Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Andryala. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Andryala. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de desembre del 2012

Andryala integrifolia L.


NOMS: Herba blanca. Llongera integrifòlia. Àrnica. Llonch. Castellà: Cerraja lanuda. Pugera. Àrnica borde. Pan de conejo. Portuguès: Alface do monte. Camareira. Tripa de ovelha. Italià: Lanutella comune. Francès: Andryale à feuilles entières. Andryale sinueuse. Anglès: Common Andryala. Alemany: Ganzblättrige Andryale. Fleischroter Mannsschild.

Inflorescències en corimbes
SINÒNIMS:  Andryala sinuata L.; Andryala humilis Pau in Font Quer; Andryala corymbosa Lam.; Rothia lanata Bubani;  
 Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània     

Lígules acabades en cinc dents
HÀBITAT: Cisto-Lavanduletea. Thero-Brachypodietalia. Camps de secà, vores de camins i llocs alterats en terrenys sorrencs o calcaris. Fins els 1500 metres d’altitud.             

Herba tomentosa de fins 50 cm. d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic hémi (« mig »), cryptos (« amagat ») i phuton (« planta »); en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s'amagen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm d’alçada, de color verd blanquinós, i coberta de pèls (tomentosa), amb tiges erectes que contenen làtex.

Fulles caulinars amplexicaules i tomentoses
Fulles bassals atenuades en pecíol i les superiors lanceolades, alternes, sèssils i, de vegades, amplexicaules, cobertes de pèls

Flors amb lígules color groc llimona
Flors en corimbes de capítols amb totes les flors hermafrodites, amb lígules de color groc llimona acabades en cinc dents. El involucre, com tota la planta, està coberta de pèls glandulars. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en aqueni proveït de vil·là
Fruit en aqueni amb vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Sobre el làtex s’han identificat tres funcions realitzades per aquesta substància en els vegetals i fongs que ho produeixen. Per exemple, en algunes espècies el làtex impedeix l’entrada de microorganismes patògens i afavoreix el procés de cicatrització quan es produeix una ferida en la planta, ja que el làtex és exsudat a través d’aquesta i en entrar en contacte amb l’aire coagula, creant-se una capa protectora. En altres plantes l’elevada toxicitat del làtex ho converteix en un mecanisme de defensa davant dels herbívors que intenten alimentar-se de la planta. Finalment, el làtex també pot actuar com a depòsit excretor.

Involucre amb pèls glandulars
USOS I PROPIETATS: Les fulles tendres poden menjar-se bullides junt a altres verdures.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons Linné Andryala deriva del grec i significa "error humà" però açò no té cap vincle amb el gènere botànic. Altres autors proposen que procedeix del grec “aner, andros” que significa mascle, i de “hyalos” que significa cristall, el que ens deixa amb el dubte doncs tampoc hi ha relació amb el gènere botànic. 

L’epítet específic integrifolia deriva del llatí “integer”, íntegre, sencer, i “folium” fulla, limbe, per les fulles enteres.


Andryala integrifolia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 808. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)


divendres, 16 de setembre del 2011

Andryala ragusina L.


NOMS: Llonja. Llongera. Jonça. Llonge. Llonguera lirada. Cast. Ajonje. Blanquilla. Ajonjilla. Borraquillas. Enjundia. Mata del visco. Pan de conejo. Francés: Andryale de raguse. Italià: Lanutella perenne

Capítols de llonja
SINÒNIMS: Andryala lyrata Pourret;  Andryala incana DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Glaucion flavi. Llocs pedregosos i solejats, fins els 1400 metres d’altitud


 FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

Planta tomentosa de color grisenc
DESCRIPCIÓ:  Planta de fins 40 cm d’altura, tota coberta de pèls amb forma d’estrella (tomentosa), que li donen un color blanquinós. Diverses tiges surten des de la base.

Fulles cobertes de pèls per les dues cares
Fulles amb pecíol, lanceolades i amplament dentades, totalment cobertes de pèls per les dues cares. 

Flors amb lígules acabades en cinc puntes
Flors en capítols amb involucre grisenc, com tota la planta, i flors amb lígula de color groc. Floreix entre abril i juliol 

Fruit en aqueni amb plomall
Fruit en aqueni amb 8-10 costelles longitudinals i vil·là de pèls simples.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan una planta està coberta de pèls (tricomes) molt atapeïts, formant una espècie de borra, es diu que és tomentosa. Aquests pèls permeten l’estalvi d’aigua, protegeixen de l’atac d’insectes i en ocasions injecten verí, com en el cas de l’ortiga. En altres casos, com en la tomaquera, els tricomes (pèls) al trencar-se pel contacte deixen espargir l’olor característica. 

L'indument tomentós caracteritza la llonja
 USOS I PROPIETATS: El visc fet amb aigua calenta i les arrels alleuja els furóncols.
Amb les arrels i aigua calenta també es fa un visc que s’utilitza per caçar pardalets.

SABIES QUE... El nom genèric de Andryala ve, possiblement, del grec andros que significa mascle, i de hyalos, que significa cristall.
Aquesta planta és endèmica de la Península Ibèrica i el sud-est de França.

Família Compositae (Asteraceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...