NOMS: Epilobi de flor petita,
Epilobi parviflor, Herba de sant Antoni. Castellà:
Adelfilla, Epilobio, Mastranzo. Èuscara: Auxina hila. Italià: Garofanino minore. Francès: Épilobe à petites
fleurs, Épilobe-mollet. Anglès: Hairy Willowherb. Hoary Willowherb. Small-flowered hairy Willowherb. Alemany: Bach-Weidenröschen.
Kleinblütiges Weidenröschen. Neerlandès:
Viltige Basterdwederik.
 |
| Inflorescències en raïm |
SINÒNIMS: Epilobium mutabile Boiss. & Reut.
DISTRIBUCIÓ: Present per quasi tota
la Península Ibèrica i en les Balears.
HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion.
Herbassars humits i vores de sèquies i rierols, sobre sòl
eutròfic. Fins els 1400 metres d'altitud.
 |
| Herba que pot arribar al metre d'alçada |
FORMA
VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria
cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen
(les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts
aèries es dessequen i desapareixen. Altres vegades es comporta com Camèfit, és a dir, que les seues parts
aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior
als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba que pot arribar fins a 1 metre d’alçada, amb pèls a les
tiges erectes o ascendents, ramificades a la part superior.
 |
| Fulles més amples a la meitat inferior |
Fulles oposades en la mitat
basal, sovint alternes al terç superior, amb pecíol molt curt, estretament
ovades, o linear-lanceolades, amb l’amplada màxima a la meitat inferior, amb
nervis secundaris marcats, mes o menys peloses i amb el marge denticulat. Els
exemplars de menys de 30 cm solen tindre un aspecte quelcom diferent a causa
del predomini de fulles caulinars inferiors amples, d'espatulades a
el·liptic-ovades i gradualment atenuades en pecíol.
 |
| La flor té un hipant llarg i estret |
Flors disposades en inflorescències en raïm, amb flors
actinomorfes, hermafrodites i tetràmeres. Calze inclòs l'hipant, amb pèls. Corol·la
amb pètals escotats d’uns 2 mm, rosats o violacis. Androceu amb 8
estams. Gineceu d’ovari ínfer, amb estigma dividit en quatre lòbuls en creu.
Floreix a l’estiu, de juny a setembre
 |
| Fruit en càpsula allargada |
Fruit en càpsula allargada, glabrescent als nervis, la resta pelós, que
s’obri en quatre valves per deixar sortir les llavors arrodonides papil·loses
proveïdes de plomall de pèls blancs a l’àpex.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: L’Hipant
(del grec “ύπό hipo” sota, i “άνθος antos” flor) és el receptacle
còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment naixen el calze,
la corol·la i els estams.
USOS I
PROPIETATS: En medicina popular s’empra la summitat
florida per que té propietats astringents i emol·lients i diürètiques. S’usa per
a tractar la diarrees, gastroenteritis, prostatitis i també s'ha usat contra la
gingivitis i faringitis.
Estudis científics recents han comprovat
l'acció farmacològica d'aquesta valuosa planta que conté una important
quantitat de compostos polifenólicos, dins dels quals es destaquen els flavonoides
.
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El nom del gènere Epilobium deriva de la combinació de tres veus gregues: “epi” a sobre, damunt; “lobós, -ou” lòbuls, tall poc profund; i
“íon, -ou” violeta. Aquest nom el va
prendre Linné de Dilleni, qui diu: “significat enim (quasi íon epì lóbou) violam aut
florem speciosum super siliquam nascentem”, pels vistosos pètals color violeta inserits a sobre de l’hipant.
L’epítet específic parviflorum deriva del llatí “parva” que significa petit, en referència a les
flors tan menudes.
Família Onagraceae
