Anthyllis cytisoides L.

NOMS: Albada. Albada vera. Albaida. Aubada. Botja de cuques. Estepa groga. Botja blanca. Castellà : Albaida. Mata blanca. Boja blanca. Monte blanco. Blanquilla. Cañamillo. Albada. Algaida. Portuguès: Albaide. Pontinha-de-osga. Francès: Vulnéraire faux-cytise. Anthyllide faux cytise. Anthyllis faux cytise. Anglès: Broom-like Kidney-vetch. Alemany: Geißklee-Wundklee.

Inflorescències en espigues laxes

SINÒNIMS: Zenopogon cytisoides (L.) Link; Anthyllis gracilis Salisb.; Aspalathoides cytisi K.Koch; Vulneraria gracilis Bubani;

 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Nord d'Àfrica: Algèria, el Marroc i Sud-oest d'Europa: Balears, França i Espanya

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos o gipsífers. Llocs assolellats en clarianes de pinars. Fins els 800 metres d’altitud

Arbust tomentós de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins un metre d’alçada de color grisenc, amb branques llenyoses, erectes, cobertes de toment blanquinós

Fulles trifoliades o unifoliades

Fulles esparses, amb curt pecíol, les inferiors simples i les superiors trifoliades, amb un folíol central allargat i ovalat bastant més gran que els altres dos laterals. Les fulles tenen un color verd grisenc, com les tiges.

Flors papilionada de color groc

Flors en espiga laxa amb fascicles sèssils, de fins cinc flors, a l’axil·la d’una bràctea simple, formant així espigues laxes a l’àpex de les branques. Flors hermafrodites, papilionades. Calze amb cinc dents iguals, més curt que el tub de la corol·la, i cobert de pèls. Corol·la de color groc amb estendard soborbicular i ales que superen la carena corbada. Androceu amb 10 estams monadelfs. Gineceu súper amb un únic estil acabat en un estigma simple. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en llegum d'una sola llavor dins el calze persistent

Fruit en llegum ovoide, sense pèls i molt petit que conté una sola llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per la classificació de les espècies vegetals Linné va utilitzar com criteri preponderant la similitud i disposició dels òrgans florals. Les 10 primeres classes prenen el nom del número d’estams en grec més la veu andros. Així resulta monoandria (1 estam), diandria (2), triandria (3), etc. Les classes 11 a 13 les denominà dodecandria (de 11 a 19 estams); icosandria per a 20 o més estams; didinamia y tetradinamia quan hi havia respectivament 2 i 4 estams més llargs que la resta; monadelfia si estaven soldats en un feix i diadelfia si estaven units en dos feixos.  

Calze cobert de pèls

USOS I PROPIETATS: Hi ha la creença popular de que només per portar una branqueta de la planta damunt es curen les hemorroides. També s’ha emprat per alleugerar l’asma i els refredats però no és aconsellable l’ús per la seua toxicitat.

Abans les branques, rectes i flexibles, s'usaven per fer els llits dels cucs de seda i per fer graneres.  La seua llenya també alimentava el foc dels forns.

És una planta molt valuosa des del punt de vista ecològic, doncs rebrota i germina amb facilitat després d’un incendi, suporta la sequera i, junt a altres espècies, és una bona defensa del sòl contra l’erosió, protegint i enriqueix el terreny que habita per la capacitat d’acumular matèria orgànica.

Actualment s'empra com a planta mel·lífera i com ornamental en jardineria, especialment en jardins xeròfits mediterranis. És una planta amb pocs requeriments i cal disposar-la en substrats ben drenats perquè tolera la sequera perllongada millor que els regs excessius. Tolera també els sòls pobres. Un excés de reg o fertilitat del sòl pot produir plantes massa tendres i arribar a provocar-ne la mort.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Anthyllis és una veu grega que significa planta florida (de ánthos, -ou = flor) utilitzada pels grecs de l’antiguitat per denominar varies plantes, cap de les quals forma part del gènere actual.

L’epítet específic cytisoides deriva de  "Cytisus" un gènere de les lleguminoses, i de las terminació grega “εἷδος eidos” semblança, paregut: similar a Cytisus.

És un arbust de fulla perenne però en períodes de forta sequera perd les fulles que rebrotaran quan hi haja unes condicions d’humitat adequades.

Anthyllis cytisoides va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 2: 720. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Anthyllis vulneraria ssp. font-queri (Rothm.) A. et O. Bolòs.

 NOMS: Vulnerària. Herba capsotera. Cast. Vulneraria. Francés: Vulnèraire.  Anglés: Lady's-finger. Kidney Vetch. Alemany: Wundkraut. Gewöhnlicher Wundklee. Holandés: Wondklaver. Grec: Ανθυλλίς η τραυματική.

Flors en glomèruls terminals solitaris

SINÒNIMS: Anthyllis vulneraria;   Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri  (Sagorski) W. Becker;   Anthyllis font-queri;  Anthyllis vulneraria subsp. lusitanica (Cullen & P.Silva).

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT:  Erms, brolles, garrigues, fins els 1700 metres d’altitud. Aquesta del Pla del Campello de Vallada (València)

Tiges erectes i cobertes de pèls

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes  de fins 40 cm, coberta de pèls.

Fulles compostes imparipinnades

Fulles compostes imparipinnades amb dos o tres parells de folíols i el folíol apical més gran que els altres.

Flors papilionàcia amb el calze inflat

Flors rosades a vermelles agrupades en glomèruls solitaris al final de les tiges fèrtils. Calze amb pèls, influat amb la part superior més estreta. Corol•la amb estendard entre rosa i porpra; ales un poc més llargues que la quilla. Floreix a la primavera.

Fruit en llegum indehiscent

Fruit llegum indehiscent amb una sola llavor que es desenvolupa dins del calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor és una rama de creixement limitat l’àpex de la qual creix un nombre variable de fulles modificades. La part important de la flor són les fulles fèrtils portadores d’esporangis que són l’androceu, format per els estams, i el gineceu que el composen els carpels.

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional popular s’ha emprat per la curació de ferides, cremades, úlceres tòrpides, nafres i tallades, facilita la necessària cicatrització de la ferida, i per   contusions i hematomes.
Hemostàtic local, cicatritzant i antisèptic. Popularment es considera depurativa i antiemètica. També té propietats com a laxant, astringent, desinfectant i, com el seu nom indica,  vulnerària.
L'extracte etanòlic s'ha demostrat actiu enfront poliovirus i herpes virus inhibint la seva activitat.
Les flors poden assecar-se per emprar-les com ornamentals.
El suc de les flors proporciona tints blaus, rojos o grocs.

SABIES QUE... Anthyllis ve del grec ánthos, -ou = flor, i de illos, que vol dir borrissol, per l’aspecte de les inflorescències amb els pèls. Els grecs de l’antiguitat empraven aquesta veu per denominar varies plantes, cap de les quals forma part del gènere actual.
El nom específic de vulneraria deriva del llatí vulnus, que significa ferida, degut a les propietats curatives de les espècies d'aquest gènere.

Família Leguminosae (Fabaceae)

Anthyllis tetraphylla L.

NOMS: Trèvol de mamella de vaca. Fisantil·lis. Llentia silvestre. Petadors.  Cast. Trébol de pezón de vaca , Hierba capitana. Antilis de cuatro hojas.  Francés: Anthyllide à quatre feuilles. Italià: Vulneraria annuale. Anglés: Bladder Vetch. Alemany: Blasen-Wundklee

Flors amb el característic calze globós

SINÒNIMS: Physanthyllis tetraphylla  (L. ) Boiss.;  Tripodion tetraphyllum (L.) Fourr.;  Vulneraria tetraphylla (L.) Guss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Prats secs i erms, herbassars, clarianes de matollars, amb preferència pel substrat calcari, fins els mil metres d’altitud.

És una planteta que creix arran de terra

FORMA VITAL: Teròfit: una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba pilosa, postrada, de fins 50 cm de llargària, amb tiges que es ramifiquen des de la base radialment. 

Fulles amb folíols molt irregulars

Fulles imparipinnades amb folíols molt diferents entre ells i curt pecíol. El folíol terminal és obovat i molt més gran.

Flor papilionàcia amb les ales grogues

Flors arran de terra, hermafrodites, pentàmeres amb la típica morfologia papilionàcia, amb la carena groga i la quilla blanca. Calze és tubulós, amb pèls i acrescent, sembla inflat; cinc dents molt més curtes que el tub. 10 estams. Ovari súper amb un estil acabat en dos estigmes. Floreix des del març a juliol.

Fruit en llegum cobert de pèls i amb dues granes, dins del calze persistent

Fruit en llegum oblong, constrenyit al centre, pelut i petit, amb dues granes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha òrgans vegetals que continuen creixent una vegada ja està format i, aleshores, reben el nom de acrescents. És el cas del calze d’aquesta espècie.

El folíol terminal és molt més gran que els altres.

SABIES QUE... el nom del gènere Anthyllis procedeix del grec anthýllion, -ou, que significa floreta, i de ánthos, -ous, que vol dir flor. El específic tetraphylla significa quatre fulles.

La part més característica de la planta és el calze, molt pilós i vesicular, i és  el responsable del símil amb les glàndules mamàries dels mamífers.

Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A