Lantana camara L.

NOMS: Banderes. Caputxina. Roser moro. Paradís. Ou i tomaca. Bandera espanyola. Castellà: Lantana, Bandera espanyola. Confite. Frutillo. Cinco negritos. Portuguès: Camará. Cambará. Camará-de-cheiro. Camará-de-espinho. Francès: Lantanier. Anglès: Lantana. Large-leaf lantana. Yellow-sage. Spanish Flag. West Indian Lantana. Bahama tea, Miss huff hardy lantana, Red sage, Wild sage. Alemany: Wandelröschen. Neerlandès: Wisselbloem. Xinès: ma ying dan.

SINÒNIMS: :  Lantana strigocamara R.W. Sanders;  Camara aculeata [(L.) Kuntze]; Lantana crocea Jacq.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Actualment estesa per les zones temperades de tot el planeta.

 HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli molt ramificat, original d’Amèrica tropical, que produeix branques llargues, de secció quadrangular, que tenen tendència a penjar però amb l’extrem alçat. No passa del metre d’alçada, perqué la tendència al creixement caigut no ho permet.

Fulles perennes, oposades, peciolades i gruixudes amb el marge dentat, de forma ovalada i l’àpex agut, aspres per la cara superior i amb pèls fins pel revers.

Flors disposades en inflorescències terminals amb petites flors grogues que van tornant-se de color rosa, ataronjat i vermell, de manera que es barregen sovint flors de diferents colors a la mateixa inflorescència que sembla una umbel·la, tot i que és una cima. Flors molt menudes, tubulars. Calze tubular, curt, d’1,5-2 mm. Corol·la composta per un tub de 10-14 mm, amb pelets per dins i per fora, acabat en 4-5 lòbuls. Androceu amb els estams inserts a la meitat del tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper. A les regions de clima mediterrani floreix abundantment durant quasi tot l’any però, especialment, en primavera i estiu.

Hi ha diferents cultivars amb flors grogues (Flava), blanques amb el centre groc (Victoria), blanques que van fent-se violetes (Sanguínia)...

Fruit és una drupa negra brillant a la maturitat de la grandària d’un pèsol, amb dues llavors, que és tòxica per als humans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Després de la pol·linització , el color de les flors canvia (normalment de groc a taronja, rosat o vermellós); Es creu que això és un senyal per als pol·linitzadors que el color previ al canvi conté una recompensa a més de ser sexualment viable, augmentant així l'eficiència de la pol·linització.

USOS I PROPIETATS: Els extractes de fulles fresques tenen un efecte antibacterià i es considera tradicionalment al Brasil que tenen propietats antipirètiques , carminatives i útils per al tractament de les infeccions respiratòries.

La seua naturalesa resistent a les malalties, poca exigència hídrica i adaptació a tot tipus de sòl l’han convertit en una de les espècies més populars en jardineria.

Per l’hàbit penjant de les branques resulta molt cridanera plantada en jardinera elevada o a dalt de murs i talussos. S’estén amb facilitat, perquè arrela pels nusos que estan en contacte amb el terra,  el que la fa ideal per a cobertes vegetals i colonitzar la superfície del sòl amb pocs individus i amb poc temps.

Requereix poques atencions, tan sols cal ubicar-la a ple sol i en àrees d’hiverns suaus perquè és sensible a les gelades. No és gens exigent amb el substrat. Vegeta bé en sòls pobres i és resistent a la sequera.  Només cal podar les branques, a finals de l’hivern, per mantenir la forma i dimensions que desitgem. Es reprodueix amb facilitat per llavor o esqueix lignificat després de la floració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lantana deriva del llatí “lentus, -a, um” que significa flexible, dúctil, per la tendència de les branques a corbar-se com el vímet. L’epítet específic camara és el nom vernacle que en Amèrica del Sud li donen a aquesta planta.

És una de les cent espècies exòtiques invasores més dolentes del món, segons el llistat de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura. A la Índia, Austràlia i Àfrica ha colonitzat amples àrees de les que no han pogut eradicar-la. Resisteix el foc i brota ràpidament en les zones cremades i impedeix la regeneració amb espècies natives. Per contra, és una de les plantes preferides per les papallones i es fa servir en les exposicions de papallones vives als Estats Units

Lantana camara va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 627. 1753.

Família Verbenaceae

Vitex agnus-castus L.

NOMS: Aloc. Alís. Agnocast . Arbre de Sant Josep. Herba de la castedat. Pebre bord. Ximbla. Castellà: Gatillo casto. Hierba de la castidad. Pimentera. Zausgatillo. Portuguès: Liamba. Anho-casto. Agno-puro. Árvore-da-castidade. Pimenteiro-silvestre. Italià: Aino. Lágano. Agno-casto. Francès:  Arbre au poivre. Gattilier. Anglès: Vitex, Chaste tree, Chasteberry. Alemany: Mönchspfeffer.  Keuschbaum. Keuschlamm. Neerlandès: Monnikspeper. Kuisheidsboom, Grec: Αγνός. Αγνία. Λυγαριά. Λύγος.

SINÒNIMS: Vitex agnus Stokes; Vitex latifolia Mill.

DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Rubo-Nerion. A la natura viuen sobre sòls humits, prop dels torrents, rambles i riberes, a prop de la mar. Fins els 200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre o arbust caducifoli que pot assolir els 6 metres d’alçada, amb tiges joves quadrangulars i pubescents, ajagudes, de color grisós.

Fulles flairoses caduques, oposades, peciolades, palmades, amb 5-7 lòbuls lanceolats, aguts i enters (de vegades dentats), verds per l’anvers i grisosos pel revers.

Flors flairoses, es disposen en verticil·lastres cimosos que formen una panícula terminal o axil·lar. Les flors són hermafrodites petites, blaves, amb el calze campanulat i tomentós acabat en cinc dents triangulars. Corol·la bilabiada, amb el llavi superior amb dos lòbuls i el inferior amb tres. Androceu amb quatre estams exserts i inserits al tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper amb un estil acabat en estigma bífid. Floreix a l’estiu, entre juny, juliol i agost. Les flors són de color blau però hi ha varietats amb flors blanques o rosades.

Fruit en drupa globosa, que sobresurt del calze, de color rogenc o negrosa..

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La classificació filogenètica és un nou mètode de classificació científica dels éssers vius que es basa en les nocions d'evolució i parentiu genètic. Substitueix a la classificació lineal que s'utilitzava abans, que de vegades emparentava a les espècies pel seu paregut en l'aspecte però més allunyades genèticament.

El gènere Vitex forma part de la família de les Lamiaceae segons la classificació filogenètica, o Verbenaceae segons la classificació clàssica.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les fulles com anafrodisíac i hipoglucemiant, i les arrels com antiberrugós. La infusió de les fulles o llavors s'empra contra l'histerisme, l'insomni, mals de cap i trastorns cardio-vasculars. La infusió de les llavors tenen propietats diürètiques, estimulants, carminatives i normalitza la menstruació. Les flors repel·leixen els insectes. També s’empra en jardineria com planta ornamental.

ATENCIONS COM PLANTA ORNAMENTAL: El lloc on es troba de forma natural, sobre sòls humits, prop dels torrents, rambles i riberes, ens indica les seues preferències: humitat, sòls ben drenats preferentment silícics i temperatures temperades. Prefereix una ubicació assolellada o a mitja ombra. Suporta gelades però creix amb dificultats en sòls calcaris. Admet la poda, i cal practicar-la per fer més compacte l’arbust o, si és el cas, per afavorir el creixent com arbret. Pocs problemes de plagues i malalties, tot i que poden ser atacar per trips, però el problema més corrent és la putrefacció de les arrels per excés d’humitat. Multiplicació per llavor sense cap tractament previ, o mitjançant esqueix amb hormones de creixement. És de creixement lent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vitex ve del llatí “vitex-icis” que denominava una planta que servia per confeccionar cistelles. L’epítet específic agnus-castus ve de “agnus”, que és la llatinització del grec “agnos” cast, per les propietats de calmar els apetits sexuals, i “castus” que és una redundància, ja que significa el mateix en llatí.

Vitex agnus-castus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 638 [as "938"]. 1753.

Planta legalment protegida al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades, dins la categoria d’Espacial protecció.

Família Labiatae (Lamiaceae, Verbenaceae)

Phyla nodiflora (L.) Greene

NOMS: Berbena de nucs florits. Castellà: Alfombra turca. Bella alfombra. Lipia. Francès: Phyla à fleurs nodales. Italià: Erba-Luigia minore. Anglès: Cape-weed. Fog-fruit. Matt-grass. Turkey-tangle. Xinès: guo jiang teng. 

SINÒNIMS: Lippia nodiflora (L.) Michx.; Zappania nodiflora (L.) Lam.; Blairia nodiflora (L.) Gaertn.; Lippia repens (Bertol.) Spreng.

DISTRIBUCIÓ:  Latetropical

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Creix en sòls humits compactes, sovint calcigats, de les contrades marítimes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba procumbent, que fa uns quatre centímetres d’alçada, amb tiges radicants que formen catifes denses.

Fulles de distribució oposada, subsèssils, obovat-lanceolades, cuneades, amb fortes dents, pròximes entre elles, a la meitat superior. Pecíol d’1-3 mm.

Flors en inflorescències globoses o cilíndriques a l’àpex de peduncles axil·lars quadrangulars  de 3-6 cm, en glomèrul compacte, bràctees amplament ovades d’amplada aproximadament igual a la longitud i marge membranós, verdes o purpúries. Calze tubular pubescent dividit fins prop de la base. Corol·la bilabiada, amb un tub més llarg que el calze,  blanquinosa amb lòbuls poc desiguals, el llavi inferior més llarg que el superior i este bilobulat, marcescents. Androceu amb estams inserits a la part superior del tub de la corol·la, inclosos, amb els filaments molt curts. Gineceu amb ovari súper, estil curt i estigma capitat. Floreix entre juny i octubre

Fruit en esquizocarp, amb mericarpis llisos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades es confon amb Lippia canescens Kunth de la qual es diferencia per l’indument dens amb pèls de fins 0,6 mm que dona a la planta l’aspecte cendrós o blanquinós que defineix l’epítet canescens.  A més a més les inflorescències són més cilíndriques en L. canescens. Altra espècie amb la qual es confon és Phyla filiformis però aquesta té les bràctees més llargues que amples, el calze dividit en ¾ de la seua longitud i, generalment, és estèril.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com una gespa entapissant que suporta el trepig constant, el que la fa una alternativa vàlida a la gespa tradicional en llocs assolellats, sòls amb pocs nutrients i poca pluja, però les flors són mel·líferes i atrauen les abelles, el que no és aconsellable en jardins on hi haja menuts. Suporta bé les segues, aconsellables per evitar l’excessiva lignificació dels estolons.

En medicina popular s’ha fet servir per a calmar el dolor, com antibacterià i diürètic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phyla ve del grec phylé, -es, tribu, que passa al llatí Phýla, -ae, tribu, multitud, per les nombroses flors que surten juntes a la inflorescència. L’epítet específic nodiflora deriva de "nodus" nus, entroncament, i de "flos, floris" flor, és a dir, amb flors agrupades als nusos, incidint en el mateix aspecte que el genèric.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 20. 1753. amb el nom de Verbena nodiflora. Amb el nom actualment acceptat de Phyla nodiflora va ser publicada per Edward Lee Greene en Pittonia 4(20E): 46. 1899.

Família Verbenaceae

Phyla filiformis (Schrad.) Meikle

NOMS: Berbena de nucs florits. Portuguès: Verbena. Italià: Erba-Luigia americana. Anglès: Carpet-grass. Carpetweed. Grec: Λίππια η κίτροσμος. Λουίζα η κίτροσμος.

SINÒNIMS: Lippia filiformis Schrad. (Basiònim); Lippia repens Spreng.; Lippia nodiflora var repens Schrauer.; Phyla canescens Greene.;

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Cultivada com gespa ornamental, creix subespontània en llocs humits ruderalitzats

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És una herba perenne que creix a ran de terra amb tiges estoloníferes de secció cilíndrica que s’arrelen i es mantenen sense elevar-se

Fulles de distribució oposada amb limbe ovat atenuat a la base fins al pecíol de 3-10 mm, marge dentat a la meitat superior. Les fulles van minvant de baix a dalt de les curtes tiges.

Flors a l’axil·la de les fulles, a l’àpex d’un llarg peduncle (2-3 vegades la longitud de la fulla axil·lant)  en un glomèrul globós o ovoide de flors blanques tintades lleument de violeta, amb bràctees més llargues que amples, acuminades, carinades, amb marge membranaci. Calze amb dos lòbuls poc profunds. Corol·la amb cinc lòbuls desiguals. Ovari súper. Floreix a l’estiu, entre juny i setembre.  

Fruit en esquizocarp, amb mericarpis estèrils. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Phyla es diferencia del gènere Lippia perquè són herbes més o menys prostrades i amb espigues denses a l’antesi, bràctees no disposades en quatre files i estigma terminal. En Lippia són arbusts o sufruticosos, espigues allargades a l’antesi, bràctees disposades en quatre files i estigma sublateral.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per formar gespes florides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phyla ve del grec phylé, -es, tribu, que passa al llatí Phýla, -ae, tribu, multitud, per les nombroses flors que surten juntes a la inflorescència.  L’epítet específic filiforme deriva de filum, fil i de forma¸forma, aspecte, és a dir, estilitzat, sotil, filiforme.

De vegades es confon amb Lippia canescens Kunth de la qual es diferencia per l’indument dens amb pèls de fins 0,6 mm que dona a la planta l’aspecte cendrós o blanquinós que defineix l’epítet canescens.  A més a més les inflorescències són més cilíndriques i les bràctees més curtes i d’amplada igual o major que la longitud en L. canescens.

Aquesta espècie va ser descrita per Heinrich Adolph Schrader i publicada en Index Seminum Horti Academici Gottingensis 1834. com Lippia filiformis (Basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Phyla filiformis va ser publicada per Robert Desmond Meikle, en Flora of Cyprus 2: 1897. 1985.

Família Verbenaceae

Lippia triphylla (L'Hér.) O. Kuntze

NOMS: Herballuïsa, Marialluïsa.  Castellà: Hierba luisa. Hierbaluisa. Luisa. Marialuisa. Gallego: Herba luisa. Occità: Limoneta. Portuguès: Bela aloísia, Verbena cidrada. Pessegueiro-inglés. Francés: Verbaine odorante, citronelle. Anglès: Vervain, lemon vervain, herb louisa

Inflorescència d'Herba Lluïsa

SINÒNIMS: Aloysia citriodora Palau;  Lippia citriodora Kunth.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: El Neotròpic o regió neotropical inclou boscos tropicals (selva humida tropical i subtropical) més grans que qualsevol altra zona. S’estén des del sud de Mèxic, per Amèrica Central, nord d?Amèrica del sud, fins a Brasil, amb la immensa selva del Amazones. 

HÀBITAT:  Cultivada com a medicinal i ornamental en horts i jardins.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit:  Tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust caducifoli de entre 3 i 7 metres d’alçada, tot i que a les nostres terres no sol passar dels 2,5 metres, de tiges llenyoses, ramificades i amb pèls simples. El seu aroma intens, paregut a la llimona, és inconfusible

Verticils de tres fulles

Fulles lanceolades d’uns 8 cm de llargària, agrupades en verticils de tres fulles (de vegades quatre), amb el marge enter o poc dentat i pecíol molt curt. Pel revers poden veure’s les glàndules oloroses que desprenen un fort olor a llimona.  

  

Flors tetràmeres

Flors petites de color lila suau per fora i blanques per dins, agrupades en inflorescències en panícules laxes a les summitats de les tiges. Calze tubular, amb la gola lleugerament inclinada, amb quatre dents triangulars pubescents. Corol·la formada per un tub acabat en quatre lòbuls formant dos llavis, els inferiors majors, amb glàndules. Androceu didínam, amb estams inserits al tub de la corol·la, dos més llargs amb les anteres un poc exsertes. Gineceu pilós amb curt estil i estigma bífid. Floreix a finals de primavera i l’estiu.

Dins el calze persistent es gesta el fruit

Fruit en esquizocarp que es divideix en dos núcules amb una llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes necessiten, en general, llum per realitzar la fotosíntesi i poder viure, però hi ha algunes que, com l’herballuïsa, tenen aquest requeriment més elevat, i aleshores diguem que és una planta fotòfila, és a dir, que viu amb condicions d’elevada lluminositat

USOS I PROPIETATS: És una excel·lent planta digestiva, molt apreciada en els casos de digestions pesades, ja que tonifica l’aparell digestiu i disminueix les flatulències. També és tranquil·litzant, bona en casos d’estrès, d’hipocondria i d’insomni. Fins i tot és adequada en bronquitis i en alguns tipus de tos, per les seves propietats analgèsiques i desinfectants.

Les fulles seques i picades s’utilitzen per marinar, per amanir i en salses, per a donar un toc aromàtic de cítric. També serveix la infusió, a l’estiu, per a preparar sorbets, o també, a la infusió freda se li pot afegir un rajolí de ginebra o d’un altre licor.

Se n’ha extret una essència de virtuts terapèutiques i les parts florides s’han utilitzat en perfumeria i cosmètica. També en jardineria com ornamental.

Inflorescències en panícules laxes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lippia fa honor a Auguste Lippi, metge francès que va estudiar la flora de l’Alt Egipte i del Sudan, per encàrrec de Lluís XIV, on va descobrir varies espècies, entre elles algunes Lippia.

El nom específic triphylla deriva del grec “τρεις treis” tres, i de “φύλλον phýllon” fulla, en referència a que les fulles s’apleguen de tres en tres.

El nom Lluïsa o Maria Lluïsa, li ve perquè la planta va ser introduïda a Espanya durant el regnat de Carles IV, i la seua esposa, Maria Lluïsa de Parma, estava de moda. El nom del gènere Aloysia, també és en honor a l'esposa del rei Carles IV d'Espanya.

Va ser introduïda a Europa des d’Amèrica del Sud a finals del segle XVIII per exploradors espanyols. A l’Anglaterra victoriana va tindre un gran èxit pel persistent perfum fresc a llimona.

Als horts de la il·lustració valenciana es van implantar també moltes espècies vingudes d’Amèrica, Sud-àfrica, el sud-est asiàtic i d’altres nous territoris d’ultramar. Així, les fulles bullides de la marialluïsa eren emprades per combatre el mal de panxa, al temps que s’aprofitaven les seves propietats tranquil·litzants i es gaudia del seu aroma inconfusible.

Aloysia citriodora va ser descrita per Antonio Palau y Verdera i publicada en Parte práctica de Botánica 1: 768. 1784.

Família Verbenaceae