Reseda undata L.

NOMS: Capironat. Fraret. Castellà : Jopilo de zorra. Reseda. Gualdilla. Italià: Erba-ruchetta. Francès: Réséda blanc. Anglès: white mignonette. Alemany: weiße Resede. Neerlandès: Witte Reseda. Grec: Μεσαντρούλα. Ρεζεδά η λευκή.

Estams de llargària semblant als pètals

SINÒNIMS: Reseda gayana Lange.; Reseda alba (L.) ssp. gayana (Boiss.) Maire.; Reseda leucantha Hegelm.; Reseda undulata L.;

Observacions: Tres subespècies: Reseda undata ssp. undata; Reseda undata ssp. gayana; i Reseda undata ssp. leucantha; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibèrica)

Herba amb tiges erectes

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Erms, camps de conreu, llocs pasturats. Entre 150 i 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus  renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta anual que pot tindre una o varies tiges erectes de fins un metre d’alçada.  

Fulles bassals en roseta, pinnatipartides, amb els lòbuls ondulats

Fulles bassals en roseta profundament dividides en segments desiguals i sovint ondulats. Les fulles són alternes i gradualment menors al llarg de la tija.

Corol·la amb cinc pètals profundament dividits

Flors en inflorescència en raïm terminal allargat. Calze amb cinc sèpals persistents. Corol·la  amb cinc pètals blancs profundament dividits en tres lòbuls. 10-12 estams igual o més curts que els pètals.

Fruit en càpsula acabada en quatre dents

Fruit en càpsula sense pèls acabada en quatre dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En anglès, per referir-se a l'estudi dels vegetals, s’empra el terme Plant Biology, (la seva equivalència en català seria Biologia vegetal) reservant el terme Botany cada vegada més per a l'estudi de la diversitat i les adaptacions dels vegetals (Sistemàtica). Un sinònim relativament poc utilitzat de Botànica és Fitologia, de les arrels gregues φυτόν ("planta") i λόγος ("tractat", "ciència"), que seria el terme homòleg de zoologia (l'estudi dels animals)

Flors en raïm terminal allargat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Reseda, deriva del llatí “resedo” que significa calmar, assossegar, i ja el va emprar Plini per a referir-se a una planta que s’utilitzava per alleugerir les inflamacions i els infarts.

L’epítet específic, undata, deriva del llatí “úndo” que significa onada, en referència als folíols ondulats. 

Família Resedaceae

Reseda lutea L.

NOMS: Gualda. Gavarró. Bufadors. Enturió. Galda. Gandalla. Pebre de ruc. Marduixí bord. Occità: Erbo di jusiòu, Gauda, Èrba jauna. Castellà : Gualdón. Pacífica. Reseda amarilla. Sosiega-amiga. Basc: Erezea. Horika-belarra. Portuguès: Minhonete. Italià: Reseda comune. Francès: Réséda bâtard, Réséda jaune, Réséda sauvage. Anglès: Wild mignonette. Alemany: wilde Resede. Gelber Wau. Neerlandès: Wilde Reseda. Grec: Ώχρα. Βρωμούσα η κίτρινος.

Pètals superiors dividits en tres lòbuls, el central liciniat

SINÒNIMS: Reseda benitoi Sennen; Reseda gracilis Ten.; Reseda ibicensis Pau; Reseda longipedunculata Pau;Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, voresde camins, llocs alterats. Entre els 100 i els 1700 metres d’altitud

Planta amb diverses tiges

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus  renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta amb varies tiges d’un a tres pams d’alçada,

Fulles caulinars trisectes

Fulles bassals en roseta enteres amb llarg pecíol i marge enter o, de vegades, trisectes, com les caulinars, o pinnatisectes

Calze amb 5-6 sèpals linears persistents a la fructificació

Flors en inflorescències en raïm, bracteades. Calze amb 5-6 sèpals persistents i linears. Corol·la amb pètals grocs, el superior amb tres lòbuls, el del centre laciniat i els laterals falcats, els laterals menors i asimètrics, i els inferiors amb el limbe molt reduït. 15-20 estams més o menys de la mateixa grandària que els pètals. Floreix a finals de l’hivern, en la primavera i l’estiu.

Càpsula acabada en tres petites dents

Fruit en càpsula pèndula cilíndrica, truncada i acabada en tres dents petites.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una càpsula és un tipus de fruit sec que s’obri en madurar per a alliberar les llavors (dehiscent). En general conté més d’una llavor en cada u. Es forma a partir d’un ovari súper, i la dehiscència pot adoptar nombroses formes distintes.

Inflorescències en raïm

USOS I PROPIETATS: Antitussigen

Les arrels s’han emprat, des del primer mil·lenni abans de Crist, per aconseguir un tint groc, però l’espècie més usada amb aquesta finalitat era Reseda luteola

SABIES QUE... El nom genèric, Reseda, deriva del llatí “resedo” = calmar, assossegar, i ja el va emprar Plini per a referir-se a una planta que s’utilitzava per alleugir les inflamacions i els infarts.

L’epítet específic lutea, deriva del llatí “luteus, -a, -um” que vol dir de color groc, en referència al les flors grogues.

Les plantes silvestres són molt mel·líferes, molt visitades per les abelles.

Família Resedaceae

Reseda phyteuma L.

NOMS: Pebrots de ruc, capironats, gualda, maduixí bord, minyoneta, reseda, gavarró. Occità: Amoureto-fero. Castellà: Farolilla. Gualdilla. Gualdón. Reseda silvestre. Sesamoide menor. Sosieganiño. Gallego: Reseda silvestre. Portuguès: Herva de sesteiras, reseda menor. Francès: Réséda raiponce.  Italià: Reseda selvatica. Anglès: Corn mignonette, Rampion Mignonette. Alemany: Einfachblättrige Resede, Kleine Resede, Rapunzel-Resede.

Una flor diminuta d'increïble bellesa

SINÒNIMS: Reseda aragonensis Loscos & Pardo

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

Inflorescència en raïm de la reseda

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps abandonats, vores de camins, camps de fruiters i vinyes, especialment en zones calcàries, des dels 100 als 1800 metres d’altitud. 

Herba anual petita de secà

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita anual que habita en el secà, de fins un pam d’alçada, amb varies tiges que surten des de la base. 

Fulles en roseta basal

Fulles alternes i les basals en roseta, enteres o dividides a la part superior en tres lòbuls.

Pètals superiors molt dividits, els del mig amb menys licínies i els inferios quasi desapareguts

Flors en inflorescències en raïm. Cada flor surt de l’axil·la d’una bràctea. Calze de sis sèpals acrescents. Corol·la de sis pètals blancs amb la característica de tindre els quatre pètals superiors molt dividits. De 17 a 20 estams soldats a la base. Ovari tricarpel·lar. Pot florir al llarg de tot l’any però ho fa especialment a la primavera. 

Fruit en càpsula que sembla un pimentó amb tre puntes

Fruit en càpsula ovoide penjant amb tres dents, coronada pels sèpals persistents i acrescents. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha òrgans vegetals que continuen creixent després d’estar formats, com el calze de la Reseda phyteuma. En aquest cas es diu que és un calze acrescent. 

USOS I PROPIETATS: José Quer y Martinez diu en la “Flora española o Historia de las plantas que se crian en España” que aquesta “yerba se reputa por afrodisiaca: la semilla aplicada con agua en forma de cataplasma, resuelve las hichazones y diviesos. La raiz es detersiva, aperitiva y resolutiva”

L'ovari té tres carpels que corresponen a les tres puntes del fruit

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Reseda ve del llatí “resedo” que significa assossegar, calmar, possiblement per la fama d’alleujar que tenia la reseda blanca (Reseda alba). L’epítet phyteuma és un mot grec derivat de “phyteúo”, que significa plantar, engendrar, però no conec la relació.

Reseda phyteuma va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 449. 1753.

Família Resedaceae