Crepis foetida L.

NOMS: Crepis fètida. Crepis fètid. Castellà: Falsa achicoria. Achicoria hedionda. Occità: Mourre pudent. Italià: Radicchiella selvàtica. Francès: Crépide fétide. Crépide puante. Crépis fétide. Crépis puant. Anglès: Stinking Hawk's-beard. Alemany: Stink-Pippau. Stinkender Pippau. Neerlandès: Stinkend Streepzaad.

Flors ligulades de color groc

SINÒNIMS: Barkhausia schimperi Sch.Bip. ex A.Rich.; Crepis eritreensis Babc.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Herba d'olor desagradable

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps abandonats, vores de camins, pradells terofítics. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que emet mala olor amb tiges, de fins 50 cm d’alçada, erectes o ascendents, ramificades. Rel axonomorfa que fa olor de iode.

Fulles caulinars sèssils i pinnatipartisectes

Fulles pubescents, oblongues-lanceolades, pinnatipartides; les superiors sèssils, amb la base quasi envoltant la tija; les de la roseta basal obovades, pinnatífides o pinnatisectes amb el segment apical més gros que els laterals.

Involucre amb pèls glandulosos

Flors en capítols pènduls abans de la floració, amb peduncles bracteolats; involucre amb bràctees ovades o linears, tomentoses glanduloses. Les exteriors abracen el bec dels aquenis. Flors amb lígula groga. Floreix entre maig i setembre

Fruit en aqueni de bec llarg

Fruit en aqueni amb llarg bec i papus blanc que sobresurt l’involucre. Els exteriors tenen el bec més curt i solen estar embolcallats per les bràctees involucrals endurides. Els aquenis centrals amb el bec prim i llarg.

El plomall dels aquenis sobresurt molt del involucre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Gràcies a la sensibilitat difusa  dels vegetals, poden veure sense ulls, degustar sense papil·les, olorar sense nas i digerir sense estómac però, a més a més, poden detectar la gravetat, els camps magnètics i són capaços de mesurar un gran nombre de gradients químics presents en l’aire o en el terra. Tenen, per tant, més sentits que els animals.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat cap

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Crepis deriva del grec “κρηπίς krepís” que ja va emprar Teofrast amb el significat de base, fonament, en referència a que les arrels penetren molt profundament al terreny. L’epítet específic foetida deriva de “foeteo” fètid, de olor desagradable.

Crepis foetida va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 807. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Crepis pulchra L.

NOMS: Crepis pulcra. Crepis polida. Francès: Crépide jolie, Crépide élégante, Crépis joli, Crépis elegant. Italià: Radicchiella dolce. Anglès: Small-flowered Hawk's-beard. Smallflower Hawksbeard. Alemany: Schöner Pippau. Glanz-Pippau. Neerlandès: Fraai Streepzaad.

Inflorescències en corimbe compost

SINÒNIMS: Crepis valentina Willk.; Chondrilla pulchra (L.) Lam.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Creix en cultius i vores de camins, en comunitats ruderals, llocs herbosos, ombrejats i humits. Entre els 400 i els 1500 metres d’altitud

Herba de fins 70 cm d'alçada, ramificada a la part superior

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de fins 70 cm d’alçada, que es ramifica a la part superior, amb tiges primes de base glandulosa

La part inferior de la planta és glandulosa

Fulles inferiors sèssils oblanceolades, pinnatífides o amb dents espaiades al marge i glanduloses, les superiors més menudes, lanceolades i amplexicaules, més petites quan més amunt.

Bràctees externes de l'involucre molt petites

Flors en inflorescències en corimbe compost, en capítols pedunculats envoltades per l’involucre glabre, allargat i estret, format per dues files de bràctees, les exteriors ovades i molt petites (de fins 2 mm) i les interiors  d’uns 10 mm de llarg per 1,5 d’amplada. Les flors són ligulades, grogues. Floreix de maig a juliol

Fruit en cípsela

Fruit en aqueni o cípsela amb vil·là blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica d’aquest gènere és la forma de l’aqueni, doblegat, sense bec i amb 10-20 costelles. El papus està format per 80-150 pèls blanquinosos i flexibles. Altra característica que diferencia els Crepis d’altres liguliflores són les bràctees de la fila exterior de l’involucre, que són molt curtes. 

USOS I PROPIETATS: No en coneguem usos ni propietats

Totes les flors són ligulades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crepis deriva del grec “κρηπίς krepís” que ja va emprar Teofrast amb el significat de base, fonament, en referència a que les arrels peneten molt profundament al terreny. Altres autors tradueixen “krepís” com sabata o sandàlia, per la forma del fruit. L’epítet específic pulchra és el femení del llatí “pulcher” bell, noble, pulcre.

Crepis pulchra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 806. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Crepis vesicaria L.

NOMS: Cap roig. Caproll. Carrois. Cama-roja.  Occità: Mourre-pourcin . Cast. Falsa achicoria. almidón, almirones, árnica, camarroja, camarrojas, flor de árnica, lechera. Port. Almeiroa.  Italià: Radicchiella vescicosa.  Francés: Crépis à vésicules. Crépide à vésicules. Anglés: Beaked Hawk's-beard. Alemany: Blasen-Pippau

Capítol amb lígules grogues amb el dors purpuri

SINÒNIMS: Als Països Catalans hi ha la subespècies taraxacifolia,  vesicaria, haenseleri i  congenita.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderal, camps, vores de camins, herbassars i llocs alterats.

Herba erecta ramificada a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta ramificada a la part superior que pot arribar al metre d’alçada

Fulles de la tija semiamplexicaules i liniars

Fulles de la roseta bassal pinnatipartides i les caulinars semiamplexicaules, poc nombroses i linears les superiors. 

Cinc estams soldats per les anteres

Flors en capítols amb bràctees externes molt més curtes que les interiors i ovades. Flors hermafrodites, amb lígules de color groc amb el dors purpuri.  Cinc estams soldats per les anteres.  Ovari ínfer. Floreix de març a juliol. 

Fruit en cípsela (aqueni)

Fruit en aqueni  (cípsela) amb bec i plomall blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’aqueni  típic de les compostes o asteràcies s’anomena cípsela. És un fruit sec indehiscent i monospèrmic, com l’aqueni, però procedent d’un ovari ínfer i format per més d’un carpel (en el gira-sol la closca són les parets de la cípsela), en altres, com en aquest cas, teixit del calze forma el plomall que afavorirà la dispersió de les llavors pel vent.

Bràctees externes molt més curtes que les interiors

USOS I PROPIETATS: Les fulles bassals tendres es poden menjar en amanida, bullides o fregides en pastissets.

SABIES QUE... Crepis deriva, possiblement, del grec  krepis  que significa bota o sabata. Hom diu que pot al·ludir  a la forma de les fulles bassals o al fet de que estiguen per terra. L’epítet específic vesicaria,  ve del llatí vesica  que significa bufeta (vejiga) o que sembla una bufeta.

Família Compositae (Asteraceae)