Ajuga iva (L.) Schreb.

NOMS: Almescat. Esquiva peluda. Iva. Iva moscada. Iveta. Fulla de creu. Castellà : Iva. Pinillo almizclado. Pinillo oloroso. Portuguès: Erva crina. Iva moscada. Francès: Bugle ivette, Ivette musquée. Anglès: Herb ivy, Musky bugle. Italià: Iva moscata. Alemany: Iva-Günsel. Schmalblättriger Günsel. Grec: Λιβανόχορτο.

Flors axil·lars

SINÒNIMS: Teucrium iva L.;

DISTRIBUCIÓ:  Maditerrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Llocs secs, vores de camins i pastures xerofítiques, sobre sòls eutròfics calcaris. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges postrades lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita lignificada a la base, de fins un pam d’alçada, amb una arrel molt desenvolupada i tiges postrades  cobertes de pèls.

Fulles sèssils cobertes de pèls

Fulles sèssils, limbe oblongo-linear amb el marge revolut i 2-4 dents a la part apical, cobertes de pèls blancs.

Corol·la amb un sol llavi

Flors axil·lars, amb el calze amb cinc dents més curtes que el tub de la corol·la. Corol·la, de 10-20 mm, amb un sol llavi, el inferior, amb lòbul medi enter i dos lòbuls laterals menors, purpúria esblanqueïda, blanca o groga. Estams exserts amb els filaments pilosos. Floreix de maig fins a l’octubre

Fruit en núcula

Fruit  en núcules glabres i brunes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Dintre de les labiades hi ha uns pocs gèneres que tenen les flors amb el llavi superior curtíssim, de manera que sembla tindre un sol llavi, l'inferior, format per tres lòbuls,el medial emarginat. Són els gèneres Ajuga, Teucrium i Rosmarinus, que componen la subfamília de les ajugòidies.

Llavi clarament emarginat

USOS I PROPIETATS: Les summitats florides, en infusió, s’han emprat en medicina popular com tònica i aperitiva per pal·liar la falta de gana; com antidiarreica, per parar les diarrees, els còlics i les indigestions; com astringent per parar hemorràgies bucals i nassals; i com cicatritzant per a ferides lleus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ajuga ve del llatí “abiga –ae”, que era el nom llatinitzat de la planta en grec. L’epítet específic,  iva,  pot ser una deformació de “ajuga” , utilitzat en l’Edat Mitjana per designar l’espècie i es va mantenir com el nom comú. (El nom hauria evolucionat: "ajuga" > "abuga" > "iva" )

En “El Dioscorides renovado” Pius Font i Quer cita un refrany català que diu: “Iva, tot mal esquiva”, doncs va haver un temps en que aquesta planta era considerada com una espècie de panacea.

Ajuga iva fou descrita per (L.) Schrb. i publicada a Plantarum Verticillatarum Unilabiatarum Genera et Species 15. 1774.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Ajuga chamaepitys (L.) Schreb.

NOMS: Herba felera. Artètica. Herba amarga. Herba de la inflamació. Herba de cirera. Herba del torçó. Herba flatera. Iva artètica. Iveta. Occità: Calapita, Erbo ivernino. Castellà: Ajuga. Camepíteto. Encinilla. Hierba de las junturas. Iva. Iva artrítica. Pinillo. Yerba del clin. Gallego: Herba das xuntas. Èuscara: Atxeribustan. Estañu-belarr. Eztañu-belar. Luki-bedarr. Luki-buztan. Mullisca. Piñusa. Francès: Bugle petit-pin, Ivette. Italià: Camepizio. Anglés: Yellow Bugle. Ground-pine. Alemany: Gelber Günsel. Neerlandés: Akkerzenegroen

SINÒNIMS: Teucrium chamaepitys L.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica:  hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Camps, llocs àrids i pedregosos, matollars esclarissats, sobre terra pobra i margosa, fins els 1500 metres d’altitud.

Habita terrenys pedregosos i margosos

 FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 20 cm d’alçada, amb tiges molt ramificades i plenes de pèls. Es distingeix d’Ajuga iva per les fulles dividides i la corol·la groga

Fulles trífides amb tres segments linears (les bassals més amples), oposades i amb pèls i marge revolut.

La flor té un llavi inferior amb tres lòbuls, el central més gran i emarginat

Flors en verticil·lastres axil·lars de 2-4 flors sèssils, amb bràctees similars a les fulles. Calze en forma de tub amb dents triangulars i cobertes de pèls. Corol·la, també amb pèls, groga amb taques porpra, llavi superior molt curt i l’inferior amb el lòbul central molt ample. Androceu amb quatre estams exserts amb filament pelós i anteres color porpra. Gineceu amb estil apical i estigma bífid. Floreix d'abril a octubre.

Núcula d'herba felera dins del calze persistent

Fruit en núcula reticulada amb fovèoles ben marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: les espècies d’Ajuga són fàcils de distingir perquè les flors tenen el llavi superior de la corol·la curtíssim i l’inferior format per tres lòbuls i el del mig amb un entrant poc profund a l’àpex (emarginat).

USOS I PROPIETATS: el taní que conté li proporciona virtuts astringents, contra la diarrea i antiinflamatori. Alleugera el dolor menstrual. Per via externa cicatritza les ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Ajuga ve del llatí  abiga –ae, que era el nom llatí de la planta en grec. El nom de l’espècie, chamaepitys, procedeix del grec chamaípitys, -yos, nom de diverses plantes amb olor a pi (l’herba felera emet un suau olor balsàmic, a pi).

Rep el nom d’artètica per les seues propietats antireumàtiques i el nom d’herba felera pel seu amargor semblant al de la fel.  

Carles Linné va descriure aquesta espècie i la va publicar amb el nom de Teucrium chamaepitys en Species Plantarum 2: 562. 1753. Amb el nom actualment accepta de Ajuga chamaepitys va ser publicada per Johann Christian Daniel von Schreber, en Plantarum Verticillatarum Unilabiatarum Genera et Species xxiiii. 1774.

Família Labiatae (Lamiaceae)