Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Antirrhinum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Antirrhinum. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de novembre del 2012

Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. barrelieri


NOMS: Conillets. Gatets.  Gossets. Castellà : Boca de dragón. Dragoncillo. Anglès:  Barrelier’s snapdragon. Alemany: Barreliers Löwenmaul.

Corol·les personades
SINÒNIMS: Antirrhinum controversum Pau.;
Observacions: Dos subespècies: la ssp. barrelieri, i la subsp. litigiosum. La primera té els sèpals linears i aguts i la segona té les flors més grans i els sèpals ovats i obtusos). Al territori Diànic apareix la ssp. barrelieri.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Paretarietalia. Matollars, pedregars, roques, marges i murs, sobre terreny calcari. Fins els 900 metres d’altitud.

Planta ramificada des de la base
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic hémi (« mig »), cryptos (« amagat ») i phuton (« planta »); en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s'amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Planta molt ramificada amb tiges que poden arribar a més d’un metre d’alçada, amb pèls a la part inferior que són  glandulosos a la part superior

Fulles linear-lanceolades de vegades reflexes
Fulles linears o linear lanceolades, de vegades reflexes, les inferiors oposades i les superiors alternes, amb un curt pecíol.

Calze amb cinc sèpals linears i aguts
Flors en inflorescències en raïm en forma d’espiga. Bràctees estretament lanceolades i un curt pedicel. Flors hermafrodites, zigomorfes. Calze amb cinc sèpals linears i aguts. Corol·la bilabiada; llavi superior bilobat i l’inferior trilobat, amb una protuberància al llavi inferior (personada) que tanca l’accés al tub de la corol·la, i una gepa a la base. Quatre estams. Ovari súper amb un sol estil acabat en un estigma capitat. . Floreix de març a octubre.

Càpsula amb porus a l'àpex per on eixen les llavors
Fruit en càpsula ovoido-oblonga amb pèls glandulosos que s’obri per porus a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les corol·les d’aquest gènere, mirades de front, semblen una màscara o una cara de persona, pel que reben el nom de corol·les personades.

Inflorescències en raïm en forma d’espiga
SABIES QUE... el nom del gènere Antirrhinum deriva del grec “anti” = en lloc de,  i “rhis, rhinos” = nas, segurament per la forma de la corol·la personada que recorda un musell, però Dioscòrides, segons la traducció de Laguna, diu que “el fruit s’assembla als nassos d’una vedella”.
L’epítet específic, barrelieri, està dedicat a J. Barrelier (1606-1673), dominic de París, que va herboritzar a la Mediterrània (Provença, el Languedoc, Espanya i Itàlia). Antoine de Jussieu va publicar l’obra pòstuma de Barrelier sota el títol “Icones Plantarum per Galliam, Hispaniam et Italiam observatæ”. Aquesta obra conté unes cent espècies noves per a l’època i moltes d’elles li van ser dedicades amb el nom Barrelieri.
Al comprimir lateralment el tub de la corol·la, aquesta obri la boca com si fos un conillet o un gosset, el que servia de distracció als xiquets.

Família Scrophulariaceae


divendres, 13 de maig del 2011

Antirrhinum orontium L.


NOMS: Gossets. Cap-de-mort. Conillets. Botons de gat.  Castellà: Becerrilla, Cabeza de muerto. Zapatón. Portuguès: Bocas de lobo. Focinho de burro. Focinho de coelho. Focinho de rato. Olho de gato. Francès: Muflier des champs, Muflier rubicond. Italià: gallinetta comune. Anglés: Lesser snapdragon, Small snapdragon. Calf’s Snout. Alemany: Acker Löwenmaul. Feldlöwenmaul.

Flor personada d'Antirrhinum orontium
SINÒNIMS: Misopates orontium (L.) Raf.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Prats secs, conreus de secà i llocs alterats per l’home, fins els 1100 metres d’altitud 

Flors en raïms poc densos
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tija simple o poc ramificada
DESCRIPCIÓ: Petita herba erecta, simple o molt poc ramificada amb la tija pilosa i amb glàndules enganxoses a la part superior. Pot arribar als 50 cm d’alçada.


Fulles linear-lanceolades de marge enter
Fulles simples, enteres, linear lanceolades, amb un pecíol curt i el nervi central molt marcat, alternes, tot i que les inferiors poden aparèixer oposades.

Corol·la amb el nervis marcats
Flors personades, rosades amb línies i nervis més foscs, agrupades en raïms poc densos. Calze de cinc sèpals desiguals, aguts, més llargs que la corol·la. Corol·la zigomorfa, bilabiada amb el llavi superior bilobulat i el inferior trilobat. Androceu amb quatre estams soldats al tub de la corol·la; una parella d’estams té els filaments més llargs que l’altra (didínams). Gineceu d’ovari súper amb un sol estil. Floreix en primavera i estiu, entre abril i setembre.

El fruit sembla el musell d'una mostela
Fruit en càpsula pilosa, amb tres porus, que sembla una mostela

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Antirrhinum tenen la corol·la bilabiada. El llavi superior format per dos lòbuls i l’inferior per tres lòbuls i una prominència que sembla el paladar i tanca l’accés a l’interior de la flor. Mirada de front aquesta corol·la recorda una màscara o la cara d’una persona, per la qual cosa han rebut el nom de personades.

USOS I PROPIETATS: En el Dioscórides es diu que els fruits penjats al coll, com si fos un collar,  actuen com un antídot contra els verins.

Al comprimir lateralment el tub de la corol·la, aquesta obri la boca com si fos un conillet o un gosset, el que servia de distracció als xiquets. 

Les flors surten de l'axil·la de les fulles
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Antirrhinum procedeix del grec “antírrhinon” que, segons alguns autors, voldria dir conillet o dragonet (de anti= en lloc de, o igual que; i rhinós= nas, musell), per el paregut del fruit al musell d’un animal. El nom del gènere del sinònim, Misopates, deriva del prefix grec “μῑσο- miso-“ que indica aversió, enemistat, i de “πᾰτέω patéo” trepitjada, és a dir, que odia ser trepitjada. L’epítet orontium fa referència al riu Orontes, en Síria.

Antirrhinum orontium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 617. 1753. Més tard Constantine Samuel Rafinesque (Raf.) el va publicar amb el nom, actualment acceptat per molts autors, de Misopates orontium en Autikon Botanikon 158. 1840.

Observacions: Alguns autors consideren aquesta espècie com a part del gènere Misopates, que difereix d'Antirrhinum bàsicament pel seu caràcter anual. Aquest gènere, classificat dins la família de les escrofulàries, ha sigut inclòs en la família de les plantaginàcies amb la classificació filogenètica APG

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...