Asperula aristata L.f.

NOMS: Herba prima. Canyeta d’or. Castellà : Asperilla de flor roja. Esquinancia. Francès: Aspérule aristée. Alemany: Grannen-Waldmeister.

 

Flors en panícules laxes

SINÒNIMS: Asperula longiflora Waldst. & Kit.;  Asperula cynanchica subsp. aristata (L.f.) Briq. & Cavill.;   

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Llocs oberts i secs, vores de camins, sobre substrat calcari, de vegades sobre la mateixa roca. Fins els 1750 metres d’altitud

 

Herba de tiges molt fines

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges molt fines, ascendents i pubèrules,

Fulles aciculars verticil·lades

Fulles aciculars, menudes, acabades en una punta aguda, en verticils de quatre fulles desiguals que cauen a la floració.

Corol·la en tub allargat acabat en quatre lòbuls

Flors en panícules laxes amb rametes divaricades. Calze amb 2 o 4 sèpals, quan hi ha. Corol·la rosada en forma de tub llarg acabat en quatre (3-5) lòbuls. El tub és pubèrul i més gran que el de Asperula cynanchica. Quatre estams inserits a la corol·la. Ovari amb estil i estigma capitat. Floreix d’abril a octubre.

Fruit

Fruit amb dos mericarpis ovoides i papil·losos de color obscur quan maduren.

USOS I PROPIETATS: Té les mateixes aplicacions que Asperula cynanchica, doncs en medicina popular no es diferencien aquestes dues espècies, i s’empren indistintament. S’ha fet servir com diürètica, per les afeccions urinàries com els càlculs renals, i per curar les angines, d’ací el nom popular d’esquinància.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Si heu observat l’abreviació botànica estandarditzada de qui va descriure aquest tàxon, és (L.f.), que pertany a Carl von Linné el jove (1741-1783), el fill del famós Linné al que va succeir com cap de medicina pràctica a la Universitat d’Uppsala, per ser fill de son pare, sense examen ni defensa de cap tesi, com era habitual. La seua obra va ser ben modesta, utilitzant descripcions de son pare amb afegits fets pel fill. La més coneguda és Supplementum Plantarum..., on està inclosa aquesta Asperula aristata.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asperula ve del llatí “asper, -era, -erum”, que significa aspre, rude, i del sufix llatí diminutiu “–ula, -ulae”, en referència a l’aspror de les fines tiges i les fulles. 

El nom específic aristata és un epítet llatí que significa cerra llarga, amb punta.

Asperula aristata va ser descrita per Carl von Linné el Jove i publicada a Supplementum Plantarum 120, 1782.

Família Rubiaceae

Asperula cynanchica L.

NOMS: Herba prima, canyeta d’or, herba de pixar, herba del nuset, herba de la grava, serpentina, espartet, Occità: Erbo de l'esquilenço. Cast. Asperilla de flor roja, aspérula, hierba tosquera, hierba de la inflamación, h, de la próstata, varilla de oro. Vasc eskinancia. Italià: Stellina comune. Francés: Aspérule à l’esquinancie, herbe à l’esquinance. Anglés: Squinancywort, squincywort. Alemany: Hügel Meier, Hügel-Waldmeister. Holandés: Kalkbedstro

Flors agrupades en petites cimes

SINÒNIMS: Asperula cauviniae N.H.F.Desp.

 Hi ha moltes subespècies, el que dificulta la identificació. Pel nostre territori: Asperula cynanchica subsp. cynanchica;  Asperula cynanchica subsp. alpina.

 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània.

HÀBITAT: Ononido Rosmarinetea. Creix sobre sols calcaris. 

Tiges molt fines de fins dos pams d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

 DESCRIPCIÓ:  Herba perenne de base llenyosa i tija molt fina d’uns dos pams d’alçada. 

Fulles aciculars

Fulles oposades o verticil·lades, fines, aciculars. 

Corol·la amb quatre lòbuls més curts que el tub

Flors blanquinoses amb corol·la de 2 – 4 mm, de pètals soldats en forma de curt embut que s’obri a l’extrem en quatre lòbuls simètrics més curts que el tub.  El calze és tan petit que quasi no es veu. S’agrupen en petites cimes.

Fruits petits i glabres

Fruits xicotets, secs i sense pèls. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors tenen un nectari, és a dir, un òrgan glandular que secreta nèctar, en forma de disc carnós situat a la base de l’estil, que les fa particularment oloroses, amb olor a vainilla. Aquest olor és un potent atraient per als dípters (Bombylidae) i himenòpters (petits Apidae) i inclús per alguns lepidòpters nocturns.

USOS I PROPIETATS: S’ha utilitzat per al tractament del abscés peritonsillar i les afeccions urinàries, però el nom popular (hierba de la esquinancia) el relaciona amb les afeccions de la gola i les angines. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asperula ve del llatí asper, -era, -erum, que significa aspre, rude, i del sufix llatí diminutiu –ula, -ulae, segurament en referència a l’aspror de les fines tiges i fulles. 

L’epítet específic, cynanchica, ve del grec kynánche, -es, que deriva en el llatí cynanche, -es, que significa inflamació de la gola.

Família Rubiaceae