Galium murale (L.) All.

NOMS: Espunyidella mural, Gali mural. Francès: Gaillet des murs. Italià: Caglio murale. Anglès: Small Goosegrass. Yellow Wall-bedstraw.

Flors axil·lars

SINÒNIMS: Sherardia muralis L.; Valantia filiformis Aiton

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Creix als cocons de les superfícies rocoses, entre les escletxes dels murs i als erms i comunitats terofítiques. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual, multicaule, amb vàries tiges, de fins un pam, verdes, hirsutes, ascendents o prostrades, amb diversos nusos florífers.

Fulles verticil·lades

Fulles sèssils en verticils de 3-6 fulles lanceolades, el·líptiques o obovades  

Flors de corol·la rotàcia de fins 1 mm de diàmetre

Flors en inflorescències axil·lars repartides al llarg de la tija, amb 1-2 flors per nus. Bràctees foliàcies. Flors hermafrodites, tetràmeres, amb curt peduncle, corol·la rotàcia molt petita, d’1 mm de diàmetre, amb quatre lòbuls blanquinosos o verdosos. Androceu amb quatre estams d’anteres grogues. Gineceu amb ovari ínfer major que la corol·la, amb pèls blancs, amb estil i estigmes globosos. Floreix en maig, juny i juliol.

Mericarpis allargats 

Fruit en dos mericarpis allargats, curtament pedunculats i amb pèls, que es separen, com una ferradura, quan estan madurs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Galium tenen la característica de no tindre calze i tindre la corol·la rotàcia, és a dir, amb un curt tub i els pètals estesos en un angle molt obert

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de Galium aparine s’emprava per quallar la llet. L’epítet específic murale significa del mur, per l’hàbitat, perquè sovint creix als murs.

Aquesta espècie va ser publicada per Carles Linné, amb el nom de Sherardia muralis, (basiònim) en Species Plantarum 1: 103. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Galium murale va ser publicat per Carlo Allioni en Flora Pedemontana 1: 8. 1785.

Família Rubiaceae

Crucianella latifolia L.

NOMS: Crucianel·la latifòlia. Castellà: Rubilla ancha. Espigadilla rabilarga. Italià: Crucianella ruvida. Francès: Crucianelle à larges feuilles.

SINÒNIMS: Rubeola latifolia (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

Inflorescències en espiga densa

HÀBITAT: Andryaletalia ragusinae. Llocs secs i pedregosos, escletxes de roques calcàries. Fins els 300 metres d’altitud

Herba erecta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, simple o ramificada des de la base, glabra, de fins 40 cm, tot i que no sol sobrepassar el pam d’alçada.

Fulles verticilades

Fulles verticil·lades, lanceolades, amb el marge enter, de més d’un centímetre de llarg, el que les diferencia de Crucianella angustifolia, que les té més curtes d’un centímetre, en verticils de 4-6.

Flors tetràmeres

Flors agrupades en espigues denses, de secció cilíndrica, llargues i estretes, a l’àpex de les branques. Les flors són molt petites, amb la corol·la de 5-7 mm de diàmetre, tetràmeres, amb el calze molt reduït que a penes es veu. Androceu amb quatre estams d’antera groga.  . Floreix a finals de primavera, entre maig i juny.

Dos fruits per flor

Fruit format per dos mericarpis per flor, obovats i glabres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les rubiàcies són fàcils de reconèixer perquè tenen una combinació de caràcters coherents com, per exemple, fulles simples, oposades o verticil·lades amb estípules interpeciolars; flors actinomorfes, rarament zigomorfes; corol·la gamopètala i ovari ínfer.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crucianella deriva del llatí “crux, -ucis” creu, i del sufix diminutiu “-ella, -ellae”, perquè les fulles i les estípules solen aparèixer en verticils de quatre en quatre, en forma de creu. L’epítet específic latifolia deriva de del llatí “latus” llarg, i “folium” fulla, és a dir, de fulles llargues.

Crucianella latifolia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 109. 1753.

Família Rubiaceae

Galium verum L.

NOMS: Espunyidella groga. Herba de la mel, Herba formatgera, Quallallets. Castellà: Cuajaleches. Galio. Hierba sanjuanera. Gallego: Agana. Callaleite. Herba do rodicio. Preseira. Èuscara: Legar-bedarr. Zuabelar horia. Occità: Calha lach, Cirouso, Erbo de la ciro. Portuguès: Coalha-leite. Erva coalheira. Galião. Francès: Caille-lait jaune, Gaillet jaune, Gaillet vrai. Italià: Caglio vero. Caglio giallo.  Anglès: Lady's bedstraw. Cheese Rennet. Alemany: Echtes Labkraut. Gelbes Labkraut. Neerlandès: Echt Walstro. Groot Walstro.

Flors amb quatre pètals grocs

SINÒNIMS: Galium verum L. subsp. verum

DISTRIBUCIÓ: Lateeurosiberiana.

HÀBITAT: Viu en les pastures més o menys frescals, sobre sòls profunds. Fins els 1650 metres d’altitud.

Tiges erectes a ascendents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb diverses tiges (multicaule) que poden ultrapassar el metre d’alçada, erectes o ascendents, cilíndriques amb quatre costes, que poden ser simples o ramificades, amb nusos que poden arrelar a la part inferior.

Fulles linears verticil·lades

Fulles disposades en verticils de 6-10 fulles linears, sèssils, revolutes, rectes o un poc corbades, coriàcies, amb un nervi principal.

Quatre estams

Flors en inflorescències en panícula allargada composta per cimes pedunculades. Les flors són hermafrodites, flairoses i molt petites, entre 2 i 3,5 mm de diàmetre, sense calze, amb la corol·la rotàcia, formada per un petit tub acabat en quatre lòbuls apiculats, més grans que el tub, de color groc viu. Androceu amb quatre estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari ínfer, estil acabat en estigmes capitats o globosos. Floreix de juny a setembre.

Fruit en mericarpi

Fruit en mericarpi negrós quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Al gènere Galium hi trobem espècies amb flors de color blanc com l’espunyidella blanca (Galium frutiscencens) una de les més freqüents al nostre territori, o  l’apegalós (Galium aparine) que recorda a la rogeta (Rubia peregrina) però amb fulles molt més estretes i blanes; altres tenen flors grogues com aquest Galium verum, objecte d’aquesta entrada, o Galium valentinum, l’herba endèmica de la part sud-oriental de la península Ibèrica. A més a més hi ha un reduït grup amb les flors de color porpra que eviten els indrets excessivament àrids, com Galium maritimum o l’endemisme mallorquí Galium balearicum. 

Inflorescències en panícula

USOS I PROPIETATS: Té els mateixos usos que l’apegalosa (Galium aparine), és a dir, s'empra com a diürètic, per a les irritacions de la bufeta, per a dissoldre les pedres renals i per combatre la psoriasi i les úlceres. També és un derma-protector beneficiós per les cremades solars, i antiescorbútic. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè algunes de les plantes del gènere s’empraven per quallar la llet i fer formatge. L’epítet específic verum ve del llatí “verus, a, um” vertader, genuí.

El nom català d’espunyidella ve d’espunyir o esprémer les plantes per extreure el líquid, doncs s’emprava per tenyir la roba de color vermell.

L’espunyidella groga era l’herba de la deessa Frigg a la mitologia escandinava, perquè ajudava a les dones a donar a llum utilitzant aquesta planta com un sedant. Frigg era la principal deessa, l’esposa de d’Odin i mare de Bàlder. Coneixia el destí de tots els homes però mai no es ho feia saber. Frigg va fer jurar a totes les coses de la creació que no farien mal al seu fill Bàlder quan aquest va tenir un somni que presagiava la seva pròpia mort, i totes les coses l'hi juraren, llevat del vesc. Loki, disfressat de vella, va aconseguir enganyar Frigg perquè li revelés aquest secret i després usà el vesc per fer que el déu Hod, el déu cec, hi matés involuntàriament al seu germà Bàlder.

Galium verum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 107. 1753.

Família Rubiaceae

Asperula aristata L.f.

NOMS: Herba prima. Canyeta d’or. Castellà : Asperilla de flor roja. Esquinancia. Francès: Aspérule aristée. Alemany: Grannen-Waldmeister.

 

Flors en panícules laxes

SINÒNIMS: Asperula longiflora Waldst. & Kit.;  Asperula cynanchica subsp. aristata (L.f.) Briq. & Cavill.;   

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Llocs oberts i secs, vores de camins, sobre substrat calcari, de vegades sobre la mateixa roca. Fins els 1750 metres d’altitud

 

Herba de tiges molt fines

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges molt fines, ascendents i pubèrules,

Fulles aciculars verticil·lades

Fulles aciculars, menudes, acabades en una punta aguda, en verticils de quatre fulles desiguals que cauen a la floració.

Corol·la en tub allargat acabat en quatre lòbuls

Flors en panícules laxes amb rametes divaricades. Calze amb 2 o 4 sèpals, quan hi ha. Corol·la rosada en forma de tub llarg acabat en quatre (3-5) lòbuls. El tub és pubèrul i més gran que el de Asperula cynanchica. Quatre estams inserits a la corol·la. Ovari amb estil i estigma capitat. Floreix d’abril a octubre.

Fruit

Fruit amb dos mericarpis ovoides i papil·losos de color obscur quan maduren.

USOS I PROPIETATS: Té les mateixes aplicacions que Asperula cynanchica, doncs en medicina popular no es diferencien aquestes dues espècies, i s’empren indistintament. S’ha fet servir com diürètica, per les afeccions urinàries com els càlculs renals, i per curar les angines, d’ací el nom popular d’esquinància.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Si heu observat l’abreviació botànica estandarditzada de qui va descriure aquest tàxon, és (L.f.), que pertany a Carl von Linné el jove (1741-1783), el fill del famós Linné al que va succeir com cap de medicina pràctica a la Universitat d’Uppsala, per ser fill de son pare, sense examen ni defensa de cap tesi, com era habitual. La seua obra va ser ben modesta, utilitzant descripcions de son pare amb afegits fets pel fill. La més coneguda és Supplementum Plantarum..., on està inclosa aquesta Asperula aristata.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asperula ve del llatí “asper, -era, -erum”, que significa aspre, rude, i del sufix llatí diminutiu “–ula, -ulae”, en referència a l’aspror de les fines tiges i les fulles. 

El nom específic aristata és un epítet llatí que significa cerra llarga, amb punta.

Asperula aristata va ser descrita per Carl von Linné el Jove i publicada a Supplementum Plantarum 120, 1782.

Família Rubiaceae

Galium tricornutum Dandy

NOMS: Rèvola de tres fruits. Castellà: Galio de tres flores. Amor de hortelano. Lapa. Pegajosillo. Reboleta. Portuguès: Gálio. Solda-áspera. Italià: Caglio coriandolino. Francès: Gaillet à trois cornes. Gaillet à trois pointes. Anglès: Corn Cleavers. Roughfruit Corn-bedstraw. Alemany: Dreihörniges Labkraut. Neerlandès: Driehoornig Walstro.

Inflorescències en cimes axil·lars

SINÒNIMS: Galium tricorne Stokes

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Secalion cerealis. Ruderal i arvense. Camps de cultiu, marges i vores de camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

Herba enganxosa de tiges quadrangulars

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba enganxosa amb una o diverses tiges quadrangulars esteses per terra, o a sobre de les plantes veïnes, que poden arribar als 80 cm de longitud, de color verdós.  

Fulles verticil·lades amb aculèols al marge

Fulles verticil·lades, sèssils, lanceolades, amb petits agullons (aculèols) al marge que la fa aspra al tacte

Corol·la rotàcia de color blanc

Flors en inflorescències axil·lars als nusos de cimes (1-2 per nus) amb flors hermafrodites, masculines o estèrils, sense calze, amb la corol·la blanca, rotàcia de 2-3 mm de diàmetre i quatre lòbuls. Pedicels fortament arquejats a la fructificació. Quatre estams. Ovari amb estil, estigmes globosos. Floreix de maig a setembre

Fruits en esquizocarps arrodonits

Fruit en esquizocarps arrodonits i lleument berrugosos amb pedicels fortament corbats

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cal no confondre les espines amb els agullons, les espines són d’origen caulinar, més fortes i feridores, mentre que els agullons són formacions epidèrmiques que podem fer saltar amb facilitat pressionant lateralment. Un exemple d’espines són les argelagues, i un exemple d’agulló el tenim als rosers o esbarzers. Aquesta rèvola de tres fruits té petits agullons (dits aculèols) a les fulles i a la tija que no punxen però s’adhereixen a la roba i al pèl dels mamífers com el velcro.

 

USOS I PROPIETATS: Al Regne Unit empraven els fruit de la rèvola de tres fruits per cobrir els caps d’agulla perquè les randaires no es punxaren els dits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium  deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de Galium aparine s’emprava per quallar la llet. Es suposa que aquesta planta citada per Dioscòrides pot ser Galium verum.

L’epítet específic, tricornutum, deriva de les veus llatines “tris” que significa tres, i “cornus” que significa banya, és a dir, amb tres banyes, en referència als tres fruit a l’àpex d’un peduncle amb tres braços corbats com una banya.

Galium tricornutum fou descrita per James Edgar Dandy i publicat en la revista botànica de les Illes Britàniques “Watsonia” l’any 1957

Família Rubiaceae