Ruta chalepensis L.

NOMS: Ruda. Ruda bracteosa. Ruta. Castellà: Abrua, Ruda, Ruda hortense. Gallego: Ruda. Èuscara: Boskoitz. Arruda. Xixaribelarra. Portuguès: Arruda. Erva-das-bruxas. Italià: Ruta d'Aleppo. Francès: Rue de Chalep. Anglès: Wall rue. Fringed Rue. Alemany: Gefranste Raute. Neerlandès: Franje-Wijnruit. Grec: Απήγανος. Ρούτα η χαλέπια.

Flors amb pètals de marge laciniat

SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. chalepensis;  Ruta bracteosa DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Vegetació ruderal, pastures i erms pasturats de clima sec. Fins els 1000 metres d’altitud

Mata de fins 70 cm d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata llenyosa a la base de fins 70 cm d’alçada, que desprèn una olor desagradable, amb una tija principal erecta i ramificada

Fulles molt dividides amb segments oblongs

Fulles de distribució alterna molt dividides en segments ovalat-oblongs, de color verd grisós.

Flor central amb cinc pètals

Flors en inflorescència cimosa, amb pedicel glabre, de color groc viu. Calze amb sèpals deltats, ovats amb l’àpex agut i glabres. Corol·la amb 4-5 pètals amb lacínies més curtes que l’amplada del pètal al marge. Androceu amb el doble del nombre de pètals. Bràctees oval-lanceolades més amples que el peduncle que les porta.  Floreix des de febrer fins a l’agost

Fruit en càpsula 

Fruit en càpsula berrugosa amb l’àpex dividit en quatre lòbuls

Es diferencia de Ruta angustifolia per tindre les bràctees ovades i més amples que el peduncle, mentre que R. angustifolia les té més estretes i lanceolades. Ruta graveolens té els pètals denticulats i no laciniats com les dues anteriors, a més de ser una espècie cultivada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Ruta presenta la flor central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la natura. Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa, pertany a la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que desprenen les seues flors.

Inflorescències en cimes

USOS I PROPIETATS: És una planta tòxica que ha sigut amplament utilitzada en medicina popular. És abortiva, per la qual cosa no hi ha que prendre mai en cas d’embaràs. Regula el fluix menstrual, és antiinflamatòria, antibiòtica, és efectiva per tractar els refredats, l’artritis, les varius i moltes més coses però cal tindre en compte que és tòxica i no hi ha que fer-la servir si no és mitjançant un especialista. Pot produir lesions hepàtiques greus. És fotosensibilitzant, només el seu maneig pot produir eritema i picor en la pell.

També s’empra com insecticida natural i com repel·lent d’insectes. Existeixen formulats comercials de Ruta chalepensis, junt amb altres plantes, per combatre un ample espectre de plagues agrícoles, que poden utilitzar-se en agricultura integrada i ecològica, perquè no deixen residu.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta deriva del grec "ryté" que procedeix de "rýomai" cure, preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet específic chalepensis vol dir que procedeix d’Alep, l’actual ciutat de Haleb al nord de Síria.

Els romans ja l’empraven per protegir-se del mal d’ull i durant l’Edat Mitjana s’utilitzava per netejar les cases de mals esperits, protegir de les malalties i altres bruixeries.

Ruta chalepensis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Mantissa Plantarum 1: 69. 1767.

Família Rutaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Citrus sinensis (L.) Osbeck

NOMS: Taronger dolç. Castellà : Naranjo. Naranjo de la China. Naranjo dulce. Italià: Arancio. Francès: Oranger. Anglès: Sweet Orange. Alemany: Süßorangenbaum. Apfelsinenbaum. Neerlandès: Sinaasappelboom. Grec: Πορτοκαλιά.

La flor del taronger (tarongina) és molt olorosa

SINÒNIMS: Citrus x sinensisPrincipio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Xina Japó

HÀBITAT: Cultivada a horts i jardins.

Arbre petit de fulla perenne

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre de fulla perenne amb espines que pot arribar als 13 metres d’alçada però normalment de 3 a 5 metres.

La fulla té el pecíol alat

Fulles alternes, ovals o el·líptiques, pecíol amb ales, marge enter

Flor amb 4-5 pètals blancs

Flors aïllades o en raïms a les axil·les de les fulles. Flors amb 4-5 pètals blancs i glandulosos. Nombrosos estams. Ovari súper amb estil i estigma capitat.

Fruit en esperidi (aquest de la varietat navelina)

Fruit en esperidi que té un epicarp de color groc ataronjat replet de glàndules on es concentren les essències. El mesocarpi és molt prim i eixut, de color blanc i l'endocarpi és molt gros i conté molt de suc dolç amb un toc àcid.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La ciència genètica ha demostrat recientment que tant el taronger, com la llimera, la llima o el taronger amarg o bord (Citrus aurantium), són híbrids interespecífics naturals produïts a partir del pomelo (Citrus maxima),  la mandarina (Citrus reticulata) i el ponciler (Citrus medica), per la qual cosa la nomenclatura correcta ha de ser Citrus x sinensis.

USOS I PROPIETATS: Les taronges són una de les millors fonts i més barates de vitamina C que existeixen per als humans, doncs aquesta vitamina no la produeix el nostre cos.

El cultiu de la taronja és una part molt important de l’economia de molt països. Al País Valencià ha sigut la major font de riquesa des de que es va iniciar el seu cultiu als regadius.

La tarongina és mel·lífera

SABIES QUE... Citrus  és el nom que els grecs donaven al llimó. L’epítet específic sinensis, deriva del llatí “sinensis” que significa originari de Xina.

En la Índia, en sànscrit s’anomena nâranga, els àrabs li deien naranj, i al passar a França, en provençal, naurange. Anglesos i francesos ho convertiren en orange. Però no tots adoptaren una paraula semblant. En neerlandès s’anomena sinaasappel, (poma xinesa) a la taronja, i oranje al color.

Existeix una gran quantitat de varietats diferents, de la qual destaca el grup de les “navel”, amb fruits grans, de maduresa precoç i sense llavors, fàcilment identificables pel “melic” (navel en anglès) situat al punt oposat al peduncle. Altra varietat és la València, una de les taronges dolces per a l'extracció de suc. Es tracta d'un fruit tardà, una varietat popular perquè apareixen quan les taronges Nàvel estan fora de temporada.

Algunes hipòtesis afirmen que les pomes d'or que Heràcles robà com a part de les seves dotze proves del jardí de les Hespèrides eren taronges.

En l’obra “El banquet”, Plató adjudica a Aristòfanes el relat d’un mite segons el qual va haver un temps que la raça humana era perfecta. La Terra es trobava habitada per persones esfèriques com taronges, amb dues cares oposades sobre un mateix cap, quatre braços i quatre cames que utilitzaven per a desplaçar-se rodant. Conta també que llavors existien tres sexes: un compost d'home + home, altre de dona + dona i un tercer d'home + dona (androgin). La seva vanitat els va dur a enfrontar-se als déus creient-se semblants a ells, i Zeus els va castigar partint-los per la meitat amb el seu llamp, i va manar a Hermes que a cadascú li lligués la carn sobrant entorn del melic. Després d’aquest càstig, els éssers caminaven trists buscant sempre a la seva altra meitat, i si alguna vegada arribaven a trobar-se amb ella, s'enllaçaven amb els seus braços fins a deixar-se morir d'inanició. Zeus, compadit, va ordenar a Hermes que els girés la cara cap al mateix costat on tenien el sexe: d'aquesta manera, cada vegada que un d'aquests éssers trobés a la seva altra meitat, d'aquesta unió pogués obtenir plaer i descendència, si la unió era andrògina. Des d’aleshores els éssers humans ens veiem condemnats a buscar entre els nostres semblants a la nostra mitja taronja amb la qual unir-nos en abraçades que ens facin més complets. (wikipedia)

Família Rutaceae

Ruta angustifolia Pers.

NOMS: Ruda. Ruda de bosc. Ruda de fulla estreta. Cast. Ruda. Ruda bravía. Francés: Rue. Rue à feuilles étroites. Italià: Ruta a foglie strette.  Anglés: Narrow-leaved fringed Rue.

Flors central amb cinc pètals

SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Brolles, erms, vores de camins, fins els 1200 metres d’altitud

Mata llenyosa a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mata llenyosa a la base amb una tija principal que va ramificant-se, de entre 30 i 80 cm d’alçada. És una planta glandulosa i fa un fort olor, fètid, inconfusible.  

Fulles molt dividides

Fulles alternes, compostes, molt dividides en segments ovalats,

Doble nombre d'estams que de pètals

Flors grogues amb els  pètals llargament ciliats, còncaus com una cullereta. Calze amb els sèpals ovalats. La flor central de la inflorescència és pentàmera i les demés amb quatre sèpals i quatre pètals. El nombre d’estams és el doble que els pètals (8 o 10). Ovari súper

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula berrugosa amb quatre lòbuls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les rutàcies és molt curiosa. Aquesta Ruta de fulla estreta presenta la flor central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la natura. Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa, pertany a la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que desprenen les seues flors.

Càpsula amb 4-5 lòbuls

USOS I PROPIETATS: és planta tòxica i cal evitar el contacte directe amb la pell. L’ús més freqüent i popular és com emmenagoga, és a dir, per a provocar la menstruació. Ha d’emprar-se en el moment en que hauria de presentar-se la menstruació i en dosis petites perquè la planta és, com ja hem dit, tòxica i pot provocar la mort. Pot provocar l’avortament. Per tallar les hemorràgies s’aplica a la ferida pols de ruda mesclat amb oli d’oliva verge.

Conté “rutina”, que combat l’escorbut, i augmenta la resistència de les parets dels capil·lars sanguinis. La ruda s’utilitzava per deixar de fumar. Després de fumar un cigarret de ruda ja no es desitjava mai més fumar tabac.

Una planta de ruda al jardí o a casa repèl les mosques i els males espirits

Els pastors empraven la ruda per a la recuperació de les ovelles després d’un part o d’un avortament.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta deriva del grec "ryté" que procedeix de "rýomai" cure, preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet específic angustifolia deriva del llatí da "angustus" estret, prim, i "folium" fulla, és a dir, de fulla estreta.

Es diu de la ruda que amb la seua presència de la salut de la casa té cura. Un refrany diu que “si la dona sabera les virtuts de la ruda, aniria a buscar-la a la lluna”. Altra dita: “en la casa que hi ha ruda no mor criatura”. A l’antiguitat es deia que la ruda tenia molta força contra els esperits malignes i tota classe de fetilleries.

La ruda era cultivada en els claustres dels convents per tindre fama d’antiafrodisíaca. En la Bíblia (Lucas 11:42-43) es parla d’aquesta planta que l’anomenen “peganon”, nom que segueixen utilitzant en el grec modern.

La ruda és la Flor Nacional de Lituània. En les cançons folklòriques d’aquest país apareix amb freqüència com un atribut de donzelles, associada amb la virginitat i la feminitat.

Família Rutaceae

Citrus limon (L.) Burm. f.

NOMS: Llimonera, llimera. Castellà: Limonero. Gallego: Limoneiro. Èuscara: Limoiaritz, limoiondo. Portuguès: Limoeiro. Francés: Citron. Anglés: Lemon. Italià: Limone.

Flor de Citrus limon

SINÒNIMS: Citrus limonum Risso; Citrus medica

DISTRIBUCIÓ:  Àsia però naturalitzat a tot el litoral mediterrani.

HÀBITAT: Cultivada en horts

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre, de tres a cinc metres d’alçada, verd tot l’any amb branques que tenen espines dures.

Les fulles no tenen ales al pecíol com els tarongers

Fulles d’oblongues a el·líptic-ovades, acuminades i marge serrat o dentat, sense pèls.

La flor de la llimera té nombrosos estams

Flors solitàries o amb raïms; pètals blancs a la part superior i porpres a la part inferior; de vint a quaranta estams.

Hesperidi mucronat de la llimera

Fruit és la llimona, un hesperidi amb escorça rugosa o llisa, de color groc pàl·lid, acabat en mugró (mamellons); el sabor és àcid i agradable.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de la llimera, com la dels cítrics en general, tenen les llavors dins la polpa, dividida interiorment en gallons sucosos, i l’epicarp (a corfa) amb nombroses glàndules secretores d’olis aromàtics. Aquest tipus de fruit rep el nom d’hesperidi.

 

Els pètals són porpres al principi i després es fan blancs.

USOS I PROPIETATS: De l’escorça del fruit s’obté l’essència de llimona, emprada com aromatitzant i en perfumeria, per a fabricar colònies.

El fruit és molt ric en vitamina C i vitamines del grup B. El terpé, al que li s’atribueixen propietats anticancerígenes, és el responsable de l’olor característic de la llima. Conté flavonoides amb propietats antioxidants. Augmenta els glòbuls blancs que combaten les infeccions, fluïdifica la sang i allibera al organisme de toxines.

El suc és antiparasitari i desinfectant i s’empra per tractar afeccions estomacals, intestinals i per a trastorns de gola.

Des d’abans de conèixer-se l’existència de les vitamines, era un aliment comú entre els mariners per a prevenir l’escorbut, una infermetat causada per la falta de vitamina C.

Ha de prendre’s sempre el suc dissolt en aigua, car en cas contrari taca les dents.

L’àcid cítric del seu suc pot servir per potabilitzar aigua i ha donat bons resultats per combatre algunes disenteries.  

La fusta de la llimera és groguenca amb estries ocres, dura i de densitat mitjana, utilitzada en ebenisteria fina i marqueteria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Citrus deriva del nom llatí del poncem i de la llimera, que ve del grec “κέδρος kédros” poncem, i “κίτρον kítron” llima. L’epítet específic limon deriva de l'àrab “ليمون laimún” llima, derivat del persa “laimú o laimún”

És originari d’Ásia, concretament de la Índia, desconegut per als grecs i els romans; la primera referència apareix en un llibre sobre agricultura del segle III o IV, (Nabathae). El seu cultiu pel litoral mediterrani va començar amb l’entrada dels àrabs en la península Ibèrica.

Citrus limon va ser descrita per Nicolaas Laurens Burman i publicada en Flora indica . . . nec non Prodromus Florae Capensis 173. 1768.

 
El llimoner, una cançó de Will Holt, que pots escoltar en Amics arbres . Arbres amics, diu així:
Llimoner tan alegre / dolça flaire / ple de llum / llimoner que enamores / i que ens omples de perfum. / Llimoner tu ens enganyes / el teu fruit no es pot menjar / llimoner de vegades /és millor només mirar.

Família Rutaceae