Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek

NOMS: Malrubí negre. Marrumbí. Garrotxa. Herba pudenta. Malrubí bord. Castellà : Marrubio fétido. Marrubio negro. Balota. Gallego: Marroio-negro. Èuscara: Barrubi beltza. Marrubi beltz. Portuguès: Marroio-negro. Balota. Italià: Cimiciotta comune. Marrubio fetido. Francès: Ballote du midi, Ballote fétide. Anglès: Black horehound. Alemany: Schwarznessel. Stinkender Gottvergeß. Neerlandès: Stinkende Ballote.  

Flors en falsos verticil·lastres

SINÒNIMS: Ballota Tournefortii Sennen.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Arction. Silybo-Urticion. Comunitats ruderals, vores de camins, llocs nitrificats i humits o ombriencs.

Planta perenne sufruticosa

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne sufruticosa, amb soca gruixuda, lignificada, ramificada i pubescent, de fins un metre d’alçada. Tota la planta desprèn una olor desagradable a humitat i a floridura.

Fulles oposades i decussades

Fulles oposades i decussades, ovades o cordades, suaument atenuades en pecíol, cobertes de pèls a vegades glandulars, amb el marge dentat amb dents arrodonides. L’anvers està molt arrugat, marcat per la xarxa de venes.

Corol·la bilabiada

Flors agrupades verticil·lastres que formen pisos a la part superior de les tiges. Calze en tub formant una mena d’embut bastant llarg, acabat en cinc dents curtes amb mucró espinós. Corol·la color rosa porpra o blanquinosa, bilabiada, llavi superior erecte, escotat i còncau, el inferior format per tres lòbuls, el central major i emarginat. Androceu amb quatre estams didínams exserts. Gineceu amb ovari súper, un estil i estigma bífid. Floreix a la primavera fins a la tardor.

Fruit en tetraqueni

Fruit en núcules ovoides aplanades de color marró obscur brillant. Cada flor produeix quatre d’aquestes núcules, és a dir, un tetraqueni o clusa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Totes les labiades són pol·linitzades per insectes, per la qual cosa disposen de dispositius mecànics molt evolucionats per facilitar la pol·linització encreuada. La disposició horitzontal del llavi inferior de la corol·la, que fa de camp d’aterratge i facilita el pas dels insectes al fons del tub de la corol·la, n’és una adaptació a l’entomofília.

Calze llarg amb forma d'embut

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les summitats florides i les fulles per combatre les nàusees i vòmits, el mareig, l’ irritabilitat i els trastorns de la menopàusia. Pel seu efecte sedant s’usa en casos d’ansietat, insomni i altres afeccions nervioses suaus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ballota deriva del grec "βαλλωτή balloté" una planta citada per Dioscòrides i Plini, el om de la qual ve de "βάλλω bállo" llançar, rebutjar, per la repulsió que genera l’olor fètida de la planta.

L’epítet específic nigra significa negra, pel color obscur que prenen les fulles seques.

Ballota nigra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 582. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Ballota hirsuta Benth.

NOMS: Barrumbí. Manrubí hirsut. Malrubí hirsut. Castellà: Marrubio. Flor rubí. Manrubio. Marrubio borde. Marrubio rojo. Portuguès: Marroio. Francés: Ballote hirsute

Flors en verticil·lastres globosos

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (Ibero-magrebí)

HÀBITAT: Bromo-Oryzopsion . Vores de camins, llocs secs, pedregosos i assolellats, garrigues, fins els 800 metres d’altitud

Inflorescències en densos verticils

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne, que pot arribar als 70 cm d’alçada, tota coberta de pèls que li donen un aspecte cendrós; lignificada a la base (sufruticosa) 

Fulles oposades de marge crenat

Fulles oposades en forma de cor i de marge crenat, rugoses per l’anvers, amb els nervis molt marcats pel revers i densament peludes. 

Calze amb 10-20 dents

Flors agrupades en verticil·lastres globosos i densos, amb bràctees similars a les fulles; calze amb forma de cràter i 10 o més dents, en lloc dels 5 de la Ballota nigra. Corol·la color púrpura rogenca amb franges blanques, bilabiada amb el llavi superior bífid i molts pèls, llavi inferior amb tres lòbuls, el central major, combat cap avall i amb un petit entrant a l’àpex (emarginat). Androceu amb quatre estams exserts, els inferiors més curts. Gineceu d’ovari súper i estigma bífid. Floreix de maig a juliol.

Fruit en núcula

Fruit en núcula ovoide i llisa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea és un òrgan que presenta una estructura laminar semblant a la fulla (foliaci), situada vora les flors, d'estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, mida, coloració, etc., normalment diferents d'aquestes.

USOS I PROPIETATS: Se li atribueixen les mateixes virtuts que al Marrubium vulgare, al que s’assembla molt: tònic cardíac, contra la tos, depuratiu, per rebaixar la febre i per rentar ferides. En rituals curatius eliminava el mal d’ull. A més a més antigament s’emprava com antiparasitària, contra les puces.  

Flor bilabiada amb pèls al llavi superior bífid

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Ballota, ve del grec "βαλλωτή balloté" que era el nom que donaven al malrubí negre. El grec "βάλλω bállo", d’on deriva, significa llençar, rebutjar, per la repulsió que provoca l’olor fètid, d’algunes espècies com Ballota nigra. El gènere fou establert per Tournefort com “Ballote” però Linné va alterar la grafia i el va denominar Ballota. El nom específic, hirsuta, ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als nombrosos pèls que cobreixen tota la planta.

S’ha emprat tradicionalment contra l’aliacrà (icterícia) en una mena de ritu màgic. Es tractava de buscar una planta de malrubí i dir davant la planta: ”Buenos días, manrubio, / que te vengo a visitar / con una poquita de orina / y una poquita de sal”. Altres variants del ritus es limitaven a pixar sobre la planta tots els dies fins que desapareixia el mal

Família Labiatae, (Lamiaceae)