Anemone coronaria L.

NOMS: Anemone coronària. Castanyola. Anèmone. Castellà: Anémona. Anémone de jardín. Èuscara: Anemone landatua. Portuguès: Anémola. Anémone ordinària dos jardins. Francès: Anémone coronaire. Anémone couronnée. Anémone des fleuristes. Italià: Anemone dei fiorai. Anglès: Poppy Anemone. Spanish marigold. Alemany: Kranzwindröschen. Neerlandès: Grootbloemige-Anemoon. Oosterse-Anemoon. Windbloem Anemoon. Grec: Άγρια παπαρούνα. Ανεμώνη η στεφανωματική.

SINÒNIMS: Anemone cyanea Risso; Pulsatilla coronaria Borkh.;

DISTRIBUCIÓ: nativa de la Regió mediterrània: Regió biogeogràfica que comprèn les terres properes a la Mediterrània i que es caracteritza per tenir un clima amb estius extremament secs i càlids i hiverns moderadament humits i freds, i pel predomini de la vegetació xeròfila amb boscos esclerofil·les als sectors més humits i matollars i prats als indrets més secs.

HÀBITAT: Herbassars sobre sòls humits. Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Cultivada com ornamental.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba que presenta un rizoma tuberós del qual surt una tija uniflora de fins 40 cm d’alçada, amb 3 (4) bràctees foliàcies verticil·lades i dividides.

Fulles basals peciolades, amb el pecíol major que el limbe, i molt dividides en segments estrets. Just baix de la flor hi ha un verticil de bràctees dividides que no han de confondre’s amb les fulles

Flors solitàries i grans (de 3-10 cm de diàmetre) amb 5-8 sèpals petaloides lliures, obovats, normalment de color roig o blau però també poden ser de color rosa, blanques o, fins i tot, bicolors i amb doble número de pètals però totes tenen el centre de pistils envoltats per un anell d’estams, més curts que els sèpals, violacis (el centre sol ser negre, però pot ser de color verd pàl·lid en les cultivars blanques); gineceu amb nombrosos carpels lliures, pilosos, inserts al receptacle. Floreix entre gener i abril.

Fruit en poliaqueni ovoide llanós i llavors amb estil persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha molts cultivars però entre tots destaquen dos grups: els De Caen i els de Santa Brígida. El grup De Caén són híbrids que es van començar a cultivar als districtes francesos de Caen i Bayeux al segle XVIII, de colors magnífics i flors simples, inclouen 'Bicolor' (vermell amb blanc), 'Blue Poppy' (blau), 'Mr Fokker' (morat), 'Sylphide' (rosa profund) i 'The Bride' (blanc). Les anemones del grup de St Brigid, són cultivars produïts a Irlanda de flors dobles i inclouen "Lord Lieutenant" (blau morat) i "The Governor" (vermell).

USOS I PROPIETATS: La castanyola és conreada formant massissos on brillen els colors de les flors decoratives. També s’empra com a flor tallada. Cal adquirir les varietats d’un sol color i que sigui intens i consistent per gaudir del seu potencial decoratiu. Necessiten un sòl ric, lleuger i ben drenat, doncs l’excés d’humitat podreix les arrels. Durant el període de descans cal mantenir el sòl sec. Cal plantar-les a ple sol o ombra parcial però amb molta llum. Quan apareixen les gemmes florals serà convenient aportar adob. En exterior solen ser atacades per caragols i també poden patir plagues de pugons i de rosquilla. L’excés d’aigua pot provocar malalties per fongs.

Multiplicació per els tubercles plantats a la tardor, per a que floreixin a partir de febrer, en un sòl ric i lleuger, amb una separació d’uns 10 cm. Abans de plantar els tubercles és convenient posar-los a remulla durant 12 hores. Tot i això pot plantar-se tot l’any per tindre una floració contínua. També pot reproduir-se per llavor, sembrant en febrer en safates, amb un substrat molt fi i cobrint lleugerament les llavors. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Anemone deriva del grec “ἄνεμος ánemos” vent, perquè les flors són fàcilment agitades pel vent i les llavors disseminades. L’epítet específic coronaria ve de “corona” garlanda, disposat en cercle, en al·lusió a l’anell d’estams que forma una corona en el cercle central. Altres autor evoquen associacions regis.

Segons un mite grec, que recorda Ovidi, l'anemone va ser creada per la deessa Afrodita a partir de la sang d'Adonis, de qui estava enamorada, després de la seva mort provocada per un senglar durant una cacera.

Anemone coronaria va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 539. 1753.

Família Ranunculaceae

Anemone palmata L.

NOMS: Anemone palmejada. Anemone palmada.  Castellà: Hierba centella. Anémola portuguesa. Portuguès : Anémola, Anémona, Anémona-do-tejo, Anémone de tejo. Italià: Anemone palmata. Francès: Anémone palmée. Anémone jaune. Anglès: Palmate Anemone.

Flor d'anemone palmejada

SINÒNIMS: Anemone malvifolia L.;  Anemone lobata Pers.;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Querco-Lentiscetum. Quercetum-Rotundifoliae. Llocs frescs del matolls i carrascars, sobre sòl descalcificat. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquest del pla del Campello de Vallada (València)

Planta amb una sola tija

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba vivaç de rizoma tuberós, gros i irregular del qual surt una tija de 10-50 cm d’alçada.

Fulles bassals amb 3-5 lòbuls

Fulles en roseta bassal amb el limbe suborbicular amb 3-5 lòbuls poc marcats i dents irregulars.

Flor solitària de color groc

Flors terminals solitàries, formades per sèpals petaloides, lliures de color groc, rarament blancs, amb pèls per la part exterior. Estams nombrosos més curts que els sèpals amb les anteres grogues. Involucre allunyat de la flor, format per bràctees cuneïformes profundament dividides i concrescents a la base. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.

Fruit en poliaqueni lanuginós

Fruit en poliaqueni ovoide llanut amb l’estil persistent que surt entre l’embolic dels pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les bràctees són fulles modificades que broten al mateix eix del qual surt una flor o una inflorescència i formen el involucre. L’Anemone palmata té la particularitat de que el involucre no està immediatament baix la flor, sinó que està allunyat d’aquesta, per la qual cosa el involucre semblen fulles caulinars més que bràctees involucrals.

Involucre allunyat de la flor

USOS I PROPIETATS: Diverses aplicacions en medicina popular però sempre en ús extern, perquè, igual que l’Anemone nemorosa pot ser tòxica si s’ingereix.

Sèpals petaloides amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Anemone deriva del grec “ánemos” vent, perquè les seues flors són fàcilment agitades pel vent, o per la difusió anemòfila de les llavors. El nom específic palmata ve de “palma” palma de la ma, en referència a la forma palmejada de les fulles.

Segons la llegenda grega, aquesta planta va nàixer de la sang d’Adonis. Adonis va morir destrossat pels claus d'un porc senglar, que era Ares, el gelós amant d'Afrodita, transformat, Afrodita va arruixar nèctar sobre el cos mort d’Adonis, de manera que cada gota de la seua sang es va convertir en una flor roja anomenada anemone.

Anemone palmata, fou descrita per Carles Linneo y publicat en Species Plantarum  en l’any 1753.

Família Ranunculaceae