Erodium botrys (Cav.) Bertol.

NOMS: Bec de cigonya. Agulles, Agullots, Cargola d’agullots. Herba d’almesc. Castellà: Picos de cigüeña. Relojitos. Gallego: Bico de cigoña. Portuguès: Agulheta. Garfos. Relógios. Repimpim. Francès: Bec-de-grue en grappe, Érodium en grappe. Italià: Becco- di-grù botri. Anglès: Broad-leaf filaree. Longbeak Stork's-bill. Alemany: Trauben-Reiherschnabel.

SINÒNIMS: Geranium botrys Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia. Creix als camps de conreu, vores de camins i llocs alterats. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita que no arriba al pam d’alçada, amb tiges rogenques i piloses

Fulles de distribució oposada, llarg pecíol, limbe sinuato-pinnatífid, hirsutes, amb els segments amples i dentats; estípules curtes i escarioses.

Flors axil·lars i terminals, biflores (2-4- flors), amb llarg peduncle. Calze oblong dividit en cinc sèpals lanceolats, mucronats, pilosos. Corol·la purpurescent, amb cinc pètals lliures més llargs que els sèpals, violacis. Androceu format per dos verticils, un per als estams i altre per als estaminodis. Cinc estams, al verticil interior, de filaments gradualment més amples cap a la base, amb anteres blavoses o purpúries, i cinc estaminodis (estams sense antera) al verticil exterior. Gineceu amb ovari de cinc lòculs amb estil que s’allarga després de la fecundació, i cinc estigmes. Floreix a la primavera, entre març i maig.

Fruit en esquizocarp, amb cinc mericarpis d’on surten setes  erectes que formen un bec desproporcionadament allargat d’entre 8-10 cm

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Linné va incloure dins el gènere Geranium les plantes que avui dia considerem dintre del gènere Erodium. Va ser Charles Louis L'Héritier de Brutelle qui va diferenciar entre Erodium, Geranium i Pelargonium basant-se en el nombre d'anteres : cinc per Erodium, set per Pelargonium i deu per Geranium. Tots tres gèneres tenen deu estams però no tots els filaments (la part de l'estam a l'extrem de la quan hom troba l'antera o bossa de pol·len) tenen antera.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Erodium procedeix del grec "ἐρῳδιός eroodios" que significa garsa, en referència a la forma de bec de garsa dels seus fruits.

L’epítet específic botrys deriva del grec “βότρυς bόtrys” manat, generalment es refereix a les inflorescències reunides en grups espaiats i pediculats.

Aquesta espècie va ser descrita per Antoni Joseph Cavanilles (Cav.) i publicada en  Monadelphiae Classis Dissertationes Decem 4: 218, pl. 90, f. 2. 1787. amb el nom de Geranium botrys. Amb el nom actualment acceptat de Erodium botrys va ser publicat per Antonio Bertoloni  (Bertol.) en Amoenitates Italicae 35. 1819.

Família Geraniaceae

Erodium ciconium (L. & Jusl.) L'Hér.

NOMS: Agulles. Bec de cigonya. Herba d'almesc. Rellotges. Bec de grua. Occità: Pèd-de-perdris. Castellà : Agujas de pastor. Pico de cigüeña. Alfileres. Gallego : Agullas, Agulleira, Herba agulla, Herba das agullas, Pe de perdiz. Basc: Moko-belarra. Portuguès : Bico de cegonha, Bico de cegonha maior. Italià: Becco-di-grù maggiore . Francès: Érodium bec-de-cigogne. Anglès: Common stork's-bill. Alemany: Großer Reiherschnabel. Langschnäbliger Reiherschnabel.

Flors blavoses del bec de cigonya

SINÒNIMS: Geranium ciconium L.   Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrènia

HÀBITAT: Hordeion leporini. Camps, vores de camins, erms i sembrats. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Mata de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes ramificades des de la base i amb pèls.

Fulles bipinnades amb pèls curts

Fulles bipinnades, dividides en lòbuls irregulars amb pèls, amb pecíol.

Cinc estams fèrtils i cinc estèrils (estaminodis)

Flors blavoses, pedunculades, d’1,5 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals persistents de color ver groguenc acabats en punta pilosa. Corol·la amb cinc pètals desiguals, doncs dos són majors que els tres restants. Deu estams dels quals cinc amb antera i cinc estèrils (estaminodis).Floreix d’abril a juliol.

Les llavors es desprenen de dalt a baix cargolant-se

Fruit en esquizocarp. És el fruit més gran de totes les espècies que anomenem rellotges (fins 10 cm), per la qual cosa s’anomena també bec de cigonya.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els mericarps que formen el esquizocarp es desprenen de dalt a baix, amb el bec enrotllat com un tirabuixó, a diferència de les espècies del gènere Geranium que es desprenen de baix a dalt. El bec es cargola higroscòpicament de forma helicoïdal per endinsar la llavor a terra.

Dos pètals més grans que els altres tres

SABIES QUE... El nom del gènere “Erodium” procedeix del grec “erodios” que significa “garsa”, per la forma dels fruits que semblen el bec de les garses.

L’epítet específic ciconium és una paraula llatina que significa cigonya, per la llargària del bec que s’assembla al bec de la cigonya.

Els xiquets juguen amb els fruits veient com es cargolaven al rebre la humitat de l’alé.

Família Geraniaceae

Erodium malacoides (L.) L'Hér.

NOMS: Agulleta, filamaria, filmaria comuna, gerani filmaria, bec de cigonya, forquilles, rellotges, cadiretes, corripeus. Cast. Filamaría, afiletero, cigüeña  malva, alfileres, alfileres de pastor. Basc: Moko belarra. Port. Maria fina. Francés: bec de grue fausse mauve, Bec-de-grue à feuilles de mauve, Érodium fausse mauve, Érodium à feuilles de mauve.  Anglés: Stork’s bill, Oval Heron's Bill, Glandular stork's-bill, Mallow-leaved stork's bill. Alemany: malvenblättriger Reiherschnabel.

Flors en umbel·la d'Erodium malacoides

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Horts, camps de conreu, vores de camins, erms, fins els 1300 metres d’altitud.

Flor amb cinc sèpals mucronats i amb pèls

FORMA VITAL:  Hemicriptòfit: els meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable;  Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia reptant de cinc a cinquanta cm, molt ramificada amb pèls glandulosos 

Fulles peciolades i dentades

Fulles són ovades i en forma de cor; les inferiors amb pecíol, marge dentat (a diferència d’Erodium chium que les té profundament lobulades) i de nerviació pinnada amb estípules a la base.

La corol·la té cinc pètals lliures

Flors en inflorescències en umbel·la de poques flors (de tres a vuit) i bràctees blanquinoses; flors hermafrodites amb cinc peces lliures i pedicel·lades. Cinc sèpals mucronats i amb pèls. Cinc pètals de color rosa violaci. Cinc estams amb nectari a la base que s’alternen amb cinc estaminodis. Ovari súper, estil persistent amb cinc estigmes filiformes. Floreix de desembre a juliol.

Fruit en forma de bec de garsa característic del gènere

Fruit en esquizocarp format per cinc mericarps pilosos al voltant de l’estil que creix i es fa dur, donant forma al característic bec. Els mericarps es separen i el bec, prim i llarg, es cargola de forma helicoïdal amb la humitat (higroscòpicament) per tal d’endinsar la llavor en terra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estaminodi:  de vegades els estams d’una flor no tenen tots la mateixa mida. Uns es queden més curts que altres fins al punt que hi ha grups de plantes que tenen estams que han perdut el sentit de la seua existència i, per atròfia, no poden produir pol·len, quedant reduïts a filaments o laminetes sense antera. Aquest òrgan rep el nom d’estaminodi.  

Ací podeu veure els estaminodis clars entre els estams de color violaci

USOS I PROPIETATS:  En alguns llocs aquest gènere és un remei hemostàtic, és a dir,  per combatre les hemorràgies de la menstruació excessiva provocada per la matriu.

CURIOSITATS: El nom de l’espècie, “malacoides” , ve del grec “malakoiedes” que significa moll, tou, potser per l’escassa consistència de les fulles. El nom del gènere “Erodium” procedeix del grec “erodios” que significa “garsa”, per la forma dels fruits que semblen el bec de les garses.

Família Geraniaceae

Erodium cicutarium (L.) L'Hér.

NOMS: Cargola cicutària, rellotges, agulles, agulletes de bruixa, banya de bou, cubripeus, herba d'agulles, herba de rellotge. Occità: Aguhieto, aguïeto, èrba dau javardis. Castellà: Agujetas, alfileres de pastor, pico de cigüeña, relojes, peine de bruja, peine de Venus. Gallego: Alfinetiño do pastor. Èuscara: Moko belarra. Portuguès. Pico de cegonha. Italià: Becco-di-grù comune. Cicutaria.  Francès: Erodium à feuilles de ciguë. Bec-de-grue à feuilles de ciguë. Anglès: Storksbill, redstem filaree. Alemany: gewöhnlicher Reiherschnabel. Neerlandès: Gewone Reigersbeck. Grec: Βελονιά. Περδικονύχι. Καλόγερος.

Flor d'Erodium cicutarium

SINÒNIMS: Geranium cicutarium L.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita. Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT:  Thero-Brachypodietea. Ruderali-Secalietea. Pradells terofítics, conreus abandonats i marges de camins, fins els mil metres d’altitud. 

Herba petita que amb bones condicions pot arribar als 60 cm

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, reptant, sense tija al principi, poc pilosa, de fins 60 cm.

Fulla basal. A la part inferior pot veures el larg peduncle de la umbel·la

Fulles pinnaisectes disposades en roseta basal, amb lòbuls ovats o oblongs pinnatipartits amb o sense pèls. Estípules a la base de les fulles amb forma de membranetes triangulars. 

Flor amb dos pètals diferents

Flors en umbel·la llargament pedunculada de poques flors hermafrodites, pentàmeres. Calze de cinc sèpals lliures, mucronats i pilosos. Cinc pètals lliures, de color porpra o rosa, els dos superiors diferents, el que marca la tendència al canvi de simetria floral. Cinc estams que duen un nectari a la base del filament. Ovari súper i estil persistent acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix de febrer fins a l’octubre.  

Fruit en forma de bec de cigonya.

Fruit és un esquizocarp amb cinc mericarps que es separen radialment l’un de l’altre. L’aresta dels mericarps és higroscòpica, és a dir, absorbeix la humitat i es cargola de forma helicoïdal per tal d’endinsar la llavor en terra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un fruit que, com en aquest cas, és indehiscent, prové d'un gineceu amb varis carpels, que a la maduresa es descompon en porcions anomenades mericarps cadascuna de les quals conté una sola llavor, rep el nom d’esquizocarp.

L’aresta higroscòpica dels mericarpis fa que varie amb els canvis d’humitat ambiental donant-li un moviment repetit que ajuda a que la part inferior del mericarp, que és més aguda, s’endinse a terra. A més no pot retrocedir perquè ho impedeixen els pèls curts i rígids que duu.

USOS I PROPIETATS: En alguns indrets, aquest gènere és un remei per aturar hemorràgies menstruals (hemostàtic), ferides amb sang o hemorràgies nasals. Aquesta espècie és bona, a més a més, pel tractament de la gota i el reuma.

Les fulles tendres es mengen com una verdura, bullides junt a altres herbes. Té un sabor semblant al julivert. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Erodium procedeix del grec "ἐρῳδιός eroodios" que significa garsa, en referència a la forma de bec de garsa dels seus fruits. El nom de l’espècie cicutarium fa referència a la similitud de les fulles amb les del gènere Cicuta. Altres autors interpreten que el nom és degut a la forma de les agulles del fruit.

Aprofitant la propietat higroscòpica dels fruits, els xiquets jugaven veient com es cargolaven els mericarps, quan se’ls posava una goteta d’aigua. Aquest joc era més espectacular amb els fruits d’una altra espècie d’agulles, l’anomenat bec de cigonya (Erodium ciconium) que té els fruits més grans (de fins 10 cm.)

Erodium cicutarium va ser descrita per (L.) L'Hér. ex Aiton i publicada en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London 2: 414. 1789.

Família Geraniaceae