Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Diplotaxis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Diplotaxis. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 d’abril del 2016

Diplotaxis virgata (Cav.) DC.

NOMS: Ravenell groc. Ravenissa. Castellà: Jaramago. Mostaza amarilla. Rabanillo falso.

Flors en raïm
SINÒNIMS: Sinapis virgata Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-magrebí

HÀBITAT: Salsolo-Peganetalia. Hordeion leporini. Chenopodion muralis. Creix en vores de camins, cunetes i prats secs i nitròfils. Fins els 400 metres d’altitud

Tiges erectes o ascendents amb pèls patents
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot assolir els 70 cm d’alçada, amb tiges erectes o ascendents ramificades i cobertes de pèls patents, especialment a la part inferior.

Fulles basals pinnatipartides
Fulles de la roseta basal peciolades, de limbe pinnatipartides, amb el lòbul terminal de grandària semblant als laterals, un poc engrossides i piloses. Les caulinars van fent-se progressivament més petites en allargar-se de la base.

Flors amb ungla i limbe groc
Flors en raïm. Calze amb quatre sèpals amb pèls hirsuts. Corol·la amb quatre pètals de llarga ungla i limbe groc disposats en creu. Androceu tetradínam, amb quatre estams més llargs que els altres dos amb anteres grogues. Gineceu amb estigma bilobat. Floreix de gener a juny.

Fruit en síliqua
Fruit en síliqua linear latisepta, més llarga que el peduncle, comprimides amb un nervi medial marcat, dehiscent. Les llavors es disposen en dues files per lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septe. Quan aquest septe es troba en la secció més estreta s'anomena angustisepte, i quan la cloenda es troba en la secció més ampla s'anomena latisepte.

Sèpals amb pèls 
USOS I PROPIETATS: Les fulles tendres es poden consumir com verdura

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Diplotaxis  deriva del grec "diplòos" doble, i "tàxis" ordenament, per la disposició de les llavors ordenades en dues files a la síliqua. L’epítet específic virgata ve del llatí “virga” barra, vara, possiblement pels fruits rectes i erectes.

Aquesta espècie va ser descrita per Cavanilles i publicada en Descripción de las Plantas 2: 428. 1802, amb el nom de Sinapis virgata. Més tard Candolle hi va assignar el nom Diplotaxis virgata al ser descrita i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 631. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dilluns, 27 de desembre del 2010

Diplotaxis erucoides (L.) DC.


NOMS: Ravenissa blanca, ravenell, ravaníssies, ravenís, cardet, citró, eruga silvestre, ruca, morritort, cap blans.  Cast. Oruga silvestre, jaramago, rabaniza, roqueta. Occità: Planto blanco. Francès: Diplotaxis fausse roquette, Roquette blanche, Roquette sauvage. Italià: Ruchetta violacea. Anglès: White wall rocket. Alemany: gewöhnlicher Stechapfel. Rauken-Doppelsame. Grec: Διπλόταξις.

Flors de ravenell blanc
SINÒNIMS: Sinapis erucoides L.; Diplotaxis valentina Pau

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Comú als camps de cultiu fins els mil metres d’altitud.

Fulles de la roseta basal
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  És una de les plantes més abundants a la tardor i l’hivern als camps de cultiu. Germina ràpidament després de les primeres pluges i cobreix de blanc els camps, sovint amb la companyia del boixac de camp (Calèndula arvensis). Pot arribar als cinquanta centímetres d’alçada. Tiges erectes pubescents o glabres. Es diferencia de la resta d’espècies del gènere per els pètals blancs o lleugerament violacis.

Fulles inferiors lirato-pinnatífides, irregularment lobulades, peciolades i en roseta basal, molt retallades, irregulars amb el marge més o menys dentat; les superiors alternes i sèssils, semi-amplexicaules, amb pèls curts al revers. 

Flor on es veuen els dos estams més curts
Flors agrupades en raïms terminals, característiques de les crucíferes, amb quatre sèpals pilosos; corol·la amb quatre pètals, blancs amb venes porpres, en creu; androceu de sis estams en dos nivells, quatre llargs i dos més curts; gineceu amb ovari súper estil, i estigma capitat. Floreix durant tot l’any

Beines de la ravenissa blanca
Fruits són síliqües, baines dehiscents (s’obrin espontàniament i expulsen les llavors) amb doble fila de llavors, una en cada valva.

Síliqua oberta
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septes (septe medial) generalment prim i translúcid.


Les crucíferes herbàcies presenten substàncies repel·lents com a defensa contra els herbívors. Aquestes substàncies poden ser glucosinolats, olis del tipus de la mostassa o essències sulfúriques

Flors fecundades
USOS I PROPIETATS: En veterinària ha estat emprada com a galactòfuga, per fer perdre la llet a les vaques. Tot i això el ravanell tendre es menjava, junt a altres herbes, com verdura per a casa, con farratge pels animals i les llavoretes per alimentar als pardalets (Mètode)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Diplotaxis deriva del grec "diplòos" doble, i "tàxis" ordenament, per la disposició de les llavors ordenades en dues files a la síliqua. L’epítet específic erucoides ve de l’Eruca (Eruca vesicaria) i del grec “εἷδος eidos” paregut, semblança, pel paregut amb l’Eruca.

És una de les principals males herbes en camps d'ametllers i com es tracta d'una planta molt mel·lífera i floreix també durant l'hivern, les abelles van a buscar el nèctar de les ravenisses i no pol·linitzen les flors dels ametllers, cosa que fa baixar el rendiment. 





Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...