NOMS: Boixac. Calèndula.
Boixac de jardí. Llevamà de jardí. Castellà:
Caléndula. Maravilla. Gallego:
Lenzoa. Herba centella. Èuscara:
Ilena. Ilherrilili. Aingeru Lorea. Occità: Gaug. Portuguès: Maravilhas. Boninas. Francès: Souci officinal. Souci. Italià: Calendula. Fiorrancio coltivato.
Angles: Garden Marigold. Pot
Marigold. Alemany: Garten-Ringelblume.
Neerlandès: Tuingoudsbloem. Grec: Καλεντούλα. Νεκρολούλουδα.
 |
| Surt naturalitzada en zones ruderals, camins i camps |
SINÒNIMS: Caltha officinalis (L.)
Moench
DISTRIBUCIÓ: D’origen
desconegut. Mediterrània
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Chenopodietalia muralis. Cultivada con planta ornamental però també surt
naturalitzada en camps de conreu, camins i amb la vegetació ruderal.
 |
| Pot arribar a fer mig metre d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ:
Planta anual, tot i que de vegades es comporta com perenne però de vida curta,
multicaule, que pot arribar fins al mig metre d’alçada, amb les tiges lignificades
a la base i cobertes de pèls glandulars.
 |
| Fulles sèssils i pubescents |
Fulles de distribució alterna, sèssils i
fins i tot amplexicaules les superiors. Oblan-lanceolades, pubescents, amb el
marge enter, dentat i de vegades ondulat.
 |
| Capítols grans amb lígules exteriors i flòsculs en botó central |
Flors en capítols,
de fins 7 cm de diàmetre, amb bràctees involucrals llargament lanceolades, amb
pèls, i molt més curtes que les lígules exteriors de color groc o taronja; el
botó central format per flòsculs que poden ser de color groc, taronja o marró. Floreix
d’abril a octubre.
 |
| Aquenis de tres formes diferents |
Fruit en aquenis sense
vil·là de formes diferents: uns recorbats, altres tuberculats i encara altres
costelluts.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Els fruits del boixac surten de les flors ligulades, ja que les
flors tubuloses del botó central són masculines. S’originen tres tipus
diferents de fruits, uns són vorejats d’amples ales membranes per ser
dispersats pel vent; altres porten pèls ganxuts al dors per enganxar-se al pèl
dels animals i poder germinar lluny de la planta mare; i un tercer tipus que no
presenta cap dispositiu especial per poder germinar al mateix lloc.
 |
| Bràctees involucrals no arriben a la meitat de les lígules |
USOS I PROPIETATS:
La inflorescència té propietats antipirètica, demulcent i vulnerària. El ungüent fet amb els pètals es pot utilitzar per combatre la inflamació o sequedat de la
pell: ferides, èczema sec, irritació dels mugrons en la lactància, escaldadura
i eritema solar. A més és antifúngica i astringent. (Mètode)
És una espècie molt emprada en jardineria, per la qual cosa
s’han desenvolupat diverses varietats.
Hom diu que repel·leix els insectes i les
arrels secreten substàncies que allunyen els cucs de terra.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Calendula
ve del llatí “calendae” que significa primer dia del
mes, amb una terminació en diminutiu, és a dir, petit calendari, o a través dels mesos, perquè amb l’obertura i tancament dels capítols marcava la duració del
dia i té un llarg període de floració. L’epítet específic officinalis vol dir medicinal, s'aplica a moltes espècies que des
de fa molt temps han estat considerades medicinals.
L’ús del boixac
està documentat des de l’Antiga Grècia. A l’Edat Mitjana l’emperador Carlemany
va emetre la Capitulare de villis vel
curtis imperii mitjançant la
qual animava els seus súbdits a cultivar una sèrie d’herbes i condiments que no
haurien de faltar mai als seus camps, entre les quals estava el “solsequian”
que s’identifica amb la Calendula officinalis.
Calendula officinalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species
Plantarum, vol. 2: 921, 1753
Família Compositae, (Asteraceae)
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A
