Echium sabulicola Pomel

NOMS: Vivorera de platja. Èquium marítim. Bolenga dels arenals. Castellà: Viborera marina. Francès: Vipérine marine, Vipérine maritime. Italià: Viperina delle spiagge. Anglès: Sand viper’s bugloss.

Inflorescències en panícula laxa

SINÒNIMS: Echium maritimum Batt.; Echium confusum Coincy; Echium pustulatum var. paniculatum Pau & Font Quer

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ammophiletalia. Creix en platges, arenals marítims fins els 100 metres d’altitud. Aquests de la Platja de Tavernes de la Valldigna.

Herba pluricaule amb tiges i fulles amb pèls no híspids

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba pluricaule amb tiges de fins mig metre poc ramificades que poden créixer esteses per el terra o erectes cobertes d’una pilositat no híspida

Fulles alternes de marge enter

Fulles basals molt semblants a les caulinars, de distribució alterna, obovato-oblongues, atenuades en pecíol, amb el marge enter. Les caulinars inferiors són majors que les superiors, i totes amb pèls no híspids.

Flors amb els pètals soldats formant un tub

Flors en inflorescències en panícula laxa. Calze amb cinc sèpals de mig a un cm a la florida, acrescent, que pot arribar a 1,5 cm, amb pèls. Corol·la infundibuliforme, blava, de vegades tenyida de púrpura, amb pèls curts per l’exterior. Tub més llarg que el calze. Cinc estams amb el filament glabrescent, alguns dels qual exserts. Gineceu amb ovari súper i estil més llarg que la corol·la. Floreix entre març i juny.

Fruit en tetranúcula. Núcules amb una quilla dorsal, altra ventral i dues laterals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és ginodioica, és a dir, que unes plantes tenen flors hermafrodites i altres tenen flors només femenines

USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie, com altres vivoreres, s’ha emprat per combatre les mossegades de serps.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Echium deriva del grec “echios”, que significa escurçó, perquè el fruit sembla el cap d’un escurçó i es pensava que eren útils front a les mossegades dels ofidis. L’epítet específic sabulícola deriva del llatí “săbŭlum” arena, de l’arena, en referència a seu hàbitat entre la sorra del litoral marítim.

Echium sabulicola va ser descrit per Auguste Nicolas Pomel i publicat en Nouveau Materiaux pour la Flore Atlantique 90. 1874.

Família Boraginaceae

Echium vulgare L. subsp. granatense (Coincy) Lacaita

NOMS: Llengua de bou. Viperina. Borratja borda. Occità: Bourrage-fèr, Suçamèlo. Castellà: Viborera. Viperina. Lengua de vaca. Èuscara: Idimia, Sugegorri-belarra. Portuguès: Lingoa de boi. Italià: Lingua di bove. Viperina azzurra. Francès: Vipérine commune. Anglès: Viper's bugloss. Blueweed. Alemany: Gewöhnlicher Natterkopf. Stolzer Heinrich.  Neerlandès: Slangekruid.

Corol·la de color blau, violaci o púrpura

SINÒNIMS: Echium granatense Coincy; Echium coincyanum Lacaita; Echium permutatum Pau;

Observacions: En l'àmbit de les nostres terres hi ha tres subespècies diferenciades: la subsp. vulgare, planta petita dels Pirineus i Muntanyes Olositàniques; la subsp. argentae planta robusta i de fulles basals estretes, molt comuna; i la subsp. granatense, planta robusta de fulles basals amples dels territoris diànic i lucèntic.

A les subespècies i varietats la cultura i la medicina populars no les distingeixen. Aleshores, a banda de la descripció botànica, la resta de comentaris serveix per a totes les Echium vulgare.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana però aquesta subespècie al territori Diànic i Lucèntic (de la Ribera Baixa a La Costera i l’Alacantés)

Herba erecta coberta de pèls i setes rígides

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Vores de camins, pradells secs, camps abandonats. Fins els 600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins que tornen les condicions favorables.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de color grisenc i coberta de pèls petits i setes rígides i aspres. La tija, o tiges, estan tacades per puntets negres.

Fulles oblongo-linears esparses

Fulles en roseta bassal molt majors que les caulinars, oblongo-linears i atenuades a la base. Durant  l’hivern només resta aquesta roseta de fulles cobertes de pèls quasi punxants. Les fulles de les tiges (caulinars) són més petites i esparses.

Corol·la en forma de tub que va obrint-se cap a l'extrem

Flors agrupades en cimes escorpioides que surten a la primavera fins la tardor. Calze amb cinc sèpals soldats a la base i persistents. Corol·la de color blau, violaci o púrpura, forma un tub que va obrint-se cap a l’extrem, on acaba en cinc lòbuls poc assenyalats. Cinc estams que no sobresurten de la corol·la o poc exsert. Té un pistil amb estigma bífid que sembla la llengua d’una serp.

Les llavors semblen un cap d'escurçó

Fruit  es divideix en núcules amb protuberàncies que recorden el cap d’un escurçó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors són blaves però, abans d’obrir-se i quan es marceixen, prenen tons rogencs degut a que els pigments que posseeixen  varien de color en canviar el pH del suc cel·lular.

USOS I PROPIETATS: Les inflorescències tenen propietats diürètiques, pectorals, cicatritzants, antitumorals i antineuràlgiques. En cosmètica s’usa com emol·lient. En infusió estan indicades contra els tumors malignes, les febres, el mal de cap, les alteracions nervioses i els dolors de tipus inflamatori. Cal tindre precaució, doncs pot ser tòxica pel fetge si es pren en tractaments prolongats.
Antigament s’emprava per curar picades d’escurçó atenent a algunes semblances entre la planta i el rèptil.
Les flors tenen gran quantitat de nèctar que és aprofitat per les abelles mel·líferes. Amb la viperina es produeixen mels monoflorals.

Flors en cimes escorpioides

SABIES QUE... El nom del gènere, Echium, deriva del grec “echios”, que significa escurçó. Diu Dioscòrides, segons la traducció de Laguna: “Echis en griego, significa víbora, de donde vino a llamarse esta planta echion, por parecerse su simiente a una cabeza de víbora y porque socorre a los mordidos della”.

Lèpítet específic vulgare deriva del llatí “vulgaris, -e”, que significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.

Al Dioscòrides apareixen moltes plantes a les quals s’adjudiquen  virtuts curatives pel paregut amb els òrgans malalts o altres signes que els homes sabuts sabien esbrinar. Aquesta teoria del Signe l’exposa Jordi Badia en un aclaridor article.

Família Boraginaceae