Carex distachya Desf.

NOMS: Càrex de Link. Càrex distaqui. Castellà: Cárex.  Cuchillera fina. Italià: Carice mediterranea. Francès: Laiche à longues bractées.

SINÒNIMS: Carex longiseta Brot.; Carex linkii Schkuhr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Creix als alzinars i carrascars, entre els 400 i els 1100 metres d’altitud

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba cespitosa petita, de 10-40 cm d’alçada, de tiges trígones

Fulles de fins 3 mm d’amplària, de vegades més llargues que les tiges, planes o canaliculades, amb els marges tallants. Lígula truncada molt curta però més ampla que el limbe

Flors disposades en espigues erectes de distribució discontínua, sèssils, amb l’espiga inferior breument pedunculada, a l’axil·la de les bràctees. Bràctea inferior foliàcia, més llarga que la inflorescència, linear, estreta, amb beina curta. Glumes femenines agudes, sovint acuminades, hialines amb el nervi central verd i marge escariós. Glumes masculines obovades o lanceolades amb marge escariós. Les flors femenines a la part inferior amb tres estigmes, i les masculines a la superior. Floreix a la primavera, entre març i juny.

Fruit en aqueni el·líptic de 2-4 x 1-2 mm amb la base de l’estil persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Carex és el més ric en espècies de la família de les ciperàcies. L’estudi de les espècies d’aquest gènere rep el nom de caricologia, i el primer llibre publicat sobre aquesta matèria fou a càrrec de Carl Ludwig Willdenow (1765 - 1812) (Willd.) farmacèutic i botànic alemany considerat un dels fundadors de l’estudi de la distribució geogràfica de les plantes (fitogeografia). Willdenow  va estudiar moltes de les plantes d'Amèrica del Sud portades per Alexander von Humboldt, i es va interessar per l'adaptació de les plantes al clima, demostrant que, amb el mateix clima, les plantes mostren característiques comunes.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on” que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere.

L'epítet específic distachya  ve del grec "dias" dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és adir, amb dues espigues.

Carex distachya va ser descrita per René Louiche Desfontaines i publicada en Flora Atlantica 2: 336. 1799.

Família Cyperaceae

Carex flacca Schreb.

NOMS: Càrex glauc. Castellà: Mansiega. Masiega. Portuguès: Carriço-mole. Francès: Laiche flasque. Laîche glauque. Italià: Carice glauca. Anglès: Glaucous Sedge. Heath Sedge. Alemany: Blau-Segge. Blaugrüne Segge. Schlaffe Segge. Neerlandès: Zeegroene Zegge.

Carex flacca

SINÒNIMS: Carex glauca Scop.; Carex serrulata Biv. ex Spreng.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Creix als llocs humits, en prats i garrigues, zones forestals, camps i vores de camins, en terrenys argilosos.

Carex flacca, rizomatosa i glauca

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa i glauca, de fins mig metre d’alçada, amb tiges trígones estriades i rígides.

Fulles de Carex flacca

Fulles més curtes que la tija, de color glauc, linears, de 3-5 mm d’amplada i lígula de 2-3 mm de marges convoluts.

Flors masculines dalt i femenines a la part inferior

Flors unisexuals en espigues uniflores, les flors masculines a la part superior, amb estams linears de color taronja, i les flors femenines en espigues a la part inferior, curtament pedunculades; totes dos, masculines i femenines, a la mateixa tija florífera. Les glumes de les espiguetes femenines són lanceolades o ovades, de color brunenc, i l’estil es divideix en tres estigmes. La bràctea foliàcia és sovint més llarga que la inflorescència. Floreix a la primavera, entre abril i juliol.

Flors femenines de Carex flacca amb tres estigmes

Fruit en núcula trígona, ovoide, de color brunenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Carex és el més nombrós de la família de les ciperàcies i, fins i tot, l’estudi del gènere té un nom específic: caricologia. El botànic Carl Ludwig Willdenow va publicar el primer llibre Sur les espèces de Carex qui croissent sans culture dans les environs de Berlin, 1799

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com planta ornamental en jardins, com entapissant en zones de sòls argilosos, a ple sol o a mitja ombra, sempre que hi haja un mínim d’humitat.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on” que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere. L’epítet específic flacca deriva del llatí “flaccus, -a, -um” penjant, caigut, pèndol, per les espigues femenines que pengen a la maturitat.

Carex flacca va ser descrita per Johann Christian Daniel von Schreber (Schreb.) i publicada en Spicilegium Florae Lipsicae (Appendix): 178. 1771.

Família Cyperaceae

Carex humilis Leysser

NOMS: Càrex humil. Jonça de mont fina. Castellà: Espadera. Francès: Laîche basse. Italià: Carice minore. Anglès: Dwarf Sedge. Alemany: Erd-Segge. Niedrige Segge. Neerlandès: Aardzegge.

Flors en espigues unisexuals, masculines les superiors i femenines a baix

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Prats secs, llocs rocosos preferentment calcaris, entre els 300 i els 1800 metres d’altitud.

Herba cespitosa d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de fins un pam d’alçada, densament cespitosa, amb moltes tiges primes que tenen tres angles aguts (trígones) i la beina bassal de color rogenc.

Fulles més llargues que les tiges floríferes

Fulles més llargues que les tiges i fins 1,5 mm d’amplada, fines i arquejades a l’àpex, de color verd i el marge escabrós.

Flors masculines nombroses, amb tres estams allargats

Flors en espigues unisexuals sobre la mateixa tija florífera. Una espiga masculina a dalt i de dues a quatre femenines a sota. L’espiga masculina porta diverses espiguetes uniflores, mentre que les femenines tenen només 2-3 espiguetes uniflores. Les glumes femenines són obovades i de colors vermellós. Flors masculines amb tres estams. Flors femenines tancades en una espècie d’urna de entre 2,5-3,5 mm, pubescents; l’estil està dividit en tres estigmes que surten pel forat del utricle.  Floreix des de febrer fins a juny.

Fruit en núcula trígona

Fruit és un fruit sec indehiscent (núcula) amb tres angles aguts (trigon)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies ocupen, aproximadament, el 20% de la superfície verda del planeta. És un dels grups de plantes amb més èxit, ja que s’estenen des de les terres polars i els cims de les altes muntanyes fins a la vora del mar, i tenen la capacitat de poblar tota mena d’ambients, llevat del medi aquàtic. També hi és per als humans, i amb criteris econòmics, la més important de totes les famílies de plantes superiors.

Tan sols 2-3 espiguetes de flors femenines

USOS I PROPIETATS: Al Caucas sovint constitueix la base del farratge a les pastures seques. És un bon menjar pel bestiar, especialment ovelles i cavalls. Ofereix bona resistència al trepig i rebrota aviat després del pasturatge.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on” que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere.

El nom específic humilis deriva del llatí “humus” que significa terra, arran de terra, modest.

Família Cyperaceae