Thymelaea argentata (Lam.) Pau

NOMS: Bufalaga argentada. Bufalaga nítida.

Flors en fascicles

SINÒNIMS: Thymelaea nitida (Valh)) Endl.; Passerina segobricensis Pau.; Daphne argentata Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibero-magribina)

HÀBITAT: Helianthemo-Thymetum piperellae. Romerar valencià amb pebrella, propi de les províncies d’Alacant i València. Fins els 800 metres d’altitud.

Mateta de tiges erectes lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que tenen les seues parts aèries tot l'any i mantenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta de branques erectes lignificades (sufruticosa) ramificada des de la base de fins 50 cm d’alçada. Les tiges velles, despullades, tenen nombroses cicatrius foliars.

Fulles lanceolades cobertes de pèls platejats

Fulles alternes, sèssils, linear lanceolades, amb el marge enter, la major part fasciculades sobre curtes branquetes laterals, i amb pèls

Flors unisexuals de corol·la groga

Flors unisexuals i hermafrodites; formen un tub groguenc acabat en quatre lòbuls, piloses, sense bràctees i en fascicles de 2-9 flors. Androceu amb els estams inserits sobre els sèpals (episèpals). Floreix des de març fins juny.

Fruit nuciforme dins el calze persistent

Fruit com una petita nou (nuciforme) tancada dins del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les timeleàcies europees és que no tenen corol·la. Les flors estan formades per quatre sèpals, amb aspecte de pètals, soldats formant un tub que acaba en quatre lòbuls.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Thymelaea ve del llatí “Thymelaea” que segons les descripcions de Plini és el matapoll (Daphne gnidium) pertanyent a la mateixa família.

L’epítet específic argentata deriva del llatí “argentus” que significa plata, és a dir, platejada.

Família Thymelaeaceae

Daphne gnidium L.

NOMS: Matapoll, tell, astruc, herba de poll, matagallina, tintorell. Baladre bord. Castellà: Torvisco, bufalaga, matapollo. Gallego: Trovisco, trovisco-femea, gorreiro, matapulgas. Èuscara: Torbisko. Occità:  Cantaperditz, Erbo dóu cauteri, Garon, Trentaneta. Portuguès: Erva-de-joão-pires. Gorreiro. Lauréola-macha. Trovisco. Francès: Daphné garou, Garou. Italià: Dafne Gnidio. Anglès: Flax-leaved daphne. Spurge Flax. Mediterranean Mezereon. Alemany: Italienischer Seidelbast. Rispenblütiger Seidelbast. Südlicher Seidelbast

Flors de matapoll

SINÒNIMS: Mistralia gnidium (L.) Fourr. ;   Thymelaea gnidium (L.) All.;   Laureola gnidium (L.) Samp. exPereira ;  Daphne paniculata Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rhamno-Quercion. Quercetum cocciferae. Garrigues, pinars, marges i terres no cultivades de tota la península, fins als mil metres d’altitud. 

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: planta amb les gemmes persistents situades a més de 40cm de terra i a menys de 2 m d'alçada.

Arbust molt ramificat

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli que pot assolir els metres d’alçada, molt ramificat, amb moltes fulles dirigides cap amunt, com espases per dalt i ben pelat per baix, mostrant les cicatrius de les fulles caigudes. Pot confondre’s amb una Euphorbia (lleterola), però no té làtex.

Les fulles s'amuntonen a la part superior de les tiges

Fulles esparses, un poc coriàcies, entre lineals i lanceolades de marges sencers, mucronades i sense pèls, atenuades amb un curt pecíol.

Floreix a l'estiu i la tardor

Flors en panícules terminals que surten de l’axil·la de les fulles de l’extrem de les branquetes. La flor només té un calze tubulós amb quatre lòbuls petaloides de color crema; no té corol·la. Tetràmeres i hermafrodites. Androceu amb vuit estams. Gineceu amb ovari súper. Floreix d’agost fins l’octubre

El fruit és de la grandària d'un pèsol

Fruit és una xicoteta drupa, roja quan està madura, de la grandària d’un pèsol, amb un pinyolet dins. Les flors i els fruits poden estar presents al mateix temps.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes tòxiques o plantes verinoses són les espècies que contenen en tots els seus òrgans o en algun d’ells, substàncies tòxiques principalment les que afecten els humans o els animals domèstics. Les substàncies tòxiques que contenen les plantes són generalment compostos orgànics o més rarament minerals. La toxicitat es manifesta sovint per la ingestió dels òrgans tòxics de les plantes, però també pot ser per simple contacte. El matapoll és considerat verinós perquè pot produir bombolles en la pell per contacte prolongat.

USOS I PROPIETATS: És tòxica i irritant. L’escorça té un glucòsid, la dafnina i una resina, la mezerina; és inflamatòria, vesicant i porgant dràstic. L’aigua de matapoll s’ha utilitzat per matar polls, formigues, xinxes, etc.

En cosmètica amb les fulles es produeix un ungüent que tinta el pèl de negre i elimina la caspa. Però cal tindre en compte l’efecte irritant i tòxic, per la qual cosa està prohibida la venda de productes derivats. TÒXICA  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Daphne és l’antic nom del llorer; ve de la nimfa Dafne (Δάφνη Dáphne) que perseguida per Apol·lo va acabar convertida en llorer, pel paregut de les fulles amb les del llorer (Laurus nobilis). El nom de l’espècie, gnidium, al·ludeix a “Gnidus” (en grec antic Κνίδος Knídos), una ciutat de  Creta.

Té una notable capacitat per rebrotar ràpidament després d'un foc.

Des de la prehistòria s’ha emprat com amulet per allunyar els espirits dolents. En el sud de la península s’utilitza contra els conjurs i en Galicia es creu que protegeix contra les bruixes.

Daphne gnidium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 357–358. 1753.

Família Thymelaeaceae