de ser fertilitzada, produeix el fruit a l’interior del sòl o, com en aquest cas, a l’interior de les escletxes de la paret o roca. Aquest fen`men també es produeix, per exemple, en cacauets (Arachis hypogaea)

Esperó característic de Sarcocapnos enneaphylla 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular se li adjudiquen propietats semblants a les d'altres membres de la família Fumariàcies, com tònica, depurativa, diürètica i hipotensora.

Vista frontal de Sarcocapnos enneaphylla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sarcocapnos deriva del grec “σάρξ, σαρκός sárx, sarcόs” carn, i de “καπνός capnόs” que és com Dioscòrides nomena a la fumaria, probalement en referencia al color de les flors, d’un color rosa paregut a la carn. L’epítet específic enneaphylla ve del grec “ἐννἑἄ enneá” el número nou, i de “φύλλον phýllon” fulla, és a dir, amb nou fulles, perquè té tres folíols dividits en tres més.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 700. 1753. amb el nom de Fumaria enneaphylla. Amb el nom actualment acceptat de Sarcocapnos enneaphylla va ser publicat per Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Systema naturæ 2: 129 1821.

Família Papaveraceae

Papaver dubium L.

NOMS: Gallaret, Paramà, Quequerequec, Rosella, Rosella borda, Rosella dúbia, Rosella fina. Castellà: Ababol, Amapola, Amapola oblonga, Amapola silvestre, Rosillas. Èuscara: Mitxoleta. Portuguès: Papoula longa. Francès: Coquelicot douteux, Petit coquelicot. Italià: Papavero a clava. Anglès: Field poppy. Long-headed poppy. Blindeyes. Orange poppy. Alemany: Hügel-Mohn. Saat-Mohn. Neerlandès: Kleine Klaproos.

Flors solitàries amb llargs peduncles amb pèls aplicats

SINÒNIMS: Papaver obtusifolium Desf.; Papaver collinum Bogenh.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Secalietalia. Arvense o ruderal. Creix en conreus, guarets i vores de camins, fins els 1500 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes que contenen làtex que, de vegades, es fa groc al contacte amb l’aire. 

Fulles pinnatisectes o pinnatipartides

Fulles basals pinnatífides o pinnatisectes, amb segments ovals o lanceolats; les caulinars 2-pinnatífides o 2-pinnatisectes.

Estams filiformes amb anteres violàcies

Flors solitàries amb peduncles de pèls aplicats. Quatre pètals sense taca, rogencs, d’un roig pàl·lid, i no imbricats, d’1,5-3 cm. Androceu amb estams filiformes amb anteres violàcies.  Floreix de març fins l’agost.

Fruit en càpsula glabra

Fruit en càpsula glabra, ovoide-cilíndrica, d’altura doble que l’amplada; disc amb 3-10 radis, amb el marge sinuat.

Observacions: És un taxó molt polimorf amb subespècies que alguns autors donen la categoria d’espècie, com Papaver lecoqii Lamotte

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Totes les papaveràcies contenen alcaloides als seus teixits, especialment a l’espècie de més importància econòmica, el cascall (Papaver somniferum), el qual proporciona l’opi, extret del làtex que flueix de les seus càpsules tendres quan hom hi practica talls. En canvi les llavors madures proporcionen un oli alimentari exempt d’alcaloides.

Quatre pètals no imbricats

USOS I PROPIETATS: Els pètals s’han emprat en medicina popular perquè tenen propietats expectorants, pres en infusió, per alleugerar afeccions respiratòries, tos, grip, etc.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Papaver deriva del llatí “păpāvĕr, vĕris”, que és el nom per a referir-se a la rosella. Per alguns autors, procedeix de l'àrab "papámbele" i el sànscrit "papavara" que significa suc perniciós. L’epítet específic dubium ve del llatí “dubius, a, um” que significa dubtós, i fa referència a la dificultat d’identificació.

Papaver dubium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1196. 1753. 

Família Papaveraceae

Glaucium flavum Crantz

NOMS: Cascall de riera, Cascall marí, Rosella groga, Rosella marina. Cascall banyut. Glauci. Ciuró bord. Castellà : Adormidera marina, Almacharán de mar, Amapola marina, Glaucio. Gallego: Herba da tiña. Mapoula das praias. Èuscara: Ostamiña. Occità: Erbo dóu faiòu. Portugués: Papoula-das-praias. Dormideira-marinha. Francès: Glaucienne jaune, Pavot cornu, Pavot jaune des sables. Italià: Papavero cornuto. Papavero giallo delle sabbie. Anglès: Yellow horned-poppy. Beach Poppy. Alemany: Gelber Hornmohn. Neerlandès: Gele Hoornpapaver. Grec: Σερπιερίνα. Γιαλόπετρο.

Flors grans i solitàries

SINÒNIMS: Glaucium luteum Scop.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Glaucio-Cakilion. L’hàbitat més habitual són les platges i codolars dels rius a les terres litorals, però també les rambles de rius i barrancs de l’interior. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba robusta, erecta i ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba biennal erecta i ramificada, amb la tija glabrescent i robusta, de fins 90 cm d’alçada, amb làtex groguenc. El primer any fa una roseta de fulles esteses per terra.

Fulles pinnatipartides de color verd glauc

Fulles de color verd glauc molt lobulades, pinnatipartides, amb els lòbuls dentats irregularment i un xic carnoses. Les inferiors peciolades, que poden fer més d’un pam de longitud. Les caulinars són més menudes, cordiformes i amplexicaules, d’aspecte arrugat.

Corol·la amb quatre pètals grocs

Flors hermafrodites, pedunculades, solitàries amb quatre pètals grans (de 4 a 9 cm de diàmetre) de color groc. Dos sèpals verdosos, pilosos i caducs.  Corol·la amb quatre pètals obovats enfrontats dos a dos formant una creu. Androceu amb molts estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari súper, verd i papil·lós, estil curt i dos estigmes lamel·liformes acabats en una banya. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en càpsula siliqüiforme

Fruit en càpsula en forma de banya molt allargada, fins 30 cm, dehiscent per dues valves, amb nombroses llavors negres i reticulades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i pertànyer a la mateixa família, el fruit del Glaucium no es presenta en la forma típica de les roselles (càpsules que s’obrin per diversos porus situats sota mateix del disc estigmàtic) sinó en càpsules allargades, siliqüiformes, formades per un envà longitudinal i dues llargues valves que es desprenen per alliberar les granes.

Nombrosos estams grocs

USOS I PROPIETATS: Tot i ser una planta narcòtica i verinosa, rica en alcaloides, s'usava antigament per curar les pedres del fetge i l'àcid úric. Actualment el seu ús intern es considera perillós, si bé que es pot emprar el làtex externament, com a cataplasma, per fer desaparèixer les berrugues. L'aigua de bullir les arrels s'ha emprat popularment contra el dolor de ciàtica i alguns problemes de fetge.
En veterinària es fan servir cataplasmes de fulles picades per cicatritzar les úlceres.

                                                                  Roseta primer any

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Glaucium deriva del grec “glaukós” glauc, grisenc, que és el color de llurs fulles. El nom del glauci i del suc que s’extreia d’ell a l’antiga Grècia era “glaúkion”. El nom específic flavum és un epítet llatí que significa groc, pel color dels pètals.

Glaucium flavum va ser descrita per Heinrich J.N. Crantz i publicada en Stirpium Austriarum Fasciculus 2: 133. 1763.

Família Papaveraceae

Papaver lecoqii Lamotte

NOMS: Rosella dúbia. Castellà: Ababol. Amapola oblonga. Basc: Mitxoleta. Portuguès: Papoila longa. Italià: Papavero di Lecoq. Francès: Coquelicot de lecoq, Pavot de lecoq. Anglès: Yellow-juiced Poppy. Alemany: Lecoqs Mohn.

Flor de la varietat "albiflorum"

SINÒNIMS: Papaver dubium L. subsp. lecoqii (Lamotte) Syme;

Observacions: Com indica l’epítet específic dubium, aquesta espècie té una morfologia molt variable, el que fa dubtar a l’hora d’identificar-la. Les imatges que apareixen ací són de la varietat “albiflorum”.

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Tiges erectes amb làtex

HÀBITAT: Secalietalia cerealis.  Sembrats, guarets, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1500 metre d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba que pot arribar fins els 60 cm d’alçada, de tiges erectes amb làtex que es fa groc al contacte amb l’aire.

Fulles piinatisectes o pinnatipartides

Fulles bassals pinnatífides, amb segments lanceolats; les de la tija (caulinars) dos vegades pinnatisectes.

Flor amb quatre pètals

Flors sobre peduncles amb pèls rígids. Dos sèpals que cauen quan la flor s’obri. Pètals imbricats de color rosa molt pàl·lid amb venes vermelles i taca fosca a la base. Nombrosos estams filiformes amb antera groga. Ovari súper.

Càpsula coronada amb el disc estigmàtic

Fruit en càpsula glabra, cilíndrica, més de dues vegades més llarga que ampla; disc estigmàtic amb 3-10 estigmes radials.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les flors del gènere Papaver els estigmes es disposen, en el que seria “la tapa” de la càpsula, amb les zones receptives repartides en forma radial. És el que s’anomena disc estigmàtic.  

Nombrosos estams de antera groga

USOS I PROPIETATS: indicada en afeccions respiratòries, grip i tos.

SABIES QUE... el genèric Papaver és semblant a l'àrab "papámbele" i el sànscrit "papavara" que significa suc perniciós.

L’epítet específic lecoqii és en honor al botànica francès Henri Lecoq (1802-1871) director del Jardí Botànic i del Museu d'Història Natural de Clermont-Ferrand, i va contribuir a popularitzar la classificació de les plantes, els estudis descriptius del òrgans i les plantes usades com a farratge animal.

Família Papaveraceae