Bupleurum rigidum L.

NOMS: Llebrenca. Cluixida. Orella de llebre. Herba del cucut. Castellà : Oreja de liebre. Ontina. Clujia basta. Francès: Buplèvre raide.

Inflorescències en umbel·les distribuïdes en panícula

SINÒNIMS: Bupleurum rigidum subsp. rigidum L.  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Brachypodion phoenicoidis. Boscs mediterranis frescs, pinars i carrascars. Prefereix l’orientació nord. Entre els 200 i els 1500 metres d’altura

Herba molt ramificada i glabra

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: herba glabra de tija florífera erecta, flexuosa i molt ramificada de fins 80 cm d’alçada, lleugerament llenyosa a la base.

Fulles rígides, coriàcies i sense pèls

Fulles en roseta bassal oblanlanceolades atenuades en pecíol, grans (d’uns 8-25 cm), rígides, coriàcies, glabres i amb els nervis paral·lels molt marcats. Les fulles superiors sèssils, molt petites i escasses.

Flors amb nectarífer i estilopodi

Flors en inflorescències en umbel·les distribuïdes en ampla panícula, amb bràctees i bractèoles linears. Flors hermafrodites, amb cinc pètals de color groc, amb disc nectarífer i estilopodi. Androceu amb cinc estams lliures. Ovari ínfer amb dos estils molt curts. Floreix a l’estiu (juliol, agost i setembre)

Fruit en aqueni

Fruit format per dos aquenis o mericarps anomenat esquizocarp. Cada mericarp té cinc costes i conté una sola llavor amb endosperma greixós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El endosperma és el teixit nutricional format al sac embrionari de les plantes amb llavor i pot ser usat com a font de nutrients per l'embrió durant la germinació. Està format per cèl·lules molt atapeïdes i grànuls de midó incrustats en una matriu. Gran part d'aquest és proteïna.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiinflamatori, aplicant draps, amerats amb el bullit de les fulles, sobre la zona inflamada.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Bupleurum deriva del grec “βοῦς bous” que significa bou, i de “πλευρά pleurá” que significa costella, és a dir, costella de bou, en referència a la pronunciada nervadura de les fulles

L’epítet específic rigidum ve de llatí “ rigidus, -a, -um” que significa rígid, dur, per la consistència coriàcia de les fulles.

Bupleurum rigidum va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 238. 1753.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Bupleurum fruticescens Loefl. ex L. subsp. fruticescens

NOMS: Ajocaperdius, Botja groga. Fenoll de rabosa, Fenollet bord, Herba profitosa. Cast. Hinojo de perro, Boja de las calenturas, Cuchilleja, Enerdo, Hierba de los cuarenta nudos.

Flors en umbel·les bracteades menudes

SINÒNIMS: Bupleurum fruticescens var. elatius Lange

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Endèmica del àrea ibero-magribina

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion   Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Matolls secs i assolellats, sobre sòl calcari en altituds fins els 1500 metres.

Mata al camp

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins un metre d’alçada, tota glabra, amb les tiges lleugerament lignificades i erectes o postrades,

Fulles sèssils amb els nervis molt marcats

Fulles enteres, linears, rectilínies o un poc corbades en forma de falç, sèssils, de tacte coriaci, distribuïdes al llarg de les tiges

Flors pentàmeres de color groc

Flors en tiges floríferes ramificades, sobre nombroses umbel·les bracteades menudes, de 2-9 radis, poc vistoses, amb pètals d’un groc pàl·lid. Bractèoles petites. Floreix de juny a novembre

Fruits el·lipsoïdals amb costes prominents

Fruits el·lipsoïdal de fins 4 mm amb costes poc prominents.   

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica definitòria d'aquesta família és la inflorescència en umbel·la simple o composta. Una umbel·la, en botànica, és el terme utilitzat per un conjunt de flors els pedicels de les quals són iguals i parteixen de l'eix central, amb format de paraigua. És a dir, és una inflorescència en forma de paraigua. Una umbel·la és composta si els radis terminen en umbel·les secundàries o umbèl·lules. Sovint duu a la base un involucre de bràctees.

USOS I PROPIETATS: La part aèria de la planta s’utilitza per fer gargarismes i rentats bucals, per la seua acció antisèptica i contra el mal de queixal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bupleurum ve de les veus gregues “βοῦς bous” bou i “πλευρά pleurá” costella, és a dir, Costella de bou, en referència als nervis o costelles de les fulles que són molt pronunciades. El nom “βούπλευρος Boupleuros”, l’empra Nicandre per referir-se a una planta que desconeguem.

L’epítet específic fruticescens  deriva de "frútex" arbust, per les tiges lignificades a la base.  

Família Umbelliferae (Apiaceae),