Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Calystegia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Calystegia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de maig del 2017

Calystegia soldanella (L.) R.Br.

NOMS: Campaneta de la mar. Corretjola blanca. Corretjola mascle. Coleta de mar. Castellà: Berza marina. Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Calistexa. Corriola da praia. Portuguès: Soldanela. Couve-do-mar. Italià: Convolvolo delle sabbie. Vilucchio marittimo. Francès: Liseron des dunes, Liseron des sables, Liseron soldanelle. Anglès: Sea bindweed. Alemany: Strand-Winde. Neerlandès: Zeewinde. Grec: Καμπανέλες. Xinès: shen ye da wan hua.

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Convolvulus soldanella L.; Calystegia reniformis R. Br.

DISTRIBUCIÓ: Subcosmopolita

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Viu a les platges i als arenals litorals. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna

Herba de tiges reptants
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra de tiges reptants que pot fer fins 50 cm de llarg, arrelada a la sorra mitjançant un rizoma prim i ramificat. Produeix làtex blanc.

Fulles suborbiculars un poc carnoses
Fulles oposades, un xic carnoses, lluentes, amb pecíol llarg i limbe suborbicular amb dues aurícules a la base, el que hi dona una forma de ronyó (reniforme)

Corol·la en forma d'embut de color rosa i blanc
Flors axil·lars, solitàries, a l’àpex d’un llarg peduncle que pot arribar als 10 cm. La corol·la, rosa i blanca, té forma d’embut de fins cinc centímetres de diàmetre, embolcallat a la base pels cinc sèpals lliures i ovals del calze i per les bractèoles que cobreixen el calze i són tan llargues com ela sèpals. androceu amb cinc estams inserits a la base del tub de la corol·la. gineceu amb ovari súper i estil acabat en estigma bilobat. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula ovoide
Fruit en càpsula ovoide de més d’un centímetre dehiscent, que s’obri per quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies europees del gènere Calystegia es caracteritzen per tindre un parell de bractèoles amples, immediatament per sota dels sèpals, que embolcallen el calze.

Calze embolcallat per les bractèoles
USOS I PROPIETATS:  La bullida de les arrels s’empra, en medicina popular, com porgant i per combatre el reuma però cal anar en compte perquè una dosi superior a 30 gr. d’arrels per mig litre d’aigua pot ser perjudicial per la salut.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Calystegia deriva del grec “kylix” que significa calze, copa, tassa, i “stéghe”, que significa sostre, per les grans bràctees que protegeixen el calze. L’epítet específic soldanella és un diminutiu del italià “soldo” moneda redona, nom derivat del “solidus” una moneda d’or a l’Imperi, segons Apuleu, en referència a la forma de les fulles.

Aquesta espècie, abans molt comuna a totes les platges, està en franca regressió i ha desaparegut en moltes localitats per l’excés d’urbanitzacions i els canvis en el nivell freàtic. (Vegeu “El canvi ambiental global en la flora singular” en la revista Mètode)

Carles Linné va descriure per primera vegada aquesta espècie i la va publicar com Convolvulus soldanella en Species Plantarum 1: 159. 1753. (1 May 1753). Amb el nom actualment acceptat de Calystegia soldanella va ser publicat per Robert Brown en Prodromus Florae Novae Hollandiae 484. 1810.

Família Convolvulaceae

dilluns, 18 de febrer del 2013

Calystegia sepium (L.) R. Br.


NOMS: Campanetes. Campanetes de canyar. Corretjola blanca. Corretjola gran. Corretjola mascle. Occità: Campaneto de sebisso. Castellà : Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Cabrinfollas. Campaiña. Èuscara: Ezkilluntza. Ezquerrte-zuri. Portuguès: Trepadeira. Bons-dias. Italià: Campanelle. Vilucchione. Francès: Liseron des haies. Grand Liseron. Anglès: Hedge Bindweed. Bellbine. Greater bindweed. Alemany: Gewöhnliche Zaunwinde. Große Winde. Neerlandès: Haagwinde.

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Convolvulus sepium L.
Observacions: Es distingeixen dues subespècies. La subsp. sepium amb la corol·la blanca, els estams més curts i el fruit subglobós, que arriba als 1600 metres d’altitud;  i la subsp. silvatica amb bractèoles majors, la corol·la sovint amb bandes roses, els estams més llargs i la càpsula ovoide, que no sol passar dels 300 metres d’altitud.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Planta enfiladissa
HÀBITAT: Convolvulion sepium. Torrents, aigüamolls, en canyars i herbassars en zones humides. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta enfiladissa amb tiges de fins cinc metres de llargària, sense pèls (glabra)

Fulles sagitades
Fulles de forma sagitada amb orelles (aurícules) truncades, amb el marge enter i limbe de color verd i amb pecíol.

Flors grans amb els pètals soldats forman un tub
Flors axil·lars solitàries, grans (de 3 a 7 cm), hermafrodites, amb els cinc pètals soldats en forma d’embut de color blanc, al final d’un peduncle llarg. Té dues bràctees foliàcies que amaguen els sèpals del calze. Cinc estams soldats a la base de la corol·la. Gineceu amb un ovari súper, un sol estil acabat en estigma bilobulat. Floreix de maig a octubre

Fruit en càpsula coberta per les bràctees
Fruit en càpsula globosa i sense pèls que s’obri en quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica que diferencia aquest gènere són les dues grans bràctees, oposades i foliàcies que hi ha a la base del calze, ocultant-lo tot o parcialment, fet al que fa referència el nom científic.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com purgant, diürètica i laxant, utilitzant la tisana de fulles i arrels.


SABIES QUE... el nom del gènere Calystegia deriva del grec “kalux” que significa calze, copa, tassa, i “stégos”, que significa sostre, coberta, per les grans bràctees que protegeixen i oculten el calze.
El nom específic sepium, és el genitiu plural de "saépes" que significa cobertura, és a dir, de cobertura, pel gran poder de cobertura estenent-se sobre altres plantes.
Abans les bruixes preparaven beuratges i filtres d’amor amb una infusió de les fulles amb vi, per facilitar la seducció de la persona estimada.
També es deia que les blaüres curaven amb rapidesa només posant les fulles sobre la ferida durant un moment i deixant-les després sobre un lloc humit.
Està considerada una mala herba, doncs el ràpid creixement i alta capacitat de cobriment, junt a la facilitat de reproducció per llavors o a través de petits trossos d’arrels, la fan difícil d’eradicar en conreus com la vinya, on pot aclaparar i enderrocar les plantes cultivades.

Família Convolvulaceae


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...